coronavirus

La batalla legal per les multes del confinament

Les denúncies interposades de març a juny plantegen dubtes i els nous règims sancionadors presenten nous reptes

per Andreu Merino , 10 de gener de 2021 a les 12:00 |
Control policial dels Mossos d'Esquadra | Adrià Costa
L'inici de la pandèmia va obligar el passat mes de març a prendre mesures dràstiques des de les administracions -que encara s'allarguen- amb l'objectiu de frenar els contagis. L'altra cara de les restriccions són les sancions per a qui les incompleix. Més de nou mesos després de l'arribada de la Covid-19, encara hi ha dubtes sobre la base legal de les multes.

El 20 de març el Marc -nom fictici d'un veí de Barcelona amb qui ha contactat NacióDigital- va decidir sortir a fer una volta al carrer per estirar les cames, sent conscient que el confinament domiciliari ho impedia. "Quan ja tornava cap a casa va parar un vehicle de la Guàrdia Urbana al meu costat i els agents em van preguntar si no sabia que estàvem en estat d'alarma", explica. "Em van demanar la documentació i em van enviar cap a casa dient-me que m'arribaria multa", relata.


Va rebre la sanció a finals de desembre per part de l'Ajuntament de Barcelona, amb una comunicació per escrit que indica que la incoació de l'expedient data del 21 de desembre. La infracció que s'assenyala és "l'incompliment de les obligacions o prohibicions derivades de les normes sanitàries". L'import de la sanció és de 300 euros però es pot reduir fins als 180 si es paga abans de cinc dies laborals. El mateix termini que es dona de marge per presentar al·legacions.

La sanció, com totes les imposades des del març fins al juny per incomplir el confinament, planteja un dubte legal. L'aprovació de les primeres declaracions d'estat d'alarma al Congrés dels Diputats no va anar acompanyada de la creació de cap règim sancionador. Aquest no va arribar fins a l'aprovació d'un reial decret el 9 de juny. En el cas de Catalunya, el règim sancionador per infraccions relacionades amb la Covid-19 no es va aprovar fins al 4 d'agost.


Els Mossos d'Esquadra i les policies locals van interposar més de 170.000 multes de març a juny a tot Catalunya, segons confirmen fonts oficials d'Interior a aquest diari. Les mateixes fonts informen que s'han obert 90.000 expedients sancionadors. En el mateix període a Barcelona, la policia catalana i la Guàrdia Urbana van tramitar 49.000 denúncies per infringir les restriccions de l'estat d'alarma, segons asseguren fonts oficials de l'Ajuntament a NacioDigital.

"La majoria de propostes de sanció no tenen fonament legal i poden veure’s anul·lades", assegura Roser Martínez, professora titular de Dret Administratiu a la UAB i professora de l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral. "El simple incompliment de la norma que indicava la necessitat de confinament no construeix un fet sancionable, sempre que no es desobeís l'ordre dels agents", argumenta.


Sense règim sancionador específic

En el mateix sentit s'expressa l'advocada Maria Vila, que s'ha encarregat de defensar ciutadans sancionats durant els primers mesos d'epidèmia. "El decret d’estat d’alarma no tenia règim sancionador específic. Per mi això ja implica il·legalitat d’aquestes sancions", defensa. Eduardo Cáliz, d'Arrels Advocats, també assenyala buits legals en les denúncies. "La policia et podia fer tornar a casa però no denunciar-te per ser al carrer", assenyala.

Algunes propostes de sanció, com la del veí de Barcelona aturat per la Guàrdia Urbana el 20 de març, fan referència a una presumpta infracció de la llei de salut pública. Tant Vila com Martínez assenyalen que això no respecta el principi de tipificitat. "Per sancionar algú, la infracció ha d'estar tipificada en una norma. Si no, no pots fer una analogia o equivalència", diu Martínez. "Això representa una inseguretat jurídica perquè quedes a mercè de l'administració. Es podria haver aprovat un catàleg de sancions perfectament a través d'un decret llei", defensa Vila.

Vila, a més, planteja que si la base legal argumentada per l'administració és la llei de salut pública, ni tan sols es podria sancionar per desobediència. "Al País Valencià, per exemple, sí que s'obre aquesta via perquè l'administració sanciona per la llei de seguretat ciutadana", explica. Cáliz, en canvi, no descarta que l'argument de la desobediència aparegui en algunes actes de denúncia, que els denunciats no reben. "Només te l'envien si la demanes i, per tant, hi ha tots els números que passi el termini per presentar al·legacions o pagar la sanció de manera reduïda. A més, si això arriba a un tribunal, hi haurà presumpció de veracitat per part de la policia", alerta.

Abans d'arribar als tribunals, les persones sancionades poden presentar un recurs a l'administració que els ha denunciat, que haurà de respondre'l. En el cas que la proposta de sanció es mantingui, el denunciat pot recórrer a un tribunal contenciós administratiu. Per ara, segons fonts oficials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, cap tribunal de la demarcació de Barcelona ha rebut cap recurs d'aquestes característiques i encara no es disposa d'informació de la resta de demarcacions. Jutjats de Bilbao, Vigo, Oviedo, Logronyo i Segòvia, entre altres, ja han revocat denúncies interposades de març a juny.

Nous reptes legals

Segons va avançar SER Catalunya al setembre, Interior ja havia enviat 30.000 propostes de denúncia per saltar-se el confinament. "No és que hi hagi una voluntat coercitiva però per respecte a totes les persones que han complert les mesures que hi havia de confinament, s'ha de sancionar les persones que han decidit saltar-se'l", argumentava l'aleshores conseller Miquel Buch.

A banda de la inexistència d'un reglament sancionador específic, des de l'advocacia s'avisa d'altres buits. "Amb l'estat d'alarma, hi ha dubtes sobre en quin moment hi ha hagut plenitud de competències de la Generalitat per sancionar", diu Vila. Des del Consell de l'Advocacia de Catalunya, a més, s'apunta que un cop finalitzat el primer estat d'alarma, s'acabava també la capacitat d'executar sancions.

Martínez, a més, avisa que hi ha altres reptes a l'hora de sancionar infraccions de les mesures vigents actualment. "El decret de règim sancionador aprovat per la Generalitat a l'agost implica que els agents de policia avaluïn el risc per a la salut pública de cada infracció, basant-se en quanta gent afecta", conclou.

Altres notícies que et poden interessar






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació