26
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
27
de desembre
a les
22:54h
Meritxell Sánchez-Amat és metgessa de família al CAP Besòs de Barcelona i presideix el Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), una entitat nascuda el 2009 per reclamar més recursos per als CAP del país. Aleshores la reversió de les retallades era el cavall de batalla del FoCAP, que veu en la pandèmia i la seva gestió política la nova principal amenaça per a l'atenció primària.
Sánchez-Amat planteja un canvi de model del sistema sanitari català que tingui en l'atenció primària el seu punt central. Assegura que és l'única manera de disposar de serveis públics de qualitat i millorar la salut de la població.
- El FoCAp neix el 2009 amb l’objectiu de millorar l’atenció primària a Catalunya. Com ha canviat la situació d’aquest àmbit sanitari des d’aleshores?
- Malauradament no ha canviat gaire. Amb les retallades la quantitat de personal va baixar molt. L'atenció primària va ser la més afectada i també qui menys va notar després la recuperació econòmica, sobretot si ho comparem amb l'atenció hospitalària. Ara l'atenció primària continua sent subalterna al sistema, encara que als discursos sempre es digui que és l'eix vertebrador. No s'ha fet una aposta per un canvi de model que prioritzi l'atenció primària.
- En quin moment es trobava l’atenció primària quan va arribar l’epidèmia i com l'ha colpejat l’epidèmia?
- Tenia una estructura molt deteriorada. Tot just el novembre del 2018 es va fer una vaga que tenia com a reivindicació principal poder treballar bé i en condicions dignes per atendre bé la població. Amb la pandèmia, no hem col·lapsat però ja veurem com ens en sortim. El personal estava molt esgotat i hem assumit un alt volum de feina, no hem vist que el rastreig de Ferrovial funcioni i l'atenció primària està molt cansada. És cert que s'ha fet una inversió per part de la Generalitat i s'estan resolent problemes d'infraestructures.
- No ha col·lapsat, doncs, l'atenció primària durant la pandèmia?
- No, però perquè hem deixat de fer moltes coses durant aquests mesos. Algunes conseqüències ja l'estem veient, com el fet que s'hagin diagnosticat menys càncers. Altres efectes els veurem més endavant, com tot allò derivat del mal control de les patologies cròniques. La feina de formigueta que no es veu és la que acaba garantint bons resultats, encara que hi hagi la temptació de pensar que no és necessària. Si l'atenció primària perd força, els resultats en salut empitjoren i el sistema sanitari es fa insostenible econòmicament. Sense atenció primària no és possible un sistema sanitari públic. 
- Es poden fer millor les coses mentre duri la pandèmia?
- Bàsicament necessitem més personal i un espai adequat per treballar. El que s'hagués pogut fer diferent, a parer meu, és estar més a prop dels equips i veure quines són les necessitats concretes. Alguns tenen problemes amb l'estat dels ambulatoris, d'altres potser no poden atendre tots els pacients crònics... A partir d'aquí fer intervencions perquè els equips vegin que estan acompanyats. També es podria haver fet millor el sistema de rastreig. Vam veure com destinaven més de 17 milions al contracte amb Ferrovial i poc temps després es van contractar gestors per als CAP, que és el que ha acabat funcionant. S'ha invertit de manera errònia. Un altre error és el rol de l'àrea de Salut Pública del Govern, molt debilitat amb les retallades i que va estar un temps sense director després de la dimissió de Joan Guix. A l'inici de la crisi es van tancar moltíssims CAP i, com sempre, es va posar el focus en els hospitals.
- Pel que fa a l'estat de les infraestructures, vostè treballa en un dels CAP de Barcelona pendent d'ampliació des del 2008, el CAP Besòs. Que implica de manera quotidiana treballar en aquestes condicions?
- Fer enginyeria amb la planificació. Requereix una feina molt constant per veure quan estan ocupades les consultes per anar recol·locant totes les visites. En definitiva, imaginació i resignació.
- En relació al personal, Salut ja està aplicant el pla d’inversió de 300 milions d’euros, a través del qual s'han incorporat 2.089 professionals de manera temporal i 1.169 més de manera estructural. N’hi ha prou?
- Per ara s'han incorporat sobretot treballadors d'administració, que són molt importants, però falta la part de medicina i infermeria. Sabíem que a curt termini seria difícil però trobem a faltar un pla de recuperació de personal. Hi ha metges però estan treballant al sector privat, en dispositius telefònics d'atenció 24 hores o en urgències hospitalàries. Si no fem atractiva l'atenció primària per als professionals, cada cop en tindrem menys. Els sanitaris que fan la residència a l'atenció primària ja acaben cremats.
- Pràcticament la meitat -un 48%- dels professionals de l'atenció primària se sentien a l’octubre més esgotats i menys preparats físicament i emocional per fer front a un rebrot massiu. Com es reverteix aquesta situació?
- Es una combinació de recursos, organització i reconeixement. Si penses que l'atenció primària és la joia del sistema, que es noti. Si els seus professionals són els que tenen un paper més important en la salut de la població, que es noti amb reconeixement econòmic. Sempre que es parla d'atenció primària és en negatiu i de vegades nosaltres mateixos caiem en aquesta trampa, quan en realitat és molt satisfactòria. No només fem diagnòstics i curem malalties. Es tracta d'acompanyar les persones al llarg de la seva vida i aquí es crea un vincle que és molt satisfactori per als pacients i els professionals. Això s'oblida i no es valora. A les facultats de Medicina ni se'n parla.
- Arran de l’epidèmia Salut també aposta perquè les atencions telemàtiques representin un 40% del total. Com preveu que afecti això l’atenció primària?
- Sempre hem fet atenció telemàtica però hi ha molts problemes de salut que no es poden atendre així. Jo considero que un 40% és excessiu. El que està clar és que la població ha de tornar a tenir accés al CAP i demanar hora amb la seva metgessa i infermera. Si ets atès pel mateix professional, la teva salut millora i el control de les patologies també.
- El sistema sanitari està ajustat a la demanda de la població, tenint en compte l’envelliment o la cronicitat?
- El sistema sanitari català està hipertrofiat des del punt de vista hospitalari. Durant un temps es va reivindicar que cada comarca tingués el seu hospital i ens hauríem de preguntar si és necessari. Hi ha molts centres que funcionen com a sociosanitaris però suposen una despesa equivalent a la d'hospitals d'aguts. Aquesta sobredespesa hauria de revertir en l'atenció primària. Sense una bona atenció primària la gent es morirà més i el sistema serà més car. Per tant tindrem pitjors serveis. El drama del sistema sanitari català és que quan detecta que alguna cosa no es fa del tot bé a l'atenció primària, en comptes de reforçar-la, crea un bolet que gasta més. És el que va passar en el seu moment amb els dispositius de Mutuam a les residències i ara en veiem els resultats.
- Quina hauria de ser la relació entre CAP i residències?
- L'atenció a les residències l'han d'assumir els CAP, com està passant ara. Els residents tenen dret a tenir una metgessa i infermera que els atenguin i això s'hauria de normalitzar.
- L’augment de casos de Covid-19 va provocar la desconvocatòria de l’última vaga de metges a l’atenció primària, a l'octubre. Veu la vaga una eina vàlida en el moment actual?
- Com a professionals sempre ens costa fer vaga perquè estàs deixant d'atendre. L'última vaga era corporativa de metges. La vaga sempre és una eina però en la situació actual s'ha de valorar molt perquè influeix en el desenvolupament de la pandèmia.
Sánchez-Amat planteja un canvi de model del sistema sanitari català que tingui en l'atenció primària el seu punt central. Assegura que és l'única manera de disposar de serveis públics de qualitat i millorar la salut de la població.
- El FoCAp neix el 2009 amb l’objectiu de millorar l’atenció primària a Catalunya. Com ha canviat la situació d’aquest àmbit sanitari des d’aleshores?
- Malauradament no ha canviat gaire. Amb les retallades la quantitat de personal va baixar molt. L'atenció primària va ser la més afectada i també qui menys va notar després la recuperació econòmica, sobretot si ho comparem amb l'atenció hospitalària. Ara l'atenció primària continua sent subalterna al sistema, encara que als discursos sempre es digui que és l'eix vertebrador. No s'ha fet una aposta per un canvi de model que prioritzi l'atenció primària.
- En quin moment es trobava l’atenció primària quan va arribar l’epidèmia i com l'ha colpejat l’epidèmia?
- Tenia una estructura molt deteriorada. Tot just el novembre del 2018 es va fer una vaga que tenia com a reivindicació principal poder treballar bé i en condicions dignes per atendre bé la població. Amb la pandèmia, no hem col·lapsat però ja veurem com ens en sortim. El personal estava molt esgotat i hem assumit un alt volum de feina, no hem vist que el rastreig de Ferrovial funcioni i l'atenció primària està molt cansada. És cert que s'ha fet una inversió per part de la Generalitat i s'estan resolent problemes d'infraestructures.
- No ha col·lapsat, doncs, l'atenció primària durant la pandèmia?
- No, però perquè hem deixat de fer moltes coses durant aquests mesos. Algunes conseqüències ja l'estem veient, com el fet que s'hagin diagnosticat menys càncers. Altres efectes els veurem més endavant, com tot allò derivat del mal control de les patologies cròniques. La feina de formigueta que no es veu és la que acaba garantint bons resultats, encara que hi hagi la temptació de pensar que no és necessària. Si l'atenció primària perd força, els resultats en salut empitjoren i el sistema sanitari es fa insostenible econòmicament. Sense atenció primària no és possible un sistema sanitari públic.
Meritxell Sánchez-Amat Foto: Adrià Costa
- Es poden fer millor les coses mentre duri la pandèmia?
- Bàsicament necessitem més personal i un espai adequat per treballar. El que s'hagués pogut fer diferent, a parer meu, és estar més a prop dels equips i veure quines són les necessitats concretes. Alguns tenen problemes amb l'estat dels ambulatoris, d'altres potser no poden atendre tots els pacients crònics... A partir d'aquí fer intervencions perquè els equips vegin que estan acompanyats. També es podria haver fet millor el sistema de rastreig. Vam veure com destinaven més de 17 milions al contracte amb Ferrovial i poc temps després es van contractar gestors per als CAP, que és el que ha acabat funcionant. S'ha invertit de manera errònia. Un altre error és el rol de l'àrea de Salut Pública del Govern, molt debilitat amb les retallades i que va estar un temps sense director després de la dimissió de Joan Guix. A l'inici de la crisi es van tancar moltíssims CAP i, com sempre, es va posar el focus en els hospitals.
"Van destinar més de 17 milions al contracte amb Ferrovial i poc temps després es van contractar gestors per als CAP, que és el que ha acabat funcionant"
- Pel que fa a l'estat de les infraestructures, vostè treballa en un dels CAP de Barcelona pendent d'ampliació des del 2008, el CAP Besòs. Que implica de manera quotidiana treballar en aquestes condicions?
- Fer enginyeria amb la planificació. Requereix una feina molt constant per veure quan estan ocupades les consultes per anar recol·locant totes les visites. En definitiva, imaginació i resignació.
- En relació al personal, Salut ja està aplicant el pla d’inversió de 300 milions d’euros, a través del qual s'han incorporat 2.089 professionals de manera temporal i 1.169 més de manera estructural. N’hi ha prou?
- Per ara s'han incorporat sobretot treballadors d'administració, que són molt importants, però falta la part de medicina i infermeria. Sabíem que a curt termini seria difícil però trobem a faltar un pla de recuperació de personal. Hi ha metges però estan treballant al sector privat, en dispositius telefònics d'atenció 24 hores o en urgències hospitalàries. Si no fem atractiva l'atenció primària per als professionals, cada cop en tindrem menys. Els sanitaris que fan la residència a l'atenció primària ja acaben cremats.
"Si els professionals de l'atenció primària tenen el paper més important en la salut de la població, que es noti amb reconeixement econòmic"
- Pràcticament la meitat -un 48%- dels professionals de l'atenció primària se sentien a l’octubre més esgotats i menys preparats físicament i emocional per fer front a un rebrot massiu. Com es reverteix aquesta situació?
- Es una combinació de recursos, organització i reconeixement. Si penses que l'atenció primària és la joia del sistema, que es noti. Si els seus professionals són els que tenen un paper més important en la salut de la població, que es noti amb reconeixement econòmic. Sempre que es parla d'atenció primària és en negatiu i de vegades nosaltres mateixos caiem en aquesta trampa, quan en realitat és molt satisfactòria. No només fem diagnòstics i curem malalties. Es tracta d'acompanyar les persones al llarg de la seva vida i aquí es crea un vincle que és molt satisfactori per als pacients i els professionals. Això s'oblida i no es valora. A les facultats de Medicina ni se'n parla.
Meritxell Sánchez-Amat Foto: Adrià Costa
- Arran de l’epidèmia Salut també aposta perquè les atencions telemàtiques representin un 40% del total. Com preveu que afecti això l’atenció primària?
- Sempre hem fet atenció telemàtica però hi ha molts problemes de salut que no es poden atendre així. Jo considero que un 40% és excessiu. El que està clar és que la població ha de tornar a tenir accés al CAP i demanar hora amb la seva metgessa i infermera. Si ets atès pel mateix professional, la teva salut millora i el control de les patologies també.
"Sense una bona atenció primària, la gent es morirà més i el sistema serà més car"
- El sistema sanitari està ajustat a la demanda de la població, tenint en compte l’envelliment o la cronicitat?
- El sistema sanitari català està hipertrofiat des del punt de vista hospitalari. Durant un temps es va reivindicar que cada comarca tingués el seu hospital i ens hauríem de preguntar si és necessari. Hi ha molts centres que funcionen com a sociosanitaris però suposen una despesa equivalent a la d'hospitals d'aguts. Aquesta sobredespesa hauria de revertir en l'atenció primària. Sense una bona atenció primària la gent es morirà més i el sistema serà més car. Per tant tindrem pitjors serveis. El drama del sistema sanitari català és que quan detecta que alguna cosa no es fa del tot bé a l'atenció primària, en comptes de reforçar-la, crea un bolet que gasta més. És el que va passar en el seu moment amb els dispositius de Mutuam a les residències i ara en veiem els resultats.
- Quina hauria de ser la relació entre CAP i residències?
- L'atenció a les residències l'han d'assumir els CAP, com està passant ara. Els residents tenen dret a tenir una metgessa i infermera que els atenguin i això s'hauria de normalitzar.
- L’augment de casos de Covid-19 va provocar la desconvocatòria de l’última vaga de metges a l’atenció primària, a l'octubre. Veu la vaga una eina vàlida en el moment actual?
- Com a professionals sempre ens costa fer vaga perquè estàs deixant d'atendre. L'última vaga era corporativa de metges. La vaga sempre és una eina però en la situació actual s'ha de valorar molt perquè influeix en el desenvolupament de la pandèmia.