12
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
19:49h
Les entitats econòmiques catalanes pugnen per incidir en l'escenari postàndpemic i aquest dimarts el Cercle d'Economia ha convidat el governador del Banc d'Espanya. Pablo Hernández de Cos ha reclamat afrontar reformes estructurals en l'economia espanyola, caracteritzada per una baixa productivitat, un mercat de treball disfuncional i un increment de la desigualtat. Ho ha dit en el transcurs d'un acte sobre el model productiu de la postpandèmia celebrat aquesta tarda al Cercle, presidit per Javier Faus.
En el costat positiu, ha destacat la "resposta contundent" de la Unió Europea i ha demanat que els fons de la UE serveixin per al mig i llarg termini i dur a terme reformes estructurals. Els fons han de servir per finançar reformes estructurals, ha reclamat el governador, i serien útils per finançar els costos de transició que són inevitables.
Hernández de Cos ha fet una apel·lació a un pla de consolidació fiscal, ben dissenyat i en un quadre macroeconòmic creïble. La consolidació fiscal implica un augment dels impostos alhora que una reducció de la despesa. Per això li han preguntat pel cost que pot suposar una política tan impopular. El governador ha respost que més impopular hauria de ser un atur elevat i una major desigualtat, i ha demanat fer pedagogia sobre les mesures necessàries. El Banc d'Espanya preveu un increment del deute que pot superar el 120% del PIB.
Amb més detall, el governador ha destacat que la dinàmica de la productivitat espanyola és massa baixa i no és un problema sectorial sinó que és propi de gairebé tots els sectors. Hi ha una taxa d'atur molt elevada que s'ha mantingut al llarg del temps, amb un 43% dels desocupats en el tercer trimestre del 2019 que portaven més d'un any buscant feina. Un 32% d'homes i un 23% de dones havien abandonat el sistema educatiu amb una educació secundària obligatòria, que és quasi el doble que en alguns països de la UE. Unes dades que acompanyen la major desigualtat, l'altre gran tret preocupant.
Estem davant d'una forta crisi de caràcter temporal -ha assegurat Hernández de Cos-, però amb efectes profunds de tipus estructural i que deixarà transformacions en la digitalització i l'impacte en el teletreball, segons el governador. Ha reivindicat mantenir els estímuls monetaris i fiscals que s'han implementat.
Educació i innovació
Segons el governador, per combatre la productivitat no hi ha més solució que una reforma del sistema educatiu i una major inversió en R+D i innovació. Hernández de Cos ha participat en un col·loqui sobre el model productiu amb Isabel Martínez-Cosentino, consellera de la multinacional Cosentino, una empresa familiar espanyola que va començar com a pedrera de marbre, i Xavier Vives i Núria Mas, membres de la junta del Cercle.
Martínez-Cosentino ha explicat l'evolució de la seva empresa i l'aposta que ha fet per la digitalització i per la formació contínua dels seus professionals, un factor determinant que li ha servit per reclamar un gran pacte d'Estat per l'educació. Ha reclamat que el teixit productiu inverteixi innovació i en sostenibilitat, un aspecte que és rendible. Ha explicat com Cosentino ha engegat un ambiciós projecte per crear una planta d'energia fotovoltaica, però que ha necessitat de tres anys per aconseguir tots els permisos administratius.
L'empresària ha explicat aquest exemple de la planta de Cosentino per defensar la necessitat d'un aprimament de les tasques burocràtiques, per la qual cosa cal la complicitat de les administracions públiques.
Hi ha hagut connexió entre el discurs d'Hernández de Cos i el Cercle, com ha reconegut Faus al final de l'acte. Amb anterioritat, el governador havia elogiat la mirada de l'entitat cap al mig termini. L'aposta per les reformes estructurals -aprofitant els fons europeus- són posicions compartides per l'entitat i el màxim responsable del Banc d'Espanya.
En el costat positiu, ha destacat la "resposta contundent" de la Unió Europea i ha demanat que els fons de la UE serveixin per al mig i llarg termini i dur a terme reformes estructurals. Els fons han de servir per finançar reformes estructurals, ha reclamat el governador, i serien útils per finançar els costos de transició que són inevitables.
Hernández de Cos ha fet una apel·lació a un pla de consolidació fiscal, ben dissenyat i en un quadre macroeconòmic creïble. La consolidació fiscal implica un augment dels impostos alhora que una reducció de la despesa. Per això li han preguntat pel cost que pot suposar una política tan impopular. El governador ha respost que més impopular hauria de ser un atur elevat i una major desigualtat, i ha demanat fer pedagogia sobre les mesures necessàries. El Banc d'Espanya preveu un increment del deute que pot superar el 120% del PIB.
Amb més detall, el governador ha destacat que la dinàmica de la productivitat espanyola és massa baixa i no és un problema sectorial sinó que és propi de gairebé tots els sectors. Hi ha una taxa d'atur molt elevada que s'ha mantingut al llarg del temps, amb un 43% dels desocupats en el tercer trimestre del 2019 que portaven més d'un any buscant feina. Un 32% d'homes i un 23% de dones havien abandonat el sistema educatiu amb una educació secundària obligatòria, que és quasi el doble que en alguns països de la UE. Unes dades que acompanyen la major desigualtat, l'altre gran tret preocupant.
Estem davant d'una forta crisi de caràcter temporal -ha assegurat Hernández de Cos-, però amb efectes profunds de tipus estructural i que deixarà transformacions en la digitalització i l'impacte en el teletreball, segons el governador. Ha reivindicat mantenir els estímuls monetaris i fiscals que s'han implementat.
Educació i innovació
Segons el governador, per combatre la productivitat no hi ha més solució que una reforma del sistema educatiu i una major inversió en R+D i innovació. Hernández de Cos ha participat en un col·loqui sobre el model productiu amb Isabel Martínez-Cosentino, consellera de la multinacional Cosentino, una empresa familiar espanyola que va començar com a pedrera de marbre, i Xavier Vives i Núria Mas, membres de la junta del Cercle.
Martínez-Cosentino ha explicat l'evolució de la seva empresa i l'aposta que ha fet per la digitalització i per la formació contínua dels seus professionals, un factor determinant que li ha servit per reclamar un gran pacte d'Estat per l'educació. Ha reclamat que el teixit productiu inverteixi innovació i en sostenibilitat, un aspecte que és rendible. Ha explicat com Cosentino ha engegat un ambiciós projecte per crear una planta d'energia fotovoltaica, però que ha necessitat de tres anys per aconseguir tots els permisos administratius.
El Cercle i el màxim responsable del Banc d'Espanya han escenificat complicitat en les polítiques per sortir de la crisi
L'empresària ha explicat aquest exemple de la planta de Cosentino per defensar la necessitat d'un aprimament de les tasques burocràtiques, per la qual cosa cal la complicitat de les administracions públiques.
Hi ha hagut connexió entre el discurs d'Hernández de Cos i el Cercle, com ha reconegut Faus al final de l'acte. Amb anterioritat, el governador havia elogiat la mirada de l'entitat cap al mig termini. L'aposta per les reformes estructurals -aprofitant els fons europeus- són posicions compartides per l'entitat i el màxim responsable del Banc d'Espanya.