Adeu al 2020

Les millors pel·lícules del 2020

La pandèmia ha marcat les estrenes i la majoria dels grans projectes cinematogràfics de l'any

per Victor Rodrigo , 29 de desembre de 2020 a les 17:10 |
Les obres del cinema més destacades de l'any | ND
El 2020 ha estat una galleda d'aigua freda per la gran majoria de les productores i distribuïdores de pel·lícules. La pandèmia del coronavirus ha estat un greuge molt important per a la indústria, impedint que la gran majoria de grans pel·lícules s'estrenessin en la data que els pertocava o en els temps que volien les seves creadores. En aquesta situació complicada, diverses pel·lícules han pogut sobreviure a les conseqüències de la crisi de la Covid-19 per a poder veure la llum i enlluernar el públic -o a la crítica.

És en aquesta tessitura on diversos projectes cinematogràfics han despuntat per sobre de les altres -encara que fossin poques-. A NacióDigital hem volgut determinar les millors del 2020, independentment de totes les problemàtiques que han sorgit de la pandèmia.


Druk

Mads Mikkelsen és un dels millors intèrprets masculins de la història moderna del cinema i amb aquesta obra acaba de culminar l'adjectiu. L'actor danès interpreta un home que, amb el seu grup d'amics, determina que es pot viure de manera solvent amb cert grau d'alcohol al cos de manera permanent. A partir d'aquesta premissa ens trobem una història trencadora que fragmenta les penúries més absolutes de la societat moderna del primer món i intenta rebentar per tots costats amb aquest costumisme amb l'acolhol. Una de les grans obres del cinema europeu del 2020.

Martín Eden


El film italià que adapta una de les obres de Jack London converteix l'obra literària en una de les principals pel·lícules del cinema europeu, tant en missatge, com en execució. Gràcies a una immensa actuació del seu protagonsita, Luca Marinelli, i al brillant guió de Maurizzio Bracci i el director Pietro Marcello ens trobem una veritable obra que irradia poesia cinematogràfica. Les frustracions d'un intent d'escriptor que aconsegueix els seus objectius gràcies als fruits d'una acció aleatòria, les casualitats de la vida que el porten a poder viure una història gairebé bohèmia i el dolor que genera enfrontar-te amb la realitat més crua d'haver d'entomar les conseqüències pròpies dels teus actes. Brillant.

Tenet

Christopher Nolan aconsegueix sublimar-se a si mateix en l'autodeminada "major producció de la seva carrera". Aquest thriller de ciència-ficció ha estat l'única supervivent de la gran purga del coronavirus que va aconseguir estrenar en sales de cinema i sortir -mínimament- ben parada. La sublimació absoluta del director britànic trasllada a l'espectador en una voràgine impressionant que el deixarà garratibat a la cadira. Independentment de la valoració de la trama, totalment subjectiva, Nolan aconsegueix atraure l'espectador a un espectacle visual digne del segle XXI que molt poques persones creadores de cinema poden aconseguir. Robert Pattison és el gran atractiu del film, tot i ser actor co-protagonista i a estones secundari.

Las niñas

El millor film fet a l'estat espanyol del 2020. L'obra de Pilar Palomero, la seva òpera prima, aconseguirà diverses estatuetes als premis nacionals i no es descarten diverses sorpreses a nivell internacional. La seva obra sobre la memòria històrica de les noies, nenes i dones silenciades pel pas del temps, en una època marcadament masclista i amb tendències misògines, genera un aire fresc molt necessari en produccions d'aquest calibre al nostre espectre actual. Situar l'espectador, no en èpoques molt passades, sinó en l'institut dels anys 90 i com les nenes afrontaven la vida en general, tal com està tractada, és un exercici impecable d'història cinematogràfica.

The Trial of the Chicago 7

Abbie Hoffmann, interpretat per Sacha Baron Cohen, esbossa un somriure i es dirigeix als seus advocats: "Es tracta d'un judici polític contra nosaltres i ja s'ha decidit la sentència. Ignorar aquesta realitat es fa estrany per a mi". Sorprès per un concepte que considera llunyà, aliè, gairebé extraterrestre, el seu lletrat defensor, Willian Kuntsler, interpretat per un magnífic Mark Rylance, respon esgarrifat: "Hi ha judicis civils i judicis penals. No existeixen els judicis polítics!". El somriure de Hoffmann no marxa, però s'omple de resignació i d'una frustració que es consolida com el motor de la pel·lícula. The Trial of the Chicago 7 és la metàfora quasi perfecta de molts processos judicials coneguts.

I'm Thinking of Ending Things

Infravalorada història produïda sota el segell de Netflix que va rebre masses crítiques per la incomprensió que generava la història que explicava. El guionista Charlie Kaufman ens situa en una parella on la dona té intenció de deixar el seu xicot. A partir d'aquí es desenvolupa tot un seguit de situacions on el surrealisme, el sentimentalisme més íntim i fins i tot les interpretacions filosòfiques més banals -passant per aquelles que Kaufman considera més importants- arrasen en una història cuinada a foc lent. La Jessie Buckley construeix un enorme personatge en aquesta esfera d'intimitats i perspectives que, des d'una perspectiva racional, l'espectador mai faria.

Mank

El gran atractiu cinematogràfic de Netflix en el món fílmic. Seguint la línia de les produccions que intenten abordar una història basada en la filmació d'una de les grans pel·lícules de la història del cinema -en aquest cas Citizen Kane- Mank situa l'espectador en la creació, caòtica, d'aquest film de culte. Gary Oldman es posa en el paper de Herman J. Mankiewicz, el guionista del film d'Orson Welles, i de totes les dificultats que va suposar la creació d'una obra tan magnànima com aquesta. El paper per aplaudir és el de l'Amanda Seyfried.

Palm Springs

El director Max Barbakow, en la seva òpera prima, ha aconseguit una de les comèdies més impresionants, solvents, divertides i efectives de tot el 2020. Gràcies a les actuacions i la química dels dos actors protagonistes (Andy Samberg i Cristin Milioti) es vertebra una història hilarant sobre un noi i la seva dama d'honor que es troben per casualitat en una situació conjunta i estrambòtica. L'humor despreocupat, a estones satíric però feridor amb consciència s'ha construït en aquest relat original d'una comèdia salvatge que no pretén deixar cap supervivent a excepció de les rialles que provoca a l'espectador sense ser la típica història comèdia fàcil.

Nomadland

La pel·lícula dirigida per Chlóe Zhao –qui serà l’encarregada de fer el film dels Eternals de Marvel, un dels projectes més ambiciosos de la nova fase de la franquícia- va aconseguir el Lleó d’Or al Festival de Venècia amb una gran ovació del públic. Protagonitzada per Frances McDormand, aborda la història d’una dona afectada per la crisi del 2008 que es veu obligada a sobreviure a la seva caravana i travessant els Estats Units com una nòmada. En el format road movie, la protagonista situarà l’espectador en un pla paral·lel de la societat convencional, traslladant les conseqüències socials i econòmiques de la misèria que va col·lapsar el 2008. Tot i que és molt americana, la història és un relat que es pot extrapolar a moltes situacions del món occidental, amb un guió molt madur i amb una actuació molt íntima i personalista de la protagonista.

Soul

Una de les obres més madures dels últims temps que ha estrenat Pixar de la mà de Disney. Sota la premissa -complexa i complicada- del sentit de la vida, la història d'un professor de música amant del jazz que no vol perdre la seva essència traspassa l'espectador al més pur estil de les bones obres de la productora. A partir de certes problemàtiques, la pel·lícula situa l'espectador, tant petits com grans -un gran mèrit que torna a aconseguir Pixar- en diverses tessitures sobre dilemes morals, decisions importants i retrospectiva de la seva pròpia vida. Una de les grans pel·lícules reflexives dels últims temps a través de l'animació.

Ammonite

El britànic Francis Lee ens transporta a una història del segle XIX sobre una paleontologa i la seva nova aprenent que acaben desenvolupant una relació amorosa. Les dues dones, condicionades completament pel seu temps i el seu context històric, han de sobreviure a una constant situació de persecució absoluta. I és en tot aquest escenari on les grans Kate Winslet i Saoirse Ronan ens regalen una enorme actuació, un duel interpretatiu, una filera de sentiments traspassats a partir de les dues intèrprets que aconsegueixen cuinar una enorme història.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació