Entrevista

Roger Escapa: «Els mitjans no hem estat a l'altura amb l'auge de l'extrema dreta»

El periodista no es descarta per dirigir "El Matí de Catalunya Ràdio" en un futur, però ara vol "consolidar-se" a "El Suplement" i fer alguna cosa de televisió

per Sergi Ambudio , 16 de gener de 2021 a les 08:58 |
Roger Escapa | Helena Margarit
Malgrat que aquest estiu va sonar amb força com a substitut de Mònica Terribas, Roger Escapa (Sabadell, 1988) continua al capdavant d'El Suplement de Catalunya Ràdio, un programa que ha convertit els grans reportatges socials, com el que ha emès aquest diumenge sobre joves catalans que creuen en Déu, en segell d'identitat. És aquí, en el territori del cap de setmana, on vol consolidar-se com a professional. Les coses li van bé -malgrat uns darrers resultats d'audiència que van ser una "galleda d'aigua freda"-, està content i no es veu, ara per ara, enlloc més.

En aquesta entrevista, el periodista reflexiona sobre les lliçons que ha extret gravant Si Déu vol, fa autocrítica sobre com els mitjans catalans han tractat l'ascens de la ultradreta i, entre altres coses, expressa el seu desig de poder cobrir les eleccions al Parlament -aquest divendres ajornades- amb criteris "estrictament periodístics". 


- Encara hi ha joves creients?

- Sí, i tant. En el reportatge parlem amb quatre persones catalanes, joves, que creuen en Déu: una catòlica, una musulmana, un jueu i una persona budista. És un bon retrat de la relació entre joventut i religió que hi ha a casa nostra en ple segle XXI, que pot arribar a ser fins i tot tabú. Una d'elles ens explicava que, sovint, té la impressió que ha d'aclarir i justificar que és catòlica, però que no és feixista.


- Vostè és creient?

- No. Els meus pares tampoc ho són. Ni he fet la comunió ni estic batejat, i vaig anar a una escola pública. Recordo que a l'ESO em van fer triar entre les assignatures d'Ètica i Religió. Vaig triar ètica, sense saber ben bé perquè. Suposo que el concepte Religió tenia per mi, en aquell moment, un cert component pejoratiu.


- I què ha comportat aquella elecció?

- Doncs que ara tinc 32 anys i la meva formació sobre cultura general religiosa és gairebé nul·la. La poca que tinc m'arriba perquè he llegit llibres, he vist pel·lícules i m'he interessat per la meva banda, no per l'ensenyament. El reportatge és útil, precisament, per això. És un retrat generacional, cuidat i polit, molt potent. La qüestió aquí crec que no és tant el tema, sinó la mirada i els testimonis, amb una feinada de la Sara Llobet i la Sònia Deulofeu.

- Com viuen la vida els joves creients en una societat secularitzada?

- Molts d'ells han de celebrar la seva religiositat en la intimitat. La jove musulmana, que va arribar a Catalunya amb 13 anys, ens explica que pot celebrar el ramadà i resar a casa seva, però a l'hora de buscar feina, per exemple, sovint li demanen que es tregui el hijab. Per tant, viu les seves creences de manera cohibida.

Sobre els joves creients a Catalunya: "Molts d'ells han de celebrar la seva religiositat en la intimitat, de manera cohibida"

- Aquests joves creuen igual i entenen la religió de la mateixa manera que ho fan o ho feien els seus pares i avis?

- No. La noia catòlica amb qui parlem, per exemple, és molt creient, però això li ha generat algunes contradiccions. Ella diu que se sent representada pel papa Francesc, però troba que el que diu l'Església sobre el sexe no s'adapta als seus pensaments. Entre decidir tenir sexe sense preservatiu o tenir sexe amb preservatiu i no encomanar o encomanar-se de cap malaltia de transmissió sexual, tria la segona opció.

- Imagino que fent aquest reportatge s'haurà sorprès amb força coses. No sé si, fins i tot, haurà trencat algun estereotip...

- Trencar tabús, clarament. Jo no crec ni practico, igual que el meu entorn, i és inevitable veure-ho com una cosa antiga i llunyana, però hi ha gent jove amb fe a Catalunya i està bé poder donar-los veu.
 

Roger Escapa: "Si Ignacio Garriga acaba tenint representació al Parlament, l'hauré d'entrevistar". Foto: Helena Margarit


- És aquesta, precisament, una de les principals funcions dels mitjans públics? Donar veu a tothom.

- Bé, de vegades sembla que els mitjans públics tinguem l'obligació de fer una cosa determinada només perquè som públics. No crec que aquest tema sigui una cosa només nostra. Un reportatge així es podria fer a RAC1, si volguessin. Parlar de joves que tenen fe no deixa de ser un contingut generalista. Tractar-ho amb cura i fer-ho lluir, sigui aquest tema o el suïcidi o el dol perinatal, és un segell identitari d'El Suplement. Són coses que afecten absolutament tothom. Hem apostat per això i a la casa li sembla bé.

