Revolta als EUA

Trump juga amb foc i deixa els Estats Units en flames: i ara què?

L'assalt al Congrés ho trasbalsa tot, però la promesa in extremis de "transició ordenada" intenta desactivar la destitució i allunya la declaració de llei marcial

per Pep Martí , 7 de gener de 2021 a les 08:55 |
Assalt al Capitoli dels Estats Units. | Europa Press
Quatre morts, catorze policies ferits i cinquanta persones detingudes és el balanç tràgic -fins ara- de l'assalt violent al Congrés dels Estats Units efectuat dimecres al vespre -hora catalana- a Washington per una munió armada de partidaris de Donald Trump. Els Estats Units viuen unes de les hores més dramàtiques de la seva història, just el dia que el legislatiu es reunia per certificar els resultats electorals del 3 de novembre i el triomf del demòcrata Joe Biden -finalment, hores després, ja de nit, ha estat així-. Trump, que ha d'abandonar la Casa Blanca el 20 de gener, es negava a reconèixer els resultats i animava les protestes. Finalment, però, el magnat ha acabat reconeixent la seva fi i ha promès una "transició ordenada".


En una de les sales del Capitoli nord-americà s'hi poden veure les estàtues de figures rellevants de la història dels Estats Units. S'hi pot admirar Rosa Parks, la mítica lluitadora pels drets civils que un dia del 1955 va canviar la història quan es va negar a cedir el seu lloc a un blanc en un autobús d'Alabama. A pocs metres, un monòlit recorda Jefferson Davis, president del sud durant la Guerra Civil i exponent esclavista. Tot un exemple de com els EUA han volgut tractar la memòria de les seves ferides, integrant totes les contradiccions de manera sorprenent. Un esforç d'anys que ahir es va trencar amb violència. 

L'assalt al Congrés per part d'una turba partidària de Donald Trump ha sacsejat la societat nord-americana i obre un escenari de conseqüències imprevisibles. Però com s'ha arribat fins aquí? I, sobretot, què pot passar ara?



Donald Trump va guanyar les eleccions del 2016 -amb menys vots electorals que Hillary Clinton- amb l'eslògan America First i un discurs demagògic i supremacista amb què va connectar amb els malestars que roseguen la societat nord-americana. Populisme de dretes, xenofòbia i trets proteccionistes van aconseguir aplegar entorn seu bona part d'unes bases republicanes radicalitzades.


Quatre anys d'ira i ressentiment

La popularitat de Trump en la franja conservadora va determinar a l'elit republicana de teixir un gran acord amb ell que s'ha demostrat com el pitjor pacte amb el diable possible. Trump, indisciplinat i egòlatra, mai ha mostrat interès en governar ni en l'activitat legislativa, però ha satisfet les ànsies de la dreta en dos àmbits: la reducció d'impostos i el nomenament de jutges conservadors per als tribunals federals. 


Suficient perquè la cúpula del Partit Republicà beneís l'entesa amb un Trump que els molestava en molts aspectes, de la política comercial als erràtics moviments en política exterior. I al seu extremisme en aspectes com el tema racial, en què va animar l'actuació d'organitzacions blanques ultres i va cridar a la repressió policial contra les protestes posteriors a la mort de George Floyd.

Molts líders republicans al Congrés confiaven que acabarien controlant Trump. I si no, que cap mal dura per sempre i finalment el magnat s'esvairia. Aquesta política cínica dels republicans té un nom: Mitch McConnell, líder dels republicans al Senat. Un gat vell que ara veu l'error tràgic d'haver permès a Trump arribar al final de mandat.   

Trump encén la flama

Des del 3 de novembre, Trump i el seu cercle de confiança han proclamat la seva suposada victòria i l'existència d'un frau massiu. Però el cert és que l'únic que han fet és pressionar els oficials de l'administració electoral dels estats perquè no certifiquessin els resultats. Tots els recursos presentats davant els tribunals pels advocats trumpistes, amb l'exalcalde de Nova York Rudy Giuliani al davant, han estat rebutjats pels jutges, molts d'ells conservadors coneguts. 


Sense proves ni arguments, però amb l'ús continuat de les xarxes socials i de tuits incendiaris, Trump ha demostrat una gran capacitat per mobilitzar les seves bases, que s'han anat crispant a mesura que s'anava validant el triomf de Biden. Finalment, la cúpula republicana ha hagut de desmarcar-se'n i admetre la victòria de Biden. Però encara ahir destacats senadors republicans com Josh Hawley i Ted Cruz es negaven a reconèixer els resultats, posant llenya al foc.
 

Imatges de l'assalt al Capitoli Foto: Europa Press


Tensió i violència fins al 20 de gener

Després de l'assalt d'ahir, hi ha diversos escenaris possibles. Un és que el calendari avanci cap al 20 de gener, quan Joe Biden jurarà el càrrec de president. Ningú creu que això no sigui així. Trump no té cap marge de maniobra per impedir legalment l'entrada de Biden a la Casa Blanca i, de fet, la seva promesa de "transició ordenada" després dels greus incidents i de les dimissions d'alguns dels seus col·laboradors va en aquest sentit. 

Els líders republicans van pactar amb un Trump a qui creien que controlarien i que ara ha escapat al seu control

Però en els tretze dies que resten és imaginable que no deixarà de provocar incidents i violència. En part perquè potser creu que és l'única possibilitat que té per condicionar la política futura dels republicans, o simplement per caràcter, perquè és incapaç de fer una altra cosa. Els brots de violència s'incrementaran. Ahir, un grup de partidaris seus van intentar penetrar en la seu del governador demòcrata de l'estat de Washington i alguns d'ells anava armat.   

Destitució fulminant de Trump?

Aquesta és una possibilitat que en aquests moments no es pot descartar malgrat que ell intenta evitar-la amb els seus darrers missatges. Les darreres hores, figures influents del món conservador, com Bill Kristol o David Frum, exassessor de George Bush, han reclamat la destitució fulminant de Trump, com també ho han fet diversos congressistes demòcrates. El senador Mitt Romney, de l'ala centrista dels republicans, va ser contundent a l'hora de definir l'assalt al Congrés: "Això és una insurrecció incitada pel president dels Estats Units".

Creixen les veus que reclamen una destitució immediata de Trump -que ha de ser avalada pel Congrés- per impedir que decreti la llei marcial

A tretze dies de la fi del seu mandat, com es podria cessar Trump? Hi ha una esmena de la Constitució americana, la 25, que permet que el president sigui destituït si el vicepresident i la majoria del govern escriuen al Congrés considerant que el cap de l'estat està incapacitat per governar. El Congrés pot fer-lo fora sempre per una majoria de dos terços, el que implica que seria necessari el suport de McConnell i la cúpula republicana. Això només seria imaginable en cas que Trump amenacés amb un acte de força. Per ara no sembla que hagi de passar. 
 

Assalt al Capitoli dels Estats Units Foto: Europa Press


Llei marcial?

Un temor que existeix en aquests moments en cercles polítics de Washington és que Trump, convençut que no té res a perdre i que l'espera un viacrucis judicial, vulgui declarar la llei marcial i desconèixer els resultats. Per evitar aquesta opció, alguns demanen destituir-lo abans. Però està en condicions de fer-ho? L'obeirien les forces armades? Trump ja es troba en temps de descompte i tant el Congrés com el Tribunal Suprem resten fora de la seva autoritat.   

Canvi de torxa al Senat

Un fet important ja sabem que passarà. Els esdeveniments d'aquest dimecres a Washington van tenir lloc després d'unes eleccions transcendents a l'estat de Geòrgia, on es disputaven dos escons que decidirien la majoria al Senat. Els demòcrates han aconseguit guanyar-los tots dos, que seran per al reverend negre Raphael Warnock i per Jan Ossoff. La seva victòria deixa el Senat en un empat a 50/50, però amb vot de qualitat de la nova vicepresidenta Kamala Harris, seran els demòcrates els qui tindran la majoria de l'alta cambra.

És un triomf molt important, ja que posa fi a l'hegemonia republicana i permet al nou president, Joe Biden, iniciar el seu mandat amb una majoria, tot i que estreta, a les dues Cambres del Congrés. També cal destacar la significació del triomf demòcrata en un estat del sud profund com Geòrgia, que ara era un feu conservador. Joe Biden ja va fer història imposant-se allí el 3 de novembre, encara que fos per 11.000 vots. El sud continua sent un territori republicà majoritàriament, però està emergint un nou sud més progressista, fet que pot tenir repercussions a mig termini en la política i la societat nord-americanes.   

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació