Entre el 2017 i el 2020 han arribat a Catalunya més de 8.100 joves emigrats sols menors d'edat. Darrera d'aquesta xifra i el repte de l'acollida, hi ha nois i noies amb noms i cognoms, amb històries particulars i amb somnis per aconseguir un futur digne.
Dos d'aquests joves són en Bediar Abid i en Zakaria Belattar. Van deixar enrere el seu país i les seves famílies quan ni havien complert els 16 anys i, després d'un penós periple fins a Catalunya, fa un parell d'anys que viuen a Gironella. Ara mateix afronten un moment clau: preparar-se per volar sols coincidint amb la majoria d'edat. Ho estan fent treballant a la brigada municipal d'aquest poble del Berguedà en el marc del programa Treball i Formació del
Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).
Més enllà dels 18 anys
La gran majoria de joves emigrats sols menors d'edat que han arribat a Catalunya procedeixen del Marroc, però també d'altres països del Magreb i de l'Àfrica subsahariana.
El novembre del 2019 un 55% dels joves atesos per la
direcció general d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència (DGAIA) eren menors d'edat mentre que ara els que han superat el llindar dels 18 anys ja representen el 65%.
Aquest canvi ha provocat que el
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies hagi reenfocat el sistema per anar més enllà de l'acollida i posar el focus en l'emancipació. En aquest context, on és clau l'autonomia i la inserció laboral, destaca el programa Treball i Formació del SOC.
Està dotat amb 6,5 milions d'euros i ha permès contractar, a través d'ajuntaments, consells comarcals, empreses d'inserció i entitats sense ànim de lucre, un total de 279 joves. Assegura un any de feina a jornada completa i inclou formació per afavorir la seva posterior inserció laboral.
Del Magreb a Gironella
En Bediar Abid acaba de celebrar aquest desembre els 18 anys. Ho ha fet lluny de la família ja que fa més de dos anys va marxar d'Orà, la segona ciutat d'Algèria. “Al meu país no hi ha res, no hi ha futur”, explica amb tristesa.
El testimoni és molt semblant al d'en Zakaria Belattar, que aquesta primavera ja serà major d'edat. Va néixer a Moulay Bousselham, un poble costaner del nord del Marroc entre Tànger i Rabat. “Allà no hi ha feina. Tampoc pots estudiar. La meva família era molt pobra i he pujat a Europa per buscar un futur millor”, assegura.
Els dos van arribar amb pastera a les costes andaluses. “El viatge va anar molt malament. Van ser quasi tres dies al mar”, recorda en Zakaria. En tocar terra va ser internat per la policia en un centre del qual va aconseguir fugar-se. “Una senyora em va ajudar i em va donar uns quants diners per viatjar a Catalunya en autobús”, explica. En arribar aquí va estar primer a la seu de la Fiscalia i després en un espai d'emergència. D'allà, el van enviar inicialment a Manresa i finalment a Gironella en un centre que es va obrir en un antic hotel.