28
de desembre
del
2021
Actualitzat
a les
10:40h
Al març la pandèmia de Covid-19 va concentrar tots els focus mediàtics. Els contagis, les decisions polítiques per frenar-los i les conseqüències socials i econòmiques derivades de l'epidèmia van monopolitzar el contingut informatiu durant moltes setmanes. El món ha anat tornant a poc a poc a una normalitat estranya i les informacions no relacionades amb la Covid-19 s'han anat obrint pas, tot i que encara ara tot continua condicionat a l'evolució de la pandèmia.
Això ha provocat que al llarg de l'any hagin passat desapercebudes informacions rellevants que, en altres circumstàncies haguessin tingut molt més ressò. Dels rècords de contaminació a la corrupció política, passant per cops judicials a grans empreses, tot seguit deu exemples:
1. Rècord de CO2 acumulat a l'atmosfera
El mes de maig es va registrar una concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera de 417 parts per milió. Una dada que representa un màxim històric des que es van començar a mesurar les emissions el 1958. En contra del que molts pensaven, les dades de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units evidencien que la pandèmia i el confinament no han contribuït a rebaixar els nivells de contaminació. L'increment en l'ús d'energia elèctrica i també els incendis forestals cada cop més freqüents arreu del món són causants d'aquest increment.
La contaminació a Barcelona. Foto: Europa Press
El mes de maig es va registrar una concentració de diòxid de carboni (CO2) a l'atmosfera de 417 parts per milió. Una dada que representa un màxim històric des que es van començar a mesurar les emissions el 1958. En contra del que molts pensaven, les dades de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units evidencien que la pandèmia i el confinament no han contribuït a rebaixar els nivells de contaminació. L'increment en l'ús d'energia elèctrica i també els incendis forestals cada cop més freqüents arreu del món són causants d'aquest increment.
2. La NASA busca vida a Mart
Al juliol la NASA va enviar a Mart la missió Mars 2020 Perseverance amb l'objectiu de detectar signes de vida microbiana al planeta vermell. És la primera vegada que l'agència espacial envia a Mart una missió amb aquest objectiu des del 1970. La missió, a més, ha estat possible en part gràcies a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), creadora d'un sensor de vent incorporat al vehicle explorador que la NASA va enviar a Mart.
El sensor dissenyat per la UPC. Foto: ACN
Al juliol la NASA va enviar a Mart la missió Mars 2020 Perseverance amb l'objectiu de detectar signes de vida microbiana al planeta vermell. És la primera vegada que l'agència espacial envia a Mart una missió amb aquest objectiu des del 1970. La missió, a més, ha estat possible en part gràcies a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), creadora d'un sensor de vent incorporat al vehicle explorador que la NASA va enviar a Mart.
3. Les negociacions pel Brexit
El 31 de desembre acaba el període de transició del Brexit iniciat el 31 de gener. L'objectiu era que aquests mesos servissin per pactar una sortida de la UE el menys abrupta possible i l'objectiu no es va aconseguir fins a última hora, el 24 de desembre. L'acord de la nit de Nadal estableix les relacions entre les dues parts sobre el control fronterer i de duanes, la immigració i la pesca, que ha estat l'últim escull a superar per tancar el pacte. Amb l'acord del Brexit aconseguit, el Regne Unit començarà el 2021 centrat a frenar la nova variant de Covid-19 detectada a les illes britàniques.
El primer ministre britànic, Boris Johnson, en una imatge d'arxiu. Foto: Europa Press
El 31 de desembre acaba el període de transició del Brexit iniciat el 31 de gener. L'objectiu era que aquests mesos servissin per pactar una sortida de la UE el menys abrupta possible i l'objectiu no es va aconseguir fins a última hora, el 24 de desembre. L'acord de la nit de Nadal estableix les relacions entre les dues parts sobre el control fronterer i de duanes, la immigració i la pesca, que ha estat l'últim escull a superar per tancar el pacte. Amb l'acord del Brexit aconseguit, el Regne Unit començarà el 2021 centrat a frenar la nova variant de Covid-19 detectada a les illes britàniques.
4. Osàcar implica Mas en el blanqueig de capitals
L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Daniel Osàcar, va admetre a l'octubre, davant del jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional, el blanqueig de capitals del partit. També va assenyalar Artur Mas i va dir que el líder del partit i expresident de la Generalitat tenia constància d'aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l'exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d'aquestes pràctiques.
L'extresorer de CDC, Daniel Osàcar. Foto: ACN
L'extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Daniel Osàcar, va admetre a l'octubre, davant del jutge José de la Mata de l'Audiència Nacional, el blanqueig de capitals del partit. També va assenyalar Artur Mas i va dir que el líder del partit i expresident de la Generalitat tenia constància d'aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l'exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d'aquestes pràctiques.
5. Nivells històrics de deforestació a l'Amazones
El Sistema d'Alerta de Deforestació de l'Institut de l'Home i el Medi Ambient de l'Amazònia alertava al juny de la pèrdua de 4.567 kilòmetres quadrats de la selva de l'Amazones en els 10 mesos anteriors. L'estudi assenyalava com a causes principals de l'increment de la deforestació l'augment del consum de carn, l'expansió de la ramaderia expansiva, el cultiu de la soja i la creació de pastures pels ramats. L'extinció d'espècies, un increment de les malalties en els humans i l'augment d'emissions de diòxid de carboni són les conseqüències principals de la deforestació.
Incendi a l'Amazones. Foto: Europa Press
El Sistema d'Alerta de Deforestació de l'Institut de l'Home i el Medi Ambient de l'Amazònia alertava al juny de la pèrdua de 4.567 kilòmetres quadrats de la selva de l'Amazones en els 10 mesos anteriors. L'estudi assenyalava com a causes principals de l'increment de la deforestació l'augment del consum de carn, l'expansió de la ramaderia expansiva, el cultiu de la soja i la creació de pastures pels ramats. L'extinció d'espècies, un increment de les malalties en els humans i l'augment d'emissions de diòxid de carboni són les conseqüències principals de la deforestació.
6. Cop del Suprem a Glovo
El Tribunal Suprem va sentenciar el 23 de desembre que els riders de Glovo són falsos autònoms. La sentència estableix que hi ha una relació laboral entre el repartidor a domicili i l'empresa i això a la pràctica suposa que els repartidors han de ser assalariats. També que l'empresa hagi de pagar les corresponents quotes a la Seguretat Social. Inspecció de Treball va fer públic a l'octubre que entre 2019 i 2020 ha donat d'alta com a treballadors 11.013 riders. La sentència suposa un cop al model de Glovo, que durant la pandèmia ha estat sota el focus precisament per les condicions laborals dels treballadors.
Un repartidor de Glovo a Barcelona. Foto: Helena Margarit
El Tribunal Suprem va sentenciar el 23 de desembre que els riders de Glovo són falsos autònoms. La sentència estableix que hi ha una relació laboral entre el repartidor a domicili i l'empresa i això a la pràctica suposa que els repartidors han de ser assalariats. També que l'empresa hagi de pagar les corresponents quotes a la Seguretat Social. Inspecció de Treball va fer públic a l'octubre que entre 2019 i 2020 ha donat d'alta com a treballadors 11.013 riders. La sentència suposa un cop al model de Glovo, que durant la pandèmia ha estat sota el focus precisament per les condicions laborals dels treballadors.
7. Adeu a la Constitució de Pinochet
La mobilització popular va sacsejar Xile el 2019 però el seu resultat ha passat més desapercebut el 2020 a causa de l'epidèmia. El que va començar fa un any com a revolta ha continuat enguany amb un referèndum el 25 d'octubre que va enterrar la Constitució del dictador Pinochet. Més del 78% dels electors van apostar per obrir un procés constituent i la participació va superar el 50% tot i les restriccions per la pandèmia.
Les protestes a Xile han derivat en el referèndum. Foto: F. Estrada/Notimex/dpa
La mobilització popular va sacsejar Xile el 2019 però el seu resultat ha passat més desapercebut el 2020 a causa de l'epidèmia. El que va començar fa un any com a revolta ha continuat enguany amb un referèndum el 25 d'octubre que va enterrar la Constitució del dictador Pinochet. Més del 78% dels electors van apostar per obrir un procés constituent i la participació va superar el 50% tot i les restriccions per la pandèmia.
8. El relleu industrial de Nissan
Les tres fàbriques que Nissan tancarà a Catalunya representen un 1,3% del PIB del país. L'adeu de la multinacional automobilística no ha passat desapercebut però el debat sobre qui ocuparà el seu lloc ha quedat en un segon pla. Sobre la taula hi ha la possibilitat que s'hi instal·li una planta de producció de bateries, una de fabricació de vehicles elèctrics o un hub integrat per diverses empreses de mobilitat elèctrica. A més de saber qui ocuparà el lloc de la multinacional japonesa, caldrà veure si es podrà quedar amb tots els treballadors segons les condicions recollides a l'ERO.
Manifestació dels treballadors de Nissan. Foto: Europa Press
Les tres fàbriques que Nissan tancarà a Catalunya representen un 1,3% del PIB del país. L'adeu de la multinacional automobilística no ha passat desapercebut però el debat sobre qui ocuparà el seu lloc ha quedat en un segon pla. Sobre la taula hi ha la possibilitat que s'hi instal·li una planta de producció de bateries, una de fabricació de vehicles elèctrics o un hub integrat per diverses empreses de mobilitat elèctrica. A més de saber qui ocuparà el lloc de la multinacional japonesa, caldrà veure si es podrà quedar amb tots els treballadors segons les condicions recollides a l'ERO.
9. Sense Jocs Olímpics
La pandèmia ha obligat a ajornar els Jocs Olímpics de Tòquio, una decisió que el Comitè Olímpic Internacional no es veia obligat a prendre des del 1944, quan l'esdeveniment que s'havia de celebrar a Londres es va cancel·lar a causa de la Segona Guerra Mundial. Quatre anys abans tampoc va haver-hi Jocs pel mateix motiu i en aquella ocasió la ciutat amfitriona era precisament Tòquio. La Segona Guerra Mundial també va ser la causant de la suspensió dels Jocs Olímpics d'Hivern a Sapporo (Japó) el 1940 i dels de Cortina d'Ampezzo (Itàlia) el 1944. La Primera Guerra Mundial també va obligar a suspendre uns Jocs Olímpics, en aquest cas el 1916 a Berlín.
La bandera olímpica no ha onejat a Tòquio. Foto: COI
La pandèmia ha obligat a ajornar els Jocs Olímpics de Tòquio, una decisió que el Comitè Olímpic Internacional no es veia obligat a prendre des del 1944, quan l'esdeveniment que s'havia de celebrar a Londres es va cancel·lar a causa de la Segona Guerra Mundial. Quatre anys abans tampoc va haver-hi Jocs pel mateix motiu i en aquella ocasió la ciutat amfitriona era precisament Tòquio. La Segona Guerra Mundial també va ser la causant de la suspensió dels Jocs Olímpics d'Hivern a Sapporo (Japó) el 1940 i dels de Cortina d'Ampezzo (Itàlia) el 1944. La Primera Guerra Mundial també va obligar a suspendre uns Jocs Olímpics, en aquest cas el 1916 a Berlín.
10. Les dificultats per regular els lloguers
El 9 de setembre el curs polític començava a Catalunya amb la històrica aprovació de la regulació del preu dels lloguers. A la pràctica, la regulació està costant d'implementar. El sector immobiliari ha intentat esquivar-la i la Generalitat ha decidit no actuar d'ofici per sancionar incompliments fins al 2021. La llei, a més, es veu amenaçada pel recurs que el PP ja ha anunciat que presentarà al Tribunal Constitucional. Per ara, però, la mesura continua vigent i és plenament aplicable.
Pisos en lloguer a Barcelona. Foto: Ricard Novella
El 9 de setembre el curs polític començava a Catalunya amb la històrica aprovació de la regulació del preu dels lloguers. A la pràctica, la regulació està costant d'implementar. El sector immobiliari ha intentat esquivar-la i la Generalitat ha decidit no actuar d'ofici per sancionar incompliments fins al 2021. La llei, a més, es veu amenaçada pel recurs que el PP ja ha anunciat que presentarà al Tribunal Constitucional. Per ara, però, la mesura continua vigent i és plenament aplicable.