ENTREVISTA

Carlos Hurtado, advocat de Marcel Vivet: «Interior ha traspassat línies vermelles»

El lletrat acusa el Departament de pressionar familiars del jove per aconseguir un pacte de conformitat i sosté que el Govern ha "maniobrat" per suspendre el judici per interessos electorals

per Bernat Surroca , 18 de desembre de 2020 a les 16:50 |
Marcel Vivet acompanyat del seu advocat, Carlos Hurtado, a l'Audiència de Barcelona | ACN
El judici de Marcel Vivet ha quedat ajornat fins al 22 de febrer, després que dos testimonis dels Mossos no hagin comparegut al·legant motius mèdics. La Fiscalia demana una pena de sis anys i mig de presó i la Generalitat en demana una de quatre anys i nou mesos pels fets de la manifestació Holi contra el sindicat policial Jusapol el setembre de 2018. En l'última setmana hi ha hagut negociacions per mirar d'arribar a un acord, però la defensa insisteix que no hi ha res en ferm i acusa el Govern de "pressionar" l'entorn familiar de Vivet per aconseguir el reconeixement del delicte. 

En aquesta entrevista amb NacióDigital, l'advocat d'Alerta Solidària Carlos Hurtado, que porta la defensa del jove de Badalona, denuncia que Interior "ha traspassat línies vermelles" i el Departament ha utilitzat "la por d'un represaliat" per mirar d'arribar a un acord de conformitat. A més, argumenta que els responsables polítics han "maniobrat" per aconseguir la suspensió del judici per interessos electorals. "Una altra sentència condemnatòria hauria fet molt mal de cara a la campanya electoral", assegura. De pacte, diu, cap ni un: "Abans d'entrar a sala, l'advocada de la Generalitat m'ha dit que mantindrien l'acusació inicial". 


- Què ha passat aquest matí a l'Audiència de Barcelona? 

- El judici s'ha suspès a petició de l'acusació particular de la Generalitat de Catalunya. De manera sorprenent s'han posat malalts dos agents dels Mossos d'Esquadra citats com a testimonis. 


- Eren dos testimonis importants? 

- No. No eren testimonis de càrrec principals per a la tesi acusatòria. Un d'ells s'havia dedicat a repassar xarxes socials per confirmar que el Facebook de l'acusat coincidia amb la persona que es manifestava i a qui s'atribueixen els fets. Això és absolutament irrellevant, perquè nosaltres en cap moment hem negat que en Marcel no fos la persona que estava a la manifestació. El segon testimoni que s'ha posat malalt in extremis és un agent de la Brimo que estava al lloc dels fets i que formava part d'un grup de sis agents. Els altres cinc companys estaven citats, entre altres el que va patir la lesió. Teníem cinc de sis testimonis per interrogar-los sobre els fets. I no només això, tenim una prova documental que és un vídeo obtingut per les càmeres que porten les furgonetes de la Brimo en què es veuen clarament els fets. La Generalitat tenia mitjans de prova més que suficients per acreditar la seva tesi del delicte de desordres públics i atemptat contra l'autoritat. Els dos testimonis eren irrellevants. 


"La Generalitat ha maniobrat per suspendre el judici perquè estem pràcticament en campanya i venim de les sentències que venim"

- Per què la Generalitat volia suspendre el judici? 

- Ha estat una maniobra que ha fet la Generalitat. Abans d'entrar a sala, a l'últim moment, l'advocada de la Generalitat m'ha anunciat això per si volia demanar la suspensió de comú acord. M'hi he negat, evidentment. Abans de posar sobre la taula la qüestió de la baixa mèdica dels dos agents, l'advocada m'ha estat insistint molt en la preocupació personal que tenien pel fet que el judici pogués sortir molt malament pel Marcel i que pogués entrar a la presó, i que a veure si podia entendre que la millor cosa que podia fer era conformar-se. Com que la pressió no els ha sortit bé, ja tenien premeditat -i no sé fins a quin punt posat en coneixement de la Fiscalia- demanar la suspensió. La Fiscalia no s'hi ha oposat. Jo sí, argumentant que eren testimonis sobrers pels motius que et comentava abans. 

- Ha parlat d'una maniobra de la Generalitat. Quin interès hi ha en la suspensió? 

- És evident. La Generalitat durant tota la setmana ha intentat que el Marcel acceptés un pacte. Això és evident des del moment en què comencen a haver-hi filtracions en determinats mitjans en què s'arriba a donar per fet el pacte. Aquest pacte mai ha existit en ferm, mai s'ha signat res. Han intentat esgotar aquesta possibilitat i quan no han pogut més l'han suspès. El motiu? Estem pràcticament en campanya electoral i venim de les sentències que venim. Són sentències que criminalitzen el dret de manifestació. El cas d'Adrián Sas, de Francisco Garrobo, de Dani Gallardo a Madrid... Causes en què es qüestiona l'actuació dels Mossos i en què la Generalitat actua coma acusació particular amb penes tan greus com les que demanen pel Marcel.

En període electoral, el risc que com a resultat d'atestats esbiaixats i per l'acusació de la Generalitat es produeixi una altra sentència en plena campanya, els preocupava. No els importa la situació personal del Marcel, per molt que així m'ho hagin intentat vendre tant a mi com al seu entorn. Des d'Interior s'han fet moltes pressions, no només entre advocats, sinó també a la família del Marcel perquè acceptés un acord. Com que això no ha passat, no es podien arriscar a una sentència dura. La manera? Suspendre el judici amb dos testimonis que es posen malalts de manera sorprenent. Han aconseguit que el judici passi al 22 de febrer, una setmana després de les eleccions. Per ells, perfecte.

"Interior ha traspassat línies vermelles, com ara pressionar familiars de la persona encausada"
 
- Aquesta setmana han sortit informacions sobre un suposat pacte. Què els va proposar la Generalitat? 

- El Govern l'únic que pretenia era una conformitat, una acceptació dels fets per part del Marcel. Això els deixava a ells en bona posició i eixugava una mica tota la repressió prèvia que ha suposat aquest procediment i tants d'altres. Des del moment que una manifestació es reprimeix de manera violenta sense justificació, es construeix un atestat que permet acusar de desordres públics i atemptat agreujat... Ja s'està construint una repressió. Què perseguien ara? Que el noi acceptés un pacte, reconegués algun delicte lleu, l'agent dels Mossos rebés una indemnització per unes lesions que no està clar com se les va causar i tots contents des d'Interior. Això és el que han intentat forçar, i ho han fet en alguns casos traspassant línies vermelles, com ara pressionar familiars de la persona encausada. No se n'han sortit tot i que han intentat filtrar que això era així. 

- La Generalitat està obligada a defensar els agents dels Mossos o és només una possibilitat? 

- Li citaré els dos articles de les dues normes en què s'emparen els Mossos per demanar aquesta assistència jurídica per part de la Generalitat. Són dues normes que no estan pensades per defensar agents de la Brimo. L'article 14 de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (llei 7/2017 de 12 d'abril de la Generalitat) estableix els drets individuals de tots els funcionaris públics, des de mestres fins a policies. Diu que tenen com a drets individuals el dret a la defensa jurídica i protecció de l'administració pública en els procediments que se segueixin en qualsevol ordre jurisdiccional (no només el penal) com a conseqüència de l'exercici legítim de les seves funcions o càrrecs públics. Hi ha un article similar, l'article 92 del decret legislatiu 1/1997, que parla també dels drets dels funcionaris i diu que els funcionaris públics tindran dret a ser assistits i protegits per la Generalitat davant de qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació o qualsevol atemptat contra la seva persona o els seus béns per raó de l'exercici de les seves funcions. 

"Que la Generalitat acusi per delictes que van més enllà de la integritat física del funcionari és una extralimitació"
 
- Per tant, tenen el dret de ser defensats per la Generalitat. 

- Aquests són els dos articles en què es basen els Mossos per demanar assistència jurídica, però no volen que se'ls defensi com a víctimes de res, sinó que volen exercir l'acusació particular. És evident que aquests dos articles no estan pensats per defensar agents de la Brimo, que tenen una activitat que intrínsecament ja implica fer actuacions d'ordre públic. Està pensat per mestres o bibliotecaris, per exemple. Ara bé, de la literalitat d'aquests dos articles, el que mai podem interpretar és que es poden utilitzar per anar més enllà i que la Generalitat formuli acusació contra un manifestant per delictes que van més enllà de la integritat física del funcionari que defensa, perquè els desordres públics i l'atemptat contra l'autoritat el bé protegit no és la persona, sinó l'ordre públic o el principi d'autoritat. Això és extralimitar-se en aquests drets o, des de la perspectiva de la Generalitat, extralimitar-se en l'obligació de prestar assistència jurídica al funcionari.

Si l'empleat té dret a ser defensat davant d'un atac, en aquest cas una lesió que ha rebut un mosso perquè suposadament algú l'ha agredit, els serveis jurídics han de mirar que pugui ser indemnitzat per la lesió, però anar més enllà d'això és extralimitar-se. Entenem que s'està pervertint i fent una interpretació molt extensiva d'aquests dos articles per formular acusacions que van més enllà de protegir la integritat física del funcionari en concret. 

- Això es deu a pressions dels Mossos? 

- Jo intueixo que sí, per una raó molt senzilla. Buscant jurisprudència en la normativa que comentava, trobem molts casos d'agents que no s'han sentit ben defensats i a partir d'aquests articles han posat una reclamació patrimonial perquè no els han donat els serveis jurídics que els havien de donar. És a dir, demanen una indemnització, diners. La Generalitat les acostuma a desestimar, perquè qui resol és la mateixa administració. Però els Mossos en alguns casos publicats no es tallen. Si no em defenses, et posaré una reclamació patrimonial perquè no em garanteixes els drets que tinc. 

"La proposta de Sàmper no s'ha traduït en res, no deixa de ser una manifestació política que no anirà enlloc"
 
- Parlava de l'extralimitació en l'acusació. La proposta del conseller Miquel Sàmper anava en aquest sentit, de rebaixar les acusacions i mantenir només el delicte de lesions. Els consta algun avenç?

- No s'ha traduït en res i té un problema de fons que va més enllà de la manifestació d'intencions, que no deixa de ser una manifestació política que no anirà enlloc. Si un país aspira a tenir una policia democràtica, això implica tenir un règim jurídic propi i els seus drets i obligacions. Entre les obligacions d'una policia democràtica hi ha la de protegir la ciutadania i garantir l'exercici de drets fonamentals. Quan parlem del dret de manifestació, que és el que ens ocupa, el que no pot fer una policia és reprimir-lo, agradi més o menys. El dret de manifestació es protegeix, no es reprimeix. El problema de base és que quan s'exerceix el dret de manifestació els Mossos acostumen a utilitzar una violència desproporcionada que en molts casos no respon al que passa a la manifestació.

A l'Holi de Marcel Vivet, l'únic que va passar va ser el llançament a l'aire de pols de colors i bosses de pintura, que va tacar manifestants i mossos. Això no els va agradar i per això van fer càrregues violentes que no responien a cap altra cosa que mostrar que estaven emprenyats. No es va produir cap intent de trencar el cordó policial, no es va intentar desallotjar Via Laietana. Es van fer càrregues per estomacar una mica dels manifestants i tornar a la seva posició. No se'ls feia retrocedir ni marxar. Era el càstig perquè se sentien humiliats per haver estat tacats de pintura. Aquesta provocació de la policia parteix de la violència, i això és més que qüestionable en una policia democràtica. 

- Els atestats que expliquen què ha passat també tenen un paper determinant. 

- Aquest és el segon problema de fons. Si als atestats no s'explica la veritat, sinó que per justificar les càrregues dius que els manifestants prèviament van cometre escomeses (que no es van produir), estàs fent uns atestats policials falsos i incomplint una altra obligació de tota policia democràtica. Quan fas una denúncia has de consignar de manera neutral les coses que afavoreixen l'encausat i les que el perjudiquen, no pots incloure només les que el perjudiquen i ometre les altres. I això és una pràctica habitual dels atestats policials. Si no corregim aquests problemes de fons, difícilment podrem corregir problemes posteriors quan ja s'inicia el procediment judicial, amb peticions tan elevades de pena i tipificacions de delictes diversos. Perquè la Generalitat, actuï o no actuï després, ha descrit uns fets esbiaixats, i després tens la Fiscalia. El ministeri fiscal farà un relat incriminatori en atenció al que s'ha descrit a l'atestat policial. Això és un problema de base que s'ha de corregir. Les manifestacions s'han de protegir. La policia ha de protegir la gent que es manifesta i la gent que no es manifesta. No pot reprimir la manifestació, llevat que tingui una intenció delictiva. 

"L'advocada de la Generalitat m'ha dit abans d'entrar a sala que mantindria l'acusació inicial: quatre anys i nou mesos de presó"
 
- Quin marge té el Govern i la majoria independentista del Parlament per canviar això?

- S'haurien d'estudiar diversos models policials. Cal veure com actuen policies d'altres parts del món, però requereix reformula el règim jurídic policial i posar en primer pla la protecció dels drets fonamentals, i el dret de manifestació és un dels més importants. També s'han de canviar els protocols d'actuació. En sentències d'accions tipus Holi hi ha relats interessants: es diu que quan a un policia, en un context de manifestació, se l'insulta, se li llancen ous o se'l taca de pintura, això forma part del dret de manifestació i només es pot interpretar com un menyspreu, que no està tipificat al codi penal. L'únic atac que està tipificat com a atemptat contra l'agent de l'autoritat és una acció violenta contra la persona. El menyspreu a un policia no és penalment rellevant. Una altra cosa és la construcció que es faci a través de l'atestat.

- Continuaran negociant amb la Generalitat per al cas de Marcel Vivet?

- No hi ha res a negociar. En cap moment hi ha hagut voluntat de la Generalitat de negociar. L'única negociació és la retirada de l'acusació particular, i això no es produirà. La Generalitat ha intentat que la por d'un represaliat el portés a reconèixer uns fets i fer un pacte. Com que no se n'han sortit, han maniobrat com han fet avui. Suspendre el judici i pilota endavant, i ja veurem després de les eleccions. Perquè una altra sentència dura faria molt mal durant la campanya. No hi haurà negociacions. Abans d'entrar a sala, quan l'advocada de la Generalitat ha intentat que donés el vistiplau a la suspensió, ens ha confirmat que mantindria l'acusació inicial, és a dir, quatre anys i nou mesos de presó. No era cert el que han dit que rebaixarien la petició de penes inicials. Ells aspiraven que la por d'un represaliat el conduís a una conformitat.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació