29
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
11:30h
Betevé ha fet una fantàstica edició especial del seu fantàstic programa Va passar aquí, del qual em declaro fanàtic des del primer dia. Són deu reportatges sobre deu comerços emblemàtics de Barcelona. Aquí els podeu veure. Els deu comerços, com podeu veure fàcilment, són fabulosos, deu històries de tradició, de resistència, de compromís amb la ciutat i amb el barri, d'arrelament barceloní.
Deu comerços que han sigut capaços de plantar cara al pas del temps, a la immundícia de les franquícies, l'especulació que assota la ciutat, la despreocupació de l'ajuntament per a la catalogació de la història i el patrimoni urbà. Bon Nadal a tots els emblemàtics! Siguin qui siguin, estiguin on estiguin. Els emblemàtics, sí, difícils de descriure, difícils de categoritzar, els emblemàtics no només són les anomenades "botigues emblemàtiques".
Són també els veïns que demanen una bona qualitat de la vida urbana, del veïnatge, del teixit cultural i associatiu del seu barri i de tots els barris. Són també els que compren a aquestes botigues, els que s'esforcen a no engreixar més la dinàmica perniciosa de les franquícies. I els que s'impliquen amb les AMPA de les escoles, les associacions de comerciants que decideixen guarnir el carrer per Nadal, les comissions de les festes de Gràcia, de Sants i de tots els barris que tenen festa major.
Diuen les males llengües que hi ha comerços que prefereixen que no els cataloguin d'emblemàtics ni els protegeixin la façana ni l'interior perquè llavors tenen més obligacions que no pas drets. Això és terrible, un sistema perniciós que no porta enlloc. Un atemptat contra el sentit comú, contra tota lògica. Hi ha altres males llengües que sempre culpen el comerciant de tot. Sempre la culpa és seva. També és culpa seva que visquem en un sistema fètid en què el propietari pot apujar el preu del lloguer fins a extrems demencials i sempre estarà més protegit que el llogater.
Ara sembla que hi ha qui vol posar fre a aquest sistema abusiu i ultraliberal. Però no sé pas si se'n sortiran. El mercat diuen que sempre guanya i en els temps que correm encara més. Hi ha per Barcelona molts cartells de l'ajuntament reclamant als ciutadans que comprin a comerços de proximitat per a protegir els barris i la seva identitat i personalitat etc etc. Està bé que s'hagin empescat aquesta campanya, però em temo que no n'hi ha prou. També s'han de creure aquest discurs, han de ser coherents. Si fan aquesta campanya, però posen la catifa vermella als inversors, als hotels, a la privatització de tot el que el fastigós mercat desitgi, doncs de coherència poca.
Però bé, volia ser aquest article un elogi dels emblemàtics. Siguin qui siguin. Siguin botigues o persones. O bars i restaurants que són institucions, temples pagans de la vida de barri. Mireu els reportatges de Betevé, són una delícia. El meu preferit és el de la pastisseria Montserrat de la Travessera de Gràcia cantonada amb Torrent de l'Olla. Incomptables vegades m'hi he comprat un croissant, un paladar –aquella pasta que són dues rodones farcides de melmelada i banyades en xocolata- un pastís, una bossa de caramels, una beguda freda, un paquet de bombons per a regalar. Sensacional la Montserrat. Llarga vida!
Deu comerços que han sigut capaços de plantar cara al pas del temps, a la immundícia de les franquícies, l'especulació que assota la ciutat, la despreocupació de l'ajuntament per a la catalogació de la història i el patrimoni urbà. Bon Nadal a tots els emblemàtics! Siguin qui siguin, estiguin on estiguin. Els emblemàtics, sí, difícils de descriure, difícils de categoritzar, els emblemàtics no només són les anomenades "botigues emblemàtiques".
Són també els veïns que demanen una bona qualitat de la vida urbana, del veïnatge, del teixit cultural i associatiu del seu barri i de tots els barris. Són també els que compren a aquestes botigues, els que s'esforcen a no engreixar més la dinàmica perniciosa de les franquícies. I els que s'impliquen amb les AMPA de les escoles, les associacions de comerciants que decideixen guarnir el carrer per Nadal, les comissions de les festes de Gràcia, de Sants i de tots els barris que tenen festa major.
Diuen les males llengües que hi ha comerços que prefereixen que no els cataloguin d'emblemàtics ni els protegeixin la façana ni l'interior perquè llavors tenen més obligacions que no pas drets. Això és terrible, un sistema perniciós que no porta enlloc. Un atemptat contra el sentit comú, contra tota lògica. Hi ha altres males llengües que sempre culpen el comerciant de tot. Sempre la culpa és seva. També és culpa seva que visquem en un sistema fètid en què el propietari pot apujar el preu del lloguer fins a extrems demencials i sempre estarà més protegit que el llogater.
Ara sembla que hi ha qui vol posar fre a aquest sistema abusiu i ultraliberal. Però no sé pas si se'n sortiran. El mercat diuen que sempre guanya i en els temps que correm encara més. Hi ha per Barcelona molts cartells de l'ajuntament reclamant als ciutadans que comprin a comerços de proximitat per a protegir els barris i la seva identitat i personalitat etc etc. Està bé que s'hagin empescat aquesta campanya, però em temo que no n'hi ha prou. També s'han de creure aquest discurs, han de ser coherents. Si fan aquesta campanya, però posen la catifa vermella als inversors, als hotels, a la privatització de tot el que el fastigós mercat desitgi, doncs de coherència poca.
Però bé, volia ser aquest article un elogi dels emblemàtics. Siguin qui siguin. Siguin botigues o persones. O bars i restaurants que són institucions, temples pagans de la vida de barri. Mireu els reportatges de Betevé, són una delícia. El meu preferit és el de la pastisseria Montserrat de la Travessera de Gràcia cantonada amb Torrent de l'Olla. Incomptables vegades m'hi he comprat un croissant, un paladar –aquella pasta que són dues rodones farcides de melmelada i banyades en xocolata- un pastís, una bossa de caramels, una beguda freda, un paquet de bombons per a regalar. Sensacional la Montserrat. Llarga vida!