18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
23:09h
L'Audiència Nacional ha processat l'advocat Gonzalo Boye per un suposat delicte de blanqueig de capitals en una organització criminal relacionada amb el narcotràfic. La magistrada María Tardón també ha processat José Ramón Prado Bugallo, conegut com "Sito Miñanco", i una quarantena més de persones per la seva presumpta participació en dues operacions per introduir cocaïna a Espanya. Boye sempre ha negat els fets i exercia com a advocat de Miñanco.
En la interlocutòria, la jutgessa atribueix als investigats delictes contra la salut pública, amb l'agreujant de notòria importància i comès en el si d'una organització criminal d'extrema gravetat. També blanqueig de capitals, delicte continuat de falsificació de documents oficials i tinença il·lícita d'armes.
La jutge considera que "Sito Miñanco" va continuar introduint droga a Espanya malgrat estar complint condemna per narcotràfic a Algesires. Alguns dels investigats van construir un entramat per ocultar els beneficis de la droga. La interlocutòria explica que una de les operacions realitzades per enviar diners va ser interceptada per la policia. En aquest sentit, relaciona Boye i dos advocats més en l'elaboració de documents per recuperar aquests diners.
Entramat per ocultar els beneficis de la droga
Al llarg de 75 pàgines la magistrada inclou l'estructura societària atribuïda a Prado Bugallo. Les propietats estaven a nom de tercers però, segons la jutgessa, "l'únic titular real i efectiu" era Sito Miñanco. Així, la interlocutòria inclou immobles i nombrosos vehicles que utilitzaven els membres de l'organització per no ser detectats per la policia. També s'explica la funció de les drassanes Astilleros Facho SL com a centre logístic per construir les embarcacions que feien servir i, al mateix temps, la drassana servia com a instrument per ocultar els beneficis de la droga. L'escrit detalla els immobles a Galícia on es reunien els membres de l'organització i explica la funció d'altres mercantils que servien a l'entramat per ocultar els beneficis generats per la venda de la droga.
A més de la via de les mercantils de Sito Miñanco, l'organització utilitzava empreses de tercers que li prestaven els seus serveis. La tercera via que utilitzava l'organització per ocultar els beneficis de la venda de la droga era a través de transports de diners, realitzat pels propis membres de l'organització "per alimentar els ingressos de les seves empreses, amagar així els diners producte de la venda de la droga, o bé altres transports d'efectiu coordinats amb Manuel Puente Saavedra amb la finalitat última d'ocultar els diners a Colòmbia, fent ús de correus humans".
Processament de tres advocats per blanqueig
La interlocutòria de la magistrada explica com en una de les operacions realitzades per aquests correus humans que el grup de Sito Miñanco utilitzava per enviar els diners a Colòmbia, va ser interceptat per la policia. El 6 de febrer del 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven amagats al fons del seu equipatge un total de 889.620 euros. La jutgessa relata com davant d'aquest decomís, García Arango i el també processat Puente Saavedra van iniciar les accions per recuperar els diners que pertanyia a Sito Miñanco.
Per trobar la forma de recuperar els diners, va tenir lloc una trobada en què van participar Puente Saavedra, Prado Bugallo i García Arango amb els investigats Gonzalo Boye i Jesús Morán Castro, els dos advocats. En la reunió, els lletrats els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compra-venda de lletres de canvi d'acord amb els quals, un altre dels processats, González Rubio, les hauria venut a tercers uns dies abans del decomís dels diners a Barajas. Aquest suposat negoci, segons la jutgessa, "no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut del qual s'emetia".
La jutge conclou que els advocats "Boye, Morán Castro i Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial, van dissenyar i confeccionar els documents amb l'objectiu de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans del decomís; les van presentar en l'expedient sancionador coneixent la seva falsedat i que les operacions de compra-venda eren fictícies, amb l'objectiu de recuperar els diners intervinguts i amagar que procedien del narcotràfic en última instància".
L'escrit de la magistrada recorda que per aquests fets, el 17 d'octubre del 2017, la Secretaria General del Tresor va imposar a González Rubio i a cadascun dels altres investigats una multa per infracció greu tipificada en la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals. Per això, la jutgessa processa els tres advocats per blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent del narcotràfic, i un delicte continuat de falsificació en document oficial.
Puigdemont fa costat a Boye
Carles Puigdemont ha reaccionat a la notícia i ha qualificat de "lawfare" el processament. "Tots sabem de què va tot això. Una vergonya conseqüència de l'enfonsament d'un determinat sector de la cúpula judicial en el fang de la lawfare", ha dit a través de Twitter.
En la interlocutòria, la jutgessa atribueix als investigats delictes contra la salut pública, amb l'agreujant de notòria importància i comès en el si d'una organització criminal d'extrema gravetat. També blanqueig de capitals, delicte continuat de falsificació de documents oficials i tinença il·lícita d'armes.
La jutge considera que "Sito Miñanco" va continuar introduint droga a Espanya malgrat estar complint condemna per narcotràfic a Algesires. Alguns dels investigats van construir un entramat per ocultar els beneficis de la droga. La interlocutòria explica que una de les operacions realitzades per enviar diners va ser interceptada per la policia. En aquest sentit, relaciona Boye i dos advocats més en l'elaboració de documents per recuperar aquests diners.
Entramat per ocultar els beneficis de la droga
Al llarg de 75 pàgines la magistrada inclou l'estructura societària atribuïda a Prado Bugallo. Les propietats estaven a nom de tercers però, segons la jutgessa, "l'únic titular real i efectiu" era Sito Miñanco. Així, la interlocutòria inclou immobles i nombrosos vehicles que utilitzaven els membres de l'organització per no ser detectats per la policia. També s'explica la funció de les drassanes Astilleros Facho SL com a centre logístic per construir les embarcacions que feien servir i, al mateix temps, la drassana servia com a instrument per ocultar els beneficis de la droga. L'escrit detalla els immobles a Galícia on es reunien els membres de l'organització i explica la funció d'altres mercantils que servien a l'entramat per ocultar els beneficis generats per la venda de la droga.
A més de la via de les mercantils de Sito Miñanco, l'organització utilitzava empreses de tercers que li prestaven els seus serveis. La tercera via que utilitzava l'organització per ocultar els beneficis de la venda de la droga era a través de transports de diners, realitzat pels propis membres de l'organització "per alimentar els ingressos de les seves empreses, amagar així els diners producte de la venda de la droga, o bé altres transports d'efectiu coordinats amb Manuel Puente Saavedra amb la finalitat última d'ocultar els diners a Colòmbia, fent ús de correus humans".
Processament de tres advocats per blanqueig
La interlocutòria de la magistrada explica com en una de les operacions realitzades per aquests correus humans que el grup de Sito Miñanco utilitzava per enviar els diners a Colòmbia, va ser interceptat per la policia. El 6 de febrer del 2017 diversos dels investigats van ser detinguts a l'aeroport de Barajas quan transportaven amagats al fons del seu equipatge un total de 889.620 euros. La jutgessa relata com davant d'aquest decomís, García Arango i el també processat Puente Saavedra van iniciar les accions per recuperar els diners que pertanyia a Sito Miñanco.
Per trobar la forma de recuperar els diners, va tenir lloc una trobada en què van participar Puente Saavedra, Prado Bugallo i García Arango amb els investigats Gonzalo Boye i Jesús Morán Castro, els dos advocats. En la reunió, els lletrats els van informar que elaborarien uns documents i presentarien uns contractes de compra-venda de lletres de canvi d'acord amb els quals, un altre dels processats, González Rubio, les hauria venut a tercers uns dies abans del decomís dels diners a Barajas. Aquest suposat negoci, segons la jutgessa, "no presentava cap lògica comercial, ja que en alguns casos, les lletres de canvi ja estaven vençudes quan suposadament González Rubio les va vendre, i en altres la lletra era de data anterior al préstec hipotecari en virtut del qual s'emetia".
La jutge conclou que els advocats "Boye, Morán Castro i Guerra Medina, amb la participació determinant de Lara Bolarín, coneixent l'existència d'aquestes lletres canviàries i el caràcter fictici de l'operació comercial, van dissenyar i confeccionar els documents amb l'objectiu de simular que González Rubio havia venut aquestes lletres de canvi dies abans del decomís; les van presentar en l'expedient sancionador coneixent la seva falsedat i que les operacions de compra-venda eren fictícies, amb l'objectiu de recuperar els diners intervinguts i amagar que procedien del narcotràfic en última instància".
L'escrit de la magistrada recorda que per aquests fets, el 17 d'octubre del 2017, la Secretaria General del Tresor va imposar a González Rubio i a cadascun dels altres investigats una multa per infracció greu tipificada en la Llei de Prevenció del Blanqueig de Capitals. Per això, la jutgessa processa els tres advocats per blanqueig de capitals en el si d'una organització criminal, procedent del narcotràfic, i un delicte continuat de falsificació en document oficial.
Puigdemont fa costat a Boye
Carles Puigdemont ha reaccionat a la notícia i ha qualificat de "lawfare" el processament. "Tots sabem de què va tot això. Una vergonya conseqüència de l'enfonsament d'un determinat sector de la cúpula judicial en el fang de la lawfare", ha dit a través de Twitter.
Escrit Gonzalo Boye by naciodigital on Scribd