La filmografia essencial per considerar-se un bon cinèfil és immensa, però també completament subjectiva. A nivell de consum, el públic pot determinar de manera subjectiva quines són les pel·lícules més importants de la història del setè art.
Ara bé, a nivell tècnic, de discurs, de manera artística i per impacte en la indústria, hi ha diversos films que són essencials de veure per entendre la seva rellevància en el passat, present i futur. A NacióDigital hem volgut recollir aquests dos escenaris en un, barrejar-los, i crear una llista amb vint títols que s'han de veure, com a mínim, un cop a la vida.
Hem evitat incloure títols com The Godfather, Pulp Fiction, 12 Angry Men, The Schindler's List i un llarg etcètera; filmografies senceres de directors molt famosos o sagues que són immensament conegudes, com Star Wars, Indiana Jones, ESDLA, etc.
La intenció d'aquesta llista és la d'incloure pel·lícules d'un nivell i talent immens, que han estat aplaudides per la crítica i les acadèmies, però no tenen encara un arrelament profund en l'imaginari col·lectiu com tots els exemples citats anteriorment. A més, les trobareu totes disponibles a les plataformes:
· Annie Hall (Filmin)
Per què la recomanem? La filmografia de Woody Allen és immensament coneguda pel seu estil, les seves trames de vodevil i unes temàtiques molt característiques. El director novaiorquès ha dirigit desenes de pel·lícules, però les més importants de la seva carrera són les de finals dels anys 70. Annie Hall és la cúspide de la creació del director, amb una immensa química generada amb Diane Keaton i un guió esplèndid. Moltes comèdies romàntiques encara beuen dels fruits d'aquesta pel·lícula. Es manté increïblement fresca, àgil, original i divertida. El trencament amb la quarta barrera és un recurs increïble que va establir un precedent modern.
· La migliore offerta (Amazon, HBO, Filmin)
Per què la recomanem? Giuseppe Tornatore, director de Cinema Paradiso, va tornar a enlluernar el món amb aquesta obra dramàtica carregada d'art, passió i repressió dels sentiments. Una increïble actuació de Geoffrey Rush centralitza una trama que balla entre el misteri, un guió madur i explicat amb elegància, un ritme pausat, com quan es camina per un museu, i l'ambició d'explicar una història solemne. La fotografia és meravellosa. Un dels millors films italians de les últimes dècades, amb permís de les obres de Paolo Sorrentino.
· El verdugo(HBO, Movistar)
Per què la recomanem? El 2021 celebrem el centenari de Luis Garcia Berlanga, un dels millors cineastes i guionistes de la història de la indústria espanyola. Conegut per diverses pel·lícules seves de gran rellevància en la sàtira contra el franquisme, la menys reivindicada i segurament la més atrevida va ser El Verdugo, amb José Isbert. Les seves primeres obres van ser pures comèdies, però en aquesta, de 1963, ja consolidat com un gran guionista amb el seu company d'idees Rafael Azcona, es destil·la un profund melodrama al voltant de la mort que irradia la dictadura. La pobresa, la resignació, el continuisme familiar, el funcionariat, en un escenari gris de vida.
· Double Indemnity (Filmin)
Per què la recomanem? El primer gran èxit de la carrera cinematogràfica del director Billy Wilder. Una classe magistral de cinema negre a la ciutat de Los Angeles de la dècada dels anys 40. Un guió immillorable, tres protagonistes icònics del gènere (Fred MacMurray, Barbara Stanwyck i Edward G. Robinson) i un clàssic que no ha quedat oxidat pel pas del temps. La barreja de la quotidianitat de l'època amb l'espiral de passió i malícia d'una parella acaben convertint-se en un dels manaments del cine noir de tots els temps. Imprescindible.
· Judgment at Nuremberg (Amazon, Filmin)
Per què la recomanem? Implacable obra cinematogràfica de Stanley Kramer sobre els judicis de Nuremberg que van sentenciar els únics jerarques nazis capturats o vius després de la Segona Guerra Mundial. Una pel·lícula èpica que posa llum a un procés judicial històric que va posar els fonaments de la llei internacional pels crims contra la humanitat. A més, però, no és tendenciós: intenta donar veu als alemanys absorbits pel nazisme que van viure a l'ombra de la repressió i el règim de Hitler. Les actuacions del repartiment principal -en especial Spencer Tracy, Burt Lancaster, Marlene Dietrich, Judy Garland i Maximilian Schell, un impressionant advocat defensor dels nazis- són el veritable poder d'aquesta immensa pel·lícula.
· The Searchers (Apple+)
Per què la recomanem? El western duu implícits dos noms propis en el seu significat, en la seva pura essència: John Ford i John Wayne. El director i l'actor van compartir moltes obres cinematogràfiques al llarg de moltes dècades. Els crítics, analistes i opinadors mai es posen d'acord en situar quina és la millor del gènere, però la coneguda com a Centaures del desert a Catalunya és inigualable, és un poema del cinema romàntic, una càtedra del setè art sobre el Far West. L'obsessió, la soledat i la història del personatge principal ha estat la inspiració de molts dels millors cineastes posteriors, com Spielberg, Lucas,Scorsese o Coppola. Un film que va ser repudiat pels crítics de l'època i encara avui dia cal reivindicar.
· Boyhood(Amazon)
Per què la recomanem? Richard Linklater va rodar aquesta magnífica història d'una família durant dotze anys, establint així el veritable pas del temps dels seus intèrprets i creant un metratge ple de veritat, realisme i sinceritat. Centrada en la vida d'un petit nen, en Mason, que veu com tots al seu voltant lluiten per avançar en una vida plena de dificultats però marcada pels petits moments, els detalls, que fan brillar les nostres relacions. L'espectador passa per la seva infantesa, la seva adolescència i el seu desig de convertir-se en un adult, passant per tots aquells episodis quotidians en que tota persona pot sentir-se identificada. El pas del temps explicat amb la senzillesa d'un artista com Linklater, que emociona sense cap dramatisme impostat, amb un cinema ple de vides reals i personatges immensament creïbles.
·¿Qué he hecho yo para merecer esto! (Netflix, Filmin)
Per què la recomanem? Pedro Almodóvar és una de les millors ments cinematogràfiques que han sorgit mai en la història del setè art modern. La seva obra és immensament coneguda, sobretot a partir de principis del segle XXI, però aquest va ser el seu primer èxit. Avançat a la seva època, el manxec va construïr una comèdia negra barrejada en cinema quinqui i en la radiografia de la pobresa madrilenya atrapada en els murs de ciment a la vora de l'M-30. Les dones de la pel·lícula (Carmen Maura, Veronica Forqué, Cecilia Roth, Amparo Soler, Chus Lampreave) són immenses i consoliden l'essència femenina de tota la filmografia d'Almodóvar.
· Vivre sa vie (Filmin)
Per què la recomanem? El cinema francès i la nouvelle vague ha estat molt reivindicat per tota mena de crítics i entesos de la cultura. L'expressió màxima d'aquella corrent vitalista, liberalista i sense cap mena dels clixés que arrossegava el setè art de la indústria de Hollywood són els directors Godard, Melville, Resnais, Róhmer, Truffaut... De Jean-Luc Godard se'n poden recordar moltes però aquesta història protagonitzada per Anna Karina, capbussada en la desgràcia permanent que pateix el seu personatge, es mereix una menció a part. És una completa aventura, a més de ser una aposta completament arriscada per l'època, convertint-se en tot un referent intel·lectual del moment.
· A Bridge Too Far (Filmin)
Per què la recomanem? La indústria del cinema ha omplert les sales de cinema de desenes de pel·lícules bèl·liques però cap com aquesta megaproducció amb un repartiment d'estrelles immens. El llegendari director britànic -conegut més pel seu paper documentalista- Richard Attenborough explica la història de l'operació Market Garden, un moviment militar per part dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial per capturar els ponts estratègics que connectaven els Països Baixos amb Alemanya. L'operació, un desastre logístic, està explicada des de tots els vessants: el britànic, l'americà, el francès i fins i tot el polonès. 175 minuts que s'han de veure, com a mínim, un cop a la vida.
· The Night of the Hunter (Movistar, Filmin)
Per què la recomanem? Una icona del cinema negre amb essència de thriller. L'adaptació de la novel·la de Davis Grubb és l'única vegada que Charles Laughton es va situar darrere d'una càmera per dirigir. El resultat és excel·lent. Una fotografia que ja és història del cinema -i segueix inspirant cineastes avui dia- i un Robert Mitchum en un dels papers de la seva vida, generen una pel·lícula que des de les primeres escenes congel·la l'espectador a la cadira. És inquietant, perversa, tensa i amb un dels grans malvats de la història del cinema. És imprescindible la seva visualització un cop a la vida si es té passió, bon gust i afinitat pel setè art.
· Revolutionary Road (Netflix)
Per què la recomanem? Una de les indiscutibles de les filmografies de Kate Winslet i Leonardo DiCaprio. Titanic és una obra de segona fila al costat d'aquest immens drama sobre el matrimoni, sobre l'amor, el pas del temps i el masclisme incisiu en una societat tan endarrerida com la nord-americana de mitjans del segle XX. El poder interpretatiu de Winslet se suma a la maduresa d'un DiCaprio que es consolidava en el món del cinema com un dels millors actors del món. Molt abans de A Marriage Story existia aquesta pel·lícula. I és mil vegades millor.
· To Be or Not to Be (Filmin)
Per què la recomanem? La comèdia d'una generació. Una història hilarant, divertidissima que encara avui dia arrenca rialles a tort i a dret allà on la projecten. Una visió obligatòria d'aquesta història original de Melchior Lengyel i adaptada per Ernst Lubitsch, en plena Segona Guerra Mundial, que escupia directament a la cara de les doctrines nazis del moment. Una sàtira avançadíssima per a la seva època, que barreja teatre, humor cinematogràfic, un guió àgil, la crítica política i la subtil propaganda d'una època completament obscura.
· Amanece, que no es poco (HBO, Movistar)
Per què la recomanem? No existeix comèdia igual. Ni a nivell espanyol ni a nivell internacional. El talent humorístic de José Luís Cuerda aconsegueix el seu nirvana, la seva màxima esplendor en aquesta història completament surrealista. La vida indescriptible d'un poble interior d'Espanya es desgrana gràcies a tot un seguit de personatges, cadascun d'ells més estranys, que destilen entre la sàtira pura de l'ambient rural espanyol fins a les extravagàncies preferides del director. És una obra que no ha perdut ni un mil·límetre de frescura, de barra, d'atreviment i de divertiment.
· Persepolis (Amazon, Filmin)
Per què la recomanem? Una de les millors obres d'animació de tots els temps. Explica una història cruel, terrorífica d'una manera didàctica, divertida, en certa mesura -i mai descompensada- dramàtica i amb una agilitat meravellosa. Un puntal feminista en un món arcaic, masculinitzat i en un cinema que a vegades troba massa difícil explicar històries de dones en escenaris completament diferents dels habituals de la indústria. L'adaptació del còmic va ser tot un encert i s'ha convertit en una pel·lícula icònica, sempre digna de recomanar i veure en qualsevol moment.
· Raging Bull (Movistar, Filmin)
Per què la recomanem? La filmografia compartida entre el director Martin Scorsese i l'actor Robert De Niro és història llampant del cinema. Obres que s'han d'estudiar a les escoles i desenes de cineastes han intentat emular o s'hi han inspirat. Però una de les menys valorades quan es parla de la parella, per les generacions joves, és Raging Bull. L'adaptació de la història real del boxejador Jake la Motta és d'una excel·lència inigualable, amb un De Niro indescriptiblement bell, solvent, que roba tot el protagonisme de la pantalla. El guió és esplèndid, però diverses escenes han quedat per sempre gravades en les vitrines de les millors de tots els temps del cinema. Si Shakespeare hagués escrit una història sobre boxa, seria aquesta.
· The Elephant Man (Filmin)
Per què la recomanem? Tothom ha d'experimentar alguna vegada a la vida el cinema de David Lynch. La seva obra i el seu estil són únics en el setè art, creant peces d'orfebreria surrealistes, tètriques, intrigants, apassionants i dramàtiques en cada pel·lícula. Algunes d'elles són immensament conegudes però aquesta història sobre un home deformat que pateix l'escarni constant de la societat és una de les peces de la seva cúspide creativa. Una obra de culte que no perd ni un gra d'impacte amb el pas del temps, amb moments que garrativen l'espectador.
· Akira (Netflix, Filmin)
Per què la recomanem? L'animació japonesa va adquirir una altra dimensió amb aquesta obra futurista, de culte, cyberpunk i carregada de metàfores sobre l'època contemporània de Katsuhiro Ōtomo. Feta el 1988 i situada en un 2019 apocalíptic i futurista, explora les noves tecnologies, la societat moderna consumida per la pèrdua de la humanitat i l'exploració de l'amistat a qualsevol preu. La seva violència no és gratuïta i a estones recorda a un western, creant les bases del cyberpunk que tant ha estat explorat en èpoques posteriors. Endinsar-se en l'anime per primer cop amb aquesta pel·lícula és una obligació per a qualsevol amant del cinema.
· Little Women (Movistar)
Per què la recomanem? Solvent, carregada de bellesa i una nova perspectiva de l'amor romàntic d'època. Aquestes tres característiques i les brillants actuacions del repartiment femení de la pel·lícula assenyalen Mujercitas com un dels millors films dels últims temps. La nova adaptació de l'obra d'època nord-americana se situa al cim de les obres feministes amb una perspectiva global. L'actuació de Florence Pugh i Saoirse Ronan són d'una immensitat aclaparadora, al mateix nivell que la direcció de Greta Gerwig. El film és una oda brillantment executada en favor de les dones. Sense cap mena d'edulcorant ni cap missatge buit d'una gran marca publicitària.
· Kimi no na wa (Netflix, Filmin)
Per què la recomanem? sSenzillament, la millor pel·lícula d'animació feta mai a nivell tècnic. A més d'això, el seu argument és exquisit i executat de manera brillant, amb una història que es desfà com un terró de sucre en el cafè amb llet. Makoto Shinkai regala emoció, amor, adolescència des d'una mirada adulta i a la vegada infantil, esperança i ciència-ficció en una obra magnànima. Amb permís de les obras de Miyazaki, és la millor amb diferència.
