23
de desembre
del
2020
Rep El Despertador cada matí al teu correu
Aquest 2020 ens ha passat de tot. De tot i força. I la veritat és que costa massa trobar-li coses bones a l'any. No cal que ens enganyem: val més ser honestos i mirar de fer lectures realistes de la situació. Qui vulgui viure enganyat i tenir visions parcials o infantilitzades del que passa trobarà segur altres finestres. Vam començar l'any amb el temporal Gloria (que es va menjar bona part del Delta de l'Ebre), la pandèmia ha segat més de 16.000 vides -i compromès el futur de milions de persones-, ens ha deixat Diego Armando Maradona, el clima polític ha seguit degradant-se, i la repressió no s'ha aturat malgrat les temptatives de diàleg entre governs. Al balanç positiu hi anoto la derrota de Donald Trump i poca cosa més... bé, tal vegada que 2021 no podrà ser pitjor.
Del malany ahir en vam tenir dues noves entregues. Restriccions extraordinàries que afecten la Cerdanya i el Ripollès, on la situació amenaça de fer col·lapsar els serveis de salut després d'un pont de desembre on es va cometre la imprudència d'obrir, i la Fiscalia que segueix afinant-ho tant com li és possible a l'agenda de la repressió. En aquest sentit ha presentat ja informes negatius al Tribunal Suprem sobre l'indult dels presos polítics que, pels acords polítics entre el PSOE i Podem i ERC, està tramitat el govern espanyol.
El que digui el Suprem, que és el tribunal que va condemnar els presos, no és vinculant perquè l'indult és potestat del govern espanyol. Però és políticament rellevant. Amb el tribunal que presideix Manuel Marchena informant negativament sobre l'indult -segurament comprarà l'argument de la Fiscalia de la manca de penediment i de no satisfer "necessitats polítiques" de ningú- Sánchez necessitarà una valentia que fins ara no ha tingut per defensar-lo i aplicar-lo abans de les eleccions del 14 de febrer. És, però, una incògnita l'impacte que aquesta mesura -que els presos polítics acceptaran tot i que ells i els seus partits i entitats exigeixen una amnistia que no arribarà- tindrà a les eleccions.
Ho explicarem a la tornada de vacances. Les eleccions al Parlament i també les del Barça, les vacunes, els fons europeus o l'arribada de Biden a la Casa Blanca seran prioritats informatives. El Despertador torna l'11 de gener, com les classes. Espero que, malgrat el context, pugueu passar unes bones festes i una bona entrada d'any i que aquest butlletí diari us hagi fet servei aquest 2020. Fins aviat!
Avui no et perdis
» Crònica: Primer cop de porta als indults; per Bernat Surroca.
» Joana Ortega torna a la primera línia el 14‑F de la mà del PDECat.
» Fil directe: «Ara que parlem de la DUI»; per Joan Serra Carné.
» El govern espanyol acorda suspendre els desnonaments durant l'estat d'alarma; per Bernat Surroca.
» Opinió: «Sembla que era ahir»; per Josep Huguet.
» Dades: MAPES Quants dels teus veïns van viatjar pel pont i on van anar?; per Roger Tugas Vilardell.
»El Govern confina la Cerdanya i el Ripollès durant 15 dies; per Bernat Surroca i Andreu Merino.
» Què es pot fer i què no en aquests moments a Catalunya?
» Crònica rifa de Nadal: «Per fi hem pogut viure això que tantes vegades hem vist a la televisió»; per Josep Maria Llauradó.
El passadís
Fins a deu llistes independentistes pretenen presentar-se el 14-F. Cinc ja són al Parlament (ERC, Junts, PDECat, CUP i Demòcrates) i altres cinc aspiren a treure el cap: Primàries, Força Catalunya i els exsecretaris de l'ANC, els ultres del FNC i Aliança Catalana i ahir vam saber que sota les sigles de CDR i encapçalats per Roger Español es presenten l'Assemblea de Represaliades i Activistes (ARA) i Corrent Roig. El cas és que molts d'ells hauran de recollir firmes. I ho hauran de fer en els pròxims dies i en un context de pandèmia. Llevat d'ERC, el PDECat i la CUP tots ells hauran de recollir firmes perquè mai abans s'han presentat en solitari al Parlament. Necessiten les de l'1% del cens, és a dir unes 5.500 firmes. Els pròxims dies no li estranyi que li demanin la firma per poder-se presentar a les eleccions. A alguns, com ara Junts, els servirà per fer soroll en precampanya. Altres suaran per aconseguir-les malgrat el descens de temperatures.
Vist i llegit
La situació al Sàhara s'està agreujant des que el novembre passat les forces marroquines utilitzessin la força contra el bloqueig pacífic per part de manifestants sahrauís del pas del Guerguerat. Des d'aleshores, el clima bèl·lic entre Rabat i el Front Polisario s'ha accentuat, mentre el règim marroquí ha aconseguit una victòria diplomàtica amb el reconeixement per Washington de la sobirania marroquina sobre la colònia. És interessant llegir el que diu Abdulah Arabi, delegat del Polisario a l'estat espanyol, que respon a Ctxt.es les preguntes que li fa Gorka Castillo. Arabi denuncia la complicitat de tots els governs espanyols amb Rabat per no posar en perill els beneficis econòmics dels tractats amb Rabat i posa el dit a la nafra de la diplomàcia espanyola, que ha bandejat la defensa de la població del que un dia va ser colònia espanyola. El Polisario continua defensant el referèndum d'autodeterminació que propugna l'ONU i no perd l'esperança. Arabi diu en l'entrevista que el reconeixement d'Israel fet per Rabat a canvi del suport nord-americà és molt impopular entre la població marroquina.
L'efemèride
Tal dia com avui de l'any 1975, setmanes després de la mort del dictador Francisco Franco, es forma a Barcelona el Consell de les Forces Polítiques de Catalunya, que aplega gairebé totes les formacions del país que coincidien en les peticions de democràcia, amnistia i autogovern. En formaven part el Partit Carlí, Unió, Front Nacional de Catalunya, ERC, Partit Popular de Catalunya (res a veure amb l'actual PP), Convergència Socialista de Catalunya, PSUC, Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans, Esquerra Democràtica, CDC, i Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya. Demanaven restituir la Generalitat i garantir els drets universals i es van dissoldre com a Consell arran de les primeres eleccions lliures, les de 1977.
L'aniversari
El 23 de desembre de l'any 1815 va néixer a Centelles, a la comarca d'Osona, l'enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, que va morir a Cantàbria el 1876. Va estudiar al seminari de Vic, però distanciat de la família es va traslladar primer a Barcelona i després a Madrid. Va provar de ser arquitecte i va acabar optant per l'enginyeria de ponts i camins. De tendència progressista va ser regidor a Barcelona, diputat a Madrid i president de la Diputació de Barcelona.
La seva gran obra és, sens dubte, la urbanització de l'Eixample, que va expandir Barcelona amb la seva singular forma de rajola de xocolata i els xamfrans i interiors d'illa, que ell hauria volgut totalment enjardinats i més oberts. El pla Cerdà es va posar en marxa el 1859 en contra de la burgesia local i per imposició del govern espanyol. El reconeixement a la seva obra li arribaria amb molta posterioritat a la seva mort. En vida va ser molt criticat i va afrontar problemes econòmics. Aquest documental del Canal 33 amb Lluís Permanyer us explica bé la seva figura i obra.
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital
subdirector de NacióDigital
Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per rebre'l