Antoni Bassas: «Al Barça no podem viure només del confort del record»

Antoni Bassas (Barcelona, 1961) ha obert una etapa professional sensiblement diferent. El periodista és el número dos de la candidatura de Víctor Font, Sí al futur, a les eleccions al Barça. No ha abandonat la seva vinculació amb el diari Ara, però si Font es converteix en el president del club, Bassas dirigirà el gabinet de Presidència i participarà en la gestió de les àrees de Relacionals Institucionals, Comunicació i la Fundació de l'entitat blaugrana.

Els comicis estan programats per al 24 de gener, però va prenent cos la possibilitat que es puguin ajornar, tal com passa amb les eleccions al Parlament del 14 de febrer, que ara pengen d'un fil. L'equip de Font, amb Bassas amb un paper protagonista, manté l'agenda de campanya, ara que ja s'ha formalitzat l'entrega de signatures per validar la candidatura. En la cursa electoral, Joan Laporta parteix com a favorit. Segurament per aquest motiu, el periodista redueix el duel electoral a dos aspirants que, segons el seu parer, encarnen maneres de governar al club sensiblement diferents. Per Bassas, la proposta de Font mira "al futur" sense ancorar-se en la "nostàlgia".

- Les eleccions a la presidència del Barça són cosa de dos, Joan Laporta i Víctor Font?

- Això ho diran els socis, però les dues opcions principals són Laporta i Font, sí.

- Seran unes eleccions polaritzades o els interessa que siguin unes eleccions polaritzades?

- És probable que siguin unes eleccions polaritzades entorn a dues propostes. L’opinió publicada ha anat acceptant aquesta realitat. Nosaltres hem vist que, després de la presentació del nostre projecte esportiu, amb Xavi Hernàndez i Jordi Cruyff, i del programa econòmic, hi ha molta gent que està dient que ja era hora de tenir un model per canviar el club de dalt a baix. Si no ho fem, entrarem en una decadència que farà que, en dos o tres anys, ens convertim en una societat anònima esportiva. I això no ho vull per al Barça. Veig molt continuisme en els altres programes. I, en canvi, els socis ens diuen que nosaltres plantegem una sacsejada del club i l’entrada d’una nova generació de dirigents, i de noves idees. Això ens porta a pensar que els socis hauran de decidir entre votar pel passat o votar pel futur.

- Vostè no ha amagat mai el seu cruyffisme. Víctor Font, tampoc. Per derrotar Laporta, amb una estreta relació amb el cruyffisme, necessiten mobilitzar el vot nuñista. Quina paradoxa.

- Aquestes eleccions tenen un punt de desconcertant, perquè, en efecte, és probable que les dues grans opcions siguin netament cruyffistes. Laporta i nosaltres compartim alguns fonaments futbolístics, que també són ideològics. El cruyffisme n’és la seva expressió. Però, a diferència del 2003 i per desgràcia, Johan Cruyff ja no hi és. Pep Guardiola, que és el gran continuador del cruyffisme, no vindrà a treballar al Barça a curt termini. I nosaltres pensem que la línia que continua tot això és Xavi. Certament, hi ha una sèrie de socis que, durant tota la seva vida han organitzat la seva adhesió en funció de les grans famílies del barcelonisme, que serien el cruyffisme i el nuñisme, i després per persona interposada, el que significava Rosell i Bartomeu. I aquests socis és probable que ara es preguntin quina és la seva opció. I aquí és on més netament hem de dir que l’opció és entre passat i futur. Nosaltres percebem que tenim un projecte de canvi real i en el qual es pot confiar. I, si parlem estrictament de cruyffisme, què millor que presentar un organigrama esportiu on el secretari tècnic sigui Jordi Cruyff.

"Mobilitzar el vot nuñista? Hem de dir que l’opció és entre passat i futur"

- Per tant, la candidatura més cruyffista és la de Víctor Font?

- En el terreny dels afectes i dels ismes, les mesures no són mai objectives. I, per tant, cadascú sabrà quants grams de cruyffisme vol posar a la seva fórmula magistral. Nosaltres diem que volem portar als despatxos la mateixa revolució que Johan Cruyff va fer al camp i volem aconseguir que al camp es mantingui aquesta herència. La millor persona per fer-ho possible és Xavi.

- El tradicional vot nuñista és un pastís gens menyspreable. Miri com van anar les eleccions del 2015.

- En aquestes eleccions en què tot és tan contradictori i estrany hi ha un desig que comparteixen moltes persones: que el Barça estigui ben gestionat i sigui un club transparent, en el qual el soci sigui més al centre, i en això hi convergeixen persones de totes les ideologies barcelonistes. Aquesta és una altra constant que ens vam trobar en la gent que ens va donar la seva signatura.
 
- Vostès han detallat les mesures que cal aplicar en els 100 primers dies de govern. Si guanya Font, el primer que es farà és una auditoria del club?

- S’han de fer moltes coses alhora. Quan els bombers apaguen un foc, no poden triar si comencen a lluitar contra les flames per la cuina o el menjador, han d’apagar el foc. I això és el que farem nosaltres, apagar tots els focs. Ara bé, hem de saber on som. I l’única manera de fer-ho és una auditoria en aquests 100 primers dies. I aquest due diligence ens permetrà saber l’estat real del club i qui ha pres quines decisions. Si hi ha decisions que mereixen una investigació o la denúncia penal, ho farem. No serà en forma d’acció de responsabilitat, que impacti per igual a tota la directiva anterior, perquè no tothom devia assumir les mateixes responsabilitats. Per tant, obrirem tots els calaixos.

"Si hi ha decisions que mereixen una investigació o la denúncia penal, ho farem Obrirem tots els calaixos"

- Per què renuncien de partida a l’acció de responsabilitat?

- No volem defugir cap acció que representi saber on som i que els socis ho sàpiguen. El que entenem és que l’acció de responsabilitat pot generar injustícia i fractura social en el club. L’experiència del 2010 va ser terrible, també per contradictòria, perquè la directiva entrant rebia una herència extraordinària des del punt de vista futbolístic i social i, en canvi, a partir de la situació econòmica es va generar un enfrontament interior que ha dividit molt el barcelonisme.

- El principal factor de perill que existeix per convertir el Barça en una societat anònima esportiva és la llosa que podria significar l’Espai Barça?

- No necessàriament. L’actual directiva va buscar una fórmula que pot ser interessant, perquè queda al marge del compte de resultats de cada temporada. Es tracta d’un finançament a compte de beneficis posteriors de l’explotació de l’espai. El que no sabem exactament de l’acord del Barça amb Goldman Sachs és què vol dir això. Tenim la impressió que és probable que s’hagi firmat de forma que resulti una mica massa onerós per als interessos del club. Però aquesta via de finançament podria preservar els comptes del Barça.

- No li sembla una amistat molt perillosa la del Barça amb Goldman Sachs?

- Vull pensar que no s’ha firmat cap amistat perillosa sinó un acord que pugui beneficiar les dues parts. El 30 de juny del 2021 vencen crèdits al Barça per valor d’uns 400 milions d’euros que el Barça no tindrà, ja li dic ara. Per tant, els haurem de refinançar. Però aquest és el món amb el qual ens haurem d’entendre.
 
- En l’última conversa que vam mantenir, quan encara no havia fet públic el seu suport a Víctor Font, em va dir que el Barça presentava "símptomes de fallida moral". Què és el primer que cal fer per començar a revertir-la?

- S’ha de canviar el club de dalt a baix. Ho estem veient en aquest procés electoral. En la fase de recollida de firmes, les butlletes venien amb una mena de paper de calca, s’havia de fer la fotocòpia del carnet d’identitat i s’havia de grapar i entregar al club, com si fóssim al segle XIX. Això no pot ser. Ara és quan es comprova la urgència de tot allò que defensàvem amb la iniciativa del vot electrònic. Amb el vot electrònic, s’ha acabat la pandèmia, tant per donar suport a un precandidat com per votar un candidat el dia de les eleccions. I amb una mica de voluntat política hauríem aconseguit posar en marxa el vot electrònic en les eleccions del club.

"Arribes a la conclusió que tot el procés electoral al Barça està muntat perquè, amb pocs votants, una minoria pugui governar el club i mantenir-se en el poder"

Al final, arribes a la conclusió que tot el procés electoral al Barça està muntat perquè, amb pocs votants, una minoria pugui governar el club i mantenir-se en el poder. I això és el que nosaltres volem canviar. No pot ser que en una massa social de més de 150.000 socis, dels quals uns 110.000 tenen dret a vot, no votin ni la meitat dels cridats a les urnes. Però és que tot està pensat perquè no vagin a votar ni la meitat dels socis. Al Barça no tenim ni el vot per correu. Per a mi, és un petit exemple del que s’ha de canviar.

- Gairebé m’està definint un club segrestat.

- Li estic definint un club que, a base d’anys inèrcies i pèrdues de sobirania econòmica, s'ha anat allunyant dels socis. Parlem d’un club en el qual el soci només compta per ser cridat a les urnes cada sis anys, i uns compromissaris, menys de 700, que prenen decisions en una assemblea cada any. Això no pot ser. Ens hem de creure que el club és propietat dels socis. Penso, per exemple, en el Barçagate que va assenyalar la junta de Josep Maria Bartomeu. Quan perceps que formes part d’una minoria que has de governar al preu que sigui, acabes per desenvolupar una mentalitat obsessiva entorn de possibles enemics interiors. I, per tant, desenvolupes una cultura de la suspicàcia institucional consistent a malfiar-se de tot i a considerar que els que no estan amb tu estan contra tu. Aquesta és una institució que necessita obrir les finestres i que entri aire fresc.

"El Barça és una institució que necessita obrir les finestres i que entri aire fresc"

- M’està parlant de democratitzar el club.

- Correcte. D’això es tracta. Hem buidat la paraula valors de contingut. Parlem del Més que un club i ho repetim. Però si considerem que una part dels socis són els nostres enemics, si no afavorim la participació de la massa social, no ens en sortirem. La nostra candidatura vol posar en marxa una sèrie de reformes tan profundes que, quan en vinguin d’altres darrere nostre, ja no les puguin revertir. Per què el president del Barça no es pot reunir per Zoom cada tres mesos amb un miler socis? Per què no es pot consultar com volem el disseny de les samarretes de la temporada que ve? Per què no es pot opinar sobre si s’ha d’evolucionar l’escut del club? No podem estar en assemblea permanent i els executius del club han de prendre decisions, però és evident que hi ha accions de governança que poden passar per les mans dels propietaris del club. Segur que hi ha socis que ho volen, però mai se’ls ha concedit aquesta possibilitat.

- Es referia als valors i a com s’ha buidat de contingut la paraula. Però deixi’m preguntar-li per una qüestió que té cert lligam amb els valors que pot projectar el Barça. La candidatura que vostè representa és més a prop d’Unicef o de Glovo?

- Indiscutiblement, el Barça està molt més a prop d’Unicef. El que passa és que el club ha de buscar el talent de socis que hagin demostrat expertesa en la creació de riquesa i en la capacitat de tirar endavant els seus projectes. I això és el que fa que Oscar Pierre [fundador i director general de Glovo] formi part del nostre projecte.
 
- En el programa electoral de la candidatura hi ha una frase que és una declaració de principis: "El Barça defensarà sense complexos la seva catalanitat. Som i serem un club catalanista". Com s’ha de concretar?

- Dient que el Barça té en el seu ADN constitutiu el catalanisme del qual Gamper el va dotar. Gamper va tenir dues intuïcions genials. Primer, posar al club el nom de la ciutat, i això va fer del Barça el club majoritari de Barcelona. I, després, va convertir-lo en el club de Catalunya, perquè el va versar del corrent polític més modern de l’època, que era el catalanisme polític. Li va costar la dimissió i l’exili, no ho oblidem. En època del franquisme, Narcís de Carreras va popularitzar l’enunciat del Més que un club. Volem mantenir aquesta línia històrica. Com es concreta això avui? Hi ha un conflicte polític no resolt, i només calia observar el Camp Nou al minut 17 i 14 segons quan el públic podia anar a l'estadi. El Barça no és un actor polític com els partits, però tots en societat som actors polítics, pel que fem i no fem. I el Barça estarà a favor d’allò que decideixi el poble de Catalunya i aspira a una solució política del conflicte. Perquè tot allò que no es resolgui en l’esfera política, es manifestarà al carrer i, si és al carrer, entrarà als estadis.

"El Barça estarà a favor d’allò que decideixi el poble de Catalunya i aspira a una solució política del conflicte"

- El Barça, en els últims anys, s’ha esborrat d’aquest paper que ara descrivia?

- No vull ser injust. Al Barça li ha tocat sostenir una part d’aquesta responsabilitat suplementària que molts catalans hem percebut. Hi ha hagut moments més feliços i d’altres que ho han estat menys. El Barça va firmar el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, va fer passar la Via Catalana pel Camp Nou i va acollir el Concert per la Llibertat a l’estadi, però també va jugar l’1 d’octubre del 2017. Crec que el que cal és dir-li al soci que no doni per bo sistemàticament allò que els mitjans de Madrid diuen que és política o no és política. És política que sonin els himnes nacionals de les seleccions abans d’un partit? Compte amb qui defineix què és política i què no ho és. Amb això hem de tenir el nostre propi criteri.

- També en l’ús de la llengua en la vida del club. Té la percepció que el Barça ha anat marginant el català en el dia a dia de l’entitat?

- No n’estic tan segur. El que més ens impacta és l’ús que fan del català els principals esportistes del club. La vida institucional del club és en català, tot i que també ho comença a ser en anglès, perquè el Barça té 400 milions de seguidors a tot el món. No hi veig un retrocés, per bé quan es tracta de la nostra llengua hem de mirar sempre de no retrocedir.
 
- I què hauria de fer el Barça per tornar a ser una institució referencial?

- El Barça continua sent una institució referencial que manté un servei extraordinari a la societat, que és el d’integrar molta gent diversa. És a través del Barça que molts ciutadans s’acosten amb simpatia als símbols de la catalanitat, que pot ser la bandera o la llengua. Això el Barça ho continua fent. Una altra cosa és la circumstància específica que viu el club en cada moment.

- Li preguntava perquè, si s’imposen a les eleccions, una de les seves responsabilitats seran les relacions institucionals del club. Deixi’m demanar-li per què assumirà una funció d’executiu del club i no de directiu?

- Així ho vaig acordar des del primer dia amb Víctor Font. He treballat tota la vida i he de continuar treballant. I crec que on puc servir més és com a executiu. En el disseny de la nostra proposta, els directius es comprometen a venir almenys un cop al mes a les reunions de la junta per fixar les grans línies de treball del club, i després això ho han de desenvolupar els executius. Per tant, podré fer molta més feina pel Barça com a executiu que com a directiu.

- Té la sensació que, en aquesta precampanya, vostè s’ha dedicat a apagar focs creats per l’aspirant a la presidència?

- No tinc aquesta sensació. Hem tingut incidents de recorregut, com el de Jordi Majó, o hem hagut de contextualitzar la carta feta des de Qatar per Xavi o un tuit de Jordi Cruyff, però no tinc la percepció que hagi apagat focs comunicatius. En general, hem desenvolupat l’explicació del nostre programa electoral.

- Per què creu que, en alguns moments, no s’ha acabat d’entendre el lligam de Xavi amb la candidatura?

- Diria que, més que no s’hagi entès, tenim adversaris que han jugat a fer que no s’entengués. La carta de Xavi era molt clara: està treballant a Qatar i dona suport al Mundial del 2022, res més. Crec que tothom pot entendre que no parlaríem de Xavi amb la seguretat amb la qual ho fem si no tinguéssim la certesa que ell serà el pal de paller de la nostra estructura esportiva.

"A la societat catalana li interessa que el Barça vagi bé"

- Diria que Font viu la seva manera de projectar-se com a català de forma tan desacomplexada com ho fa Laporta?

- En una entrevista recent a El Mundo, a Víctor Font li preguntaven si era independentista i ell va respondre amb un “sí” rotund. Mirat d’un punt de vista estrictament culer, els barcelonistes volem que el Barça vagi bé. Però, des del punt de vista del conjunt de la societat catalana, entesa com una societat que vol tenir punts de referència, interessa que al Barça vagi bé. I que vagi bé vol dir entrar definitivament en el segle XXI.

Quan diem que el soci no voti nostàlgia sinó que voti futur, el que estem dient és que no podem viure només del confort del record. El confort de les coses que van passar el tindrem sempre. Però a la vida, si vols anar endavant, no pots estar mirant constantment cap enrere. El futur té incerteses per definició, però és molt emocionant de construir. O no se la va jugar Laporta quan va posar Guardiola d’entrenador? Se la va jugar perquè va mirar al futur. És exactament el que volem fer nosaltres, en tots els terrenys, en l’institucional, en l’econòmic i en l’esportiu. Només un Barça ben gestionat, guanyador, que recuperi l’admiració de tothom, aconseguirà aquest plus d’il·lusió que es genera en la societat. Volem tenir un Barça guanyador, però no a qualsevol preu.
 
- A Laporta l’acompanyen, a l’equip de campanya, figures que havien integrat la maquinària de l’antiga Convergència. També compta amb significatius suports mediàtics de la mateixa òrbita. El sorprèn?

- Abans deia que a la vida tot és política, per acció o per omissió, és normal que en la vida del club hi hagi més o menys accents polítics. Sobre la pregunta, no em sorprèn el que passa. Però no soc jo qui ha de parlar d’aquest adversari. Nosaltres ens reivindiquem independents políticament.

"A la candidatura de Víctor Font ens reivindiquem independents políticament"

- Les eleccions al Barça haurien de ser l’avantsala dels comicis al Parlament, sobre els quals encara pesen moltes incògnites sobre les dates. Però considera que som davant d’un canvi de cicle, al Barça i a la Generalitat?

- Hi ha un corrent de fons que es manté, que és que existeix un plet no resolt entre Catalunya i Espanya. Per tant, l’aspiració independentista no desapareixerà i les urnes expressaran aquesta voluntat. Una altra cosa són les proporcions, perquè no oblidem que, a banda de tres anys de repressió i de divisió, hem tingut un any de pandèmia. I la pandèmia ha castigat molt la societat, econòmicament i social. I tot això prefigura un temps nou. D’altra banda, em sento moralment molt tranquil de presentar als socis del Barça una candidatura que defensa mirar el futur amb confiança. Quan estic deprimit, també em poso el vídeo del 2 a 6 al Bernabéu. Però es tracta de mirar com corre el món i de com actuen els nostres adversaris. Quan presentem un projecte sòlid per governar el Barça, de retruc, a la societat catalana, també ressona que hi ha una proposta amb formes i gent nova.

- Vostès proposen una sacsejada al club de dalt a baix.

- Sí, una transformació com la que Johan Cruyff va fer en el model de joc.

- Creu que el Govern de la Generalitat necessita la mateixa sacsejada?

- Sí, absolutament.

- Amb quina formulació?

- El que es necessita és menys càlcul electoral i més acords de país. Cal el reclutament dels millors per a la política, persones que estiguin a l’altura dels reptes que tenim com a societat, que són gegantins.  

"Al Govern de la Generalitat es necessita menys càlcul electoral i més acords de país"

- S’ha de restablir un fil de comunicació estable entre la plaça Sant Jaume i el Camp Nou?

- Vull creure que deu haver existit.

- No considera que en l’etapa final de Bartomeu aquest fil de comunicació no existia?

- En l’etapa final de Bartomeu es van trencar tots els fils. L’any 2020 es va trencar tot. Fins i tot Messi se’n volia anar. A les oficines del Camp Nou i a la plaça de Sant Jaume hi hauria d’haver mútua confiança, la que es transmetin dos presidents que volen el millor per a cadascuna de les dues institucions. I això, òbviament, serà bo per a Catalunya.