ENTREVISTA

Dolors Bassa: «ERC té l'obligació de governar amb Junts»

L'exconsellera considera que "no és propi d'un expresident" les crítiques que fa Torra a la gestió del Govern i manté l'"esperança" en l'indult malgrat que, per ara, siguin només "paraules"

per Joan Serra Carné / Sara González , 1 de gener de 2021 a les 21:22 |
Dolors Bassa, durant l'entrevista amb NacióDigital | Martí Urgell
Encara suma els dies. En porta 1.051 de 4.630 de condemna imposada. No serà fins a l'11 de febrer quan en completarà una quarta part i que, per tant, tindrà dret a demanar permisos. El primer pretén demanar-lo per anar a votar a les eleccions del 14-F. Aquests són els plans a curt termini de la consellera Dolors Bassa (Torroella de Montgrí, 1959). Via videotrucada des de la presó de Puig de les Bases, explica a NacióDigital que Nadal és "dels moments més durs". S'aferra, però, a allò que l'omple, com ara el màster de Filosofia dels reptes actuals que cursa a la UOC sota la batuta de la filòsofa Marina Garcés.


L'exconsellera de Treball, Afers Socials i Família assegura que dedica molt de temps a reflexionar sobre la crisi política, econòmica i social que travessa Catalunya i expressa què en pensa encara que això suposi de vegades discrepar del seu partit, ERC, o trepitjar algun ull de poll dels adversaris polítics. Tot i això, considera que l'independentisme està abocat a tornar a governar unit la pròxima legislatura. Afronta l'any 2021 amb una feble "esperança" que, almenys, arribi l'indult que li permeti sortir de la presó.

- Fa un mes que el Suprem va revocar-li el tercer grau. Per a vostè i Forcadell va suposar la fi de les sortides diürnes de la presó. Com ho ha gestionat personalment?


- La veritat és que em va costar. No per esperat és menys dolorós. Feia molt de temps que, en el meu cas, amb el 100.2 i el tercer grau, estava al mòdul d’ingressos i no havia tornat a entrar amb les internes de la presó. De cop i volta, després de set mesos amb relacions més normalitzades, tornar a gestionar el dia a dia em va costar ben bé set o vuit dies. Notava com un rebuig, però ara ja està. Però tornar és realment una regressió emocional i intel·lectualment.

- Sempre acabem l’any amb desitjos de cara al proper. Quins serien els seus per al 2021?


- Els desitjos per al 2021 són els dos béns més preuats en aquests moments: la salut i la llibertat, tant a nivell individual com col·lectiu.

- I al govern espanyol, en concret, què li demanaria?

- L’amnistia. Si hem de recuperar les llibertats col·lectives, jo crec que el millor és l’amnistia. Hem recuperat una cosa, i és que s’ha entès que hi ha un conflicte entre l’Estat i Catalunya. Ara, s’ha de buscar la solució i ha de ser global. Si mentre s’està treballant aquesta amnistia podem trobar solucions parcials que ajudin al benestar de les persones, en el nostre cas l’indult per poder sortir, no vol dir que no hàgim de continuar pensant en les 3.000 persones represaliades en aquests moments. 

"Esperança que hi hagi indult? Sí, com esperança que es canviï el codi penal i que els tribunals facin justícia. L’altra cosa és quan passarà i com. De moment, només són paraules i promeses"

- L’amnistia i l’autodeterminació és la solució que reivindica l’independentisme, però Sánchez, en el seu balanç de l’any, obria la porta als indults.

- Però és que sempre són paraules. Qui ens revoca el tercer grau, en primer lloc, és la Fiscalia. Hem sentit com ministres van dir que abans d’acabar l’any es reformaria el delicte de sedició al codi penal. En principi, tot són promeses i paraules. Val més això que no pas que et diguin que no, per tant és una esperança més, però fins que no sigui una realitat no cal valorar-ho.

- Així doncs, confia o no confia en la possibilitat d’un indult en els pròxims mesos?

- No confio en res. Em costa molt confiar perquè tot són especulacions sempre, bones paraules. És veritat que això ha canviat respecte la legislatura anterior, però de fets n’hem vist molt pocs. Està donant molt més el moviment independentista que no pas l’altre costat de la taula. Hem apostat per una negociació i un diàleg. Sí que en tinc l’esperança, és clar. Jo sempre penso que no només nosaltres, sinó la gent en general, ha de veure que no serveix de res que estiguem a la presó. Si ser-hi servís per millorar les llibertats col·lectives, parlem-ne. Però no soluciona absolutament res. Per tant, esperança que hi hagi indult? Sí, com esperança que es canviï el codi penal i que els tribunals facin justícia. L’altra cosa és quan passarà i com. De moment, paraules i promeses.
 

Dolors Bassa, per videoconferència des de la presó de Puig de les Basses Foto: Martí Urgell


- Sánchez s’ha compromès a reformar el delicte de sedició aquest 2021. Com s’hauria de posicionar ERC al respecte?

- ERC, primer, ho ha de debatre bé i parlar-ne. Està clar que no pot continuar un delicte que és obsolet i que no té transposició a cap país europeu. En tot cas, Sánchez diu ara que al 2021, però s’havia dit que seria abans d’acabar aquest any. Sap dir blanc i negre. Per exemple, va lloar el discurs del rei i, en canvi, al balanç de l’any proposava un canvi perquè la corona es modernitzi. No acaben de ser clars, i jo demano claredat i que passin de les paraules als fets.

- A què atribueix aquests canvis de calendari del govern espanyol, per exemple, pel que fa a la reforma de la sedició?

- És manca de valentia. Han reconegut el conflicte però no fan el pas d’encarar-lo. La política és molt volàtil. En aquests moments al PSC li interessa recuperar vot que havia perdut cap a Ciutadans i aquesta valentia que podrien tenir no la tenen.

- Com valora la gestió que ha fet el Govern de la pandèmia, especialment en els darrers mesos?

- Primer de tot, vull dir que és molt complicat. Qualsevol govern ha de patir molt. Hi ha coses que s’han gestionat bé i coses que es podien haver gestionat millor. Hem sigut força capdavanters moltes vegades. No diré que molt bé, però jo diria que fan el que poden.

[Sobre la gestió del conseller Chakir El Homrani]"Hi ha coses que jo les hauria fet diferent, però les situacions també eren diferents"

- S’atreviria a assenyalar coses que s’han fet bé en la gestió i coses que s’han fet malament?

- Salut pren decisions tècniques. Però de vegades hem vist consellers dient coses incoherents, dient una cosa al matí i una altra a la tarda. Hi ha hagut molta improvisació, però jo crec que ha passat arreu i a tots els nivells. Però sí que el Govern ha tingut valentia, s’han pres decisions. De vegades hem anat per davant d’altres comunitats pensant en el bé de la ciutadania i posant la salut per sobre de tot. Ara, l’equilibri entre salut i economia és molt complicat i el que tinc molt clar és que si tinguéssim més recursos seria més fàcil gestionar la Covid. A Treball hi ha poquíssimes competències. Per això continuo sent independentista, per tenir les eines d’un Estat i que puguem gestionar millor situacions de crisis polítiques i socials. 

- Què n’opina de la tasca de Chakir El Homrani al capdavant de la conselleria que vostè va comandar?

- Hi ha coses que jo les hauria fet diferent, però les situacions també eren diferents. Crec que no em toca com a exconsellera valorar la feina feta d’un conseller que, a més, és amic personal. 

- Li ha donat algun consell?

- Més que consells, n’hem parlat i hem debatut temes que els veiem diferents o que ells han trobat una solució i jo n’hagués buscat una altra. Però és una nova legislatura, la situació no té res a veure amb quan jo estava al capdavant de la conselleria i cadascú té el seu equip i la seva gent.
 

Dolors Bassa, durant la conversa amb NacióDigital Foto: Martí Urgell

 
- Creu que s’ha entès que es cessés la cúpula del departament de Treball i que El Homrani continués com a conseller després de la gestió erràtica de les residències i dels ajuts als autònoms?

- No sé si la gent ho entén o no, però en altres països ningú dimiteix i aquí es va fer que dimitissin dues persones que estaven al capdavant. A mi també m’ha costat d’entendre. Ara, tinc clar que el que ha passat amb la gestió de les residències hagués passat amb l’actual conseller i amb qualsevol altre conseller. No és un tema de com es gestionava, sinó de com es va comunicar. Jo estava dins de la cel·la i pensava: per què no surt el departament a explicar què està passant? Això no vol dir que jo ho hagués gestionat millor, però potser s’havia de comunicar diferent.

S’ha de fer un replantejament amb les residències. De fet, a la legislatura passada ja teníem sobre la taula com remodelar el sistema.. En tot cas, el conseller tampoc es podia cessar i, en cas que ell hagués volgut plegar, com que no hi havia president i no es podia triar un altre conseller, hagués repercutit en els companys de Govern. No era ni plantejable.

- Entén o veu oportunes les crítiques i valoracions que està fent el president Torra sobre la gestió de la pandèmia per part del Govern? 

- No. Jo crec que no són oportunes, que el president Torra s’hauria de mantenir a un nivell més institucional i que no hauria de fer la crítica. Les solucions les troba el Govern en aquests moments i els problemes que hi ha ara no són els mateixos que els de la primera onada. Ara està gestionant altra gent i des de fora és molt fàcil fer la crítica quan no has de prendre decisions. Crec que no és propi d’un expresident dir com s’ha de gestionar en aquests moments. Per tant, no em semblen bé les crítiques que fa el president Torra, que potser té en compte uns amics, un entorn determinat. 
 
"Les crítiques de Torra a la gestió del Govern no són oportunes. Crec que no és propi d’un expresident dir com s’ha de gestionar en aquests moments"

- De què creu que aniran les eleccions del 14-F? La gestió pesarà més que el conflicte enquistat?

- Crec que les dues coses. La gent té molt clar que hi ha la crisi política i la crisi post-Covid i que van molt lligades. Potser la gent posarà més incidència a la crisi derivada de la pandèmia perquè el que interessa és el dia a dia. Però no hem de deixar de banda de cap manera que amb la independència podríem anar molt millor del que anem ara.

- Puigdemont proposa aixecar la suspensió de la DUI i la CUP la celebració d’un altre referèndum abans del 2025. Veu alguna d’aquestes dues vies viables?

- Les veig totes dues viables, però les dues diuen el mateix: cal enfortir el moviment. De fet, quan el partit de Carles Puigdemont parla de confrontació democràtica i d’estar enfortits en quantitat i qualitat, i quan la CUP parla de referèndum, no parlen d’ara, sinó d’aquí un temps. Tots han vingut cap a la tesi que ERC va fer en un primer moment. Nosaltres no ens vam equivocar, ho havíem de provar. Vam provar l’embat amb l’Estat perquè volíem una negociació per la independència. Això no hi va ser, i s’ha demostrat que hem de ser més forts. 
 

L'exconsellera complirà una quarta part de la condemna l'11 de febrer. Foto: Martí Urgell


- Després de l’experiència viscuda, fixar dates és un error?

- Un dels errors és fixar dates. Com deia al principi, la política és molt volàtil. Qui ens havia de dir que arribaria la pandèmia o que viuríem aquests tres anys. Jo no posaria dates. L’important és el dia a dia i que anem avançant.

- ERC pot tornar a governar amb Junts després d’evidenciar-se com s’han deteriorat les relacions entre els dos partits?

- No és que vulgui governar amb Junts, és que té l’obligació de tornar a governar amb Junts. S’equivoca Junts quan fa una crítica constant a l’altra part. L’enemic no és al moviment independentista. També és normal que tinguem tot l’espectre ideològic dins del moviment independentista. Confrontem idees, tots tenim clar que volem anar cap a un país més lliure i socialment més just. De quina manera ho fem és el que discutim. Per tant, crec que té l’obligació de continuar endavant amb ells de la millor manera possible. Ara, jo apostaria, evidentment, per un govern independentista i d’esquerres, també ho tinc clar.

- I creu que ERC té també el deure de plantejar-se altres opcions, o no?

- ERC té el deure de guanyar per ser els més forts i després fer les aliances que sigui per tirar endavant el país cap a la independència. Té l’obligació de parlar i de negociar amb tothom i d’avançar cap a la independència però cap al benestar de la gent.

"Em va fer mal que un dirigent de Junts digués que els departaments de polítiques socials no interessen perquè són misèria. Per a mi, són el més important i han de ser la clau de la pròxima legislatura"

- Ha dit, però, que si pot triar, la seva aposta és un Govern independentista d’esquerres. És possible de la mà de Junts?

- Si guanya per molt ERC, els altres s’hauran de sumar al projecte guanyador. A les coalicions sempre és qui té més pes el que marca el programa. Hi ha algun dirigent de Junts que ha fet declaracions contràries al que jo penso. Em va fer mal, per exemple, sentir un dirigent que digués que els departaments de polítiques socials no interessen perquè són misèria. Per a mi, són el més important i han de ser la clau de la pròxima legislatura. Ara, si ha guanyat ERC, i Junts s’ajunta amb ERC, estic segura que les polítiques socials seran l’eix vertebrador de la nova legislatura.

- Continua sent útil la taula de diàleg encara que s’hagi reunit només una vegada?

- Crec que va ser útil, però precisament perquè en aquests tres anys només s’ha aconseguit que des de l’altra banda de la taula es reconegui que hi ha un conflicte polític amb Catalunya. Si no hagués sigut per aquesta taula, no s’hauria arribat ni a això. Ara, convindria que fos útil. Hem fet la taula de diàleg i han descobert que hi ha un conflicte, doncs ara ha de ser de negociació. 

"El senyor Castellà, que el sentia l’altre dia dient que ara volia fer la DUI, que m’expliqui el com, perquè jo estic a la presó i ell no"

- Què li diria a aquella part de l’independentisme que ridiculitza l’estratègia de diàleg d’ERC?

- Que ja hi arribaran, de la mateixa manera que hi han arribat Junts i la CUP. La Dolors Sabater podria dir el mateix que jo, han arribat a la conclusió que en aquests moments l’embat no és possible. Aquells que diuen que sí que ho és, jo demanaria que m’expliquin com i quan. Per exemple, el senyor Castellà, que el sentia l’altre dia dient que ara volia fer la DUI, que m’expliqui el com, perquè jo estic a la presó i ell no. Quan m’expliqui el com, ja ho entendré.

- A què atribueix que en aquestes eleccions hagin emergit noves candidatures independentistes i que n’hi hagi d’ultradreta com el Front Nacional?

- A mi no em sembla bé que hi hagi candidatures d’ultradreta, però sí que hi hagi més candidatures. Hem de normalitzar que el moviment independentista, com l’unionista, té tot l’espectre ideològic. I la ciutadania ha de veure la independència com a una eina. Si la veus coma eina, la fas servir per a un mateix objectiu. En aquest cas, no serà el mateix objectiu la gent que volem la independència pel benestar de la ciutadania i tenir més recursos que qui la vol només per aixecar la bandera més enlaire. Ara, hem de frenar la ultradreta en tots els moviments perquè només porta perill de pèrdua de drets i llibertats.
 

Bassa reconeix que li hauria agradat que ERC presentés una candidata a presidir la Generalitat Foto: Martí Urgell


- Li hauria agradat que ERC hagués apostat per una candidata a la presidència de la Generalitat?

- Sí que m’hagués agradat, evidentment, però de vegades no és només el lideratge, sinó que les polítiques siguin feministes. Un lideratge femení no vol dir polítiques feministes. ERC també presenta tres candidates a les altres demarcacions. Aragonès n’és molt conscient, coneix bé les polítiques feministes i té molta cura que es visibilitzin. Per tant, avalo que es presenti. Ara, si m’haguessin dit si preferia una dona, doncs clar que sí.

- Ara deia que un lideratge femení no garanteix polítiques feministes: què li sembla que Carles Puigdemont, amb el discurs d’aconseguir que una dona sigui presidenta de la Generalitat, se situï ell com a cap de llista?

- Això no respon a les polítiques feministes que a mi m’agraden. Ara, té tot el dret de fer el que li sembli perquè té tot el meu respecte i a nivell personal me l’estimo moltíssim. Però això no és el que jo entenc com a política feminista. Una dona amb lideratge feminista no necessita l’aval d’un home per sobre.

"Jo estaria totalment d’acord en què hi hagués una conselleria d’Igualtat i Feminismes"

- Més enllà de considerar que les polítiques feministes han de ser transversals en l’obra de Govern, és necessari que a la pròxima legislatura hi hagi una conselleria específica d’Igualtat i Feminisme?

- Quan jo liderava el Departament de Treball vam fer una secretaria d’Igualtat en el treball perquè, malgrat que el tema hagi de ser transversal, l’has de destacar. S'ha de visibilitzar. Per tant, jo estaria totalment d’acord en què hi hagués una conselleria d’Igualtat i Feminismes. A més a més de ser transversal, hi ha d’haver una persona que ho coordini.

Altres notícies que et poden interessar

 



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació