20
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
21
de desembre
a les
15:58h
Paul Preston acaba de lliurar una nova part de la seva documentació a l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet, on va decidir cedir el seu fons l'any 2015. És un senyal més de la vinculació d'aquest investigador prestigiós a Catalunya. Un altre és el català perfecte amb què s'expressa i en què ens atén en aquesta entrevista.
Nascut a Liverpool el 1946, Preston ha impartit classes d'història en algunes de les més prestigioses universitats del Regne Unit, de Reading a la London School of Economics. És doctor honoris causa per la UB i la URV, i ha estat Premi Pompeu Fabra 2012 a la difusió de la llengua catalana. Amb una bibliografia historiogràfica que aclapara i en què destaquen les biografies Franco: Caudillo de España i Juan Carlos, el rey de un pueblo, ens explica quins temes està preparant en aquest moment.
- Acaba d'enviar una altra part del seu fons a Poblet. Què destacaria del material?
- Sí, és la quarta remesa que faig. El més rellevant és la moltíssima documentació en articles i cartes, corresponent a corresponsals de guerra estrangers durant la Guerra Civil, que va ser la base del llibre Idealistes sota les bales, que en anglès tenia un títol més bonic, Vam veure morir Espanya. És un treball que em va costar molts anys, però és de les coses més interessants que he trobat al llarg de la meva recerca.
- En quin tema està treballant ?
- En una continuació del meu llibre L'holocaust espanyol. Vaig descobrir fa uns anys que la meva vocació era la biografia. I he escrit biografies àmplies de Franco, Joan Carles I o Santiago Carrillo. Però una cosa que encara m'atreu més són els llibres que apleguen una col·lecció de biografies col·lectives. En el cas d'un dictador com Franco, hi ha aspectes que són més avorrits. En canvi, m'agrada fer biografies de figures menys destacades, com la vida d'un grup de dones a Palomas de guerra. I ara mateix estic acabant la biografia d'un conjunt de persones que van tenir un paper important en la repressió.
- Serà molt llegit. Quins són els protagonistes principals?
- Tinc dos assassins, l'assassí del nord, que és el general Mola, i l'assassí del sud, Queipo de Llano. Un policia corrupte com Mauricio Carlavilla. Un a qui anomeno el missatger, un boig poliglot que duia els corresponsals estrangers pel camp de batalla. He trobat milers de cartes seves. I a hores d'ara estic escrivint el capítol sobre José María Pemán, un home que encara manté una imatge de persona benèvola. No es pot imaginar les coses que he trobat de l'entorn de la Guerra Civil.
- Pemán va guanyar algunes simpaties a Catalunya quan va escriure a finals dels seixanta un article a l'ABC titulat El catalán, un vaso de agua clara, que li van demanar alguns intel·lectuals catalans.
- Doncs jo tinc molts articles seus en contra del català. Però dels anys trenta. I d'abans de la Guerra Civil, de quan es va elaborar l'Estatut de 1932. Aleshores deia que era un dialecte.
- Es va intentar reconvertir al final del règim.
- Era falangista i es passejava per tot arreu com a falangista. Era consejero nacional de FET i de les JONS. I després assegurava que no i que l'havien obligat. Era un mentider al·lucinant.
- Un dels vostres darrers llibres és Un poble traït. Aquest títol resumeix la història d'Espanya des de finals del XIX?
- El problema és que podria resumir la història de molts països del món. Hi ha pocs dirigents polítics que actuïn en favor del seu poble. Tenim ara un cas a Gran Bretanya que és horrible. Però sí, jo diria que el poble espanyol ha estat traït per la classe dirigent. Per dues raons, per la seva corrupció i per la seva incompetència.
- Ha aprofundit en la figura del rei Joan Carles de Borbó, que ara es troba enmig dels focus per l'acumulació d'escàndols que arrossega. Quin creu que serà el seu lloc a la història?
- Jo sempre dic que soc historiador, no futuròleg. Però crec sincerament que el paper de Joan Carles I durant la Transició, neutralitzant les forces armades, perquè es pogués fer la transacció, que va ser la base de la negociació de la Transició, serà valorat pels historiadors. Serà una cosa que quedarà d'aquí a cinquanta anys, si és que encara existeixen els historiadors o un món.
- I tot el pes del cúmul d'escàndols?
- Tot això, com també els seus afers sentimentals, seran una nota a peu de pàgina.
- Sobre el rei Joan Carles de Borbó, amb tot el que ara sap, hagués canviat la interpretació del personatge?
- Diria que la majoria de la meva biografia de Joan Carles I seria la mateixa i l’última part seguiria la línia que es pot veure en El poble traït encara amb més detalls.
- Ha biografiat també el general Franco. S'imaginava que a hores d'ara continuaria sent tan present en l'imaginari i en el debat polític a la societat espanyola?
- Una de les coses que va fer Franco, des de l'inici de l'esforç bèl·lic, va ser engegar una neteja nacional de cervell completa. Va establir un règim de terror i alhora de control sobre els mitjans de comunicació i l'ensenyament que va ser una neteja de cervell nacional. Al morir, la democràcia no podia fer el mateix. Moltes generacions es van criar pensant que Franco era el salvador d'Espanya i el creador de la prosperitat, assumint el que van ser tots els mites construïts pel franquisme. Són coses que expliquen que existeixin coses increïbles, com la Fundació Nacional Francisco Franco. Era de preveure que la presència de Franco continuaria sent present. Però crec que cada cop menys.
- Vostè va tenir una infantesa dura. És fill de l'Anglaterra treballadora i popular. Això dona una perspectiva diferent a l'hora de mirar el passat i la història?
- Quan jo era jove, la majoria dels historiadors establerts eren de procedència burgesa i s'havien educat en els anomenats public schools, que són les escoles privades, que es diuen públiques... Això és una cosa molt complicada. Potser això m'ha donat més simpatia pels perdedors de la història. Si em permet un comentari, potser per això vaig lamentar veure que el Barça havia contractat Koeman...
- L'accés als alts estudis per part de joves d'origen treballador, com en el vostre cas, va ser factible per les polítiques laboristes?
- En el sistema educacional, el problema és que hi ha dos sistemes, l'estatal i el molt més privilegiat sistema que es diu Public Schools. És clar que, a partir del govern laborista de Clement Atlee del 1945, molts estudiants de classe obrera van poder aspirar a les universitats d'elit però amb grans desavantatges. El mateix es pot dir de la possibilitat d'ascendir dins dels partits polítics, tot i que era molt més factible dins del Partit Laborista.
- El fenomen de les fake news, de continuar, pot fer més difícil encara la tasca dels historiadors?
- Jo crec que sí. Evidentment. Una de les fonts més importants de l'historiador és el seguiment i l'anàlisi de la premsa. En aquest sentit, he de dir que no tinc cap enveja per la tasca de l'historiador del futur. Crec que ho tindrà difícil. Actualment, trobo al·lucinant observar la capacitat dels dirigents polítics de dir mentides. Ho veiem contínuament als Estats Units o al Regne Unit. És pitjor que fa uns anys.
Nascut a Liverpool el 1946, Preston ha impartit classes d'història en algunes de les més prestigioses universitats del Regne Unit, de Reading a la London School of Economics. És doctor honoris causa per la UB i la URV, i ha estat Premi Pompeu Fabra 2012 a la difusió de la llengua catalana. Amb una bibliografia historiogràfica que aclapara i en què destaquen les biografies Franco: Caudillo de España i Juan Carlos, el rey de un pueblo, ens explica quins temes està preparant en aquest moment.
- Acaba d'enviar una altra part del seu fons a Poblet. Què destacaria del material?
- Sí, és la quarta remesa que faig. El més rellevant és la moltíssima documentació en articles i cartes, corresponent a corresponsals de guerra estrangers durant la Guerra Civil, que va ser la base del llibre Idealistes sota les bales, que en anglès tenia un títol més bonic, Vam veure morir Espanya. És un treball que em va costar molts anys, però és de les coses més interessants que he trobat al llarg de la meva recerca.
- En quin tema està treballant ?
- En una continuació del meu llibre L'holocaust espanyol. Vaig descobrir fa uns anys que la meva vocació era la biografia. I he escrit biografies àmplies de Franco, Joan Carles I o Santiago Carrillo. Però una cosa que encara m'atreu més són els llibres que apleguen una col·lecció de biografies col·lectives. En el cas d'un dictador com Franco, hi ha aspectes que són més avorrits. En canvi, m'agrada fer biografies de figures menys destacades, com la vida d'un grup de dones a Palomas de guerra. I ara mateix estic acabant la biografia d'un conjunt de persones que van tenir un paper important en la repressió.
"No es pot imaginar les coses que he trobat de Pemán d'entorn de la Guerra Civil"
- Serà molt llegit. Quins són els protagonistes principals?
- Tinc dos assassins, l'assassí del nord, que és el general Mola, i l'assassí del sud, Queipo de Llano. Un policia corrupte com Mauricio Carlavilla. Un a qui anomeno el missatger, un boig poliglot que duia els corresponsals estrangers pel camp de batalla. He trobat milers de cartes seves. I a hores d'ara estic escrivint el capítol sobre José María Pemán, un home que encara manté una imatge de persona benèvola. No es pot imaginar les coses que he trobat de l'entorn de la Guerra Civil.
- Pemán va guanyar algunes simpaties a Catalunya quan va escriure a finals dels seixanta un article a l'ABC titulat El catalán, un vaso de agua clara, que li van demanar alguns intel·lectuals catalans.
- Doncs jo tinc molts articles seus en contra del català. Però dels anys trenta. I d'abans de la Guerra Civil, de quan es va elaborar l'Estatut de 1932. Aleshores deia que era un dialecte.
- Es va intentar reconvertir al final del règim.
- Era falangista i es passejava per tot arreu com a falangista. Era consejero nacional de FET i de les JONS. I després assegurava que no i que l'havien obligat. Era un mentider al·lucinant.
- Un dels vostres darrers llibres és Un poble traït. Aquest títol resumeix la història d'Espanya des de finals del XIX?
- El problema és que podria resumir la història de molts països del món. Hi ha pocs dirigents polítics que actuïn en favor del seu poble. Tenim ara un cas a Gran Bretanya que és horrible. Però sí, jo diria que el poble espanyol ha estat traït per la classe dirigent. Per dues raons, per la seva corrupció i per la seva incompetència.
- Ha aprofundit en la figura del rei Joan Carles de Borbó, que ara es troba enmig dels focus per l'acumulació d'escàndols que arrossega. Quin creu que serà el seu lloc a la història?
- Jo sempre dic que soc historiador, no futuròleg. Però crec sincerament que el paper de Joan Carles I durant la Transició, neutralitzant les forces armades, perquè es pogués fer la transacció, que va ser la base de la negociació de la Transició, serà valorat pels historiadors. Serà una cosa que quedarà d'aquí a cinquanta anys, si és que encara existeixen els historiadors o un món.
- I tot el pes del cúmul d'escàndols?
- Tot això, com també els seus afers sentimentals, seran una nota a peu de pàgina.
- Sobre el rei Joan Carles de Borbó, amb tot el que ara sap, hagués canviat la interpretació del personatge?
- Diria que la majoria de la meva biografia de Joan Carles I seria la mateixa i l’última part seguiria la línia que es pot veure en El poble traït encara amb més detalls.
- Ha biografiat també el general Franco. S'imaginava que a hores d'ara continuaria sent tan present en l'imaginari i en el debat polític a la societat espanyola?
- Una de les coses que va fer Franco, des de l'inici de l'esforç bèl·lic, va ser engegar una neteja nacional de cervell completa. Va establir un règim de terror i alhora de control sobre els mitjans de comunicació i l'ensenyament que va ser una neteja de cervell nacional. Al morir, la democràcia no podia fer el mateix. Moltes generacions es van criar pensant que Franco era el salvador d'Espanya i el creador de la prosperitat, assumint el que van ser tots els mites construïts pel franquisme. Són coses que expliquen que existeixin coses increïbles, com la Fundació Nacional Francisco Franco. Era de preveure que la presència de Franco continuaria sent present. Però crec que cada cop menys.
"Amb les fake news, no tinc cap enveja per la tasca de l'historiador del futur, ho tindrà molt difícil"
- Vostè va tenir una infantesa dura. És fill de l'Anglaterra treballadora i popular. Això dona una perspectiva diferent a l'hora de mirar el passat i la història?
- Quan jo era jove, la majoria dels historiadors establerts eren de procedència burgesa i s'havien educat en els anomenats public schools, que són les escoles privades, que es diuen públiques... Això és una cosa molt complicada. Potser això m'ha donat més simpatia pels perdedors de la història. Si em permet un comentari, potser per això vaig lamentar veure que el Barça havia contractat Koeman...
- L'accés als alts estudis per part de joves d'origen treballador, com en el vostre cas, va ser factible per les polítiques laboristes?
- En el sistema educacional, el problema és que hi ha dos sistemes, l'estatal i el molt més privilegiat sistema que es diu Public Schools. És clar que, a partir del govern laborista de Clement Atlee del 1945, molts estudiants de classe obrera van poder aspirar a les universitats d'elit però amb grans desavantatges. El mateix es pot dir de la possibilitat d'ascendir dins dels partits polítics, tot i que era molt més factible dins del Partit Laborista.
- El fenomen de les fake news, de continuar, pot fer més difícil encara la tasca dels historiadors?
- Jo crec que sí. Evidentment. Una de les fonts més importants de l'historiador és el seguiment i l'anàlisi de la premsa. En aquest sentit, he de dir que no tinc cap enveja per la tasca de l'historiador del futur. Crec que ho tindrà difícil. Actualment, trobo al·lucinant observar la capacitat dels dirigents polítics de dir mentides. Ho veiem contínuament als Estats Units o al Regne Unit. És pitjor que fa uns anys.