CRÒNICA

El rumb de la pandèmia, a expenses de com se celebra Nadal

La responsabilitat individual per festes serà clau per determinar si es disparen els contagis i la pressió a les UCI, i el Govern haurà de decidir dilluns si suspèn o no el Cap d'Any

per Sara González , 26 de desembre de 2020 a les 08:00 |
El centre de Barcelona, il·luminat amb els llums de Nadal | Adrià Costa
En tan sols set dies, quedarà retratada la cara i la creu de la pandèmia del coronavirus. Per una banda, els professionals sanitaris i els responsables polítics contenen la respiració davant d'un Nadal que es pot pagar car en termes epidemiològics, de contagis i d'hospitalitzacions. Per l'altra, diumenge començarà el principi de la fi, amb l'arrencada del procés de vacunació, que s'allargarà durant tot un any. 

Sigui com sigui, és molt el que està en joc en aquestes festes. Més enllà de la bateria de mesures, restriccions i excepcions fixades pels governs, de com se celebrin i de si augmenta o no la mobilitat o la interacció social en depèn una temuda tercera onada a principis d'any que pot tornar a comprometre el sistema sanitari. El missatge dels experts és molt clar: que cadascú celebri Nadal amb el seu nucli de convivència. A la pràctica, però, tot és molt més complex. A continuació, la radiografia d'uns dies que poden marcar el rumb dels pròxims mesos. 


1. Estat de la situació: la pandèmia continua creixent. El pont de quatre dies de la Puríssima es va traduir en un repunt veloç dels contagis que va fer saltar totes les alarmes i que va frenar la desescalada inicialment prevista pel Govern. Amb tot, en els darrers dies la velocitat de contagi apunta una tímida reculada. Les dades de divendres indicaven que havia baixat a 1,2 -però l'alt risc continua mentre estigui enfilada per sobre de l'1-, el risc de rebrot s'havia situat en 345 i la incidència a 14 dies havia pujat fins a 303. A nivell hospitalari, hi ha 1.520 pacients ingressats als hospitals amb Covid-19, 336 dels quals a l'UCI. 

Què signifiquen aquestes dades? Clara Prats, investigadora del Grup de Recerca Biocom de la UPC, ho resumeix així: "S'ha frenat el ritme de creixement, però estem creixent". Amb els indicadors sobre la taula, la previsió és que la velocitat de contagi baixi fins a l'1,1. Tot i això, adverteix que s'afronten les festes de Nadal amb el "pitjor dels escenaris". L'objectiu era arribar-hi amb una situació "d'estabilitat o a la baixa" per sota dels 1.000 casos diaris i la realitat és que es sobrepassen de llarg els 2.000. 


2. La factura de les festes, en funció de la responsabilitat. Quin és l'impacte en termes epidemiològics de sis dies de flexibilitzacions per festes? "Anem a cegues. Amb les restriccions que tenim tot depèn del comportament de les persones. Si segueixen indicacions de màxims i les festes no es limiten a la mínima expressió, ens podem trobar que es desencadeni el mateix que el passat pont", pronostica Prats. I afegeix que per controlar la situació és imprescindible que aquesta consigna la segueixi un alt percentatge de la població.  

"Un pic com el de l'octubre ens portaria a trencar segur el sostre dels 600 ingressats en UCI", pronostica la investigadora Clara Prats

En dades, la investigadora apunta que a mitjans de gener es podria tornar a estar com el pic de l'onada de l'octubre, quan el Govern va ordenar el tancament de la restauració. La diferència és, però, que en aquell moment es partia d'un setembre amb unes 150 persones a l'UCI i ara es partiria amb més de 300. Aleshores no es va superar el llindar dels 600 hospitalitzats crítics que hagués obligat a suspendre activitat dels centres de forma massiva per atendre la urgència de la Covid-19. "Ara, però, un pic com el de l'octubre ens portaria a trencar segur el sostre dels 600 ingressats en UCI a no ser que es prenguin mesures contundents abans", pronostica Prats. 

3. Hi haurà més restriccions a partir del 28 de desembre? El Govern comença a tenir coll avall que el dia 28, després de la primera tongada de celebracions, haurà de revisar les mesures de mobilitat i unes tímides restriccions que deixen en mans de la responsabilitat ciutadana bona part del rumb de la pandèmia. Per ara, el Ripollès i la Cerdanya s'han tancat perimetralment i les autoritats sanitàries tenen encerclada en vermell especialment la zona de la Terra Alta. La investigadora Clara Prats afegeix que preocupa especialment el creixement dels contagis a Barcelona perquè en zones amb menys densitat de població és possible controlar la situació amb intervencions "breus i localitzades", però el context es complica en ciutats amb molta població.


Apunta també que el 28 de desembre serà encara difícil prendre decisions que no s'han pres abans. "Com sabrem què ha passat i si ens arrisquem a mantenir el cap d'any o bé anul·lar-lo per no amplificar els contagis?", afirma. I és que encara serà massa d'hora per saber quin efecte han tingut les interaccions i desplaçaments dels 24, 25 i 26 de desembre i s'arrossegarà "el perill real" que moltes persones arribin a la celebració del 31 de desembre sent infecciosa i encara no diagnosticada. Sí que es disposarà de les dades de mobilitat, que poden ser un indicatiu. 

En tot cas, des del Govern defensen que estan intentant trobar l'equilibri entre el binomi salut i economia, així com de la necessitat emocional de la ciutadania. Si fóssim un país ric, insisteixen, s'hauria fet un tancament com el d'altres països europeus, com ara Alemanya. 

4. La consigna: quedar-se a casa amb el nucli de convivència malgrat les excepcions. Malgrat que el Govern permet trobades de fins a deu persones de només dues bombolles, mobilitat per reunir-se amb la família i un toc de queda més laxe, la consigna dels epidemiòlegs és que prioritàriament tothom celebri Nadal únicament amb les persones amb les quals conviu. Anar a complir amb els màxims fixats, adverteixen, implica també assumir un alt risc. Els darrers missatges dels responsables polítics també han anat en aquest sentit. "Que estigui permès no vol dir que s'hagi de fer", va assegurar dijous el conseller d'Interior, Miquel Sàmper.


Si tot i l'advertència hi ha famílies que es reuneixen, els epidemiòlegs avisen que millor sis que no pas deu, que preferentment els àpats se celebrin a l'aire lliure i, en cas de fer-se a l'interior d'una casa, amb les finestres obertes, i que s'escurcin les sobretaules. Tot plegat, sempre garantint distància entre persones, la mascareta posada quan no s'estigui menjant o bevent i sense tocar-se ni abraçades ni petons. També proposen que s'aposti per alternatives als àpats, que propicien treure's la mascareta, i se substitueixin per passejos de matí o tarda a l'aire lliure.

5. Entre protegir els vulnerables i evitar la soledat. Si hi ha persones que, especialment, no han d'assumir cap risc ni aquest Nadal ni mentre continuï la pandèmia, són les que estan en situació més vulnerable. És a dir, gent gran i persones amb patologies prèvies. Amb tot, aquest és un col·lectiu al qual els afecta encara més des del punt de vista emocional el que suposa la soledat o passar les festes sense companyia de la família. Per cobrir aquesta necessitat, la recomanació dels experts és que s'aposti pels nous formats de trobada, com ara sortir a passejar pel bosc. "El més perillós són els àpats, perquè suposen un mínim de dues hores sense mascareta", recorda Prats. 

En el cas de les residències, el protocol fixa que no s'autoritzin sortides dels residents de menys de tres dies. Els que passin les festes amb la família hauran de fer-se una PCR tant a la sortida com a la tornada, a més d'un aïllament posterior d'una setmana abans de tornar a estar en contacte amb la resta de residents. Així doncs, els interns en residències no podran sortir només per a un àpat en concret o per passar un o dos dies amb la família. L'objectiu és intentar evitar al màxim el risc que els contagis tornin a fer estralls als centres. 

6. Una vacuna que s'espera en candeletes. Els tres dies d'alt voltatge aniran seguits de l'arrencada del procés de vacunació, que començarà aquest diumenge a la residència Feixa Llarga de l'Hospitalet de Llobregat. Residents i personal sanitari d'aquests centres seran els primers en ser immunitzats. Diumenge se subministraran 1.595 dosis a Catalunya que primer hauran arribat a Guadalajara, punt des del qual es farà la distribució a totes les autonomies. 


També es vacunarà el mateix diumenge a la residència de Nostra Senyora de Ribera, de la Pobla de Segur; a Balàfia 1, a Lleida; al geriàtric La Mercè, a Tarragona; a la residència Natzaret, a Mora d'Ebre; a la residència assistida Fonts de Capellans, a Manresa; a la residència Mil·lenari Ciutat Vella, a Barcelona; a Sabadell Gent Gran, a Sabadell; i a la residència Creu de Palau, a Girona. Serà, però, a partir del dilluns quan es desplegui la complexa logística de vacunació, que s'allargarà un any.

Durant 12 setmanes, Espanya rebrà 4,5 milions dosis de vacunes en paquets setmanals de 350.000 unitats, de les quals 60.000 es destinaran a Catalunya. Durant la primera etapa de la vacunació, del gener al març, se subministraran més de 700.000 dosis de vacunes a residències i professionals sanitaris de Catalunya. Després començarà la segona etapa per a més grans de 80 anys i, a partir d'aquí, a altres grups de població. 

7. Unes eleccions a mercè de la pandèmia. Les eleccions del 14 de febrer estan formalment convocades des del dilluns, però ningú gosa assegurar al cent per cent que s'acabaran celebrant. Tot dependrà de quin efecte tinguin les festes de Nadal sobre els indicadors de la pandèmia. Els partits s'han citat el 15 de gener per avaluar la situació i acabar de prendre la decisió final en base a una pauta establerta.

El Govern ha definit fins a nou escenaris en què se celebrarien les eleccions i en dos d'aquests se suspendrien les eleccions: seria en cas de restriccions dràstiques de la mobilitat i les interaccions socials, així com d'un confinament domiciliari. Si no s'arriba a aquests extrems, els comicis se celebraran amb els protocols establerts i franges horàries per tal de facilitar el vot amb seguretat de les persones més vulnerables, així com de les que estiguin en quarantena o contagiades.

Els grups parlamentaris han pactat que els membres de les meses formin part dels col·lectius prioritaris en el procés de vacunació perquè estiguin immunitzats abans de la jornada electoral. En tot cas, se'ls facilitarà equips de protecció i una logística per garantir la distància entre votants, que hauran de fer cues a l'exterior de pavellons i cenyir-se a un circuit d'entrada i un de sortida.  


Altres notícies que et poden interessar




 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació