CRÒNICA

La possibilitat que s’ajornin les eleccions enfronta els partits

Els criteris sanitaris, però també els interessos polítics, entren en joc en la decisió final sobre si es mantindrà o no la data del 14 de febrer

per Sara González , 11 de gener de 2021 a les 21:54 |
Un col·legi electoral durant una jornada de votació | Adrià Costa
Les eleccions previstes per al 14 de febrer pengen d'un fil. La decisió definitiva sobre si es manté o no la data es prendrà divendres, un cop s'avaluï també l'impacte de la mobilitat i la interacció de Cap d'Any, però l'informe que ha posat aquest dilluns sobre la taula de partits la conselleria de Salut augura un escenari sanitari que deixa en una nebulosa si es podran celebrar o no els comicis. Que encara no se sàpiga amb certesa si es faran les eleccions enfronta els partits, cadascun amb els seus interessos particulars, amb les enquestes a la mà i diferències en les interpretacions de l'escenari sanitari.

Salut no s'ha pronunciat explícitament sobre si considera que s'han d'anul·lar o no les eleccions, una qüestió que obre un nou front entre JxCat i ERC, i que suscita disparitat d'opinions entre l'oposició. Amb un 83% dels llits d'UCI ocupats i amb una predicció d'augment dels casos en les pròximes setmanes, en el Govern cap dels dos partits vol ser acusat d'haver posposat o mantingut la data per un interès partidista. Les dades sanitàries pesaran en la decisió, però també les conveniències polítiques.


I és que les perspectives electorals marquen la pauta de la taula de partits. Fins ara, la majoria d'enquestes donen a ERC com a guanyadora, però també auguren que Junts retalla distàncies. La lectura dels de Carles Puigdemont és que el desgast dels republicans per la gestió de la pandèmia, més encara en aquests dos primers mesos de l'any, pot passar factura a Pere Aragonès. Amb la responsabilitat de la gestió a Salut i amb una "alta pressió hospitalària" que la consellera Alba Vergés ha donat per descomptada el 14-F, els republicans sospesen si els resultaria convenient o no un ajornament. El PSC, per la seva banda, busca mantenir viu l'"efecte Illa" i aposta per o tocar el calendari, mentre que els comuns, grans perjudicats pel moviment del PSC i l'efecte efervescent del lideratge del ministre de Sanitat, veuen complicat mantenir els comicis.


En una cosa sí que s'han posat d'acord les formacions, i és que la decisió de divendres ha de ser definitiva. Tot i que el conseller d'Exteriors, Bernat Solé, ha plantejat la possibilitat de tirar endavant els comicis i suspendre'ls més endavant si es certifica el pitjor dels escenaris previstos -com va passar amb el pla de Nadal-, la majoria de partits s'hi han oposat. Especialment el PSC, que adverteix que no hi ha base jurídica per ajornar les eleccions i que, si es fa, la decisió podria ser recorreguda si no s'ha pres per unanimitat, com es va fer a Euskadi i Galícia.  

En tot cas, el veredicte final es prendrà a partir de la diagnosi que ha exposat el departament comandat per Vergés a partir de les prospeccions facilitades pels experts. Els dos escenaris dibuixats és que el pic de contagis de l'actual onada s'assolirà just abans de l'inici de la campanya, amb un còmput de casos diaris que podrien arribar als 6.000. Setmanes després, a les portes de les eleccions, això es traduiria en el pic d'ocupació de les UCI d'entre 640 i 850 pacients. I el dia 14, el dia D, per l'efecte de les restriccions aplicades, la situació seria d'entre 3.000 i 5.000 contagis diaris i entre 610 i 840 pacients crítics.


Tot això sempre i quan es mantingués un creixement "sostingut" de la pandèmia, que obligaria a desprogramar més activitat assistencial, cosa que ja s'ha començat a fer ara. L'escenari empitjoraria si els casos comencessin a incrementar-se exponencialment. Per exemple, si la velocitat de propagació es disparés per l'impacte de la soca britànica, fet que els experts apunten que no es pot descartar "en cap cas". O, per contra, els experts apunten que la perspectiva també podria ser millor si es prolonguen les restriccions o si aquestes s'endureixen.

Una decisió complicada per a Salut

Amb aquesta radiografia sobre la taula, el Govern ha de prendre una decisió que és una patata calenta, especialment per a Salut, i que suma un nou xoc a la disputa permanent entre socis. Tirar endavant les eleccions del 14-F implica que la logística sigui prou eficient com per no deixar ningú sense dret a vot. Ajornar els comicis sense unanimitat podria obrir la porta a la incertesa legal i ser utilitzat com a arma llancívola entre partits. 

"La situació és complicada", admeten fonts d'ERC. I és que no es tracta només de la situació sanitària, sinó també de com seria encaixada en termes polítics la decisió d'ajornar. "Sembla que ningú vulgui assumir el cost de dir que no es fan les eleccions", asseguren des dels comuns, que reclama al Govern que arribi divendres amb un posicionament clar. Malgrat que la conselleria d'Exteriors té tota la logística preparada, durant la reunió Salut no s'ha mullat i ha deixat en mans del secretari general del departament, Marc Ramentol, l'exposició dels escenaris. 


La incertesa ja ha provocat que, des de l'òrbita de Junts, s'atiï que els republicans podrien moure el calendari a conveniència i que els informes de Salut van orientats a un ajornament. La setmana passada, la candidata a la presidència de Junts, Laura Borràs, va considerar que Catalunya "necessita" les eleccions per forjar un nou Govern. Amb tot, tampoc a la formació hi ha un posicionament unànime en funció de qui ostenta en aquests moments responsabilitats a l'executiu i qui no, ja que hi ha consellers partidaris d'endurir mesures. 

Els d'Oriol Junqueras, que encapçalen la majoria d'enquestes, ja han demanat aquest dilluns -amb la vista posada en els seus socis al Govern- que ningú faci "electoralisme" d'una situació altament complexa. La decisió, ha dit la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, serà finalment política, però ha d'estar marcada, ha insistit, pels indicadors sanitaris.

La vacunació no arribarà a temps als membres de les meses

De fet, durant la reunió, segons ha pogut saber NacióDigital, Ramentol ha admès que serà difícil que, per exemple, els membres de les meses, que s'haurien de triar el pròxim cap de setmana, arribin vacunats al dia de les eleccions, com inicialment es preveia. No hi ha temps per la logística del procés d'immunització, que té uns col·lectius vulnerables com a prioritaris i que, a més, ha de ser subministrat en dues dosis amb una separació de 21 dies. Salut ha deixat entreveure que continuen "estudiant" la situació, però la portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha estat més taxativa a l'hora de dir que difícilment es podrà acomplir aquest objectiu. 

L'executiu tampoc ha deixat clar si les actuals restriccions s'aixecaran el dia 18 o bé es prolongaran. Tampoc si es descarta o no un escenari encara més restrictiu amb, per exemple, confinament domiciliari. Amb tot, mentre els comuns consideren que la perspectiva dibuixada amb una xifra tan alta de contagis i d'ocupació de les UCI i desprogramació d'activitat hospitalària "es fa difícil" imaginar que el 14-F es mantingui, des del PSC interpreten que la predicció és d'una situació "estable". És a dir, de creixement sostingut com fins ara.


"Del que se'ns ha compartit, no sembla que s'hagi de derivar un alarmisme", sostenen fonts dels socialistes. A més, elogien la logística preparada per Exteriors i subratllen el fet que s'hagi triplicat la sol·licitud del vot per correu quan encara no ha finalitzat el termini, cosa que es traduirà en menys persones que físicament aniran a les urnes en un context amb més seccions electorals, locals amplis i protocols de prevenció. Els membres de les meses, defensen, no estaran vacunats per comptaran amb equips de protecció i, per tant, "aniran més protegits que les persones que han estat atenent de cara al públic" en els darrers mesos de pandèmia.

Quatre dies té Salut a partir d'ara per arribar a divendres amb un posicionament clar que li reclama tot l'arc parlamentari. L'informe sobre els indicadors de dijous, quan s'espera tenir una radiografia tant de l'impacte del Cap d'Any i de Reis com de l'efecte de les mesures que van entrar en vigor el dia 7, decantarà la decisió final el divendres. Si es pren o no per unanimitat marcarà fins a quin punt la corba de la crispació política transita en paral·lel a la de la pandèmia. 


Altres notícies que et poden interessar








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació