Eleccions en quarantena

Rep el butlletí cada matí al teu correu

El Govern i els partits es reuniran aquest divendres per prendre una decisió: es posposaran les eleccions del 14 de febrer. L'executiu ha preparat el terreny per a un ajornament dels comicis, amb el relat argumental d'una situació epidemiològica crítica, apuntalada per dos informes de la conselleria de Salut -presentats dilluns i aquest mateix dijous- que evoquen una realitat sanitària de gestió complexa. Tot i les prevencions tant de Salut com del conjunt del Govern a l'hora de pronunciar-se favorables a canviar la data electoral, és manifest que l'opció preferida pels dirigents governamentals passa per endarrerir les eleccions. I en aquesta línia s'ha treballat els últims dies, en coordinació amb els serveis jurídics de la Generalitat. L'oposició ho té assumit. De fet, els consellers tenen reservat espai a l'agenda d'avui a la tarda per a una reunió extraordinària del Govern que oficialitzi la decisió.

Assumim que en el relat per defensar o oposar-se a l'ajornament pesen tant o més els criteris polítics que els sanitaris i serà més senzill descodificar la posició de cada partit. Aplicant aquest filtre demoscòpic s'entén que ERC, que va pressionar Quim Torra durant l'any passat per convocar eleccions, ara sigui partidari d'esperar-se fins al maig; també es comprèn millor que el PSC, amb el ministre de Sanitat com a candidat -que hauria de vetllar en primer terme per la salut dels ciutadans-, sigui la formació que més hagi empès per votar el 14 de febrer i que ara plantegi fer-ho al març; i també és més fàcil d'explicar que a Ciutadans i comuns, que s'han cansat de repetir que la legislatura a Catalunya està esgotada, ara no els vingui d'uns mesos. Tots miren les enquestes. Tots construeixen discurs a partir del calendari que més els convé.

Per desgranar la posició de Junts cal afinar una mica més. Mentre la candidata efectiva, Laura Borràs, posa en dubte la conveniència de posposar els comicis i cita l'exemple de Portugal -i el cap de premsa del partit insinua que ERC orienta el calendari electoral en benefici propi-, consellers del Govern del mateix espai polític en defensen l'ajornament. En la posició de Borràs, que no ha estat taxativa, hi pot pesar l'evolució de la seva causa judicial, en mans del Suprem. No hi ha, doncs, un plantejament unànime al partit de Carles Puigdemont.

Qui sí que s'oposa frontalment a endarrerir les eleccions catalanes és el govern espanyol. Mentre Salvador Illa ha optat per un perfil baix en el debat, el titular de Justícia, Juan Carlos Campo, ja ha fet saber -per orientar què pensa la Moncloa- que la variació de la data electoral no té encaix en la llei electoral general. És paradoxal que les llacunes legals esgrimides pel ministre Campo no fossin un obstacle per posposar les votacions a Galícia i el País Basc, i ho puguin ser per a Catalunya. Mentrestant, els comuns tampoc semblen sentir-se interpel·lats pel que diu el govern de coalició del qual formen part. Jéssica Albiach apuntava ahir mateix que és de "sentit comú" ajornar els comicis.

El frontisme que pugui exercir la Moncloa i la nebulosa jurídica que s'espesseix quan es consulta els experts (aquí ho explicàvem) conviden a prendre precaucions i no donar per definitiu la suspensió del 14-F. No sigui que la Junta Electoral Central o els tribunals vulguin dir-hi la seva els pròxims dies. De moment, eleccions en quarantena.
 

---

Avui no et perdis

»L'oposició assumeix l'ajornament del 14-F alimentat pel Govern; per Ferran Casas.

»L'escenari més optimista de Salut per al 14‑F preveu una pressió a les UCI superior a la de la segona onada; per Andreu Merino.

» Mapes | Quasi un terç de les comarques ja tenen ara més ingressats que en el pic de la segona onada; per Roger Tugas Vilardell.

»Una setmana més amb confinament municipal i part del comerç tancat; per Sara González.

» Mapes | Més de 10.000 confinats a les escoles pels positius detectats de Covid‑19; per Roger Tugas Vilardell.

» Opinió: «L'etern retorn de la Covid-19»; per Jonathan Martínez.

» Opinió: «Ni conciliació ni teletreball»; per Sara González.

»Les presons catalanes desafien el Suprem amb un nou tercer grau per als presos polítics; per Bernat Surroca.

»El Suprem dona la raó a l'Aragó i les obres de Sixena no tornaran a Catalunya.

» Les claus dels talls de llum indiscriminats dels últims dies al Vallès Occidental; per Anna Mira. 
 

---

 El passadís

Emili Rousaud va anunciar ahir, entre llàgrimes, que abandonava la cursa electoral a la presidència del Barça. Ho va confirmar abans que es completés el procés de validació de les signatures que havien d'avalar la seva candidatura. En les darreres hores s'havia estès el dubte sobre la conformitat dels avals de socis recollits per Rousaud, per la presència de firmes a nom d'Agustí Benedito al paquet presentat per l'exdirectiu de la junta de Josep Maria Bartomeu. Fonts presents en la revisió de les signatures detallen que no es tractava d'una única butlleta sinó que eren nombrosesles signatures que no eren vàlides. En la compareixença de premsa d'aquest dijous, però, Rousaud va preferir posar el focus en el pacte fallit amb Toni Freixa, que sí que podrà competir amb Joan Laporta i Víctor Font a les eleccions del club. Una oportuna cortina de fum per esquivar les manifestes sospites de frau. El calendari electoral al Barça, per cert, també penja d'un fil.

Vist i llegit

La possibilitat d'un ajornament de les eleccions al Parlament ha motivat nombroses columnes en els darrers dies. Avui destacarem la que firma Josep Martí Blanch a El Periódico, titulada En el nom del virus. Recorda l'autor, amb experiència als passadissos del Palau de la Generalitat, que ha quedat "demostrat" que Junts per Catalunya i ERC "no tenen cap interès a respectar la data de les eleccions i se senten còmodes adormint el procés electoral". Martí Blanch només hi veu raons polítiques. Els criteris sanitaris, sosté, són una simple coartada en el relat. I recorda, com ja va acreditar NacióDigital, que la contemporització practicada per l'executiu no és una novetat. "En l'agonia del seu mandat, Torra va viatjar a Cotlliure i va pactar amb Carles Puigdemont allargar una legislatura moribunda. Acceptava així que el Govern quedés en precari enmig d'una pandèmia per la seva inhabilitació, tan exagerada com previsible", escriu el columnista sobre la decisió presa a l'estiu. La perspectiva dels fets.

 El nom propi

El cost total que té l'estada de Joan Carles I als Emirats Àrabs continua sent un secret d'estat. Des que el rei emèrit va fugir d'Espanya per refugiar-se a la monarquia pèrsica, ni el govern espanyol ni el Congrés han facilitat la despesa que suposa per al contribuent la vida a l'estranger de qui va ser el cap d'estat. Se sap, això sí, que la seguretat, la manutenció i la seva assistència recauen en les arques públiques. Una informació d'Irene Castro a eldiario.es n'aportava ahir nous detalls: l'anterior monarca disposa de tres ajudants de cambra finançats per Patrimoni Nacional, un organisme públic que gestiona el patrimoni artístic i històric d'Espanya, adscrit al Ministeri de Presidència de Carmen Calvo. Amb els seus recursos es paguen els salaris i els desplaçaments del personal que assisteix Joan Carles I. A la opacitat amb la qual es finança la fugida del rei emèrit s'hi afegeix l'obstrucció que practica el PSOE a les Corts, on ha optat per vetar -per setena vegada- la creació d'una comissió d'investigació dels moviments econòmics tèrbols del monarca, una iniciativa parlamentària que havia rebut finalment l'aval dels lletrats de la cambra baixa. La Zarzuela, blindada.

 Els imperdibles

La recomanació literària d'aquest divendres té com a protagonista Francesc Layret, una de les personalitats de principis del segle XX que va deixar més empremta en la societat barcelonina. Sobre l'assassinat del polític i advocat laboralista a mans de pistolers de la patronal se n'ha publicat recentment un títol que convida a la lectura: I a cada casa hi haurà un mort (Pagès Editors), obra de Ramon Breu. El llibre mescla el relat històric i la novel·la negra per descriure la mort de Layret, defensor d'obrers i militants anarquistes. La narració contribueix a radiografiar l'escenari polític i social que es vivia a la Catalunya de fa un segle, on la figura del protagonista del llibre va deixar pòsit. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana!

 ​