18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:27h
A Joan Guàrdia li agrada explicar que va entendre la tasca social de la universitat quan, els anys vuitanta, va veure el rector Antoni Caparrós, militant del PSC, viatjar a Madrid per interessar-se per uns joves estudiants de la UB detinguts als qui es va aplicar la llei antiterrorista. El que és segur és que aquest catedràtic de Psicologia, elegit rector aquest divendres, té ben apamada una institució que ha impregnat la seva vida de molt abans que guanyés la seva plaça de professor titular, el 1986.
Fa pocs dies, en l'entrevista que li va fer NacióDigital, Guàrdia assegurava, assenyalant el seu lloc de treball: "Aquest és el meu despatx. És la realitat. Jo soc aquest". Nascut a Barcelona el 1958, va ingressar a la UB com a estudiant de Ciències Econòmiques. Més endavant, entraria a Psicologia, compaginant així dues passions: l'estadística i l'estudi de la conducta humana.
Poc abans de l'inici de la campanya electoral, el candidat va voler reunir-se amb tots els exrectors. Un gest poc habitual que delata la visió institucional de Guàrdia quan es tracta de la universitat. Molts l'han escoltat dir més d'una vegada: "Soc un militant de la UB". Però no hi ha campanya en cap entitat important del país que es pugui desvincular de la plolítica. Li han penjat l'etiqueta de "candidat de l'ANC", cosa que ell ha negat radicalment.
En la seva candidatura hi ha sobiranistes reconeguts i d'altres que no ho són, fins i tot persones de filiació conservadora. Ell sempre ha subratllat que ha configurat un equip fonamentalment acadèmic. No es pot negar, però, que li han donat suport sectors de l'esquerra acadèmica i del sobiranisme.
Durant la campanya ha destacat que la UB s'ha de pronunciar sempre en defensa dels drets i llibertats, i ja ha dit -com també ho havia assegurat Elias- que aniran fins on calgui per anul·lar la sentència del contenciós que condemna el claustre per defensar els presos polítics. En tot cas, el perfil de Guàrdia no és pas el d'un militant sobiranista sinó acadèmic. I també de gestor. Explica que va aprendre la maquinària de govern de la UB amb rectors com Antoni Caparrós i Joan Tugores, de qui va ser vicerector d'Estudiants. També va col·laborar en l'equip del rector Dídac Ramírez.
A Joan Guàrdia se li ha girat feina. El rectorat de la UB exigirà d'ell la màxima concentració, tot i que ja ha deixat clar que seguirà impartint classes. Els problemes que haurà d'entomar no seran fàcils, com saben molt bé tots els que l'han precedit, amb el doctor Elias al davant. L'estructura de la institució que governarà ha de ser d'aigües més procel·loses que el mar que coneix practicant submarinisme. El que és segur és que s'hi abocarà amb esforç, com a soldat d'una UB que ell assegura que és la seva única militància.
Fa pocs dies, en l'entrevista que li va fer NacióDigital, Guàrdia assegurava, assenyalant el seu lloc de treball: "Aquest és el meu despatx. És la realitat. Jo soc aquest". Nascut a Barcelona el 1958, va ingressar a la UB com a estudiant de Ciències Econòmiques. Més endavant, entraria a Psicologia, compaginant així dues passions: l'estadística i l'estudi de la conducta humana.
Poc abans de l'inici de la campanya electoral, el candidat va voler reunir-se amb tots els exrectors. Un gest poc habitual que delata la visió institucional de Guàrdia quan es tracta de la universitat. Molts l'han escoltat dir més d'una vegada: "Soc un militant de la UB". Però no hi ha campanya en cap entitat important del país que es pugui desvincular de la plolítica. Li han penjat l'etiqueta de "candidat de l'ANC", cosa que ell ha negat radicalment.
En la seva candidatura hi ha sobiranistes reconeguts i d'altres que no ho són, fins i tot persones de filiació conservadora. Ell sempre ha subratllat que ha configurat un equip fonamentalment acadèmic. No es pot negar, però, que li han donat suport sectors de l'esquerra acadèmica i del sobiranisme.
Durant la campanya ha destacat que la UB s'ha de pronunciar sempre en defensa dels drets i llibertats, i ja ha dit -com també ho havia assegurat Elias- que aniran fins on calgui per anul·lar la sentència del contenciós que condemna el claustre per defensar els presos polítics. En tot cas, el perfil de Guàrdia no és pas el d'un militant sobiranista sinó acadèmic. I també de gestor. Explica que va aprendre la maquinària de govern de la UB amb rectors com Antoni Caparrós i Joan Tugores, de qui va ser vicerector d'Estudiants. També va col·laborar en l'equip del rector Dídac Ramírez.
A Joan Guàrdia se li ha girat feina. El rectorat de la UB exigirà d'ell la màxima concentració, tot i que ja ha deixat clar que seguirà impartint classes. Els problemes que haurà d'entomar no seran fàcils, com saben molt bé tots els que l'han precedit, amb el doctor Elias al davant. L'estructura de la institució que governarà ha de ser d'aigües més procel·loses que el mar que coneix practicant submarinisme. El que és segur és que s'hi abocarà amb esforç, com a soldat d'una UB que ell assegura que és la seva única militància.