10
de gener
del
2021
Actualitzat
a les
14:26h
En plena pandèmia, confinat a casa seva, l'historiador José Enrique Ruiz-Domènec va decidir buscar en les altres grans epidèmies del passat algunes claus per entendre el que estava succeint i, sobretot, per l'escenari que s'obriria en el moment post-Covid. D'aquí ha sortitL'endemà de les grans epidèmies (Rosa dels Vents), on explica la plaga que sobre l'imperi bizantí al segle VI, la pesta negra del XIV, els contagis provocats pels espanyols a Amèrica, les epidèmies del segle XVII i l'anomenada grip espanyola del 1918.
La mirada de Ruiz-Domènec és propositiva. Després de la pesta negra, va venir el Renaixement. Segons aquest investigador -catedràtic d'Història Medieval a la UAB, Premi Ciutat de Barcelona-, els éssers humans han après del passat, en contra del que se sol dir, i ara també ho faran. Sempre i quan sàpiguen triar. Enmig del debat sobre l'horitzó post-Covid, Ruiz-Domènech proposa reforçar els valors de l'autenticitat, una política més humana i una reforma de la societat sense demolir-la.
- Llegint el seu llibre sobta comprovar algunes continuïtats històriques pel que fa a les pandèmies. El canvi climàtic i les retallades en els serveis públics no són elements nous que expliquin l'impacte de les epidèmies.
- Quan he traçat una història de les epidèmies m'he sotmès al mètode de determinar si hi ha uns elements constants en la història. I del segle VI al XXI, que són quinze segles, n'he advertit alguns. L'historiador Procopi de Cesarea analitza les causes de la pesta bubònica que va assolar l'imperi bizantí en temps de Justinià, i detecta un canvi climàtic profund en la Mediterrània oriental, on estava Constantinopla. S'estava desertitzant el nord d'Àfrica alhora que s'incrementava el bosc a l'Europa central, d'una manera similar a la que van veure els exploradors britànics al segle XIX al centre d'Àfrica, amb grans animals depredadors, molts rèptils i aigües tòxiques. Va ser l'epidèmia la que va permetre entendre millor la natura. I crec que això també ens està passant ara, el canvi climàtic, naturalment.
- El debat entorn les retallades als serveis socials també ha estat present en el passat?
- Sí, pràcticament en totes les pandèmies, i sempre s'ha reconegut el gran error comès de no tenir cura dels serveis essencials. Es percep molt en l'anomenada pesta negra del segle XIV i que va tenir el seu punt àlgid en l'estiu de 1348. Qui va fer més per encendre un debat sobre els errors comesos en la gestió de la crisi va ser un autor d'èxit com Bocaccio. El Decameró, en realitat, és una resposta a la desídia i torpesa davant la pesta per part de molts governants. Un magnífic exemple de compromís històric, a més a més d'una meravellosa obra literària.
- Una de les afirmacions del llibre és que, en contra del que s'ha repetit tantes vegades, la societat ha après d'aquestes epidèmies i en general després ha sabut millorar.
- No és del tot cert que no aprenguem dels errors. La història ensenya que sí que aprenem. Jo crec en l'esperit crític i penso que poden tenir remei les tendències destructives que una societat porta al seu si. Les societats, en general, han reaccionat en positiu a les epidèmies. Per mi, l'endemà és el moment de la presa de consciència del problema i el primer pas cap a la solució.
- I ara? Creu que ara estem més a prop d'un nou Renaixement o d'una Contrareforma?
- Estem davant una cruïlla de camins que, a més, coincideix amb un nou segle. Jo segueixo una idea de Hegel, que tots els segles comencen en els seus anys vint.
- És així realment?
- És així mateix. Li podria fer el llistat. Des de l'any 120 a Roma, amb l'adveniment de la dinastia dels Antoninus, Adrià i Trajà, que va introduir un ideal ètic nou, l'estoïcisme. Va ser un fet revolucionari. Després, el 320 amb l'edicte de Caracalla; el 1420, el Renaixent; el 1520, el mon modern; el 1620, la Guerra dels Trenta Anys; el 1720, després del Tractat d'Utrecht; el 1820, després del Congrés de Viena...
- I el 1920 també?
- Sí, la Primera Guerra Mundial va ser l'inici d'una nova època, que coincideix amb l'anomenada grip espanyola del 1918. La Segona Guerra Mundial ja va ser un conflicte del segle XX, ideològic. Però la Primera va ser la fi d'un món en què els rics vivien molt bé i els pobres molt malament. La Belle Epoque només ho va ser per als més rics. Van ser els anys de les grans migracions, quan mitja Itàlia i mitja Alemanya se'n va als Estats Units, i mitja Espanya a l'Argentina. La Primera Guerra Mundial posa fi als imperis alemany, austríac, otomà i tsarista.
- Les fake news tampoc són un fenomen d'ara. Eren presents en el passat.
- Home, és clar. L'únic que ha canviat respecte a les fake news és que ara són en temps real i tenen uns canals de transmissió molt efectius.
- Hi ha alguna pandèmia en què les fake news tinguessin un gran protagonisme?
- Durant la pesta negra. És dels falsos rumors i llegendes del que se'n riu Bocaccio després de la mort de Giovanni Villani, que mor a Florència de la pesta quan estava fent una anàlisi rigorosa de les causes de la pandèmia. Es van fer córrer pretextos com que l'epidèmia duia la ma del diable o que els jueus enverinaven l'aigua. També va passar amb la mal anomenada grip espanyola.
- Parla en un moment d'una letargia de l'esperit que s'ha produït des de fa uns anys. A què
es refereix?
- A la crisi de l'esperit crític que es produeix quan una nova generació que lidera no té un dinamisme creatiu. Pot gestionar el dia a dia, però no està preparada per afrontar una crisi global com el coronavirus. Per això és important el paper que pot jugar el coneixement de la història per superar una situació tan greu com la del coronavirus. Serem salvats per la vacuna, però també pel coneixement de la història. El meu llibre respon a aquesta idea.
- Fa un seguit de propostes per a l'endemà: reclama un canvi morfològic de la societat, un canvi estructural.
- Vull dir que per resoldre una situació, les actuals estructures han de canviar. Per començar, la mateixa distribució de l'ordre social i una nova política més autèntica, més humana, menys ideologitzada. La grip del 1918, mal anomenada espanyola, per exemple, va portar un gran canvi morfològic trenta anys després, que va ser la transformació de l'ordre internacional, amb la creació de les Nacions Unides i l'acció de la diplomàcia, com també la superació dels conflictes a Europa. Ara un canvi morfològic pot ser el projecte de la Unió Europea. En economia, un aspecte morfològic rellevant serà la decisió sobre com s'administraran els fons europeus amb l'objectiu de superar la crisi actual.
- Propugna per a l'endemà de la pandèmia una aposta per valors com la imaginació moral, la sinceritat i l'autenticitat.
- Això és clau. Una societat del segle XXI que no tingui aquesta dimensió, que no eduqui per això acabarà dominada pels algoritmes.
- En alguna ocasió ha assegurat que la història no és un camp d'opinions. La història prevaldrà en un món de fake news?
- Ha de prevaldre. És l'única eina en les ciències del saber on la seqüència dels esdeveniments no és opinable. El segle XXI tractarà de recuperar el principi de la reputació. Perquè no vull ser un distòpic, però si això no ho resol l'ésser humà, ho resoldran les màquines.
- Creu que la democràcia també resistirà?
- Ho ha de fer. L'esdeveniment d'inicis del segle XXI ha estat el coronavirus i la democràcia ha de ser capaç de sortir d'aquest desafiament. L'epidèmia és un problema global i la solució ha de ser global, però en l'àmbit local. És el concepte "glocal" que tan sovint s'ha utilitzat. I és que un dels debats del segle XXI serà entorn els nivells de diversitat de les nostres societats. És un debat il·lustrat que té tradició. En el passat va ser representat per Buffon, defensor de la diversitat més absoluta, i Newton, que propugnava el caràcter universal de les lleis. Hi ha d'haver una llei de la gravetat sobre el comportament humà o acceptem la diversitat? No pot ser igual tractar el coronavirus a Taiwan que a Catalunya.
- Confia en el futur?
- El futur no serà molt diferent del passat. L'ésser humà no ha canviat tant en 7.000 anys. Ha estat llimat per l'educació, això sí. Hem aconseguit que sigui considerat immoral que hi hagi éssers humans lliures i d'altres que no ho siguin. Ara ja entenem que és immoral que homes i dones no tinguin els mateixos drets. Crec que hem d'aconseguir canviar la societat però sense demolir-la.
- No és molt d'ismes. Més liberal que marxista?
- Bé, vaig tenir molta relació amb Bronislav Geremek, que era d'influència marxista i em va introduir en una comissió d'historiadors per pensar sobre Europa. Geremek era un polonès vinculat a Solidarnosc. Quan el veia a Brussel·les i li preguntava com havia anat el viatge, sempre em deia: "Això digues-m'ho tu que vens de més lluny". És cert perquè Brussel·les està més a prop de Varsòvia que de Barcelona. Liberal diu vostè? Jo sempre he cregut que l'ésser humà ha de ser lliure i ha de lluitar per la seva llibertat.
- Quina escola historiogràfica l'ha impregnat més?
- Jo vaig canviar d'orientació quan vaig entrar en contacte amb l'escola dels Annals, a través de Jacques Le Goff i després de Georges Duby, el meu veritable mestre. Em van dir: el que vostè fa ho fem nosaltres. Vingui amb nosaltres, que trobarà interlocutors i mecanismes de debat. Els Annals era un marxisme que havia evitat el dogmatisme. Un marxisme més dels Grundisse, els Elements fonaments per a la crítica de l'economia política, que d'El Capital. Vam trobar moltes claus d'interpretació en els dubtes de Marx. Per exemple, als Grundisse es parla de com la moral determina de vegades l'economia. Això va donar origen a un llibre meravellós de Jacques Le Goff, La bolsa i la vida, que és un estudi de la usura com a desencadenant del capitalisme. La història et dona una pauta assossegada sobre els esdeveniments presents i futurs.
La mirada de Ruiz-Domènec és propositiva. Després de la pesta negra, va venir el Renaixement. Segons aquest investigador -catedràtic d'Història Medieval a la UAB, Premi Ciutat de Barcelona-, els éssers humans han après del passat, en contra del que se sol dir, i ara també ho faran. Sempre i quan sàpiguen triar. Enmig del debat sobre l'horitzó post-Covid, Ruiz-Domènech proposa reforçar els valors de l'autenticitat, una política més humana i una reforma de la societat sense demolir-la.
- Llegint el seu llibre sobta comprovar algunes continuïtats històriques pel que fa a les pandèmies. El canvi climàtic i les retallades en els serveis públics no són elements nous que expliquin l'impacte de les epidèmies.
- Quan he traçat una història de les epidèmies m'he sotmès al mètode de determinar si hi ha uns elements constants en la història. I del segle VI al XXI, que són quinze segles, n'he advertit alguns. L'historiador Procopi de Cesarea analitza les causes de la pesta bubònica que va assolar l'imperi bizantí en temps de Justinià, i detecta un canvi climàtic profund en la Mediterrània oriental, on estava Constantinopla. S'estava desertitzant el nord d'Àfrica alhora que s'incrementava el bosc a l'Europa central, d'una manera similar a la que van veure els exploradors britànics al segle XIX al centre d'Àfrica, amb grans animals depredadors, molts rèptils i aigües tòxiques. Va ser l'epidèmia la que va permetre entendre millor la natura. I crec que això també ens està passant ara, el canvi climàtic, naturalment.
- El debat entorn les retallades als serveis socials també ha estat present en el passat?
- Sí, pràcticament en totes les pandèmies, i sempre s'ha reconegut el gran error comès de no tenir cura dels serveis essencials. Es percep molt en l'anomenada pesta negra del segle XIV i que va tenir el seu punt àlgid en l'estiu de 1348. Qui va fer més per encendre un debat sobre els errors comesos en la gestió de la crisi va ser un autor d'èxit com Bocaccio. El Decameró, en realitat, és una resposta a la desídia i torpesa davant la pesta per part de molts governants. Un magnífic exemple de compromís històric, a més a més d'una meravellosa obra literària.
"El Decameró, en realitat, és una resposta a la desídia i torpesa davant la pesta per part de molts governants"
- Una de les afirmacions del llibre és que, en contra del que s'ha repetit tantes vegades, la societat ha après d'aquestes epidèmies i en general després ha sabut millorar.
- No és del tot cert que no aprenguem dels errors. La història ensenya que sí que aprenem. Jo crec en l'esperit crític i penso que poden tenir remei les tendències destructives que una societat porta al seu si. Les societats, en general, han reaccionat en positiu a les epidèmies. Per mi, l'endemà és el moment de la presa de consciència del problema i el primer pas cap a la solució.
- I ara? Creu que ara estem més a prop d'un nou Renaixement o d'una Contrareforma?
- Estem davant una cruïlla de camins que, a més, coincideix amb un nou segle. Jo segueixo una idea de Hegel, que tots els segles comencen en els seus anys vint.
José Enrique Ruiz-Domènec: "Si els éssers humans del segle XXI no resolen els problemes, ho faran les màquines". Foto: Josep M Montaner
- És així realment?
- És així mateix. Li podria fer el llistat. Des de l'any 120 a Roma, amb l'adveniment de la dinastia dels Antoninus, Adrià i Trajà, que va introduir un ideal ètic nou, l'estoïcisme. Va ser un fet revolucionari. Després, el 320 amb l'edicte de Caracalla; el 1420, el Renaixent; el 1520, el mon modern; el 1620, la Guerra dels Trenta Anys; el 1720, després del Tractat d'Utrecht; el 1820, després del Congrés de Viena...
- I el 1920 també?
- Sí, la Primera Guerra Mundial va ser l'inici d'una nova època, que coincideix amb l'anomenada grip espanyola del 1918. La Segona Guerra Mundial ja va ser un conflicte del segle XX, ideològic. Però la Primera va ser la fi d'un món en què els rics vivien molt bé i els pobres molt malament. La Belle Epoque només ho va ser per als més rics. Van ser els anys de les grans migracions, quan mitja Itàlia i mitja Alemanya se'n va als Estats Units, i mitja Espanya a l'Argentina. La Primera Guerra Mundial posa fi als imperis alemany, austríac, otomà i tsarista.
"L'únic que ha canviat respecte a les fake news és que ara són en temps real i tenen uns canals de transmissió molt efectius"
- Les fake news tampoc són un fenomen d'ara. Eren presents en el passat.
- Home, és clar. L'únic que ha canviat respecte a les fake news és que ara són en temps real i tenen uns canals de transmissió molt efectius.
- Hi ha alguna pandèmia en què les fake news tinguessin un gran protagonisme?
- Durant la pesta negra. És dels falsos rumors i llegendes del que se'n riu Bocaccio després de la mort de Giovanni Villani, que mor a Florència de la pesta quan estava fent una anàlisi rigorosa de les causes de la pandèmia. Es van fer córrer pretextos com que l'epidèmia duia la ma del diable o que els jueus enverinaven l'aigua. També va passar amb la mal anomenada grip espanyola.
Ruiz-Domènec en un moment de l'entrevista, a la Llibreria La Central. Foto: Josep M Montaner
- Parla en un moment d'una letargia de l'esperit que s'ha produït des de fa uns anys. A què
es refereix?
- A la crisi de l'esperit crític que es produeix quan una nova generació que lidera no té un dinamisme creatiu. Pot gestionar el dia a dia, però no està preparada per afrontar una crisi global com el coronavirus. Per això és important el paper que pot jugar el coneixement de la història per superar una situació tan greu com la del coronavirus. Serem salvats per la vacuna, però també pel coneixement de la història. El meu llibre respon a aquesta idea.
- Fa un seguit de propostes per a l'endemà: reclama un canvi morfològic de la societat, un canvi estructural.
- Vull dir que per resoldre una situació, les actuals estructures han de canviar. Per començar, la mateixa distribució de l'ordre social i una nova política més autèntica, més humana, menys ideologitzada. La grip del 1918, mal anomenada espanyola, per exemple, va portar un gran canvi morfològic trenta anys després, que va ser la transformació de l'ordre internacional, amb la creació de les Nacions Unides i l'acció de la diplomàcia, com també la superació dels conflictes a Europa. Ara un canvi morfològic pot ser el projecte de la Unió Europea. En economia, un aspecte morfològic rellevant serà la decisió sobre com s'administraran els fons europeus amb l'objectiu de superar la crisi actual.
- Propugna per a l'endemà de la pandèmia una aposta per valors com la imaginació moral, la sinceritat i l'autenticitat.
- Això és clau. Una societat del segle XXI que no tingui aquesta dimensió, que no eduqui per això acabarà dominada pels algoritmes.
- En alguna ocasió ha assegurat que la història no és un camp d'opinions. La història prevaldrà en un món de fake news?
- Ha de prevaldre. És l'única eina en les ciències del saber on la seqüència dels esdeveniments no és opinable. El segle XXI tractarà de recuperar el principi de la reputació. Perquè no vull ser un distòpic, però si això no ho resol l'ésser humà, ho resoldran les màquines.
"George Duby va ser el meu mestre, i l'escola dels Annals em va canviar, era un marxisme que havia evitat el dogmatisme"
- Creu que la democràcia també resistirà?
- Ho ha de fer. L'esdeveniment d'inicis del segle XXI ha estat el coronavirus i la democràcia ha de ser capaç de sortir d'aquest desafiament. L'epidèmia és un problema global i la solució ha de ser global, però en l'àmbit local. És el concepte "glocal" que tan sovint s'ha utilitzat. I és que un dels debats del segle XXI serà entorn els nivells de diversitat de les nostres societats. És un debat il·lustrat que té tradició. En el passat va ser representat per Buffon, defensor de la diversitat més absoluta, i Newton, que propugnava el caràcter universal de les lleis. Hi ha d'haver una llei de la gravetat sobre el comportament humà o acceptem la diversitat? No pot ser igual tractar el coronavirus a Taiwan que a Catalunya.
José Enrique Ruiz-Domènec: "Cal un canvi d'estructures sense demolir la societat". Foto: Josep M Montaner
- Confia en el futur?
- El futur no serà molt diferent del passat. L'ésser humà no ha canviat tant en 7.000 anys. Ha estat llimat per l'educació, això sí. Hem aconseguit que sigui considerat immoral que hi hagi éssers humans lliures i d'altres que no ho siguin. Ara ja entenem que és immoral que homes i dones no tinguin els mateixos drets. Crec que hem d'aconseguir canviar la societat però sense demolir-la.
- No és molt d'ismes. Més liberal que marxista?
- Bé, vaig tenir molta relació amb Bronislav Geremek, que era d'influència marxista i em va introduir en una comissió d'historiadors per pensar sobre Europa. Geremek era un polonès vinculat a Solidarnosc. Quan el veia a Brussel·les i li preguntava com havia anat el viatge, sempre em deia: "Això digues-m'ho tu que vens de més lluny". És cert perquè Brussel·les està més a prop de Varsòvia que de Barcelona. Liberal diu vostè? Jo sempre he cregut que l'ésser humà ha de ser lliure i ha de lluitar per la seva llibertat.
- Quina escola historiogràfica l'ha impregnat més?
- Jo vaig canviar d'orientació quan vaig entrar en contacte amb l'escola dels Annals, a través de Jacques Le Goff i després de Georges Duby, el meu veritable mestre. Em van dir: el que vostè fa ho fem nosaltres. Vingui amb nosaltres, que trobarà interlocutors i mecanismes de debat. Els Annals era un marxisme que havia evitat el dogmatisme. Un marxisme més dels Grundisse, els Elements fonaments per a la crítica de l'economia política, que d'El Capital. Vam trobar moltes claus d'interpretació en els dubtes de Marx. Per exemple, als Grundisse es parla de com la moral determina de vegades l'economia. Això va donar origen a un llibre meravellós de Jacques Le Goff, La bolsa i la vida, que és un estudi de la usura com a desencadenant del capitalisme. La història et dona una pauta assossegada sobre els esdeveniments presents i futurs.