21
de desembre
del
2020
Actualitzat
a la
13:32h
ERC es manté com la formació més citada pel que fa a intenció directa de vot al Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), però el baròmetre de desembre limita el seu avantatge en relació al sondeig de novembre. Segons l'enquesta feta pública aquest dilluns, un 16,7% de catalans va respondre que votaria els republicans, un percentatge que creix fins al 19,4% si se li sumen els enquestats que, tot i no saber a qui votarien, tenen aquesta formació com la preferida. És un percentatge inferior al 23,2% de fa un mes, mentre que el PSC cau menys, del 17,3% al 16,4%, i JxCat, en canvi, creix del 8,8% a l'11,3%.
En tot cas, cal tenir en compte que es tracta de respostes directes dels enquestats i, per tant, no passen cap filtre per corregir els possibles biaixos de la mostra. De fet, la caiguda d'ERC es podria explica, en part, per aquest fet, ja que el seu record de vot també cau molt respecte el baròmetre de novembre, cosa que implica que aquest cop s'han preguntat a molts menys exvotants republicans -els que més opcions tindrien de tornar a fer-hi confiança-. En concret, un 2,7% dels enquestats de tot l'Estat reconeixen el novembre que havien votat ERC a les eleccions espanyoles de fa un any, percentatge que ha caigut ara al 2,2%, un 18,5% menys, mentre que la intenció de vot (més simpatia) cau un 16,4%.
Més enllà d'ERC, PSC i JxCat, la quarta força amb més intenció directa de vot i simpatia seria En Comú Podem, amb el 8,6%, per davant de Cs (8,2%), CUP (5,2%), PP (3,8%) i Vox i PDECat (empatats a 1,6%). Es tracta de percentatges sobre el total dels enquestats, incloent el 12,6% que admet ja que no votaria i 6,2% que no ho sap o no contesta.
Pel que fa a la gestió de la Generalitat durant els últims anys, només un 15,2% la considera bona o molt bona, mentre que un 39,9% la veu regular i un 42,1%, dolenta o molt dolenta. Una mica més equilibrada és la valoració de la gestió concreta de Pere Aragonès com a vicepresident amb funcions de presidenta, la qual és bona o molt bona pel 16,4% dels enquestats, regular pel 39,2% i dolenta o molt dolenta pel 24,5%.
Pel que fa als lideratges, el més valorat és el d'Oriol Junqueras (5,2 en una escala d'1 a 10), seguit del ministre Salvdor Illa (4,8), el dirigent dels comuns Jaume Asens (4,4) i, empatats en 4,2, el socialista Miquel Iceta, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, i el diputat cupaire Carles Riera. Just per darrere se situa la republicana Marta Rovira (4,1), seguida dels expresidents Carles Puigdemont (3,8) i Quim Torra (3,7). Els menys valorats són els dirigents a Catalunya del PP (Alejandro Fernández, amb un 3) i de Cs (Carlos Carrizosa, amb 2,8, i Lorena Roldán, amb 2,6).
Preguntats pel president preferit per la Generalitat, s'imposaria Junqueras (17,7%), per davant d'Iceta (15,1%) i de Puigdemont (13%). Molt lluny se situen Illa (2,9%), Carrizosa (2,8%), Fernández (2%) o Torra (2%). Aragonés només és citat per l'1,8%, empatat amb Riera i just per sota de Rovira (1,7%).
El CIS sí que ofereix estimació de vot de cara a unes eleccions estatals -ponderant la mostra per diverses variables, com el record de vot-, però no ho fa de cara a unes eleccions catalanes, malgrat que, en els darrers baròmetres, hagi reforçat la mostra a Catalunya amb prop de 1.400 enquestes i un bloc de preguntes específic sobre els comicis al Parlament. Sense aquesta ponderació, la intenció directa de vot és una variable orientativa però inexacta, sobretot perquè no permet fer aflorar el vot ocult de molts partits, incloent JxCat (però també PP o Vox), a qui vota força més gent de la que acostumen a detectar les enquestes en brut.
A nivell estatal, s'estima que el PSOE tornaria a guanyar, amb un 29,5% de vots -quasi un punt menys que fa un mes-, molt per davant del PP, amb el 19,2%, el qual recuperaria cert terreny. Vox seria clarament tercera força, amb el 14%, mentre que Podem i les seves confluències pugnarien amb un Cs a l'alça pel quart lloc, amb el 10,8% i el 10,5% de suports, respectivament. Entre els partits independentistes, ERC seria el més votat (2,9%), per davant de JxCat (1,7%) i la CUP (0,8%).
En tot cas, cal tenir en compte que es tracta de respostes directes dels enquestats i, per tant, no passen cap filtre per corregir els possibles biaixos de la mostra. De fet, la caiguda d'ERC es podria explica, en part, per aquest fet, ja que el seu record de vot també cau molt respecte el baròmetre de novembre, cosa que implica que aquest cop s'han preguntat a molts menys exvotants republicans -els que més opcions tindrien de tornar a fer-hi confiança-. En concret, un 2,7% dels enquestats de tot l'Estat reconeixen el novembre que havien votat ERC a les eleccions espanyoles de fa un any, percentatge que ha caigut ara al 2,2%, un 18,5% menys, mentre que la intenció de vot (més simpatia) cau un 16,4%.
Més enllà d'ERC, PSC i JxCat, la quarta força amb més intenció directa de vot i simpatia seria En Comú Podem, amb el 8,6%, per davant de Cs (8,2%), CUP (5,2%), PP (3,8%) i Vox i PDECat (empatats a 1,6%). Es tracta de percentatges sobre el total dels enquestats, incloent el 12,6% que admet ja que no votaria i 6,2% que no ho sap o no contesta.
Pel que fa a la gestió de la Generalitat durant els últims anys, només un 15,2% la considera bona o molt bona, mentre que un 39,9% la veu regular i un 42,1%, dolenta o molt dolenta. Una mica més equilibrada és la valoració de la gestió concreta de Pere Aragonès com a vicepresident amb funcions de presidenta, la qual és bona o molt bona pel 16,4% dels enquestats, regular pel 39,2% i dolenta o molt dolenta pel 24,5%.
Pel que fa als lideratges, el més valorat és el d'Oriol Junqueras (5,2 en una escala d'1 a 10), seguit del ministre Salvdor Illa (4,8), el dirigent dels comuns Jaume Asens (4,4) i, empatats en 4,2, el socialista Miquel Iceta, la candidata dels comuns, Jéssica Albiach, i el diputat cupaire Carles Riera. Just per darrere se situa la republicana Marta Rovira (4,1), seguida dels expresidents Carles Puigdemont (3,8) i Quim Torra (3,7). Els menys valorats són els dirigents a Catalunya del PP (Alejandro Fernández, amb un 3) i de Cs (Carlos Carrizosa, amb 2,8, i Lorena Roldán, amb 2,6).
Preguntats pel president preferit per la Generalitat, s'imposaria Junqueras (17,7%), per davant d'Iceta (15,1%) i de Puigdemont (13%). Molt lluny se situen Illa (2,9%), Carrizosa (2,8%), Fernández (2%) o Torra (2%). Aragonés només és citat per l'1,8%, empatat amb Riera i just per sota de Rovira (1,7%).
El CIS sí que ofereix estimació de vot de cara a unes eleccions estatals -ponderant la mostra per diverses variables, com el record de vot-, però no ho fa de cara a unes eleccions catalanes, malgrat que, en els darrers baròmetres, hagi reforçat la mostra a Catalunya amb prop de 1.400 enquestes i un bloc de preguntes específic sobre els comicis al Parlament. Sense aquesta ponderació, la intenció directa de vot és una variable orientativa però inexacta, sobretot perquè no permet fer aflorar el vot ocult de molts partits, incloent JxCat (però també PP o Vox), a qui vota força més gent de la que acostumen a detectar les enquestes en brut.
A nivell estatal, s'estima que el PSOE tornaria a guanyar, amb un 29,5% de vots -quasi un punt menys que fa un mes-, molt per davant del PP, amb el 19,2%, el qual recuperaria cert terreny. Vox seria clarament tercera força, amb el 14%, mentre que Podem i les seves confluències pugnarien amb un Cs a l'alça pel quart lloc, amb el 10,8% i el 10,5% de suports, respectivament. Entre els partits independentistes, ERC seria el més votat (2,9%), per davant de JxCat (1,7%) i la CUP (0,8%).