26
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:59h
La pandèmia ha trastocat la societat catalana i l'horitzó post-Covid que s'obrirà condicionarà el debat sobre les polítiques públiques. A Catalunya, a l'estat espanyol i a la Unió Europea. Establir els marcs generals d'aquest debat i les bases d'un nou pacte social seran elements que decidirà la correlació de forces que sorgeixi de l'actual crisi.
La crisi sanitària, per inesperada, ha agafat la classe dirigent i els agents socials amb el pas canviat. D'això han donat mostra les institucions europees en un primer moment i les administracions públiques. Però també les corporacions econòmiques i entitats empresarials, que han anat responent de manera desigual a les urgències de la crisi.
Com han reaccionat les principals organitzacions de la societat civil catalana a un terrabastall com la Covid-19? Les organitzacions empresarials com Foment del Treball i Pimec, així com la Cambra de Comerç, s'han mostrat actives a l'hora de respondre a les necessitats dels seus associats. Centrem la mirada en les que han volgut elaborar un discurs global davant l'enormitat de la crisi, en especial Foment i el Cercle d'Economia. Totes elles mirant de reüll els canvis que es poden produir a Catalunya després del 14-F.
"Compromís històric" a Foment
Des de l'arribada a la presidència de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre es va proposar recuperar el lideratge que l'entitat havia tingut històricament. L'exdirigent d'Unió Democràtica va ser rebut amb cert escepticisme després de l'ensulsiada que va patir el seu antic partit. Els més malèvols asseguren que ho tenia bé, ja que succeïa un Joaquim Gay de Montellà que havia estat incapaç de definir un terreny propi de joc per l'entitat i, enfront el procés sobiranista, havia plegat veles davant la posició més inflexible de l'Estat.
El cert és que Sánchez Llibre ha superat els pronòstics en el pitjor escenari. El president de Foment ha intensificat el diàleg social amb els sindicats, en el que alguns membres de la patronal descriuen com a "compromís històric", en al·lusió a l'entesa entre la Democràcia Cristiana i el Partit Comunista Italià. Exagerada o no la humorada, Foment ha creat un Institut d'Estudis Estratègics (IEE), dirigit per Jordi Alberich -exmembre també d'UDC- que en els eju primer document va advocar per refer el pacte social amb un increment del salari mínim, obrit-se a debatre sobre la renda mínima. L'IEE també ha reclamat una avaluació clara de la gestió dels fons europeus.
Una estratègia metropolitana
La voluntat d'incidència ideològica de Foment, que mai s'havia expressat amb tanta ambició, s'ha plasmat també en el que serà un dels projectes més ambiciosos de la patronal en el 2021: la refundació de la històrica Socitat d'Estudis Econòmics. Aquesta entitat va ser creada el 1904 però restava en una activitat letàrgica. Sánchez Llibre l'ha actualitzat i ha posat al davant l'editor i exdirector de Catalunya Ràdio Fèlix Riera.
La Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials serà presentada el proper febrer, després de les eleccions catalanes. El seu objectiu és intervenir en el debat sobre la dimensió metropolitana de Barcelona i "encaixar definitivament la relació de Barcelona amb Catalunya, Espanya i Europa". A Foment no amaguen tampoc la voluntat de trobar espais de trobada amb Madrid, malgrat que no estalvien crítiques al model de creixement de la capital espanyola.
Cercle d'Economia: reconducció interna
La crisi pandèmica va trobar el Cercle d'Economia embarcat en una tensió interna entre la nova junta de Javier Faus i una part dels antics presidents. L'estil -segons uns, "dinàmic", segons els altres "massa personalista"- de Faus va generar moments de malestar i finalment van precipitar la sortida de Marta Angerri, dona forta de la casa en les anteriors presidències d'Anton Costas i Juan José Brugera. Al president se li va retreure durant mesos que l'entitat, que sempre ha liderat el sector més obert de la burgesia catalana, no llancés un document ambiciós davant els reptes de la pandèmia.
Però els crítics de Faus han hagut d'admetre la cintura del president, que va rectificar i va crear un òrgan dins de la junta per elaborar els documents d'opinió. El mes de juliol, va presentar un document per a la recuperació post-Covid que va ser elogiat per totes les sensibilitats de la casa.
El Cercle afirmava que l'arribada dels fons europeus eren la "darrera oportunitat" per a l'economia espanyola i reclamava que calia aprofitar el moment per dissenyar un nou model econòmic. També criticava durament la deriva "recentralitzadora" de l'Estat. Coincidia amb Foment en algunes propostes, com en la necessitat d'una agència independent que avalués la gestió dels recursos públics. D'aquesta manera, Faus ha reconduït la crisi interna i tancat ferides, just quan incia la segona part dels eu mandat, que conclourà amb les eelccions de mitjans del 2022.
Barcelona Global, "desapareguda"
Un analista mordaç de tot el que es mou a la Barcelona de les grans corporacions assenyala la distància entre l'ambició del que es proposa i els missatges que ha anat generant al llarg de l'any. Amb primers espases del patriciat com Pau Guardans Cambó, Jaume Oliu, Ana Godó, Emilio Cuatrecasas o Marian Puig, Barcelona Global sempre ha estat vist com un competidor de les altres entitats empresarials, especialment del Cercle d'Economia, amb qui se la comparava per la seva voluntat d'incidir en el discurs de les classes dirigents, pe`ro amb un enfocament més pijo.
Realment, Barcelona Global ha estat modesta fins ara a l'hora d'elaborar discurs. I va estar gairebé muda fins aquesta tardor, tret del gest de proposar que la ciutadanis posés flors als balcons per Sant Jordi. Una proposta que va generar crítiques àcides en alguns racons del patriciat barceloní. Recentment, s'ha afegit al debat sobre la mobilitat, reclamant un peatge d'accés a Barcelona davant la finalització de les concessions de les autopistes.
Aurora Catà va prendre el timó de Barcelona Global el juliol passat en substitució de Pau Guardans. Alguns han volgut veure aquest canvi com un indici que el lobi empresarial vol imprimir un gir en la seva actuació. Catà, sòcia de la firma caçatalents Seeliger&Conde i exdirectora de TVE Catalunya en temps del PP, apostaria per un estil menys "prepotent". Caldrà veure.
El "retorn" d'Enric Lacalle
També al Círculo Ecuestre hi ha algun moviment que ha de ser seguit amb interès. El club s'inscriu en el sector més conservador i espanyolista de l'"upper Diagonal", una etiqueta que no li sembla molestar. Darrerament, però, ha incrementat la seva activitat social de manera destacada, amb actes que han diversificat el tipus de ponents que solen acudir.
En la seva agenda cultural hi ha hagut diverses taules rodones sobre les eleccions nord-americanes (amb presència en una d'elles de l'exministre socialista Miguel Ángel Moratinos), un curs sobre "Set revolucions que van marcar el món" i la invitació a Marta Pascal, secretària general del PNC. Part d'aquest activisme s'atribueix a un dels vicepresidents, l'empresari i exdirigent del PP Enric Lacalle, home fort de la junta que dirigeix Antonio Delgado. L'Ecuestre aspira a ser més una tribuna que no pas un centre ideològic, però no vol perdre pistonada en l'escenari post-Covid que s'està dibuixant.
La crisi sanitària, per inesperada, ha agafat la classe dirigent i els agents socials amb el pas canviat. D'això han donat mostra les institucions europees en un primer moment i les administracions públiques. Però també les corporacions econòmiques i entitats empresarials, que han anat responent de manera desigual a les urgències de la crisi.
Com han reaccionat les principals organitzacions de la societat civil catalana a un terrabastall com la Covid-19? Les organitzacions empresarials com Foment del Treball i Pimec, així com la Cambra de Comerç, s'han mostrat actives a l'hora de respondre a les necessitats dels seus associats. Centrem la mirada en les que han volgut elaborar un discurs global davant l'enormitat de la crisi, en especial Foment i el Cercle d'Economia. Totes elles mirant de reüll els canvis que es poden produir a Catalunya després del 14-F.
"Compromís històric" a Foment
Des de l'arribada a la presidència de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre es va proposar recuperar el lideratge que l'entitat havia tingut històricament. L'exdirigent d'Unió Democràtica va ser rebut amb cert escepticisme després de l'ensulsiada que va patir el seu antic partit. Els més malèvols asseguren que ho tenia bé, ja que succeïa un Joaquim Gay de Montellà que havia estat incapaç de definir un terreny propi de joc per l'entitat i, enfront el procés sobiranista, havia plegat veles davant la posició més inflexible de l'Estat.
El cert és que Sánchez Llibre ha superat els pronòstics en el pitjor escenari. El president de Foment ha intensificat el diàleg social amb els sindicats, en el que alguns membres de la patronal descriuen com a "compromís històric", en al·lusió a l'entesa entre la Democràcia Cristiana i el Partit Comunista Italià. Exagerada o no la humorada, Foment ha creat un Institut d'Estudis Estratègics (IEE), dirigit per Jordi Alberich -exmembre també d'UDC- que en els eju primer document va advocar per refer el pacte social amb un increment del salari mínim, obrit-se a debatre sobre la renda mínima. L'IEE també ha reclamat una avaluació clara de la gestió dels fons europeus.
Una estratègia metropolitana
La voluntat d'incidència ideològica de Foment, que mai s'havia expressat amb tanta ambició, s'ha plasmat també en el que serà un dels projectes més ambiciosos de la patronal en el 2021: la refundació de la històrica Socitat d'Estudis Econòmics. Aquesta entitat va ser creada el 1904 però restava en una activitat letàrgica. Sánchez Llibre l'ha actualitzat i ha posat al davant l'editor i exdirector de Catalunya Ràdio Fèlix Riera.
La Societat Barcelonesa d'Estudis Econòmics i Socials serà presentada el proper febrer, després de les eleccions catalanes. El seu objectiu és intervenir en el debat sobre la dimensió metropolitana de Barcelona i "encaixar definitivament la relació de Barcelona amb Catalunya, Espanya i Europa". A Foment no amaguen tampoc la voluntat de trobar espais de trobada amb Madrid, malgrat que no estalvien crítiques al model de creixement de la capital espanyola.
Cercle d'Economia: reconducció interna
La crisi pandèmica va trobar el Cercle d'Economia embarcat en una tensió interna entre la nova junta de Javier Faus i una part dels antics presidents. L'estil -segons uns, "dinàmic", segons els altres "massa personalista"- de Faus va generar moments de malestar i finalment van precipitar la sortida de Marta Angerri, dona forta de la casa en les anteriors presidències d'Anton Costas i Juan José Brugera. Al president se li va retreure durant mesos que l'entitat, que sempre ha liderat el sector més obert de la burgesia catalana, no llancés un document ambiciós davant els reptes de la pandèmia.
Però els crítics de Faus han hagut d'admetre la cintura del president, que va rectificar i va crear un òrgan dins de la junta per elaborar els documents d'opinió. El mes de juliol, va presentar un document per a la recuperació post-Covid que va ser elogiat per totes les sensibilitats de la casa.
El Cercle afirmava que l'arribada dels fons europeus eren la "darrera oportunitat" per a l'economia espanyola i reclamava que calia aprofitar el moment per dissenyar un nou model econòmic. També criticava durament la deriva "recentralitzadora" de l'Estat. Coincidia amb Foment en algunes propostes, com en la necessitat d'una agència independent que avalués la gestió dels recursos públics. D'aquesta manera, Faus ha reconduït la crisi interna i tancat ferides, just quan incia la segona part dels eu mandat, que conclourà amb les eelccions de mitjans del 2022.
Barcelona Global, "desapareguda"
Un analista mordaç de tot el que es mou a la Barcelona de les grans corporacions assenyala la distància entre l'ambició del que es proposa i els missatges que ha anat generant al llarg de l'any. Amb primers espases del patriciat com Pau Guardans Cambó, Jaume Oliu, Ana Godó, Emilio Cuatrecasas o Marian Puig, Barcelona Global sempre ha estat vist com un competidor de les altres entitats empresarials, especialment del Cercle d'Economia, amb qui se la comparava per la seva voluntat d'incidir en el discurs de les classes dirigents, pe`ro amb un enfocament més pijo.
Realment, Barcelona Global ha estat modesta fins ara a l'hora d'elaborar discurs. I va estar gairebé muda fins aquesta tardor, tret del gest de proposar que la ciutadanis posés flors als balcons per Sant Jordi. Una proposta que va generar crítiques àcides en alguns racons del patriciat barceloní. Recentment, s'ha afegit al debat sobre la mobilitat, reclamant un peatge d'accés a Barcelona davant la finalització de les concessions de les autopistes.
Aurora Catà va prendre el timó de Barcelona Global el juliol passat en substitució de Pau Guardans. Alguns han volgut veure aquest canvi com un indici que el lobi empresarial vol imprimir un gir en la seva actuació. Catà, sòcia de la firma caçatalents Seeliger&Conde i exdirectora de TVE Catalunya en temps del PP, apostaria per un estil menys "prepotent". Caldrà veure.
El "retorn" d'Enric Lacalle
També al Círculo Ecuestre hi ha algun moviment que ha de ser seguit amb interès. El club s'inscriu en el sector més conservador i espanyolista de l'"upper Diagonal", una etiqueta que no li sembla molestar. Darrerament, però, ha incrementat la seva activitat social de manera destacada, amb actes que han diversificat el tipus de ponents que solen acudir.
En la seva agenda cultural hi ha hagut diverses taules rodones sobre les eleccions nord-americanes (amb presència en una d'elles de l'exministre socialista Miguel Ángel Moratinos), un curs sobre "Set revolucions que van marcar el món" i la invitació a Marta Pascal, secretària general del PNC. Part d'aquest activisme s'atribueix a un dels vicepresidents, l'empresari i exdirigent del PP Enric Lacalle, home fort de la junta que dirigeix Antonio Delgado. L'Ecuestre aspira a ser més una tribuna que no pas un centre ideològic, però no vol perdre pistonada en l'escenari post-Covid que s'està dibuixant.