- Sobre obligacions dels mitjans públics, què me'n diu de donar veu a partits com Vox?

- És un gran debat. Ara mateix, jo crec que no. No he fet cap entrevista a cap membre de Vox. Però clar, també em regeixo per unes lleis que marquen que, si aquesta gent acaba entrant al Parlament, els hauré d'entrevistar. Donar veu i promocionar partits obertament racistes o xenòfobs no ha de formar part dels mitjans, independentment que siguin públics o no.

- Els mitjans, independentment que siguin públics o no, hem estat a l'altura amb l'auge de l'extrema dreta?

- És evident que no. Si aquesta gent té més de 50 diputats al Congrés és perquè han sabut col·locar-nos els seus missatges. Ja va passar i ara està tornant a passar. I, segurament, quan a Catalunya votem en unes eleccions, els tindrem.

- Li pregunto ara com a periodista, creu que ha d'entrevistar Ignacio Garriga, cap de llista de Vox?

- Jo, ara per ara, crec que no. No l'he convidat a El Suplement ni tinc intenció de convidar-lo. Si acaba entrant al Parlament de Catalunya, crec que sí que ho hauré de fer.

"És evident que els mitjans no hem estat a l'altura amb l'auge de l'extrema dreta. Si aquesta gent té més de 50 diputats al Congrés és perquè han sabut col·locar-nos els seus missatges"

- Per què?

- Perquè hi haurà hagut una part important de la població de Catalunya que haurà decidit que aquest és el seu representant polític. A partir d'aquest moment, a la ràdio pública l'haurem d'entrevistar.

- Què en pensa dels blocs electorals?

- Que fan una mandra terrible [riu]. A mi m'agradaria poder cobrir aquestes eleccions amb criteris estrictament periodístics. Però haurem d'acabar pagant molts peatges. Jo no tants, perquè sobretot els pagarà El matí de Catalunya Ràdio amb les entrevistes. Almenys, ja no passa com anys enrere i la qüestió s'ha suavitzat. Tot i això, continuem encotillats pel cronòmetre.

- Dedueixo, doncs, que troba lògic que Junts, que s'ha quedat sense drets electorals en campanya en benefici del PDECat, pugui tenir espai?

- Clar. És un dels tres partits, segons les enquestes, que poden guanyar aquestes eleccions. Els hem de poder escoltar.
 

Roger Escapa a la seu de Catalunya Ràdio. Foto: Helena Margarit


- Al capdavant de la CCMA hi ha gent escollida per polítics. Això és compatible amb exercir un periodisme lliure i independent?

- El que et puc dir és que jo, personalment, em sento lliure per poder fer el programa que vull i que tot el que s'hi fa porta el meu segell.

"Si digués que no hi ha pressions [polítiques], mentiria"

- Quin és el segell Roger Escapa?

- El d'un programa que dona veu a molta gent i que intenta apropar-se més a una generació com la meva que a una de més gran.

- Des que dirigeix El Suplement ha rebut pressions per part d'algun partit polític?

- Si et digués que no hi ha pressions, t'estaria mentint. Però que n'hi hagi no és dolent. Vol dir que hi ha gent que vol participar del teu programa i tenir visibilitat. Vol dir que tinc poder. La clau està en com gestiono jo aquestes pressions i si em condicionen.

- I el condicionen?

- No.

- I com ho aconsegueix?

- Sovint, empassant saliva. Al meu programa vull que hi passi tothom. I hi passa tothom. Estic regulat per això també i porto el compte de quantes vegades he entrevistat algú de JxCat, ERC, el PP o el PSC. Això és públic i, si no ho apliquem, hi ha una comissió del Parlament que se'ns queixa.

- I a les tertúlies?

- A mi m'agrada tenir tertulians que no sàpiga a qui voten. Busco més analistes, periodistes que es dediquen a la política, que tenen molta informació i que em saben explicar les coses.

"Va ser un estiu molt mogut, però crec que la Laura Rosel era la millor opció que hi havia. Va ser un encert"

- Catalunya Ràdio és una ràdio independentista?

- No. Crec que no.
 

Roger Escapa: "Catalunya Ràdio no és una emissora independentista". Foto: Helena Margarit


- Està content d'aquests dos anys i mig al capdavant d'El Suplement?

- Molt. M'ho passo molt bé. Som els mateixos que vam arrencar, cosa que em fa molt feliç. És un projecte molt maco que m'està fent créixer professionalment i també de forma personal. Sempre he dit que és un projecte a llarg termini i vull que sigui així.

- Les últimes audiències no van anar massa bé.

- No t'enganyaré, l'últim EGM va ser una galleda d'aigua freda. Crec que vam fer un molt bon final de temporada i una gran arrencada. M'esperava millors resultats. Tot i això, fa un any érem líders, un petit miracle en una emissora que no ho és. Allò va ser gruixut. I aquest EGM ens comparava amb aquell de fa un any. Crec que ens ha situat una mica on som. Tot i això, crec que estem competint molt bé.

- Realment és viable arrabassar el lideratge a RAC1 i consolidar-lo?

- Anem en una dinàmica positiva. La graella d'aquest any és molt nova. El programa més important té directora nova. Tot plegat necessita temps.

- Fins a quin punt es fixa en les audiències per modificar continguts?

- Vaig a mort amb la proposta que tinc i me la crec de dalt a baix. De fet, crec que estem fent la millor ràdio des que vaig agafar aquest programa. Les últimes audiències no em condicionen, parlant-ho amb l'equip i amb la direcció veig que anem bé. Ara, si encadenem uns quants EGM que no són bons, llavors potser sí que em plantejo coses.

"Si entra al Parlament, llavors sí que crec que hauré d'entrevistar Ignacio Garriga. Ara per ara, no"

- I, dia a dia, fins a quin punt mira què fa o deixa de fer Xavi Bundó?

- Sé què fa el Via Lliure de RAC1 cada minut. No t'enganyaré. I crec que ell deu saber què faig jo a cada moment. I crec que ha de ser així. Competim pels mateixos convidats, col·laboradors, la mateixa franja i per bona part dels mateixos oients, que són compartits en molts casos.

- El futur de Roger Escapa passa pels matins de dilluns a divendres?

- Ara no. La direcció acaba de posar al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio a la Laura Rosel i espero que no hi estigui només un any. És un projecte a llarg termini.

- Van oferir-li substituir a Mònica Terribas?

- Va ser un estiu molt mogut. Van passar moltes coses. Van trucar a molta gent. La direcció va haver de moure's molt ràpid. I crec, sincerament, que la Laura era la millor opció que hi havia. Va ser un encert. Per presentar El matí de Catalunya Ràdio has de complir dues coses: tenir-ne moltes ganes i estar preparat. La Laura complia amb les dues coses. Ara necessita temps per construir el projecte. Fa el programa més important de l'emissora i la resta hem de remar perquè vagi bé.

- Què li diu vostè a la direcció?

- Sempre que hi parlo dic que vull fer El Suplement molts anys. D'aquí no m'he mogut, des que me'l van oferir i vaig acceptar. La gent que em coneix sap que no estic al programa per fer-ho dos o tres anys. Vull consolidar-me aquí.
 

Roger Escapa en un moment de l'entrevista amb NacióDigital.  Foto: Helena Margarit


- S'hi veu, però?

- A El Suplement uns quants anys més, totalment.

- I presentant El matí de Catalunya Ràdio?

- Ara no. Segur que no. D'aquí a uns anys, potser sí.

"Ara no em veig presentant El matí de Catalunya Ràdio; d'aquí a uns anys, potser sí"

- Les primeres preguntes eren sobre joves. Hi tornem: creu que la ràdio convencional, la de l'FM, aconseguirà seduir al jovent?

- És un gran tema. Jo m'imagino dues graelles paral·leles, una cosa que a Catalunya Ràdio ja estem fent. La ràdio de l'FM serà actualitat, amb grans programes contenidor on es parli de moltes coses. I, a banda, els continguts més breus, més especialitzats i concrets, que siguin atemporals, a l'esfera digital. El futur passa per continguts que puguis consumir en qualsevol moment, però aquests necessiten en paral·lel l'actualitat i la informació. Crec que la ràdio, com sempre, té una gran salut. Ara bé, et calen els diners per mantenir-ho.

- La ràdio pública els té, els diners.

- Ara tenim menys pressupost que fa uns anys per fer El Suplement. Però sí, és evident que hi ha diners, i precisament per això hem de ser fiscalitzats.

- Quins desitjos té per aquest 2021?

- Poder continuar treballant amb aquest mateix equip, sense el qual no m'imagino poder fer ràdio. M'agradaria fer televisió, compaginant-ho amb El Suplement. No vull deixar de fer ràdio, és irrenunciable.

- Et veus dirigint el Planta Baixa de TV3, per exemple?

- [Riu]. No, no m'hi veig.

- Com es treballa amb Ricard Ustrell?

- M'ho vaig passar molt bé durant molt temps. Vam compartir moltes coses, la ràdio era una d'elles. Només te'n puc parlar bé. Simplement va arribar un moment que jo em vaig cansar de treballar per ell i ell es va cansar de treballar amb mi. Cadascú va seguir pel seu camí i ens ha anat molt bé. Li tinc molt de respecte. Tot el que toca, normalment, està molt ben fet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació