eleccions 14-F

La «supervivència» transversal d'Unió

De Castellà a Parera o Espadaler, els antics membres del partit han demostrat capacitat de resiliència i són presents en un ventall ampli de partits i corporacions

per Pep Martí , 10 de gener de 2021 a les 08:30 |
Reunió del comitè de govern d'Unió Democràtica el juny del 2015. | UDC
Passen les etapes polítiques i queden enrere episodis i personalitats que han jugat un paper protagonista en la història nostrada. El procés sobiranista ha incinerat d'ambicions. Però hi ha factors permanents que sempre hi són. Un d'ells sembla ser la supervivència política dels que van exercir responsabilitats de primer nivell a l'extinta Unió Democràtica de Catalunya, que va abaixar la persiana víctima dels mals resultats electorals, dels deutes i de les tensions fruit del debat independentista.

S'acosten les eleccions del 14-F i, més enllà dels resultats electorals, una cosa està clara: els vells democristians mai no moren. Si es fa un seguiment de la darrer nucli dirigent presidit per Josep A. Duran Lleida, sobta en veure la diversitat de destinacions polítiques o institucionals de bona part dels seus integrants. 

Se'ls pot trobar en la candidatura de Junts, apuntalant l'estratègia del president Puigdemont. O a l'activisme de Primàries. O coaligats amb el PSC des d'Units. O a les llistes del PP o el PDECat. O exercint altes responsabilitats a la patronal catalana. Aquí podeu comprovar tota la versatilitat dels supervivents d'Unió, que semblen excel·lir a l'hora de ressituar-se, amb una barreja digna d'estudi on hi pot haver alguna inspiració celestial i força habilitat terrenal. 

 Duran Lleida, l'insubmergible 

Josep Antoni Duran i Lleida. Foto: Adrià Costa



La fallida d'UDC va suposar la sortida del primer pla de Josep Antoni Duran Lleida, un dels dirigents més rellevants de la Catalunya anterior al procés i líder indiscutible d'Unió des dels vuitanta i fins al 2015. Va explicar la seva visió del que havia passat a la societat catalana en el llibre Un pa com unes hòsties. Després, va publicar El risc de la veritat, on es despatxava a gust amb alguns dels seus antics companys de la coalició CiU. Malgrat la seva retirada, Duran continua sent una persona activa, amb articles d'anàlisis a La Vanguardia. L'any 2017, la CEOE el va fitxar per coordinar els fòrums de diàleg internacional de la gran patronal espanyola. Una manera de capitalitzar l'agenda i els contactes internacionals que Duran va acumular al llarg de la seva trajectòria. L'any 2019, l'empresa pública Aena, que gestiona els aeroports de l'Estat, el va designar conseller independent, substituint l'exministre del PP Josep Piqué.  

 

 Espadaler, la resiliència DC 

Miquel Iceta i Ramon Espadaler, durant la cimera de partits Foto: ACN


Conseller dels governs Pujol i del de Mas i braç dret de Duran en el tram final d'Unió Democràtica, Ramon Espadaler va haver de gestionar la crisi de les històriques sigles, abocades a la fallida després de no aconseguir representació parlamentària com a cap de llista a les eleccions del 2015. Espadaler va dedicar-se després a la reconstrucció d'un partit de centre dreta democristià, Units per Avançar, que va acabar tancant un acord de coalició amb el PSC a les eleccions del 2017. Acord que va permetre que l'exdirigent d'Unió tornés al Parlament, i que ara ha estat revalidat. Espadaler va ser conseller d'Interior amb Mas i va ser ell qui va situar Josep Lluís Trapero com a comissari en cap dels Mossos. 

 Antoni Castellà, de Duran a Borràs 

Antoni Castellà i Laura Borràs anuncien l'entesa. Foto: Junts


Va ser durant anys el rostre independentista d'Unió Democràtica. Exsecretari d'Universitats, líder dels Joves d'Unió i secretari d'Organització del partit, va crear una estructura de poder dins la formació, on va aglutinar quadres joves sobiranistes que el 2015 van topar amb les tesis de Duran malgrat que hi havia pactat en el darrer congrés en què el màxim dirigent democristià va ser reelegit. Això el va fer un membre destacat del comitè de govern de la formació. La ruptura del partit després d'una consulta interna que va deixar UDC partida per la meitat va culminar en la creació de Demòcrates, força sobiranista liderada per Castellà. Demòcrates es va integrar en la candidatura de Junts pel Sí el 2015 i amb CDC a les eleccions espanyoles d'aquell any, després es va alinear amb ERC el 21-D, amb Primàries a les municipals i aquest 14-F concorrerà dins de Junts. En la llista per Barcelona, Assumpció Laïlla, una altra ex-UDC, serà la número 16 i Castellà el 25 després que Junts acceptés no desentendre's del mandat de l'1-O.   

 Eva Parera, de Valls al PP 

Eva Parera Foto: Adrià Costa


La notícia que la regidora de Barcelona pel Canvi Eva Parera fitxava per la candidatura del PP va sorprendre fa uns dies. El moviment de peces obeïa al duel PP-Ciutadans per l'hegemonia de l'espai conservador i unionista. Parera va ser una jove dirigent d'Unió que defensava el dret a decidir i fins i tot va ser portaveu del comitè de govern a més de senadora abans de ser reubicada com a consellera del Consell de l'Audiovisual de Catalunya a proposta de CiU. La implosió del partit la va fer acostar-se a Manuel Valls quan aquest va aspirar a l'alcaldia de Barcelona i dimitir del CAC. Aleshores va imprimir un to més dretanós al seu discurs, malgrat que va acabar votant Ada Colau al consistori per impedir l'elecció d'Ernest Maragall. Ara que sembla que Valls ja està preparant el seu comiat de la política catalana, Parera no ha resistit la temptació del PP i serà número 3 per Barcelona darrera d'Alejandro Fernández i Lorena Roldán. El discurs d'Eva Parera, filla de l'exgerent del Barça Anton Parera, s'ha fet cada cop més espanyolista i etziba contra el "nacionalisme" que un dia va defensar. 

 Gerard Ardanuy, primàries a Primàries 

L'exregidor de Barcelona Gerard Ardanuy, en una imatge d'arxiu Foto: Europa Press


Va ser un dels joves dirigents formats políticament en l'entorn d'Antoni Castellà. Quan es va produir la trencadissa a UDC, Gerard Ardanuy, que era el president d'Unió a la ciutat de Barcelona, va seguir Castellà cap a Demòcrates. En aquell moment era regidor a l'Ajuntament de Barcelona, elegit en la llista de CiU que encapçalava Xavier Trias. L'any 2019, va decidir emprendre el seu propi camí i es va acostar a Jordi Graupera i al projecte polític de Primàries, abandonant Demòcrates. Recentment, va presentar-se a les primàries internes d'aquesta plataforma sobiranista crítica amb tota la classe política "processista" i serà el número 3 de la llista per Barcelona el 14-F. 

 Joana Ortega, la Unió de Mas 

Joana Ortega Foto: Adrià Costa


Joana Ortega va ser durant un temps el pont entre Mas i Duran. Ho va ser des de la vicepresidència del Govern en els dos mandats de Mas. Era considerada propera a les tesis independentistes i la seva posició es va fer impossible quan es va produir la ruptura interna al seu partit, en la qual va mantenir un perfil volgudament baix. Aleshores va decidir abandonar el Govern. Després va ser processada i condemnada a nou mesos d'inhabilitació per haver format part de l'executiu durant la consulta del 9-N, que va ajudar a organitzar. El cuc de la política, però, mai la va abandonar. Durant un temps, s'ho ha mirat des de certa distància, darrerament exercint de secretària general de l'Associació Catalana de Municipis. Amb el pas del temps, les seves relacions amb Duran s'han esvaït i, en canvi, ha mantingut el vincle amb Mas. Això explica que sigui la seva reaparició a la primera fila com a número dos d'Àngels Chacón en la candidatura del PDECat per al 14-F.  

 Sánchez Llibre, un animal polític a Foment 

Josep Sánchez Llibre, a l'entrevista a l'ACN Foto: ACN


Ha estat, de tots els antics dirigents d'UDC, qui ha assolit una posició de lideratge social més important. L'antic número dos de Duran al Congrés, empresari i vicepresident de Conserves Dani, ha sabut capitalitzar com ningú els seus molts anys de coneixement de les estructures de la política i la societat, tant a Catalunya com a Madrid. Home pont entre la classe governant i els sectors econòmics, Sánchez Llibre va ser durant un temps el responsable de les relacions entre la patronal CEOE -quan era presidida per Joan Rosell- i el Congrés. Després, el 2018, va engegar una campanya molt hàbil per esdevenir el president de Foment del Treball. Al capdavant de l'empresariat català, ha renovat l'estructura de l'entitat, que ha rejovenit i dotat d'un discurs més modern. A Foment, que ha pacificat internament després d'anys de tensió amb les patronals Cecot i Pimec, també ha reunit alguns dels seus excompanys de partit, com Jordi Casas, exdiputat i exsenador i que és el seu cap de gabinet, o l'exdiputat Benet Maimí, cap de l'area de Negoci i Relacions Internacionals de la patronal. També treballen per a la patronal els exdiputats democristians Toni Picó i Montserrat Surroca.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació