22
de desembre
del
2020
"No podem, però tampoc volem competir amb Vox en el terreny de la radicalitat". Així s'expressa un dirigent del Partit Popular de Catalunya per explicar com pensen afrontar a la formació conservadora el pols que mantenen per la franja més dura de l'electorat de dretes, quan la política catalana ja s'enfila cap a les eleccions del 14-F. Entre els quadres del PP català assenyalen que les dades del CIS d'aquest dilluns ja apunten a una consolidació de certa remuntada del PP i una clara distància respecte a la formació ultra (3,8% i 1,6% per al PP i Vox, respectivament).
En el si de la direcció del partit hi ha coincidència absoluta amb Génova pel que fa al tractament donat als de Vox: "Indiferència absoluta". En això no hi ha cap esquerda entre Pablo Casado i Alejandro Fernández, que preserven un canal directe de comunicació i plena sintonia. Al PP veuen Abascal en una dinàmica "trumpiana" i descontrolada, i consideren que un intent d'emular les seves consignes és suïcida: "El programa de Vox a Catalunya és la detenció, empresonament i il.ilegalizació de tots els separatistes i la supressió de totes les autonomies. I aquí ja no podem competir".
Però aquest convenciment compartit no vol dir que no tinguin ben present a aquest adversari sorgit del seu propi tronc i amb qui durant un temps van mantenir una relació, com a mínim, ambigua, i amb episodis de clara complicitat, com es va evidenciar en la famosa fotografia de la plaça Colón de Madrid. En aquest sentit, al PP es recorda que Alejandro Fernández va ser dels primers dirigents del partit a desmarcar-se de Vox, a qui veu com un exponent més del populisme. La peculiar felicitació de Nadal de Fernández, parlant de les divisions entre catalans i mostrant un gat i un gos en actitud amable és esmentada al carrer d'Urgell com un exemple més de la voluntat del partit de destacar el caire moderat del PP.
A la llarga, al PP català estan convençuts que una estratègia "indiferent" respecte als de Santiago Abascal els donarà més rèdit electoral que entrar en una pugna de radicalització. "Ens interessa molt més conquerir l'immens espai de centre dreta liberal", asseguren. La versió oficial al PP català és assenyalar la "moderació" del discurs de Pablo Casado, expressada en la seva intervenció en el debat de la moció de censura presentada per Abascal contra el govern de Pedro Sánchez. En aquella ocasió, Casado va ser molt dur amb Vox subratllant les diferències entre totes dues sigles.
El projecte és la reconstrucció d'un espai polític a mig termini: reunir els catalans que se senten de dretes o, en el lèxic dels populars, de "centre dreta". Un espai que, per ells, és més ampli del que molts creuen, i fa frontera amb el sobiranisme, per una banda, però també amb Vox, per l'altra.
El risc: més indignació del "carrer de dretes"
En el nucli dirigent del PP català també s'és conscient que l'estratègia d'"ignorar" Vox té els seus riscos. Els missatges emesos des de Vox, malgrat el seu extremisme, tenen el seu públic. I en pot tenir més si la indignació social va en augment en els segments més a la dreta, el que es podria anomenar "el carrer de dretes" . Aquest és el principal temor del PP per als propers mesos. Però la cúpula popular no està disposada, ara per ara, de tornar a "la fotografia de Colón", una línia que no té consens en el si de l'organització.
I la llengua? Mirant Ciutadans
Quan se'ls pregunta als dirigents del PP si faran cavall de batalla de la llengua, es limiten a dir que tan sols insistiran en "el compliment de les sentències", en referència a la que va emetre recentment el TSJC sobre el 25% del castellà en els plans d'ensenyament. "Insistirem en temes com la defensa de la propietat privada i la llibertat educativa, temes propis d'un partit de govern".
Però no poden defugir el front lingüístic, ja que al costat del pols amb Vox, el PP mira de reüll a Ciutadans. Els populars estan convençuts que el temps juga a favor seu i s'han llançat des de fa temps a fer-se amb les restes de les sigles que ara gestiona Inés Arrimadas. El tema lingüístic i l'atac furibund contra tot el que sigui normalització del català troba de seguida escalf entre l'electorat taronja i aquest factor no pot ser desconegut per un PP que té un marge estret de maniobra en aquest tema. També s'ha vist amb l'ofensiva contra la llei Celáa, amb tota la plana major del PP manifestant-se de forma bel·ligerant.
En el si de la direcció del partit hi ha coincidència absoluta amb Génova pel que fa al tractament donat als de Vox: "Indiferència absoluta". En això no hi ha cap esquerda entre Pablo Casado i Alejandro Fernández, que preserven un canal directe de comunicació i plena sintonia. Al PP veuen Abascal en una dinàmica "trumpiana" i descontrolada, i consideren que un intent d'emular les seves consignes és suïcida: "El programa de Vox a Catalunya és la detenció, empresonament i il.ilegalizació de tots els separatistes i la supressió de totes les autonomies. I aquí ja no podem competir".
Però aquest convenciment compartit no vol dir que no tinguin ben present a aquest adversari sorgit del seu propi tronc i amb qui durant un temps van mantenir una relació, com a mínim, ambigua, i amb episodis de clara complicitat, com es va evidenciar en la famosa fotografia de la plaça Colón de Madrid. En aquest sentit, al PP es recorda que Alejandro Fernández va ser dels primers dirigents del partit a desmarcar-se de Vox, a qui veu com un exponent més del populisme. La peculiar felicitació de Nadal de Fernández, parlant de les divisions entre catalans i mostrant un gat i un gos en actitud amable és esmentada al carrer d'Urgell com un exemple més de la voluntat del partit de destacar el caire moderat del PP.
A la llarga, al PP català estan convençuts que una estratègia "indiferent" respecte als de Santiago Abascal els donarà més rèdit electoral que entrar en una pugna de radicalització. "Ens interessa molt més conquerir l'immens espai de centre dreta liberal", asseguren. La versió oficial al PP català és assenyalar la "moderació" del discurs de Pablo Casado, expressada en la seva intervenció en el debat de la moció de censura presentada per Abascal contra el govern de Pedro Sánchez. En aquella ocasió, Casado va ser molt dur amb Vox subratllant les diferències entre totes dues sigles.
El projecte és la reconstrucció d'un espai polític a mig termini: reunir els catalans que se senten de dretes o, en el lèxic dels populars, de "centre dreta". Un espai que, per ells, és més ampli del que molts creuen, i fa frontera amb el sobiranisme, per una banda, però també amb Vox, per l'altra.
El risc: més indignació del "carrer de dretes"
En el nucli dirigent del PP català també s'és conscient que l'estratègia d'"ignorar" Vox té els seus riscos. Els missatges emesos des de Vox, malgrat el seu extremisme, tenen el seu públic. I en pot tenir més si la indignació social va en augment en els segments més a la dreta, el que es podria anomenar "el carrer de dretes" . Aquest és el principal temor del PP per als propers mesos. Però la cúpula popular no està disposada, ara per ara, de tornar a "la fotografia de Colón", una línia que no té consens en el si de l'organització.
I la llengua? Mirant Ciutadans
Quan se'ls pregunta als dirigents del PP si faran cavall de batalla de la llengua, es limiten a dir que tan sols insistiran en "el compliment de les sentències", en referència a la que va emetre recentment el TSJC sobre el 25% del castellà en els plans d'ensenyament. "Insistirem en temes com la defensa de la propietat privada i la llibertat educativa, temes propis d'un partit de govern".
Però no poden defugir el front lingüístic, ja que al costat del pols amb Vox, el PP mira de reüll a Ciutadans. Els populars estan convençuts que el temps juga a favor seu i s'han llançat des de fa temps a fer-se amb les restes de les sigles que ara gestiona Inés Arrimadas. El tema lingüístic i l'atac furibund contra tot el que sigui normalització del català troba de seguida escalf entre l'electorat taronja i aquest factor no pot ser desconegut per un PP que té un marge estret de maniobra en aquest tema. També s'ha vist amb l'ofensiva contra la llei Celáa, amb tota la plana major del PP manifestant-se de forma bel·ligerant.