09
de gener
del
2021
Actualitzat
el
10
de gener
a les
12:51h
L'assalt al Congrés dels EUA, dimecres passat, ha estat el colofó tràgic de la presidència de Donald Trump. Cinc morts és fins ara el balanç tràgic de l'acte terrorista d'extrema dreta i l'episodi ha caigut com una llosa sobre l'orgull nord-americà. L'acció armada per part de partidaris de Trump ha deixat el país sense alè. Feia setmanes que el mandatari sortint exhortava els seus seguidors més fanàtics perquè protestessin contra els resultats electorals del 3 de novembre, amb el triomf de Joe Biden. Com surten els Estats Units d'aquesta crisi
Els Estats Units inicien una nova etapa política que es construirà sobre les cendres deixades per Donald Trump, que abandona la Casa Blanca. Els interrogants s'acumulen sobre el futur immediat. Quina petjada deixarà el trumpisme? Com refaran els EUA el seu paper en el context internacional? Quina política internacional duran a terme? Com evolucionarà el seu pols amb la Xina? Són preguntes que intentarem respondre amb l'ajuda de l'historiador Paul Freedman, de la Universitat de Yale, Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, i Arthur Brooks, professor de la Universitat de Harvard i expresident del conservador American Enterprise Institute.
El 20 de gener proper, Donald Trump passarà a ser història. La pregunta de fins a quin punt la seva ombra serà allargada resta oberta. Però el magnat ha aconseguit mantenir la tensió i violència que ha caracteritzat la seva presidència fins al darrer minut. "L'assalt al Congrés ens ha sobtat, però hi havia una cosa que sí que sabíem: que acabaria malament", assegura l'historiador Paul Freedman, que recorda les paraules d'una neboda seva, Mary Trump, després de la derrota trumpiana a les urnes, el 3 de novembre passat: "Ara començarà a trencar coses".
Freedman assenyala l'impacte que ha suposat l'assalt al Capitoli. "És increïble que no es pogués impedir l'assalt, havent-hi uns 1.900 policies per protegir el Capitoli". Connivències? Freedman no ho afirma, però creu que "si els assaltants haguessin estat membres del moviment BLM (Black Lives Matter) hi hauria hagut una massacre".
Per Arthur Brooks, la personalitat de Trump és digna d'estudi i tot el que ha succeït darrerament al seu país no s'entén sense posar els focus sobre la particular psicologia del personatge: "Estem davant d'un narcisista malaltís. En contra del que es diu, Trump, en el fons, no és algú que vulgui mantenir el poder, sinó que vol mantenir l'atenció. El que no suporta és la irrellevància. Però ara sap que ja tot s'ha acabat".
Trump: influència o parèntesi?
La majoria d'analistes assegura que els esdeveniments al Congrés han suposat la fi política de Trump. Si més no, de les seves insinuades aspiracions a tornar a presentar-se a les eleccions del 2024. Una ambició que potser ha estat sempre més fruit del narcisisme que espenta Brooks que no pas d'una ambició estrictament política.
"Aquesta és una hora zero dels Estats Units", assegura l'historiador Paul Freedman, que creu que s'hauran de repensar moltes coses en la societat nord-americana. Ja sense Trump, que s'ha autodestruït. Però el trumpisme no serà només un parèntesi que s'oblidarà, afirma aquest acadèmic de Yale, una universitat de Connecticut, a la Nova Anglaterra liberal de la costa est. "Perquè fenòmens similars n'hi ha hagut anteriorment, com el del senador Joe McCarthy els anys cinquanta, George Wallace els seixanta o Pat Buchanan els vuitanta i noranta. La diferència és que Trump ha guanyat la presidència".
El canvi en la mirada xinesa
El sinòleg Xulio Ríos explica com la crisi interna nord-americana pot tenir moltes implicacions en el pols per l'hegemonia global: "L'assalt al Congrés ha mostrat la profunditat de la divisió interna després d'uns anys de dogma neoliberal que han deixat molta gent al marge, uns sectors que han estat carnassa pel discurs inflamat trumpista".
Ríos destaca com ha canviat la mirada xinesa sobre els EUA, des de l'admiració que se sentia en el gegant asiàtic per la societat nord-americana durant els anys vuitanta. "Molts xinesos que han viatjat als EUA els darrers anys m'han explicat com han tingut una sensació de veure un país més endarrerit que no ha fet les inversions que calia, com en la xarxa d'infraestructures. Des de la crisi financera del 2008, l'admiració pels EUA va baixar molt. I aquests dies, a la Xina s'ha subratllat l'erosió de la imatge de la potència nord-americana".
El "retorn al món"
Xulio Ríos està convençut que els Estats Units "retornaran al món" i que hi haurà canvis visibles pel que fa a la relació amb la Unió Europea i les organitzacions internacionals. La pèrdua de lideratge econòmic, social i tecnològic també és ara crisi política. "La profunditat dels problemes interns de la societat nord-americana faran que Joe Biden haurà d'abocar-se més a l'agenda interna. Haurà de fer molt de president dels Estats Units i potser no tant de líder global. Serà una altra versió de l'America First, en aquest cas per concentrar-se en les urgències de la societat nord-americana".
Ríos coincideix amb Freedman i Brooks en què la política exterior dels EUA serà "menys supèrbia" perquè els anys de Trump han degradat la imatge del país. Arthur Brooks lamenta especialment la pèrdua de pes i de prestigi del seu país al món. En culpa Trump, però també Obama: "Tots dos han estat presidents febles. Potser això canviarà amb Joe Biden, que sempre ha estat dels més internacionalistes dins del Partit Demòcrata". I afirma que molts països han acabat tenint tractes amb la Xina per "incompareixença" dels Estats Units.
Pocs dies després de l'assalt al Capitoli, a les portes d'una nova presidència, que passarà a les mans d'un home de 78 anys, les incògnites són moltes. Paul Freedman ho agafa per la part positiva: "Les flames que s'han encès a Washington han cremat també la ideologia trumpista i de l'extrema dreta republicana".
Els Estats Units inicien una nova etapa política que es construirà sobre les cendres deixades per Donald Trump, que abandona la Casa Blanca. Els interrogants s'acumulen sobre el futur immediat. Quina petjada deixarà el trumpisme? Com refaran els EUA el seu paper en el context internacional? Quina política internacional duran a terme? Com evolucionarà el seu pols amb la Xina? Són preguntes que intentarem respondre amb l'ajuda de l'historiador Paul Freedman, de la Universitat de Yale, Xulio Ríos, director de l'Observatori Polític de la Xina, i Arthur Brooks, professor de la Universitat de Harvard i expresident del conservador American Enterprise Institute.
El 20 de gener proper, Donald Trump passarà a ser història. La pregunta de fins a quin punt la seva ombra serà allargada resta oberta. Però el magnat ha aconseguit mantenir la tensió i violència que ha caracteritzat la seva presidència fins al darrer minut. "L'assalt al Congrés ens ha sobtat, però hi havia una cosa que sí que sabíem: que acabaria malament", assegura l'historiador Paul Freedman, que recorda les paraules d'una neboda seva, Mary Trump, després de la derrota trumpiana a les urnes, el 3 de novembre passat: "Ara començarà a trencar coses".
Freedman assenyala l'impacte que ha suposat l'assalt al Capitoli. "És increïble que no es pogués impedir l'assalt, havent-hi uns 1.900 policies per protegir el Capitoli". Connivències? Freedman no ho afirma, però creu que "si els assaltants haguessin estat membres del moviment BLM (Black Lives Matter) hi hauria hagut una massacre".
Arthur Brooks: "A Trump no vol mantenir el poder, vol mantenir l'atenció, no suporta la irrellevància. Però ara tot s'ha acabat"
Per Arthur Brooks, la personalitat de Trump és digna d'estudi i tot el que ha succeït darrerament al seu país no s'entén sense posar els focus sobre la particular psicologia del personatge: "Estem davant d'un narcisista malaltís. En contra del que es diu, Trump, en el fons, no és algú que vulgui mantenir el poder, sinó que vol mantenir l'atenció. El que no suporta és la irrellevància. Però ara sap que ja tot s'ha acabat".
Trump: influència o parèntesi?
La majoria d'analistes assegura que els esdeveniments al Congrés han suposat la fi política de Trump. Si més no, de les seves insinuades aspiracions a tornar a presentar-se a les eleccions del 2024. Una ambició que potser ha estat sempre més fruit del narcisisme que espenta Brooks que no pas d'una ambició estrictament política.
"Aquesta és una hora zero dels Estats Units", assegura l'historiador Paul Freedman, que creu que s'hauran de repensar moltes coses en la societat nord-americana. Ja sense Trump, que s'ha autodestruït. Però el trumpisme no serà només un parèntesi que s'oblidarà, afirma aquest acadèmic de Yale, una universitat de Connecticut, a la Nova Anglaterra liberal de la costa est. "Perquè fenòmens similars n'hi ha hagut anteriorment, com el del senador Joe McCarthy els anys cinquanta, George Wallace els seixanta o Pat Buchanan els vuitanta i noranta. La diferència és que Trump ha guanyat la presidència".
El canvi en la mirada xinesa
El sinòleg Xulio Ríos explica com la crisi interna nord-americana pot tenir moltes implicacions en el pols per l'hegemonia global: "L'assalt al Congrés ha mostrat la profunditat de la divisió interna després d'uns anys de dogma neoliberal que han deixat molta gent al marge, uns sectors que han estat carnassa pel discurs inflamat trumpista".
Xulio Ríos: "La profunditat dels problemes interns faran que Biden s'hagi d'abocar més a l'agenda interna que a la política internacional"
Ríos destaca com ha canviat la mirada xinesa sobre els EUA, des de l'admiració que se sentia en el gegant asiàtic per la societat nord-americana durant els anys vuitanta. "Molts xinesos que han viatjat als EUA els darrers anys m'han explicat com han tingut una sensació de veure un país més endarrerit que no ha fet les inversions que calia, com en la xarxa d'infraestructures. Des de la crisi financera del 2008, l'admiració pels EUA va baixar molt. I aquests dies, a la Xina s'ha subratllat l'erosió de la imatge de la potència nord-americana".
El "retorn al món"
Xulio Ríos està convençut que els Estats Units "retornaran al món" i que hi haurà canvis visibles pel que fa a la relació amb la Unió Europea i les organitzacions internacionals. La pèrdua de lideratge econòmic, social i tecnològic també és ara crisi política. "La profunditat dels problemes interns de la societat nord-americana faran que Joe Biden haurà d'abocar-se més a l'agenda interna. Haurà de fer molt de president dels Estats Units i potser no tant de líder global. Serà una altra versió de l'America First, en aquest cas per concentrar-se en les urgències de la societat nord-americana".
Ríos coincideix amb Freedman i Brooks en què la política exterior dels EUA serà "menys supèrbia" perquè els anys de Trump han degradat la imatge del país. Arthur Brooks lamenta especialment la pèrdua de pes i de prestigi del seu país al món. En culpa Trump, però també Obama: "Tots dos han estat presidents febles. Potser això canviarà amb Joe Biden, que sempre ha estat dels més internacionalistes dins del Partit Demòcrata". I afirma que molts països han acabat tenint tractes amb la Xina per "incompareixença" dels Estats Units.
Paul Freedman: "Anteriorment hi ha hagut altres figures com Trump als EUA, McCarthy als anys 50, Wallace els 60, però la diferència és que Trump va guanyar"
Pocs dies després de l'assalt al Capitoli, a les portes d'una nova presidència, que passarà a les mans d'un home de 78 anys, les incògnites són moltes. Paul Freedman ho agafa per la part positiva: "Les flames que s'han encès a Washington han cremat també la ideologia trumpista i de l'extrema dreta republicana".