obituari

Josep Fornas, el tarradellisme de combat

Mor als 96 anys un dels principals col·laboradors del president Tarradellas i impulsor cultural durant el franquisme

per Pep Martí , 4 de gener de 2021 a les 22:25 |
Josep Fornas en un acte a la Cova del Drac el 1982, en presència del president Tarradellas. | Fundació Josep Irla
La memòria antifranquista ha perdut aquest dilluns un dels seus supervivents, Josep Fornas i Martínez, històric militant republicà i impulsor de nombroses iniciatives culturals. Nascut d'una família menestral al Sarrià del 1924, fill d'un combatent de la República durant la Guerra Civil, Fornas va combinar sempre la inquietud intel·lectual i l'acció, dos camps que anaven sovint de la mà durant el franquisme. En la seva formació hi va tenir un paper cabdal els estudis a l'Institut Escola, el centre creat per la Generalitat els anys trenta. Allí va tenir professors de gran alçada com Jaume Vicens Vives.

Josep Fornas va destacar en camps ben diversos de la cultura, començant per la música. En ser una activitat menys ferida per la censura, ell i un grup de joves van fundar la Societat Stravinsky, que es dedicava a organitzar concerts en la Barcelona dels anys quaranta, quan era molt difícil organitzar activitats al marge dels conductes oficials. Més tard, va impulsar un seguit de projectes editorials, destacant sobretot la creació de l'editorial Pòrtic. 


Mireia Sopena va estudiar a fons els orígens d'aquest segell en la seva recerca Editar la memòria: l'etapa resistent de Pòrtic (1963-1976), i hi explica la tasca duta a terme per recuperar grans obres, com les d'Aurora Bertrana, Bladé i Desumvila, Víctor Alba, Manuel de Pedrolo o Guillem Viladot. També va contribuir a la irrupció de talents joves, com Guillem-Jordi Graells o Oriol Pi de Cabanyes. 

Però potser la seva gran passió va ser la política, entesa durant molts anys com un combat contra la dictadura. Va formar part de diverses organitzacions de l'antifranquisme. Durant un temps va militar a Unió Democràtica, però sempre es va sentir una mica més a l'esquerra. Molt actiu ja dins de l'oposició, el 1962 va conèixer a París el president Josep Tarradellas, que es trobava a l'exili, des d'on reclamava la legitimitat de la Generalitat. Aleshores es va iniciar el que seria una llarga relació que el convertiria en delegat seu a l'interior. 



En paral·lel, des de finals dels seixanta, es va abocar a la reorganització d'Esquerra Republicana al costat de figures com Heribert Barrera i Josep Maria Poblet. Tarradellas el volia al seu costat quan va tornar a Catalunya el 1977, però Fornas tenia un afany: ser diputat al Parlament. I es va centrar en la seva tasca com a dirigent d'ERC, sent elegit en les eleccions del 1980 com un dels catorze diputats del partit. 


Després, continuaria sent lleial als seus amics, contemplant amb un punt d'ironia l'evolució política del país però sense abandonar mai el seu partit, aplaudint -sempre a prop de Barrera- el gir independentista i mantenint fins al final la relació amb Tarradellas. Fornas, gran memorialista, va reunir al llarg de la seva vida un gran fons bibliogràfic i documental, que va lliurar al Parlament i a l'Arxiu Tarradellas de Poblet i que, encara que ell ja no sigui, ara ja mai no es perdrà.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació