adeu al 2020: crònica

L'any de la portada monogràfica

El 2020 ha estat un mal any, sense pal·liatius. La pandèmia, de terribles conseqüències sanitàries, econòmiques i socials, ho ha monopolitzat tot i ha generat nous i urgents interrogants que han tapat altres debats

per Ferran Casas , 31 de desembre de 2020 a les 17:03 |
El passeig de Gràcia de Barcelona, en ple confinament | Martí Urgell
Ens ho vam començar agafant de broma. Rèiem o ho relativitzàvem. En qüestió de dies ja vam intuir que allò ens podia sacsejar, que podia comprometre la nostra forma de vida, que segur que no és la millor ni la més sostenible però amb la que una majoria estava satisfet o resignat. Ens van parlar d'un mercat de peix a Wuhan, a la Xina, i del pangolí, i el primer indici de fins a quin punt anava de veres va ser l'afectació al Mobile World Congress. La fira internacional més important que acull el nostre país es va suspendre i el coronavirus va deixar de ser exòtic.

Els nostres polítics -i nosaltres també ens en vam fer ressò- van parlar de mans negres i d'interessos geopolítics a cavall de la provinciana polèmica anual sobre la continuïtat de la fira, però la Covid-19 ja era aquí i en sabíem poc, molt poc. Deu mesos després, tenim vacuna -temps rècord- i encara no ho sabem tot de les variants i seqüeles de la malaltia. Sí de com ens ha canviat i dels molts interrogants que ens obre i que ens aconsella no tancar en fals, com hem fet en altres ocasions.


Al febrer, les multinacionals tecnològiques van ser prudents cancel·lant la seva presència al Mobile i, poc després, a mitjans de març tot es va aturar. L'escola va parar pel que quedava de curs, la mobilitat es va reduir a la mínima expressió, la borsa es va ensorrar, el teletreball es va generalitzar, i els bars, els restaurants, la cultura, el turisme i els serveis van entrar en una espiral de decreixement que no s'ha aturat i que n'amenaça la viabilitat... i va morir gent, sobretot va morir gent. A Catalunya en van més de 16.000.


El nostre sistema de salut no estava preparat -cap ho estava- per gestionar una pandèmia d'aquestes dimensions. No teníem mascaretes per a tothom, ni equips de protecció per als sanitaris o respiradors per als hospitals i tampoc prou llits d'UCI i un sistema greixat de rastrejament a l'atenció primària. I les residències, gran focus de mortalitat per la conjunció de diversos factors, alguns d'inevitables i altres que no ho eren gens i que obliguen a replantejar el model, van naufragar amb estrèpit. Els nostres avis són els que més ho han pagat. Tremp ens ha recordat aquestes setmanes que el problema no està ni molt menys resolt

De l'impacte, que afecta la salut però també amara l'economia i les relacions i compromet el futur, en surten preguntes i reptes que hem d'afrontar de forma col·lectiva, i en algun cas urgent. El primer és si el nostre sistema de vida -que s'ha fonamentat en una brutal explotació del nostre entorn natural i en una forta autoexigència i competitivitat a costa de la nostra salut emocional- és sostenible.


El món que ve

I, aterrant-ho més, d'altres: que les residències siguin de gestió privada implica també que no hagin d'estar sotmeses a un fort control per garantir una assistència de qualitat als nostres avis? La sortida a la crisi no pot ser des de l'austeritat, ha de ser fomentant el creixement. Hi estem d'acord i fins i tot la Comissió Europa més conservadora de la història ho avala amb fets. Però, som davant d'una oportunitat per repensar el nostre model econòmic? I la UE i el nou equilibri mundial com se'n veuran afectats? Com aprofitem els fons europeus per invertir en economia verda, del coneixement i amb valor afegit? El turisme massiu i low cost, que ha gentrificat i despersonalitzat Barcelona castigant-ne els veïns i depredat el nostre litoral, ha de ser el puntal de la nostra economia?


Encara més. Com regulem el teletreball i impedim que fomenti encara més una societat individualista i alienada? Haurà de canviar la nostra forma de relacionar-nos? I el nostre entorn urbà? Ciutats contaminades, pisos petits i poc lluminosos i airejats són sostenibles? Com gestionarem la petjada emocional dels efectes de la Covid? La pandèmia, i el consens entre els experts en disciplines ben diverses en que pot i ha de suposar un punt d'inflexió per a una espècie, la nostra, que fa dècades que tira de veta, ens deixa aquestes i altres qüestions per debatre i resoldre.

A les preguntes les han acompanyades mesos de confinaments totals o parcials que han obligat a adaptar-se a empreses, escoles i als sistemes de salut per atendre aquesta situació. Si amb la crisi financera de 2008 van saltar a la fama els economistes i els darrers anys havien fet fortuna els politòlegs, ara ha estat el torn dels epidemiòlegs, infectòlegs i experts en l'evolució de les dades, que a vegades hem escoltat com autèntics bruixots de la tribu, ja fos per afany de saber, malfiança o senzillament perquè volíem algú que ens digués allò que volíem sentir.

Nova realitat, noves cares

Antoni Trilla, Jaume Padrós, Pablo Simón, Bonaventura Clotet, Oriol Mitjà, Anna Vilella o Josep Maria Argimon han format part de la nostra quotidianitat. I el doctor Argimon ha llançat el que ha estat, sens dubte, un dels missatges de l'any, en competició directa amb el "mans, distància, mascareta" de les campanyes del Govern. Argimon va admetre que, si Catalunya fos un "país ric" i capaç de rescatar els sectors afectats per les restriccions, aquestes haurien estat molt més severes. I és que la pandèmia ens ha agafat amb massa coses en contra. Molt dependents del turisme, dels serveis, amb salaris baixos i amb poca caixa a les empreses i als governs per resistir un tancament de l'economia.

Si la primera onada va estar marcada pel xafarranxo als hospitals i la incredulitat, la segona, que capegem en el tombant de l'any, ho ha estat pel cansament general i per les autoritats deixant i recollint corda en l'intent d'administrar l'equilibri entre la salut i l'economia. Acontentar tothom és ara menys possible que mai i en el balanç positiu hi apareix la tornada a l'escola i poca cosa més. Els alumnes catalans no perdran un altre curs. 


Les autoritats han fet mans i mànigues perquè l'any no acabi sense la imatge de les primeres vacunacions. La llum al final d'un túnel que, com a mínim, durarà la primera meitat de l'any. La pressió del sector de l'oci i del turisme per poder fer un estiu normal serà intensa i els primers mesos de l'any, quan acabi la respiració assistida que per al mercat de treball hauran estat els ERTO, es podrà fer un inventari de danys i mesurar fins a quin punt el deute públic ha crescut a mesura que baixava la recaptació d'impostos vinculats a l'activitat econòmica.

Notícies castigades per l'excepcionalitat

L'impacte del coronavirus, que ha estat portada monogràfica aquest 2020, ha convertit en titulars menors d'altres que haurien estat immensos, tan bones com dolentes. Victòries judicials a Europa i, fins i tot, a Espanya contra la repressió de l'Estat, la derrota de Donald Trump i el seu projecte de confrontació o l'aprovació de la llei de l'eutanàsia haurien de ser entre les positives, sens dubte.


Entre les negatives la inhabilitació del president Torra, el Brexit que és una realitat, el tancament de Nissan o la desforestació de l'Amazones. El col·lapse del procés independentista i l'enfrontament obert entre els seus protagonistes a les portes de les eleccions, que seran el 14-F si la pandèmia ho permet, han estat també un punt de referència que hauria estat molt més sorollós en condicions normals. Tot en un any que, a Espanya, va començar amb la investidura de Pedro Sánchez al capdavant d'un govern PSOE-Podem que ha consolidat suports independentistes i la vergonyosa marxa a l'estranger de Joan Carles I assetjat pels escàndols de corrupció.

El 2021 arriba, com apuntàvem, amb interrogants per resoldre. Primer caldrà aclarir-ne un molt gran, que és quina eficàcia tindran les vacunes i a partir de quin moment serà efectiva la immunitat de grup per recuperar una normalitat que, si no volem tornar a caure al pou, haurà de ser diferent. 

Altres notícies que et poden interessar




 



 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació