08
de gener
del
2021
Actualitzat
el
10
de gener
a les
20:00h
Junts, el partit de Carles Puigdemont, es presenta el 14-F. Ho fa sense drets electorals -tal com es preveia, s'ha certificat que són pel PDECat-, però amb opcions de guanyar i retenir la presidència de la Generalitat. Aquesta situació és nova en una campanya electoral al Parlament i els mitjans públics catalans, en un equilibri entre l'interès periodístic i els criteris de cobertura que l'administració electoral marca per llei, preparen una via que evitarà minimitzar-los. Així ho ha pogut confirmar NacióDigital de fonts de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Fa temps que els mitjans públics catalans van deixar enrere la rigidesa dels blocs electorals, contra els que es van posicionar les respectives redaccions i les associacions professionals. No n'hi ha d'estrictes -amb l'ordre i el temps d'aparició proporcionals a la representació- i la informació es presenta amb criteri periodístic, tot i que al final de les campanyes l'aparició en pantalla té a veure amb la representació de cada formació. És una fórmula que, fins ara, han acceptat tots els partits.
La setmana que ve, concretament el dimecres dia 13, el consell de Govern de la CCMA, un organisme amb una majoria de membres proposats per CiU i ERC, però que fa dos anys que està en funcions i que en té només quatre dels sis, té previst aprovar el pla de cobertura elaborat per les direccions dels mitjans. I preveuen donar a Junts consideració de "grup polític significatiu". A la formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs, i també a Vox, que tampoc té presència a la cambra catalana i que, com els juntaires, ha hagut de recollir avals ciutadans per poder-se presentar.
La CCMA, que presideix Núria Llorach, els considera a tots dos representatius perquè, malgrat que no tenen representació com a tals a la cambra catalana com a tals -el 21-D de 2017 la va obtenir Junts per Catalunya, una marca aleshores propietat de la coalició que formaven el PDECat i CDC-, sí que són rellevants. En el cas de Vox és encara més clar perquè ja té presència com a tal al Parlament Europeu i al Congrés i una resolució de la Junta Electoral Central de l'any 2015 ja preveu aquest tipus de casos.
I en què es traduirà ser "grup polític significatiu"? Això garanteix presència als debats nacionals i territorials de TV3 i també a les entrevistes als candidats, que en les darreres eleccions han fet a Els Matins de la televisió i a El Matí de la ràdio.
Aquesta fórmula que ara es proposa per a Junts i Vox ja es va utilitzar a les últimes eleccions, les espanyoles del 10 de novembre de 2019. Aleshores es va donar presència per aquesta via a la CUP, tant als debats com a les entrevistes i els informatius. Els anticapitalistes s'hi presentaven per primer cop i van obtenir dos escons. Vox també hi va ser perquè als anteriors comicis espanyols, els del 28 d'abril, havia aconseguit un escó.
En aquella primera campanya de les espanyoles la formació ultra no va ser considerada "grup polític significatiu" als mitjans públics catalans i va tenir el mateix tracte que la resta de formacions extraparlamentàries.
Una fórmula que no toca cap voraviu
El punt més delicat, però, serà als informatius, més enllà de debats i entrevistes. A l'anterior campanya ja es va establir que els "grups polítics significatius" podien tenir presència normalitzada en la informació electoral, però no superar en temps total al final del període al darrer grup en representació. En aquest cas seria el PP, que el 21-D de 2017 va obtenir 4 escons.
Aquesta és una fórmula que, si hi ha flexibilitat en el temps, satisfà els partits del Govern i també el PDECat, que més enllà del tractament que rebi Junts té especial interès a preservar el lloc preeminent que aquest divendres li ha garantit la Junta Electoral Central i que, d'entrada, es plasmarà a la seva presència per acordar les mesures per votar en plena pandèmia el pròxim divendres. Junts, que va ser sondejada per la direcció de la CCMA, va posar-se en contacte amb els seus excompanys del PDECat per garantir-se, al seu torn, que no impugnarien el pla de cobertura a la JEC.
El risc de l'unionisme i la JEC
El pla de cobertura que pretén garantir una presència de Junts d'acord amb la seva intenció de vot serà, si no hi ha contratemps, aprovat pel consell de govern de la CCMA. El risc a posteriori és que, ja en campanya, alguna de les formacions que se sentís perjudicada per la presència de Junts o Vox, com podrien ser Cs o el PP, que han estat molt crítiques amb les direccions dels mitjans públics, recorrin a la Junta Electoral Central. L'organisme ja ha intervingut en anteriors campanyes, com ara quan va prohibir a la del 10-N esmentar als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio les paraules "exili", "presos polítics" o "Consell per la República". La CCMA ho va acatar, però els periodistes van fer notar la disconformitat abans d'emetre els espais d'informació electoral en campanya.
Fa temps que els mitjans públics catalans van deixar enrere la rigidesa dels blocs electorals, contra els que es van posicionar les respectives redaccions i les associacions professionals. No n'hi ha d'estrictes -amb l'ordre i el temps d'aparició proporcionals a la representació- i la informació es presenta amb criteri periodístic, tot i que al final de les campanyes l'aparició en pantalla té a veure amb la representació de cada formació. És una fórmula que, fins ara, han acceptat tots els partits.
La setmana que ve, concretament el dimecres dia 13, el consell de Govern de la CCMA, un organisme amb una majoria de membres proposats per CiU i ERC, però que fa dos anys que està en funcions i que en té només quatre dels sis, té previst aprovar el pla de cobertura elaborat per les direccions dels mitjans. I preveuen donar a Junts consideració de "grup polític significatiu". A la formació de Carles Puigdemont i Laura Borràs, i també a Vox, que tampoc té presència a la cambra catalana i que, com els juntaires, ha hagut de recollir avals ciutadans per poder-se presentar.
La CCMA, que presideix Núria Llorach, els considera a tots dos representatius perquè, malgrat que no tenen representació com a tals a la cambra catalana com a tals -el 21-D de 2017 la va obtenir Junts per Catalunya, una marca aleshores propietat de la coalició que formaven el PDECat i CDC-, sí que són rellevants. En el cas de Vox és encara més clar perquè ja té presència com a tal al Parlament Europeu i al Congrés i una resolució de la Junta Electoral Central de l'any 2015 ja preveu aquest tipus de casos.
I en què es traduirà ser "grup polític significatiu"? Això garanteix presència als debats nacionals i territorials de TV3 i també a les entrevistes als candidats, que en les darreres eleccions han fet a Els Matins de la televisió i a El Matí de la ràdio.
Aquesta fórmula que ara es proposa per a Junts i Vox ja es va utilitzar a les últimes eleccions, les espanyoles del 10 de novembre de 2019. Aleshores es va donar presència per aquesta via a la CUP, tant als debats com a les entrevistes i els informatius. Els anticapitalistes s'hi presentaven per primer cop i van obtenir dos escons. Vox també hi va ser perquè als anteriors comicis espanyols, els del 28 d'abril, havia aconseguit un escó.
En aquella primera campanya de les espanyoles la formació ultra no va ser considerada "grup polític significatiu" als mitjans públics catalans i va tenir el mateix tracte que la resta de formacions extraparlamentàries.
Una fórmula que no toca cap voraviu
El punt més delicat, però, serà als informatius, més enllà de debats i entrevistes. A l'anterior campanya ja es va establir que els "grups polítics significatius" podien tenir presència normalitzada en la informació electoral, però no superar en temps total al final del període al darrer grup en representació. En aquest cas seria el PP, que el 21-D de 2017 va obtenir 4 escons.
Aquesta és una fórmula que, si hi ha flexibilitat en el temps, satisfà els partits del Govern i també el PDECat, que més enllà del tractament que rebi Junts té especial interès a preservar el lloc preeminent que aquest divendres li ha garantit la Junta Electoral Central i que, d'entrada, es plasmarà a la seva presència per acordar les mesures per votar en plena pandèmia el pròxim divendres. Junts, que va ser sondejada per la direcció de la CCMA, va posar-se en contacte amb els seus excompanys del PDECat per garantir-se, al seu torn, que no impugnarien el pla de cobertura a la JEC.
El risc de l'unionisme i la JEC
El pla de cobertura que pretén garantir una presència de Junts d'acord amb la seva intenció de vot serà, si no hi ha contratemps, aprovat pel consell de govern de la CCMA. El risc a posteriori és que, ja en campanya, alguna de les formacions que se sentís perjudicada per la presència de Junts o Vox, com podrien ser Cs o el PP, que han estat molt crítiques amb les direccions dels mitjans públics, recorrin a la Junta Electoral Central. L'organisme ja ha intervingut en anteriors campanyes, com ara quan va prohibir a la del 10-N esmentar als periodistes de TV3 i Catalunya Ràdio les paraules "exili", "presos polítics" o "Consell per la República". La CCMA ho va acatar, però els periodistes van fer notar la disconformitat abans d'emetre els espais d'informació electoral en campanya.
La importància de TV3 el 14-F
TV3 no només és la televisió més vista des de fa 11 anys a Catalunya i la més influent. És, sobretot, la que els votants independentistes trien de forma massiva per informar-se de política. Per això per a Junts, en dura pugna amb ERC i per evitar que el PDECat tregui rèdit de la posició que li donen els drets electorals, és vital garantir-s'hi la presència, que previsiblement recaurà en Laura Borràs en el debat i les entrevistes.
Un informe a partir del primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de l'any 2018, just després de les eleccions del 21-D, ho deixava ben clar: el 81% dels votants de Junts s'informava per TV3, una xifra que se situava en el 78,8% en el cas dels d'ERC i en el 74% dels de la CUP. Una xifra que contrastava amb l'1,2% dels electors del PP o el 3.9% dels de Cs. Pel que fa a la ràdio, Catalunya Ràdio era la preferida dels votants de Junts (el 44,9% triava els seus informatius). En el cas dels d'ERC ho era del 33% i en els de la CUP del 38,7%. Uns i altres preferien sintonitzar Rac1.
TV3 no només és la televisió més vista des de fa 11 anys a Catalunya i la més influent. És, sobretot, la que els votants independentistes trien de forma massiva per informar-se de política. Per això per a Junts, en dura pugna amb ERC i per evitar que el PDECat tregui rèdit de la posició que li donen els drets electorals, és vital garantir-s'hi la presència, que previsiblement recaurà en Laura Borràs en el debat i les entrevistes.
Un informe a partir del primer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de l'any 2018, just després de les eleccions del 21-D, ho deixava ben clar: el 81% dels votants de Junts s'informava per TV3, una xifra que se situava en el 78,8% en el cas dels d'ERC i en el 74% dels de la CUP. Una xifra que contrastava amb l'1,2% dels electors del PP o el 3.9% dels de Cs. Pel que fa a la ràdio, Catalunya Ràdio era la preferida dels votants de Junts (el 44,9% triava els seus informatius). En el cas dels d'ERC ho era del 33% i en els de la CUP del 38,7%. Uns i altres preferien sintonitzar Rac1.