D'emigrar sols a treballar per emancipar-se

Entre el 2017 i el 2020 han arribat a Catalunya més de 8.100 joves emigrats sols menors d'edat. Darrera d'aquesta xifra i el repte de l'acollida, hi ha nois i noies amb noms i cognoms, amb històries particulars i amb somnis per aconseguir un futur digne.
 
Dos d'aquests joves són en Bediar Abid i en Zakaria Belattar. Van deixar enrere el seu país i les seves famílies quan ni havien complert els 16 anys i, després d'un penós periple fins a Catalunya, fa un parell d'anys que viuen a Gironella. Ara mateix afronten un moment clau: preparar-se per volar sols coincidint amb la majoria d'edat. Ho estan fent treballant a la brigada municipal d'aquest poble del Berguedà en el marc del programa Treball i Formació del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Més enllà dels 18 anys

La gran majoria de joves emigrats sols menors d'edat que han arribat a Catalunya procedeixen del Marroc, però també d'altres països del Magreb i de l'Àfrica subsahariana.

El novembre del 2019 un 55% dels joves atesos per la direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) eren menors d'edat mentre que ara els que han superat el llindar dels 18 anys ja representen el 65%.


Aquest canvi ha provocat que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies hagi reenfocat el sistema per anar més enllà de l'acollida i posar el focus en l'emancipació. En aquest context, on és clau l'autonomia i la inserció laboral, destaca el programa Treball i Formació del SOC. 

Està dotat amb 6,5 milions d'euros i ha permès contractar, a través d'ajuntaments, consells comarcals, empreses d'inserció i entitats sense ànim de lucre, un total de 279 joves. Assegura un any de feina a jornada completa i inclou formació per afavorir la seva posterior inserció laboral.

Del Magreb a Gironella

En Bediar Abid acaba de celebrar aquest desembre els 18 anys. Ho ha fet lluny de la família ja que fa més de dos anys va marxar d'Orà, la segona ciutat d'Algèria. “Al meu país no hi ha res, no hi ha futur”, explica amb tristesa.

El testimoni és molt semblant al d'en Zakaria Belattar, que aquesta primavera ja serà major d'edat. Va néixer a Moulay Bousselham, un poble costaner del nord del Marroc entre Tànger i Rabat. “Allà no hi ha feina. Tampoc pots estudiar. La meva família era molt pobra i he pujat a Europa per buscar un futur millor”, assegura.

Els dos van arribar amb pastera a les costes andaluses. “El viatge va anar molt malament. Van ser quasi tres dies al mar”, recorda en Zakaria. En tocar terra va ser internat per la policia en un centre del qual va aconseguir fugar-se. “Una senyora em va ajudar i em va donar uns quants diners per viatjar a Catalunya en autobús”, explica. En arribar aquí va estar primer a la seu de la Fiscalia i després en un espai d'emergència. D'allà, el van enviar inicialment a Manresa i finalment a Gironella en un centre que es va obrir en un antic hotel.

“M'agrada Gironella perquè és un poble petit. La gent ens ajuda molt, no és com una ciutat gran on tot és molt complicat”, explica en Bediar. Amb en Zakaria viuen en un centre amb capacitat per a 22 nois tot i que habitualment n'hi ha una quinzena. “Tenen molt bona relació entre ells. És un centre petit això ens dona un ambient quasi familiar”, comenta Lorena Gutiérrez, directora d'aquest equipament gestionat per la Fundació Diagrama.
 
L'Ajuntament es va implicar des del primer dia en l'acollida d'aquest joves. “Tenim molt bona comunicació tant amb el consistori com amb el Consell Comarcal i la veritat és que els nois tenen una vida molt normalitzada”, destaca la directora del centre. En aquest sentit, alguns dels menors van a l'institut mentre que altres com en Bediar i en Zakaria participen en programes de formació o d'inserció per fer el salt a la vida emancipada. “Centre petit i municipi petit ho facilita tot molt”, conclou Cristóbal Fernández, responsable d'inserció de l'entitat.

Treballant amb la brigada municipal

Els menors emigrats tutelats per l'administració disposen de permís de residència. Tanmateix, no poden inserir-se laboralment ja que no tenen permís de treball. Per fer-ho, una empresa solvent els ha d'oferir un contracte a temps complert i d'un any de durada, una circumstància molt complicada.

És en aquest context que sorgeix el programa Treball i Formació del SOC que subvenciona ens locals o empreses la contractació d'aquests joves, tant si han arribat a la majoria d'edat com si no, durant 12 mesos.

En Bediar i en Zakaria han estat contractats per l'Ajuntament de Gironella i treballen des de fa unes setmanes a la brigada municipal. “Fem moltes feines. Jardineria, paleta, pintura... De tot”, expliquen. Aquests dies, per exemple, coincidint amb les vacances de Nadal estan fent el manteniment a l'escola.

Treballen a les ordres d'en Francesc Moreno, tot i que no li agrada el qualificatiu de “jefe”: “Aquí tots som treballadors”, matisa En tractar-se d'una brigada petita, de sis operaris, “toquen una miqueta de tot”. “És un avantatge per ells, ja que més que aprendre un ofici concret és important que coneguin com és el món laboral que es trobaran quan surtin d'aquí”, destaca.

El cap de la brigada de Gironella és conscient que en Bediar i en Zakaria estan en una etapa de formació. En aquest sentit subratlla la importància de transmetre el valor de la feina ben feta. “Que no sigui tant important la rapidesa com la qualitat. Tenir cura i ser net. I que no calgui que ningú hagi de repassar-ho”, explica en Francesc. També considera primordial l'actitud: “En Bediar i en Zakaria s'han adaptat molt bé. Són molt correctes i puntuals. Superbé”, conclou.

El futur dels joves tutelats

El programa Treball i Formació està clarament pensat en el futur dels joves tutelats una vegada compleixen els 18 anys. Els permet tenir permís de treball però també començar a administrar-se els propis estalvis i iniciar els tràmits per emancipar-se.

En Bediar i en Zakaria no tenen clar com intentaran enfocar la seva carrera laboral però si que es veuen fent vida a Gironella. “Ens agrada molt. La gent és molt bona”, expliquen. En aquest procés d'integració ha estat fonamental el paper de la dinamitzadora cívica, una figura creada a finals del 2019 i que ha permès acompanyar els joves migrants a una cinquantena de municipis i comarques del país. A Gironella aquest paper el desenvolupa la Daysi Larrubia, una veïna del municipi que fa de pont entre els nois, el centre i les diverses institucions i entitats. 


“Ens ajuda en tots els aspectes: en trobar recursos formatius, activitats esportives, relació amb la comunitat o pràctiques laborals al territori”, assenyala Cristóbal Fernández, responsable d'inserció de la Fundació Diagrama. “És un projecte pilot que ha donat fruits i esperem que es pugui allargar en el temps”, conclou.