29
de desembre
del
2021
Actualitzat
el
31
de desembre
a les
10:24h
La crisi de la Covid va molt més enllà de l'afectació directa del coronavirus. Ja s'ha convertit en una crisi sanitària global que ha posat en qüestió el sistema de salut i que, a més, ha impactat en altres crisis que s'anaven arrossegant, a nivell laboral, econòmic, de desigualtats, masclisme, acollida de migrants... L'arribada del virus no ha fet més que accentuar bona part de les problemàtiques prèvies i afegir-ne de noves.
La constatació que les persones som vulnerables i que necessitem ser cuidades s'ha fet evident amb les imatges dels ingressats en hospitals o en la gent gran aïllada a residències, però la vulnerabilitat també ha tingut rostre de treballadors quedant-se sense feina i havent de sol·licitar ajudes socials, d'establiments abaixant la persiana de forma ja permanent o de dones maltractades per l'home amb qui estaven confinades. És per això que intentem recollir aquesta visió més transversals amb unes dades contundents, malgrat que es tracti de xifres provisionals i que moltes d'elles encara hagin de trigar a aflorar.
La sanitat pública és ara més que mai una necessitat constatada per la majoria de la població. Disposar de centres d'atenció primària i hospitals de qualitat i professionals de la salut amb condicions laborals dignes, en un país que encara no s'ha recuperat de les retallades de fa una dècada i que se situa a la cua europea en despesa sanitària, és una prioritat que ofereix pocs matisos, sobretot quan s'ha hagut de fer front a una pandèmia impensable fa uns mesos. I l'incòmode meló de com cuidar la nostra gent gran també ha esdevingut un repte urgent.
L'alentiment de l'economia del 2019 va derivar en un sotrac profund a causa de la pandèmia l'any següent, el qual ha estat respost per molts països europeus amb nombrosos ajuts perquè resistís el teixit productiu, però que, en una Espanya endeutada fins dalt, han estat magres. I la Comissió Europea ja ha alertat que es tracta de l'estat de l'eurozona que té previst destinar menys recursos a la recuperació durant el 2021.
Les conseqüències socials de la patacada econòmica i laboral han estat molt notòries i han pres també moltes formes. Alguns dels ajuts socials creats o reforçats han permès reduir-ne l'impacte, però així i tot aquest ha estat elevat. I encara es pot veure només la punta de l'iceberg d'unes dificultats que poden esclatar encara més fort els propers mesos.
Com acostuma a ocórrer, aquesta crisi no colpeja per igual homes i dones, ja que elles pateixen dificultats afegides, per exemple, pel fet que moltes conviuen amb potencials maltractadors durant un confinament que els talla les ales a l'hora de buscar suport. La precarietat laboral que pateixen també les fa més vulnerables a nivell d'ingressos.
L'escut social que molts estats europeus han impulsat els darrers mesos no existeix a altres llocs del món amb menys recursos i on també han patit la pandèmia, com molts països americans. Les conseqüències, en tot cas, impactaran arreu i sacsejaran més les àrees en vies de desenvolupament mentre Europa en general i Espanya en concret segueixen aixecant murs i l'extrema dreta s'hi obre pas.
La constatació que les persones som vulnerables i que necessitem ser cuidades s'ha fet evident amb les imatges dels ingressats en hospitals o en la gent gran aïllada a residències, però la vulnerabilitat també ha tingut rostre de treballadors quedant-se sense feina i havent de sol·licitar ajudes socials, d'establiments abaixant la persiana de forma ja permanent o de dones maltractades per l'home amb qui estaven confinades. És per això que intentem recollir aquesta visió més transversals amb unes dades contundents, malgrat que es tracti de xifres provisionals i que moltes d'elles encara hagin de trigar a aflorar.
| SALUT |
|---|
La sanitat pública és ara més que mai una necessitat constatada per la majoria de la població. Disposar de centres d'atenció primària i hospitals de qualitat i professionals de la salut amb condicions laborals dignes, en un país que encara no s'ha recuperat de les retallades de fa una dècada i que se situa a la cua europea en despesa sanitària, és una prioritat que ofereix pocs matisos, sobretot quan s'ha hagut de fer front a una pandèmia impensable fa uns mesos. I l'incòmode meló de com cuidar la nostra gent gran també ha esdevingut un repte urgent.
390.282positius detectats
La immensa majoria de contagis no s'han detectat, especialment durant la primera onada, però desenes de milers de catalans han patit ja una malaltia per la qual s'han fet 3,8 milions de PCR i 725.040 tests d'antígens només des del sistema públic.
16.946defuncions
La pitjor part se l'han endut els ja quasi 17.000 catalans morts a causa del coronavirus, segons la dada oferta per les funeràries i assumida pel Departament de Salut, una xifra que el Ministeri de Sanitat s'entesta a minimitzar amb un visió restrictiva.
25.071positius en residències
Els geriàtrics han estat un focus de preocupació clar, ja que s'hi han detectat 25.071 contagis i hi han mort 7.726 persones, unes xifres altíssimes tenint en compte que hi ha 63.266 residents arreu del país.
51,8%dificultats per dormir
El benestar emocional de la ciutadania és una problemàtica difícil de quantificar en plena pandèmia, però el 51,8% de catalans reconeixia el CEO que, durant el primer estat d'alarma, tenia dificultats per dormir i un 66,2% admetia al CIS, aquest novembre, que la pandèmia li afecta molt o bastant a la vida personal, sobretot per la distància amb les persones estimades.
-21%càncers detectats
Prop d'un de cada cinc càncers que s'hauria detectat sense pandèmia no s'ha trobat, segons dades de l'Associació Espanyola contra el Càncer, a causa de la menor activitat ordinària del sistema sanitari, el qual també s'ha vist obligat a ajornar milers d'operacions no urgents, les conseqüències d'uns fets que patirem ben aviat.
| TREBALL |
|---|
L'alentiment de l'economia del 2019 va derivar en un sotrac profund a causa de la pandèmia l'any següent, el qual ha estat respost per molts països europeus amb nombrosos ajuts perquè resistís el teixit productiu, però que, en una Espanya endeutada fins dalt, han estat magres. I la Comissió Europea ja ha alertat que es tracta de l'estat de l'eurozona que té previst destinar menys recursos a la recuperació durant el 2021.
-83.846afiliats menys a la seguretat social
La caiguda en llocs de treball del primer i segon trimestres va ser dràstica i, malgrat certa recuperació en el tercer, el setembre hi havia quasi 85.000 catalans menys afiliats a la seguretat social i la taxa d'atur havia crescut del 10,9% al 13,2%.
-25,9%hores treballades
Espanya va ser l'estat de la Unió Europea amb una major caiguda d'hores treballades a causa del coronavirus, durant el segon trimestre, amb un 25,9% menys que l'any anterior, un impacte molt major que la mitjana comunitària de l'11,2%.
33,8%atur juvenil
La destrucció d'ocupació s'ha acarnissat amb la gent jove, amb més contractes precaris i temporals, i la taxa d'atur entre els catalans d'entre 16 i 24 anys s'ha enfilat del 23,7% al 33,8% durant l'últim any.
5.155milions d'impacte en el comerç
El primer estat d'alarma va posar en dificultats molt serioses els comerços catalans, els quals van facturar fins a mitjans de juny 5.155 milions menys -un 10,9% del total anual habitual-, unes xifres que han anat incrementant amb els mesos.
64,2%trigaran a recuperar-se o no ho faran
La pandèmia perjudicarà sobretot els petits negocis, ja que, segons l'enquesta de clima empresarial del tercer trimestre, un 18,1% dels que tenen menys de 10 treballadors no veu viable recuperar-se i un 46,1% creu que trigarà més d'un any a fer-ho, per sobre dels 10,6% i el 38,6% respectivament en empreses de 50 treballadors o més.
18,2%despesa dels turistes
L'economia catalana patirà molt també per l'alta dependència del turisme, ja que els turistes hi han gastat fins a l'octubre només 3.511 milions -la majoria, el gener i febrer-, només un 18,2% dels 15.756 milions que hi van deixar el mateix període del 2019.
| POBRESA I DESIGUALTATS |
|---|
Les conseqüències socials de la patacada econòmica i laboral han estat molt notòries i han pres també moltes formes. Alguns dels ajuts socials creats o reforçats han permès reduir-ne l'impacte, però així i tot aquest ha estat elevat. I encara es pot veure només la punta de l'iceberg d'unes dificultats que poden esclatar encara més fort els propers mesos.
678.684catalans en ERTO
Quasi 700.000 catalans es trobaven en situació d'ERTO a l'abril, amb la notable reducció d'ingressos que això comporta -i els seus retards-, i ara en són una mica més de 200.000. A banda, 137.100 catalans ja cobraven la renda garantida de ciutadania el setembre, 35.314 han rebut l'ingrés mínim vital, i els ajuts socials d'emergència de l'Ajuntament de Barcelona es van més que duplicar durant la primavera dels prop de 2.000 mensuals a entre 4.000 i 6.000.
+1,52índex Gini
La desigualtat s'ha incrementat en 1,52 punts a Catalunya, des del febrer, segons un estudi de CaixaBank. I hauria pogut augmentar més de 3 punts si no fos per les transferències socials. Entre febrer i octubre, a nivell estatal, el percentil 80 ha passat d'ingressar l'equivalent a 3,11 cops el que ingressava el percentil 20 a rebre 4,56 cops més.
459persones en fallida
El nombre de persones físiques declarades en fallida a tot l'Estat s'ha incrementat un 63,4% interanual el tercer trimestre, assolint els 1.868, i prop d'un de cada quatre concursos van tenir lloc a Catalunya, on n'hi van haver 459 durant aquests tres mesos.
1.117desnonaments
Després de la prohibició parcial dels desnonaments durant el primer estat d'alarma, se'n van produir fins a 1.117 durant el tercer trimestre, a Catalunya, la majoria dels quals (820) per impagament del lloguer. S'hi han iniciat, a més, 1.221 nous procediments d'execució hipotecària -quasi una quarta part del total de l'Estat.
+40%més peticions de suport a entitats socials
El Banc d'Aliments, Creu Roja o Càritas han vist com les peticions d'ajuda per cobrir necessitats bàsiques com l'accés a aliments o el pagament de lloguer s'han incrementat entre un 30% i un 40%, segons l'informe Insocat d'Entitats Catalanes d'Acció Social.
-5,45%retallada a les pensions
Les ajudes europees tenen diversos peatges, entre els quals una reforma del sistema de pensions espanyol, un eufemisme de retallada de les prestacions que, segons l'esborrany de la Moncloa, pot ser del 5,45% després que el còmput de càlcul s'incrementi de 25 a 35 anys.
| PATRIARCAT |
|---|
Com acostuma a ocórrer, aquesta crisi no colpeja per igual homes i dones, ja que elles pateixen dificultats afegides, per exemple, pel fet que moltes conviuen amb potencials maltractadors durant un confinament que els talla les ales a l'hora de buscar suport. La precarietat laboral que pateixen també les fa més vulnerables a nivell d'ingressos.
5.106denúncies per violència masclista
Després de dos trimestres amb prop de 4.000 denúncies per violència masclista a Catalunya, aquestes van créixer fins a les 5.106 el tercer trimestre de 2020, la xifra més elevada, com a mínim, de l'última dècada -no es disposa de dades prèvies-. 3.757 de les denúncies han estat per violència en l'àmbit de la parella.
10.698trucades per violència masclista
El confinament va disparar les trucades al telèfon d'atenció contra la violència masclista, assolint les 10.698 entre el 15 de març -inici del primer confinament- fins al 31 d'octubre, un 51,7% més que en el mateix període de 2019. Es van superar les 1.800 mensuals -el doble de l'habitual- el març i l'abril.
56,1%creu que la desigualtat ha crescut
La majoria de catalans creu que el confinament ha accentuat les situacions de desigualtat entre homes i dones, segons l'enquesta òmnibus de la Generalitat. Un 56,1% de dones hi està molt d'acord o d'acord, un percentatge que cau fins a 48,2% entre els homes, per bé que els que hi discrepen són només un terç del total d'enquestats.
-8,1%pèrdua salarial
L'Organització Internacional del Treball (OIT) ha detectat un impacte directe a quasi tot el món pel que fa a caiguda d'ingressos, durant el primer semestre, a causa de la pandèmia, però en major mesura entre les dones. La pèrdua salarial de les dones hauria caigut un 8,1% a Europa, per bé que els subsidis impulsats han atenuat aquesta reducció. Entre els homes, hauria estat un 5,4%.
| IMMIGRACIÓ-MÓN |
|---|
L'escut social que molts estats europeus han impulsat els darrers mesos no existeix a altres llocs del món amb menys recursos i on també han patit la pandèmia, com molts països americans. Les conseqüències, en tot cas, impactaran arreu i sacsejaran més les àrees en vies de desenvolupament mentre Europa en general i Espanya en concret segueixen aixecant murs i l'extrema dreta s'hi obre pas.
39.474immigrants
Quasi 40.000 persones han intentat entrar a l'Estat de manera irregular, fins al 15 de desembre, un 28,7% més que les 30.675 del 2019. L'increment s'ha notat sobretot entre els que ho han provat per via marítima a les Canàries, en 702 embarcacions,mentre que l'any anterior en van ser només 113.
84.705sol·licituds de protecció internacional
Quasi 85.000 persones van demanar protecció internacional a l'Estat fins al novembre, sobretot de Veneçuela (27.351) i Colòmbia (26.568). Tot i això, mentre el 98,4% de veneçolans són acceptats, el 98% de les peticions de colombians són denegades.
594 milionsllocs de treball destruïts
L'impacte del coronavirus en el món laboral ha estat contundent, segons l'OIT, amb un 17,3% d'hores de treball perdudes el segon trimestre, l'equivalent a 594 milions de llocs de feina a jornada completa de 40 hores. Això comporta que els ingressos salarials hagin caigut un 10,7% arreu del món, entre gener i setembre.
+5,5%preu dels aliments
La caiguda en els salaris no ha anat acompanyada d'una reducció del preu de les necessitats bàsiques, sinó tot el contrari. Els productes alimentaris eren l'agost un 5,5% més cars que un any abans, arreu del món, a causa de l'augment de la demanda pels confinaments. El preu s'incrementa el doble que la mitjana de béns i serveis, que s'havien encarit un 2,7%.