Iceta cedeix a Illa ser el candidat del PSC a la Generalitat

El ministre de Sanitat serà el cap de llista d'una candidatura amb diputats veterans amb la intenció d'ampliar les expectatives electorals dels socialistes

Miquel Iceta i Salvador Illa, en una imatge d'arxiu.
Miquel Iceta i Salvador Illa, en una imatge d'arxiu. | PSC
30 de desembre del 2021
Actualitzat a la 13:26h
Gir de darrera hora en la candidatura del PSC a les eleccions del proper 14 de febrer. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, serà finalment el candidat dels socialistes a la presidència de la Generalitat. Miquel Iceta cedeix el lloc que havia d'ocupar ell, segons han confirmat fonts del PSC a NacióDigital. La comissió de llistes va aprovar aquest dimarts la candidatura amb Iceta al capdavant, però aquest matí, just el dia en què havia de rebre el vistiplau del consell nacional, el mateix Iceta ha convocat la direcció a la una del migdia per formalitzar el canvi.

Illa, ministre de Sanitat i secretari d'organització del PSC, és en aquests moments un dels dirigents més ben valorats del govern de Pedro Sánchez. De fet, ha estat la cara més visible de la gestió de la pandèmia i, en aquests moments, del disseny de l'estratègia de vacunació. Mesos enrere ja es va especular amb la possibilitat que ell assumís el repte de ser el candidat a Catalunya. Amb tot, el mateix Iceta va descartar aquesta opció i, de fet, només el líder del PSC es va presentar per ser cap de llista.

La llista de noms continuarà amb el de la viceprimera secretària dels socialistes catalans, Eva Granados, i el líder d'Units per Avançar i exdirigent d'Unió, Ramon Espadaler, que ocuparà el tercer lloc després d'haver reeditat l'aliança entre els dos partits. Com va avançar NacióDigital, en quarta posició s'incorporarà el nou fitxatge de la candidatura: l'escriptora Gemma Lienas, provinent de l'òrbita d'ICV i que a les eleccions del 2015 va ser la número dos de Lluís Rabell a Catalunya Sí que es Pot. 

Amb aquest canvi de darrera hora, el PSC afronta uns comicis en els quals aspira a augmentar la representació de 17 diputats que en aquests moments té al Parlament. Hi ha enquestes que fins i tot apunten que podria aspirar a la segona posició just després d'ERC, tot i que caldrà veure com impacta ara el canvi del cap de llista. La composició de la llista té la mateixa naturalesa que la del 2017, en la qual ja no es van incloure els grans alcaldes metropolitans com en convocatòries anteriors perquè el partit ha optat perquè els càrrecs territorials s'aboquin a la tasca municipal.

La proposta de llista, en la qual repeteixen bona part dels diputats que ja han estat puntals del grup parlamentari en aquesta legislatura, serà sotmesa a votació del consell nacional aquest dimecres, un cop ha rebut el vistiplau de la comissió de llistes aquesta tarda. Després de Lienas, ocuparan llocs de sortida dirigents com Ferran Pedret (5), Alícia Romero (6),  David Pérez (7), Assumpta Escarp (8), Pol Gibert (9), Esther Niubó (10), Raül Moreno (11) o Jordi Terrades (13).

Les principals novetats es veuran en la candidatura de Tarragona. El PSC fitxa de número dos a la demarcació el fins ara portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament, Rubén Viñuales, que ha anunciat just ara que dimiteix i deixa el partit taronja. Precisament, qui va ocupar el segon lloc per Tarragona fa tres anys va ser Carles Castillo, que va deixar el partit i l'escó a principis de setembre i que ara concorrerà com a número quatre de la llista d'ERC en aquesta demarcació. 

La cap de llista per Tarragona tornarà a ser Rosa Maria Ibarra. En el cas de Lleida, repeteix també Òscar Ordeig i per Girona aquesta vegada serà Sílvia Paneque qui encapçalarà la candidatura a la demarcació. 

Convertir-se en el referent del bloc no constitucionalista 

L'objectiu dels socialistes catalans és créixer aprofitant el filó que suposa que Pedro Sánchez estigui comandant la Moncloa, però també a costa de la desfeta de Ciutadans, per esdevenir aquesta vegada el primer partit del bloc constitucionalista. El leitmotiv del seu missatge de campanya és que a Catalunya cal "un canvi" i que això passa per tenir un president que no sigui independentista i que se centri en la gestió. "O Aragonès o Iceta", resumeixen.

De fet, tant socialistes com republicans ja han avançat que no pensen explorar cap aliança després de les eleccions del 14-F i han reiterat que aquest veto creuat és inamovible. Els d'Iceta consideren que no poden investir algú que no abandoni l'objectiu de la independència, mentre que els republicans entenen que tampoc poden teixir un acord de govern amb qui no comparteix l'objectiu de l'autodeterminació.