monarquia

Felip VI es bunqueritza: passa de puntetes per l'escàndol de Joan Carles I i fa intocable la Constitució

El rei tanca la carpeta del seu pare receptant "principis ètics" a tothom, afirma davant el risc de "crisi social" que els principis del 78 "no perden mai la vigència" i evita referències explícites a Catalunya

per Ferran Casas , 24 de desembre de 2020 a les 21:10 |

Cap autocrítica. Cap voluntat d'esmena. Així ha estat el discurs de Nadal de Felip VI. El cap de l'Estat no és aliè al repte d'evitar que la crisi sanitària i econòmica per la Covid derivi "en crisi social", és conscient de la "incertesa" i la tensió política, i sap que hi ha una demanda a "preservar valors ètics". Però tenir el diagnòstic dels riscos i les exigències no vol dir necessàriament abonar tractaments. Ni col·lectius com a país, ni individuals com a institució davant els escàndols de corrupció paterns.


És a dir, davant la crisi  territorial, econòmica i institucional l'única proposta és refugiar-se en la Constitució de 1978, un "mode d'entendre la vida" que ja només defensen en la seva integritat negant-se a reformar-la les tres dretes espanyoles, cadascuna amb el seu accent. I davant els escàndols de corrupció de Joan Carles I, que l'han obligat a un vergonyós exili, no ha calgut ni citar-lo en l'al·locució més esperada de l'any. Per al monarca era suficient una apel·lació genèrica a uns "principis ètics i morals que ens obliguen a tots".

L'estampa que han emès les televisions estatals des del Saló d'Audiències del Palau de la Zarzuela és la d'un rei bunqueritzat i convertit en el contrafort més conservador del règim del 78, que reivindica sense manies: "Els avenços són resultat del retrobament i el pacte entre espanyols després d'enfrontaments i divisions. Són el resultat de mirar junts i units al futur, amb valors democràtics, esperit integrador, respecte a pluralitat i capacitat de diàleg i acord", ha dit en el seu complaent discurs sobre l'actual marc jurídic i polític.



Uns principis que fonamenten l'actual sistema amb la corona com a clau de volta i que, per ell, no cal que siguin revisats. Fer-ho, ha donat a entendre, seria temerari en un context de tensions socials. "Són principis que no perden mai la vigència pel pas dels anys", ha dit.


Res en queda ja dels darrers discursos de Joan Carles I, quan des d'una posició més còmoda i prèvia a l'abdicació, animava possibles reformes del marc polític. Sense trencar res, però també sense posar pegues a actualitzar-lo. Ara ni això perquè la inestabilitat política, a la que la institució no és aliena, no aconsella el que ell interpreta com concessions.

El procés, amortitzat

El discurs ha tingut dues grans elusions: Catalunya i la persona de Joan Carles I. En els darrers anys, més encara després de l'impactant discurs del 3 d'octubre de 2017 demonitzant l'independentisme i avalant la via repressiva, les al·lusions a Catalunya i a la seva convivència interna i encaix a Espanya com a "problema" eren una constant. El virus, la manca de rumb dels independentistes i els escàndols de Joan Carles I han situat el focus en altes fronts.

El del pare del rei n'és un, però ell hi ha passat de puntetes. Dimecres mateix es va saber que, només a Suïssa, ell i la seva amant, Corinna Larsen, tenien 82 milions d'euros. Però per Felip VI això no mereix, després de mesos de silenci, de retirar-li l'assignació, renunciar a l'herència i de la seva marxa a l'estranger, una menció directa. El monarca s'ha limitat a apel·lar "l'esperit renovador" del seu regnat, que segons ell és vigent "des del primer dia". 


Un primer dia de fa sis anys, del 2014, quan va ser proclamat després de l'abdicació del seu pare arran dels primers casos de corrupció familiar que van aflorar. "Ja el 2014 en la proclamació em vaig referir als principis morals i ètics que els ciutadans ens reclamen. Ens obliguen a tots sense excepcions, per damunt de consideracions personals o familiars", ha afirmat en una referència implícita a qui va ser rei durant quatre dècades. Sobre si el seu pare hauria de tornar, donar explicacions, el seu futur als tribunals o l'impacte en la Corona, res de res.  

Un estat fort... amb militars

Les tensions socials fruit "del desànim i la desconfiança", més que no pas Catalunya, alimenten ara els temors del rei conservador. Segons ell ara toca preservar "el nostre sistema de convivència democràtica" davant la "incertesa" de la pandèmia i les seves conseqüències, que poden portar, per exemple, a contemplar "una generació perduda". I, abans que no arribi la vacuna, la Constitució és la principal recepta "perquè garanteix el nostre mode d'entendre la vida i la nostra visió de la societat i és el fonament de la nostra convivència social i política. És, en la nostra història, un èxit de i per a la democràcia i la llibertat".

Una Constitució, un país incardinat a la UE i un estat fort. I en la referència a l'"estat fort" i capaç de preservar el futur dels espanyols ha aparegut l'única referència als militars. Res sobre els manifestos, ja sigui de militars en actiu o retirats, demanant involucionar llibertats. "Comptem, per tant, amb una societat forta i també amb un estat sòlid i ho hem comprovat amb l'eficàcia i entrega de les forces armades i dels cossos i forces de seguretat de l'Estat", ha dit. 

Salvar-se al marge de la Moncloa

Felip VI ha limitat al màxim les seves intervencions i ha decidit que el seu mal, el de la degradació de les institucions i en particular la de la que ell comanda, no vol soroll i viu en l'aversió al risc. A risc de decebre els que veuen possible regenerar-la com ara Pedro Sánchez i el PSOE, que han de respondre als embats periòdics dels seus socis republicans de Podem i dels partits que li donen suport a les Corts. Un govern que es vol progressista ha de conviure amb un rei abraçat a posicions conservadores en l'intent de salvar-se a ell mateix. És més evident que mai que el cap de l'estat ja no es preocupa de complaure el palau de la Moncloa.   
 

Discurs de Nadal de Felip VI by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació