1
memòria històrica

Comissions recorda al Benet defensor d'obrers i torturats

El sindicat reivindica una de les figures de referència del combat antifranquista que va saber unir la lluita pels drets nacionals i les reivindicacions dels treballadors

per Pep Martí , 18 de desembre de 2020 a les 13:53 |
L'historiador i polític Josep Benet. | Arxiu ND
La figura de Josep Benet és una referència ala qual s'ha d'anar quan es vol conèixer a fons la lluita antifranquista. Advocat i polític, activista, catòlic profund i catalanista, militant d'Unió Democràtica, candidat del PSUC a les primeres eleccions al Parlament després de la dictadura, historiador rellevant i impulsor de nombroses iniciatives culturals i socials, hi ha poques personalitats que hagin deixat més petjada. Aquest divendres li ha fet un homenatge amb motiu del seu centenari i l'ha recordat en el vessant de defensor dels treballadors.


Comissions Obreres i la Fundació Cipriano García han reunit dos veterans advocats del sindicat, Jesús Martínez i Luis Salvadores, que el van conèixer, en un acte conduït per Dolors Llobet. Jesús Martínez ha explicat una de les estratègies que emprava Benet en la seva tasca de defensor de sindicalistes processats. L'advocat sabia posar en contradicció els tribunals franquistes, subratllant el caràcter catòlic del règim franquista i el fet que moltes de les activitats dels treballadors organitzats es feien en dependències de l'Església. Ha recordat en aquest sentit que Comissions es va fundar a l'església de Sant Medir de Barcelona.

Benet sabia explotar aquesta característica, preguntant com era possible que es processés obrers sindicalitzats que s'havien reunit amb sacerdots i no pas aquests mateixos sacerdots. Un altre recurs hàbil de Benet davant els jutges era recordar que si l'Espanya franquista volia entrar un dia al Mercat Comú, la futura Unió Europea, no tenia més remei que obrir-se i reconèixer drets socials. 


Martínez ha recordat la duríssima repressió patida pel moviment sindical i les accions brutals de la policia franquista, moltes comeses a la sinistra comissaria de Via Laietana. L'advocat de CCOO ha demanat que aquest espai, molt a prop, per cert, de la seu de Comissions, "deixi de ser una comissaria per ser un memorial". 

Benet va ser l'advocat dels primers membres de Comissions jutjats per associació il·legal. Un fet que forma part de la memòria històrica del sindicat i que va suposar una mena de "compromís hsitòric" entre un home de la procedència de Benet, catòlic i montserratí, i el moviment obrer.

 

Luis Salvadores, Jesús Martínez i Dolors Llobet avui a la seu de CCOO. Foto: CCOO de Catalunya


Sens dubte, el judici que va convertir Josep Benet en una figura rellevant de l'antifranquisme va ser el consell de guerra contra l'històric líder del PSUC Joan Comorera, la seva dona Rosa Santacana i l'editor Ferran Canyameras. Comorera -que en aquell moment havia caigut en desgràcia dins del seu partit- va ser condemnat a 30 anys de presó. 


Benet va defensar de manera vehement a Rosa Santacana, que va ser absolta. Des d'aquell moment es va iniciar un llarg recorregut entre Benet i el món del PSUC que es mantindria durant dècades. A partir de la seva defensa de Santacana, però, Benet ja va formar part de la llista negra del règim.     

"És important recordar el TOP"

Luis Salvadores, l'altre advocat del sindicat que ha intervingut, ha explicat la transcendència del paper de Benet com a defensor de sindicalistes sota la dictadura, especialment davant del Tribunal d'Ordre Públic (TOP). Un organisme creat pel règim el 1963 per substituir els consells d eguerra i aparentar una obertura, ja que era format per magistrats civils. 

"És important recordar el TOP", ha dit, recordant els 22.600 processos que va incoar, amb 3.700 sentències, el 80% d'elles condemnatòries i fruit de testimonis obtinguts sota tortura. Salvadores ha explicat com els membres del TOP es van integrar perfectament en el poder judicial posterior a la mort de Franco. De fet, els seus tres presidents van passar a ser magistrats del Tribunal Suprem. 

La Transició, feta de desmemòria, va deixar molts caps per lligar. Però el record del combat per les llibertats resta ben viu, com també el dels seus protagonistes. Comissions ha fet aquest divendres el reconeixement a un dels actors polítics que va fer possible la reconciliació entre dos mons tan diferents com el sindicalisme comunista i el catalanisme montserratí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació