18
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
12:01h
ERC guanyaria les eleccions al Parlament si es fessin ara i, a més, l'independentisme superaria el llistó del 50% de vots. Així ho assenyala l'Enquesta sobre context polític a Catalunya. 2020 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), feta pública aquest divendres, segons la qual els republicans obtindrien 35 escons, per davant dels 30-32 de JxCat, que retallaria diferències respecte el recent baròmetre del mateix ens.
En tercer lloc, el PSC creixeria fins als 25 diputats, superant clarament Cs, amb 14-16. La CUP podria esdevenir cinquena força, amb 8-9 representants, per bé que se situen molt a prop els comuns i PP, tots dos amb 7-9. Vox podria aconseguir grup propi o anar-se'n al mixt, ja que el CEO li atorga entre 4 i 6 escons, mentre que el PDECat podria entrar amb un o quedar-se fora. Entre les quatre forces independentistes, en tot cas, sumarien el 50,9% de vots, gràcies al 23% d'ERC, el 19,6% de JxCat, el 6,4% de la CUP i l'1,9% del PDECat.
El CEO ja va fer públic a finals de novembre el seu tercer baròmetre anual, segons el qual ERC havia de guanyar clarament les eleccions, amb 36-37 diputats, clarament per davant de JxCat, amb 28-30, mentre que el PSC esdevenia tercera força (22-23), per davant de Cs (13-14). El cinquè lloc estava molt disputat pel PP (8-9), comuns (7-9), Vox (7-8) i la CUP (6-8). El PDECat, finalment, podria entrar, amb un diputat i les quatre candidatures independentistes sumarien el 50,8% dels sufragis, segons aquell sondeig.
Les enquestes es van fer telefònicament entre el 25 de novembre i el 7 de desembre i, pel que fa a la valoració de líders, el que obté una nota més alta és el vicepresident del Govern i candidat d'ERC, Pere Aragonès, que és el primer cop que apareix en una enquesta del CEO i obté un 5,2 sobre 10 i una notorietat alta, del 82,4%. No és l'únic, però, que aprova, ja que també ho fa el diputat de la CUP Carles Riera, amb un 5,09 i un nivell de coneixement pràcticament del 50%.
Per sota del 5 se situa la cap de llista dels comuns, Jèssica Albiach (4,85), també coneguda per la meitat dels enquestats, i l'exconsellera i candidata del PDECat, Àngels Chacón (4,7). Seguidament, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta (4,39), i l'expresident Carles Puigdemont (4,04), i tancant el llistat el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (2,99), -conegut per una quarta part dels enquestats- i el del del PP a Catalunya, Alejandro Fernández (2,97) -conegut per un terç dels enquestats.
Sigui com sigui, una clara majoria del 54,9% de catalans creu que ERC guanyarà les eleccions del 14 de febrer, per només un 7,6% que apunta a JxCat i un 4%, al PSC. Fins a un 36,2%, però, està indecís sobre qui votar i prop d'una desena part d'aquests dubta entre JxCat i ERC, mentre que un 5% ho va entre ERC i els comuns, un 4,2% entre ERC i el PSC i un altre 4,2% entre PSC i comuns. La frontera electoral dels republicans, doncs, es àmplia i compartida amb moltes altres forces.
En relació als aspectes que es tindran en compte per decidir el vot, en una escala de 0 a 10 l'actuació respecte a la Covid serà important (mitjana de 7,13), però menys que les propostes sobre el conflicte polític (7,48), el canvi climàtic (7,79), la crisi econòmica (8,27) o la corrupció política (8,31), les altres opcions plantejades a l'enquesta.
En tercer lloc, el PSC creixeria fins als 25 diputats, superant clarament Cs, amb 14-16. La CUP podria esdevenir cinquena força, amb 8-9 representants, per bé que se situen molt a prop els comuns i PP, tots dos amb 7-9. Vox podria aconseguir grup propi o anar-se'n al mixt, ja que el CEO li atorga entre 4 i 6 escons, mentre que el PDECat podria entrar amb un o quedar-se fora. Entre les quatre forces independentistes, en tot cas, sumarien el 50,9% de vots, gràcies al 23% d'ERC, el 19,6% de JxCat, el 6,4% de la CUP i l'1,9% del PDECat.
El CEO ja va fer públic a finals de novembre el seu tercer baròmetre anual, segons el qual ERC havia de guanyar clarament les eleccions, amb 36-37 diputats, clarament per davant de JxCat, amb 28-30, mentre que el PSC esdevenia tercera força (22-23), per davant de Cs (13-14). El cinquè lloc estava molt disputat pel PP (8-9), comuns (7-9), Vox (7-8) i la CUP (6-8). El PDECat, finalment, podria entrar, amb un diputat i les quatre candidatures independentistes sumarien el 50,8% dels sufragis, segons aquell sondeig.
Les enquestes es van fer telefònicament entre el 25 de novembre i el 7 de desembre i, pel que fa a la valoració de líders, el que obté una nota més alta és el vicepresident del Govern i candidat d'ERC, Pere Aragonès, que és el primer cop que apareix en una enquesta del CEO i obté un 5,2 sobre 10 i una notorietat alta, del 82,4%. No és l'únic, però, que aprova, ja que també ho fa el diputat de la CUP Carles Riera, amb un 5,09 i un nivell de coneixement pràcticament del 50%.
Per sota del 5 se situa la cap de llista dels comuns, Jèssica Albiach (4,85), també coneguda per la meitat dels enquestats, i l'exconsellera i candidata del PDECat, Àngels Chacón (4,7). Seguidament, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta (4,39), i l'expresident Carles Puigdemont (4,04), i tancant el llistat el líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga (2,99), -conegut per una quarta part dels enquestats- i el del del PP a Catalunya, Alejandro Fernández (2,97) -conegut per un terç dels enquestats.
Sigui com sigui, una clara majoria del 54,9% de catalans creu que ERC guanyarà les eleccions del 14 de febrer, per només un 7,6% que apunta a JxCat i un 4%, al PSC. Fins a un 36,2%, però, està indecís sobre qui votar i prop d'una desena part d'aquests dubta entre JxCat i ERC, mentre que un 5% ho va entre ERC i els comuns, un 4,2% entre ERC i el PSC i un altre 4,2% entre PSC i comuns. La frontera electoral dels republicans, doncs, es àmplia i compartida amb moltes altres forces.
En relació als aspectes que es tindran en compte per decidir el vot, en una escala de 0 a 10 l'actuació respecte a la Covid serà important (mitjana de 7,13), però menys que les propostes sobre el conflicte polític (7,48), el canvi climàtic (7,79), la crisi econòmica (8,27) o la corrupció política (8,31), les altres opcions plantejades a l'enquesta.