Mapes interactius

Espanya acumula més d'un terç dels nous aturats a l'eurozona

L'Estat duplica la mitjana europea de desocupats, especialment entre els més joves, amb més d'un 40% de menors de 25 anys a l'atur

per Roger Tugas Vilardell , 9 de gener de 2021 a les 20:00 |
La crisi econòmica derivada de la pandèmia ha impactat amb especial força a l'Estat. Malgrat la prohibició formal de no poder acomiadar a causa del coronavirus, acumula més d'un terç dels nous aturats de la zona euro, i la xifra encara pot créixer més si no es prorroguen els ERTO més enllà d'aquest gener, com s'està negociant. Espanya, de fet, té la taxa d'atur més elevada de tota la Unió Europea.



Segons dades d'Eurostat fetes públiques aquest divendres, la taxa d'atur espanyola -ajustada per estacionalitat- va arribar el novembre al 16,4%, més que duplicant la mitjana europea del 7,5% i quasi també la de l'eurozona del 8,3%. Encara queda molt més lluny de països com els Països Baixos (4%), Alemanya (4,5%), Regne Unit (4,9%) o Dinamarca (5,8%) que han impulsat polítiques més ambicioses per preservar l'economia, mentre que França (8,8%) queda lleugerament per sobre de la mitjana comunitària.

Abans de l'impacte del coronavirus, es trobava en segon lloc, amb el 13,5%, per darrere de Grècia, llavors amb el 15,9%. Tot i que el país hel·lènic porta dos mesos de retards en les dades, el setembre ja se situava dues dècimes per sota de la taxa d'Espanya de llavors, amb un 16,1%, pràcticament sense haver patit canvis durant la pandèmia en aquest camp.


En canvi, ara hi ha uns 661.000 aturats més a l'Estat, un increment superior al d'estats clarament més poblats com Alemanya (393.000 més) o França (366.000). Al conjunt de la zona euro, l'augment de l'atur ha estat de 1,7 milions de desocupats durant aquest període, per bé que Itàlia ha reduït l'atur en 171.000 persones -segurament perquè allà el coronavirus va arribar i impactar abans-, així que comptabilitzant només els estats on creix -tota la resta-, l'increment ha estat d'1,9 milions de persones més sense feina. De cada 2,9 nous aturats, per tant, un seria espanyol, una ràtio gens menyspreable.

Al conjunt de la Unió Europea, l'augment net és de poc més de dos milions d'aturats i, sense tenir en compte Itàlia, 2,2 milions. O el que és el mateix, un de cada 3,4 nous desocupats comunitaris són de l'Estat. I això que a Espanya només hi viu una de cada sis persones de l'eurozona i una de cada vuit de la Unió Europea -en els dos casos, sense comptabilitzar Itàlia.


Malgrat liderar l'increment de l'atur en termes absoluts, però, altres estats l'han augmentat més en termes relatius. Així, mentre ha crescut un punt de mitjana a la Unió Europea, 1,1 punts a l'eurozona i 2,9 punts a Espanya, entre febrer i novembre, a Lituània ho ha fet 4,1 punts i a Estònia 3,4 punts, tots dos per davant. En els dos casos, però, les taxes d'atur es mantenen més baixes, del 10,4% i el 8,1%, respectivament. Fora del continent, la desocupació als Estats Units s'ha incrementat en 3,2 punts, tot i que allà és encara més mínima, del 6,7% després d'aquest augment.



Aquesta destrucció d'ocupació s'ha concentrat entre els treballadors més precaris, en especial entre aquells amb contractes temporals, a qui sovint no se'ls ha renovat, mentre que a molts empleats més estables se'ls podia aplicar un ERTO, cosa que els reduïa els ingressos però els mantenia la feina. La destrucció d'ocupació, de fet, es redueix clarament a mesura que augmenta la franja d'edat analitzada, amb més contractes indefinits entre la gent menys jove.

Més del 40% d'atur juvenil

Per això, la situació dels menors de 25 anys és crítica a l'Estat. La seva taxa d'atur ha passat del 31,2% al 40,9%, més que duplicant la mitjana europea del 17,7% i la de l'eurozona del 18,4%. El següent país amb un nivell de desocupació juvenil elevat és, de nou, Grècia, però amb quasi vuit punts menys, el 33%. A Alemanya, per contra, es queda en el 6,1%.

En aquest ocasió, a més, la ràtio de destrucció de treball a Espanya és encara més desproporcionada en comparació amb el total de l'entorn. De cada 2,6 nous joves aturats a la Unió Europea i de cada 2,4 a l'eurozona, un és de l'Estat -de nou, sense tenir en compte aquells pocs països que han aconseguit donar-los feina durant aquest període.



Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació