11
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
20:23h
Hi haurà o no hi haurà eleccions el pròxim 14 de febrer? És la gran pregunta que marca la represa del curs política i que la sobrevola la reunió que mantindran els partits aquest dilluns amb l'objectiu de prendre una decisió final el divendres. ERC sosté que s'ha de fer en un escenari de consens i que inevitablement estarà marcada pels criteris i les dades sanitàries que aportin els experts. Ara bé, defensa que la decisió final serà "política" i en base a fer compatible dos drets fonamentals: la salut i el dret a vot. Per aquest motiu, ha emplaçat els seus rivals polítics a no fer-ne "electoralisme".
"Els partits hauran de prendre una decisió conjuntament sobre les eleccions de Catalunya, si s’han d’ajornar per més endavant o si s’han de mantenir", ha assegurat la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha demanat a les diferents formacions que s'avinguin a trobar un punt d'acord. A l'espera, però, de si es manté o no el 14-F, els republicans ja han enfilat el seu missatge electoral, que passa per reivindicar que, després de 40 anys d'alternança a la Generalitat entre el PSC i Convergència, ERC vol liderar "una nova etapa".
"Perquè passin coses diferents hem de fer coses diferents", ha insistit Vilalta. Amb tot, ERC ha deixat clar que no compra el full de ruta que els de Carles Puigdemont posen sobre la taula. L'expresident ha tornat a defensar aquest dilluns que, si l'independentisme supera el 50% dels vots als comicis, s'haurà de "reprendre" l'octubre del 2017 i desplegar la declaració d'independència.
ERC, però, ha tornat a defensar que si es tracés d'una qüestió de "coratge" o de "valentia" Catalunya ja tindria una República. És per això que el camí, ha destacat Vilalta, passa per assolir "la correlació de forces" necessària per exercir el dret a l'autodeterminació i tenir capacitat per implantar-ne el resultat. "Aquesta fortalesa la podem guanyar a través de les urnes", ha afirmat.
Malgrat que els comuns han titllat de Govern "frankenstein" la proposta llançada per Pere Aragonès per forjar una aliança entre ERC, Junts, comuns, CUP i PDECat per governar la Generalitat, Vilalta ha replicat que els de Jéssica Albiach haurà de decidir si es busca "sortir més forts de la crisi" o bé entorpir-la. "Volem assolir les màximes majories i els màxims consensos", ha explicat tot reivindicant que "el nexe" dels pactes sempre passen per un lideratge d'ERC.
La polèmica per la Diputació de Barcelona, continua
Els republicans segueixen apostant per un acord amb Junts després de les eleccions i avalen el fet que Puigdemont hagi assegurat que s'hauria de cimentar en unes "noves bases". La controvèrsia està en quines han de ser aquestes. En tot cas, la pugna entre els dos partits continua, també arran de l'aliança que JxCat manté amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona malgrat el presumpte cas de corrupció que esquitxa Núria Marín.
"No ens val que Borràs digui que no hi està d’acord amb el pacte, perquè és el seu partit qui li va regalar la presidència al PSC", ha recriminat ERC. Vilalta ha recordat que dijous passat JxCat va tenir l'oportunitat de desmarcar-se'n i no ho va fer. "Ni han explicat per què van fer el pacte ni han explicat per què el mantenen", ha insistit la dirigent, que ha subratllat que per això és important que en aquestes eleccions la ciutadania decideixi "qui marcarà el rumb" del futur Govern.
"Els partits hauran de prendre una decisió conjuntament sobre les eleccions de Catalunya, si s’han d’ajornar per més endavant o si s’han de mantenir", ha assegurat la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha demanat a les diferents formacions que s'avinguin a trobar un punt d'acord. A l'espera, però, de si es manté o no el 14-F, els republicans ja han enfilat el seu missatge electoral, que passa per reivindicar que, després de 40 anys d'alternança a la Generalitat entre el PSC i Convergència, ERC vol liderar "una nova etapa".
"Perquè passin coses diferents hem de fer coses diferents", ha insistit Vilalta. Amb tot, ERC ha deixat clar que no compra el full de ruta que els de Carles Puigdemont posen sobre la taula. L'expresident ha tornat a defensar aquest dilluns que, si l'independentisme supera el 50% dels vots als comicis, s'haurà de "reprendre" l'octubre del 2017 i desplegar la declaració d'independència.
ERC, però, ha tornat a defensar que si es tracés d'una qüestió de "coratge" o de "valentia" Catalunya ja tindria una República. És per això que el camí, ha destacat Vilalta, passa per assolir "la correlació de forces" necessària per exercir el dret a l'autodeterminació i tenir capacitat per implantar-ne el resultat. "Aquesta fortalesa la podem guanyar a través de les urnes", ha afirmat.
Malgrat que els comuns han titllat de Govern "frankenstein" la proposta llançada per Pere Aragonès per forjar una aliança entre ERC, Junts, comuns, CUP i PDECat per governar la Generalitat, Vilalta ha replicat que els de Jéssica Albiach haurà de decidir si es busca "sortir més forts de la crisi" o bé entorpir-la. "Volem assolir les màximes majories i els màxims consensos", ha explicat tot reivindicant que "el nexe" dels pactes sempre passen per un lideratge d'ERC.
La polèmica per la Diputació de Barcelona, continua
Els republicans segueixen apostant per un acord amb Junts després de les eleccions i avalen el fet que Puigdemont hagi assegurat que s'hauria de cimentar en unes "noves bases". La controvèrsia està en quines han de ser aquestes. En tot cas, la pugna entre els dos partits continua, també arran de l'aliança que JxCat manté amb el PSC per governar la Diputació de Barcelona malgrat el presumpte cas de corrupció que esquitxa Núria Marín.
"No ens val que Borràs digui que no hi està d’acord amb el pacte, perquè és el seu partit qui li va regalar la presidència al PSC", ha recriminat ERC. Vilalta ha recordat que dijous passat JxCat va tenir l'oportunitat de desmarcar-se'n i no ho va fer. "Ni han explicat per què van fer el pacte ni han explicat per què el mantenen", ha insistit la dirigent, que ha subratllat que per això és important que en aquestes eleccions la ciutadania decideixi "qui marcarà el rumb" del futur Govern.