GOVERN DE COALICIÓ

Les pensions i la reforma del mercat laboral paguen el desacord i la pandèmia

El govern de Sánchez i Iglesias no se'n surt amb les principals reformes econòmiques o la regulació dels lloguers malgrat les promeses electorals

per NacióDigital , Barcelona, 9 de gener de 2021 a les 20:00 |
Treballadors amb mascareta a Barcelona | Europa Press

Derogar la reforma laboral aprovada pel govern de Mariano Rajoy i arribar al salari mínim de 1.200 euros a finals de legislatura eren dos dels compromisos de legislatura de l'executiu de coalició entre PSOE i Unides Podem. L'esclat de la pandèmia i la patacada econòmica que se'n deriva va arraconar totes aquestes carpetes a la taula del consell de ministres, però el 2021 es preveu que aquestes qüestions pendents i la reforma de les pensions treguin el cap.

El mes de desembre va deixar dues fites de l'executiu espanyol cobertes, l'aprovació definitiva al Senat dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021 gràcies als vots d'ERC, PNB i Bildu i l'inici de la campanya de vacunació contra la Covid-19. Sense que la situació sanitària deixi de marcar l'agenda, els mesos que vindran tindran un marcat caire econòmic per la crisi causada pel confinament i les restriccions en un país que concentra un terç dels nous aturats de l'eurozona, per l'arribada dels fons europeus i també per les mesures pendents.

L'augment del salari mínim interprofessional ja va marcar les discussions entre patronal i sindicats en les darreres setmanes de l'últim any. L'empresariat considera que no és el moment adequat per augmentar els costos salarials, mentre que els sindicats advocaven per un increment equivalent al dels empleats públics, del 0,9%. Finalment es va optar per la congelació d'aquest sou a l'espera d'augmentar-lo quan quedi encarrilada la recuperació econòmica. Agents econòmics catalans, com ara la Intersindical-CSC, han reclamat posar-ne un de català. 


 

Pedro Sánchez, flanquejat per Nadia Calviño i Pablo Iglesias Foto: Flickr Moncloa


La del salari mínim ha estat una de les batalles entre els socis del govern de Pedro Sánchez, ja que Podem reclamava un increment, amb la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a principal abanderada, mentre que la part socialista de l'executiu, amb la vicepresidenta Nadia Calviño com a referència, defensava esperar al segon semestre del 2021 per avaluar un possible increment d'aquesta retribució, que el 2020 va créixer un 22% fins als 950 euros bruts al mes en dotze pagues.


Derogació de la reforma laboral

Si incrementar el salari mínim sense el vistiplau de la patronal ha estat impossible per a la quota morada de l'executiu espanyol, també podria tensar les costures de la coalició la reforma laboral. Unides Podem en demana la derogació íntegra, mentre que el PSOE es refereix al canvi del que anomenen "els aspectes més lesius" del text que regula les relacions entre les empreses i els treballadors. Una de les qüestions que es plantegen és reduir l'excessiva temporalitat del mercat de treball.


Reforma de les pensions

Una altra qüestió controvertida és la reforma de les pensions. El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha plantejat allargar de 25 a 35 anys el període de càlcul, una mesura que implicaria una davallada de la quantia que percebrien els nous pensionistes. Una possibilitat que també va apuntar el sector socialista de l'executiu de Sánchez és que els treballadors poguessin triar els anys més favorables de la seva vida laboral, però en qualsevol cas els representants sindicals l'observen amb recel.

Regulació dels lloguers

La fórmula per reduir els preus elevats dels lloguers a les grans capitals augura un altre xoc entre els socis del govern espanyol. El Ministeri de Mobilitat i Agenda Urbana que comanda José Luis Ábalos negocia una llei d'habitatge amb la vicepresidència segona, que encapçala Pablo Iglesias. La discrepància es troba en l'índex de preus perquè els ajuntaments puguin limitar els preus. Els morats aspiren que sigui d'obligat compliment, mentre que el ministeri que dirigeix Ábalos aposta per un índex de preus voluntari.

Un altre punt conflictiu és el model per incentivar que els propietaris d'habitatges buits els incorporin al parc de lloguer. Unides Podem defensa un impost als pisos buits, amb els fons d'inversió immobiliaris en el punt de mira, mentre que la part socialista de l'executiu és més partidària dels incentius fiscals per promoure el lloguer.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació