entrevista: cas consell esportiu

Jaume Graells: «Si Núria Marín hagués denunciat els fets d'inici, no l'haurien investigada»

El regidor que va portar a la justícia les presumptes irregularitats del Consell Esportiu lamenta que a l'Hospitalet "es confon el que és partit, Ajuntament o entitats" després de tants anys de govern del PSC

per Roger Tugas Vilardell, 19 de desembre de 2020 a les 21:15 |
Jaume Graells, el regidor del PSC que va denunciar irregularitats al Consell Esportiu | Helena Margarit
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de desembre de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La política municipal de l'Hospitalet de Llobregat portava molts anys d'aparent tranquil·litat, amb còmodes alcaldies socialistes de Celestino Corbacho i Núria Marín -amb una clara majoria absoluta el 2019- fins que Jaume Graells (1959) va denunciar irregularitats al Consell Esportiu que inclourien una presumpta caixa interna de prop de mig milió d'euros. Això va obrir un procés pel qual ja hi ha una quinzena d'imputats, incloent l'alcaldessa, el segon tinent d'alcaldia i un regidor que ja ha anunciat que deixarà l'acta.

Graells és professor, i militant del PSC des de 1983, i ha fet carrera política vinculat al món de l'educació, tant a l'Ajuntament com fins i tot a la Generalitat, ja que va ser director general d'Educació Bàsica i Batxillerat quan Ernest Maragall era el conseller del ram. Quan va dirigir-se a la justícia era quart tinent d'alcaldia del consistori i va fer el pas després de recórrer a Marín. La seva resposta tènue i la poca implicació del partit en el cas l'han decebut profundament. Va abandonar les responsabilitats de govern, tot i que encara és regidor i militant socialista.


- Com descobreix aquestes presumptes irregularitats?

- Feia anys que estava a la comissió directiva del Consell Esportiu, com a regidor d'Educació, tot i que no m'ho mirava amb molta profunditat. En aquest mandat, em van nomenar tinent d'alcaldia de diverses àrees, entre les quals la d'esports, i tradicionalment hauria coordinat els regidors de totes aquestes àrees però n'hauria gestionat directament una, la meva. I la signatura normalment correspon a cadascun dels regidors, però, en aquest cas, de manera molt excepcional, l'alcaldessa em va donar la signatura a mi i no al regidor d'Esports, Cristóbal Plaza, en el seu àmbit. Alguna cosa no li devia fer confiança.


- Les altres tinències d'alcaldia funcionaven igual o les signatures les tenien les regidories?

- Era un cas molt excepcional i, dins la meva tinència d'alcaldia, els altres regidors tenien signatura. Me n'adono que Plaza no gaudia de la confiança absoluta de l'alcaldessa i que a mi em posa per controlar. I ho faig. Començo a remenar documents i m'arriben notícies que alguna cosa no quadra. Quan m'hi poso, les irregularitats són tan evidents que, amb una tarda, ho detecto tot. Em va sorprendre veure un tancament de més de 900.000 euros quan tenia entès que no superava de massa els 400.000.


- Creia que Marín ja sospitava de Plaza?

- El 2019 vam tenir uns magnífics resultats electorals [Plaza anava al lloc 14, l'últim en entrar] i, per una qüestió de confiança, no només personal sinó també d'experiència de gestió, em va posar a controlar. Però quan li poso en coneixement les irregularitats, li sembla com si fos un conflicte que tinc jo amb aquesta persona. Per desviar l'atenció, Plaza diu que li tinc mania per una pugna personal que no té res a veure. Jo vaig anar a l'alcaldessa amb documents i és el que hauria hagut d'analitzar, sobretot si m'havia posat per controlar. No em respon bé i ja detecto que no es posa a veure què està passant, corregir-ho i demanar responsabilitats.

- Ella va assegurar que llavors va parlar amb la secretaria general i la intervenció general de l'Ajuntament, amb els dos regidors implicats i que va instar a fer una auditoria al Consell Esportiu.

- Van passar tres setmanes fins que es va encarregar l'auditoria, però immediatament havia anat a avisar l'altra part. Cal escoltar l'altra part quan es tracta d'un problema de relacions humanes, però, quan hi ha documents i indicis clars, el que no fas és posar en alerta a qui hauria comès les irregularitats, si no tens clar cap a on vols anar. Com que ja sabia que les estructures fèrries de partit tanquen files, ja m'havia reservat còpies de documents i d'arxius digitals i, tot i que després em notifica que ha parlat amb ells, deixa passar els dies. I durant aquest temps, es podien desfer de material, i allò em generava tensió.

"Van passar tres setmanes des que vaig alertar Marín i que es va encarregar l'auditoria, però immediatament va anar a avisar l'altra part"

Mentre encarregues una auditoria, és evident que cal apartar temporalment els càrrecs implicats, perquè, si no, els estàs fent una auto-auditoria i això no té sentit. L'auditor no ve a remenar papers, te'ls demana, i pots donar-li el que t'interessi o dilatar-ho en el temps, que és el que va passar. Llavors, vaig tenir una reunió molt tensa amb Marín i li vaig dir que, com que allò no avançava, la meva obligació com a càrrec públic era posar-ho en coneixement de la justícia. Quan detectes unes irregularitats així, el que has de fer és denunciar-ho i, en paral·lel, encarregar una auditoria per posar-hi ordre.
 

Jaume Graells va denunciar les irregularitats al Consell Esportiu. Foto: Helena Margarit


- Marín va explicar, després de ser imputada, que l'auditoria havia de servir per contraposar dues versions, la seva i la dels altres dos regidors, que negaven els fets.

- No és una qüestió de versions, jo tenia uns documents. Cal contrastar versions quan hi ha elements personals, però llavors ella no havia de contraposar res, sinó verificar si la informació que li portava era verídica. Ella està assumint l'estratègia de l'altra part, donar raons personals per desprestigiar el denunciant, la típica via per desviar l'atenció i fer dubtar la ciutadania i els companys de l'equip de govern. Jo ja tinc una edat i no m'hagués posat aquí si no hagués detectat aquestes irregularitats, no n'he tret cap benefici.

- Creu que hauria hagut d'apartar Plaza i Cristian Alcázar dels càrrecs automàticament i portar-ho a la justícia?

- És el que li hauria recomanat qualsevol.

"Marín va assumir l'estratègia de l'altra part, donar raons personals per desprestigiar el denunciant, la típica via per desviar l'atenció i fer dubtar la ciutadania"

- Ella argumenta el contrari, que allò va arribar a la justícia de la seva mà abans que ella pogués discernir si hi havia base per fer-ho.

- Les proves són tan evidents que no cal un auditor. Una comptabilitat d'una assemblea que no va tenir lloc o una caixa interna ja són fets presumptament molt greus. Li vaig portar proves de la indemnització a Plaza quan va deixar la direcció del Consell Esportiu i li vaig preguntar si ella tenia constància que havia percebut 47.000 euros, quan ella i tothom sabíem que havia marxat voluntàriament, i em va respondre que no, que ho desconeixia. Cal que un auditor certifiqui que va cobrar una indemnització? L'auditoria s'endarreria molt i, si no li hagués avisat que aniria a la justícia, crec que s'hagués endarrerit més.

- Ella va assegurar que havia patit retards a causa de la pandèmia.

- Si no hi havia pandèmia encara! La pandèmia no és excusa per dilatar des del 4 de febrer fins a finals de mes l'encàrrec de l'auditoria. Però era evident que aquesta no calia per denunciar. L'auditoria serviria per comptabilitzar quants diners s'haurien desviat o per detectar altres possibles irregularitats que a mi m'haguessin passat per alt, però el que hi havia era tan evident que hauria d'haver servit per apartar-los del càrrec i denunciar-los. I a partir del moment en què s'entrega la documentació a l'auditor, ja hi havia constància de les irregularitats i l'advocat em recomana que cal denunciar.

- I més enllà de Marín, ha parlat amb altres membres del partit?

- Ningú del partit s'ha posat en contacte amb mi, ni per conèixer la documentació de què disposava. En una entrevista a NacióDigital, Miquel Iceta va assegurar que es tractava d'"algun tipus d'irregularitat administrativa". No sé si una caixa interna amb centenars de pagaments que no correspondrien a l'objecte del Consell Esportiu, sense contribuir a Hisenda, sense criteris i sense justificar, un fals acomiadament sense cap acord d'una comissió directiva, un tinent d'alcaldia que falsifica actes d'assemblea que entrega a una altra administració pública... Això són meres irregularitats administratives?

"Iceta va assegurar que es tractava d'algun tipus d'irregularitat administrativa. Si m'haguessin trucat, potser no dirien això"

Si m'haguessin trucat, potser no dirien això ni s'haguessin quedat amb les raons personals que van usar per desprestigiar-me. I que van ser efectives, inicialment, però ha estat la causa de la inacció que els ha portat fins aquí.

- No va tenir la iniciativa de dirigir-s'hi vostè?

- M'he adreçat en tres ocasions a l'òrgan de control intern del PSC i el gabinet extern associat, una eina implementada en l'últim congrés per animar afiliats que detecten irregularitats perquè les denunciïn anònimament i no rebin represàlies. I encara no he rebut cap resposta. En el darrer escrit, els deia que suposava que no dirien res perquè el cas està judicialitzat, però això és una altra cosa. No pertoca fer un judici paral·lel. Quan es detecta una presumpta irregularitat, no s'ha d'anar al partit, sinó a la justícia. I aquells partits que volen tancar files i no col·laborar s'escuden en que un cas està judicialitzat.
 

Jaume Graells, durant l'entrevista amb NacióDigital. Foto: Helena Margarit


- Eva Granados ha recordat que el codi ètic del PSC obliga a dimitir quan s'obre judici oral.

- El codi ètic diu quan es pot cessar algú, però, quan es detecta una mala gestió, el que cal és crear una comissió interna discreta no per determinar les responsabilitats penals, sinó les polítiques. Si no, quin element diferencial hi ha en la lluita contra la corrupció en política? Sempre coincidirà que estarà judicialitzat, perquè un té obligació de denunciar quan detecta irregularitats. El partit que realment fa tolerància zero és el que fa un procés per depurar responsabilitats polítiques. Hi ha coses que potser no són delicte, segons un jutge, però són inadmissibles políticament.

"No cal esperar a que un jutge determini si hi ha un delicte, perquè hi ha també unes responsabilitat polítiques i és el partit a qui li toca analitzar-les"

Un jutge determinarà si acomiadar-se sense raons objectives i sense passar per la comissió directiva va ser delicte, però és inadmissible políticament, així com cobrar l'atur i, vuit mesos més tard, ser contractat com a assessor del grup municipal, per acord dels seus membres. Jo n'era un i no sabia que havia estat acomiadat, Cristian Alcázar -llavors regidor d'Esports i, per tant, president del Consell Esportiu- crec que ens va enganyar, ens va fer prendre una decisió que, si haguéssim tingut tota la informació, no hauríem pres per raons ètiques i polítiques. No cal esperar a que un jutge determini si això és delicte, perquè hi ha també unes responsabilitat polítiques i és al partit a qui li toca analitzar-les.

- No han funcionat els protocols interns?

- No han aplicat res del que vam aprovar a l'últim congrés del PSC. La corrupció és un dels problemes principals a Espanya, més que a altres llocs, tot i que la Comissió Europea va demostrar que es perden cada any prop de 6.000 milions d'euros a la Unió Europea per no protegir prou els denunciants i, segons una enquesta, el 36% de treballadors públics que van denunciar irregularitats van patir represàlies dels superiors i, fins i tot, depressions. A mi m'ha passat, denunciar només m'ha portat problemes. Brussel·les va provar, en aquest marc, una directiva per protegir el denunciant i animar a presentar denúncies, i el PSC s'hi va basar per activar el protocol intern, però no s'ha aplicat.

- Va dirigir-se específicament a algun dirigent del partit?

- Marín és també presidenta del PSC i m'hi vaig dirigir, també era la primera secretària de la federació. És ella qui ja no es dirigeix a mi i, quan denuncio, ja soc tractat com un traïdor, se m'intenta desacreditar i se'm margina políticament. I crec que l'alcaldessa hi ha jugat i no li ho puc perdonar. S'ha fet costat als que han comès les presumptes irregularitats i el denunciant semblava el culpable. Ja és evident que el PSC forma part d'aquestes trames d'aparells rígids que tanquen files i de maquinàries que busquen l'interès personal i de nul·litat total davant la tolerància zero contra la corrupció. No he vist cap diferència entre el que està fent el meu partit i el que ha passat a d'altres partits amb casos de corrupció. La decepció és total.

"No s'ha aplicat res del que vam aprovar a l'últim congrés del PSC, quan es va aprovar un protocol intern per protegir el denunciant"

- A nivell local, ha rebut suport?

- Sí, i tant, en rebo molt, de companys i ciutadans. Però, des d'un punt de vista emocional, resistir aquest ostracisme a què se m'ha condemnat... Porto molts anys al partit i em sento molt socialista, però un acaba pensant que, en aquests partits que han promocionat la militància com a professionalització de la política i que són més treballadors del partit que polítics, hi ha més socialisme fora del PSC que dins.
 

Jaume Graells es mostra decebut amb l'actuació del PSC. Foto: Helena Margarit


- Hi mantindrà la seva militància?

- Hauré de fer una reflexió personal i em costarà molt deixar el partit, perquè em sento molt socialista i catalanista. Provinc del socialisme catalanista i, en aquests moments, toca reflexionar sobre el dret a decidir, però si tingués temptacions de marxar no seria tant per raons ideològiques -en un partit obert i transversal, es poden buscar punts de consens com n'hi ha hagut al PSC-, sinó que seria per la profunda desil·lusió i el desengany que em genera un partit amb aquestes estructures fèrries i que no està ben greixat en els casos de males pràctiques. L'electorat no castiga els partits que, davant casos d'irregularitats, prenen decisions abans que ho faci el jutge. Si Marín, des del principi, hagués fet el que havia de fer, no hauria arribat on ha arribat.
 
- No l'haurien investigada si hagués actuat amb més contundència quan el febrer la va avisar?

- No l'haurien investigada si hagués denunciat o si m'hagués dit que ho fes jo, com a membre de la comissió directiva, mentre ella els apartava cautelarment. No calia ni acomiadar-los, però si apartar-los mentre durés la investigació. Afirma que no podia intervenir perquè l'entitat és privada, però en canvi ella va decidir que es fes una auditoria. Això és una contradicció claríssima. Podia canviar els sis membres de la comissió directiva i nomenar un nou tècnic al capdavant.

"Marín afirma que no podia intervenir al Consell Esportiu perquè l'entitat és privada, però en canvi ella va decidir que es fes una auditoria. Això és una contradicció claríssima"

- Està passant això però amb cert retard. Va canviar els representants polítics de la comissió directiva, ha dimitit un dels regidors presumptament implicats...

- Crec que ella sí que podia fer-ho, hi hauria pogut situar a posar ordre algun funcionari amb formació contrastada d'entre tots els que té l'Ajuntament mentre es feia l'auditoria i, en paral·lel, denunciar. Això és fer les coses bé. Si no t'impliques ràpidament, acabes entrant a la roda i vas patint xantatges de la resta, per això has de denunciar immediatament.

- Marín, però, no està sent investigada només per omissió del deure de perseguir un delicte, sinó també per malversació i prevaricació. Va tenir un paper actiu en la trama?

- A mi em sorprenen aquests càrrecs, però tampoc tinc tota la informació, jo només vaig arribar a la superfície i no sé què està investigant la policia. No tinc accés al sumari, com a denunciant.

- El secretari general de l'Esport, Gerard Figueras, també va ser detingut. Creu que el Consell Català de l'Esport ha tingut alguna cosa a veure en aquesta presumpta trama?

- Tant Figueras com Marín van donar un argument que no comparteixo, i és que els tècnics ja es miren les justificacions de les subvencions i aquesta ha estat correcta. Només faltaria! Però el decret del 1990 que regula els consells esports, a més de determinar que n'hi hagi un per cada àmbit territorial -per tant, malgrat ser privats, tenen el monopoli i no són d'iniciativa privada, sinó pública-, estableix uns mecanismes pels quals els recursos públics i de les famílies es gestionin correctament i no hi hagi males pràctiques.
 

Jaume Graells reclama més control dels comptes al Consell Català de l'Esport. Foto: Helena Margarit


- Quins són?

- Quan determina que sis membres de la comissió directiva siguin nomenats per l'administració és per garantir que tot sigui gestionat correctament i d'acord amb la llei. I també s'hi diu que tots els consells han de fer una rendició de comptes anuals, no només amb la part de la subvenció rebuda, sinó amb tot, amb el benentès que el Consell Català de l'Esport ho hauria d'auditar i fer-ne un seguiment. Aquesta rendició de comptes és condició sine qua non per cobrar una subvenció de la Generalitat, i el decret determina aquesta intervenció de les administracions que la reben i Figueras i Marín ho ignoren. Crec que la responsabilitat com a màxims responsables és claríssima en la globalitat de la gestió del Consell Esportiu, no només en la part de les subvencions.

"Crec que la responsabilitat de Gerard Figueras i de Marín en la globalitat de la gestió del Consell Esportiu és claríssima, no només en la part de les subvencions"

És molt greu, perquè hi ha qui està demanant consultar les rendicions de comptes de l'ens i no hi ha manera que les enviïn, quan haurien de ser públiques en portals de transparència. El decret explica que això s'ha de fer per donar tranquil·litat als socis conforme les coses es fan bé. I és evident que els mecanismes interns de l'entitat no han funcionat, i tampoc els externs de control de les administracions. En el cas de l'Ajuntament, a més, són els mateixos membres els que van liderar les pràctiques irregulars, així que segur que hi ha una responsabilitat de l'alcaldessa, com a mínim política.

- Segons l'atestat, el director del Consell Esportiu va admetre que precisament reconeixien una execució menor per no haver de justificar totes les despeses de l'entitat a l'Ajuntament.

- És això. Com que no ho puc justificar tot, faig un tancament amb el que em quadra. És una presumpta ocultació d'una part del pressupost per no tenir control intern de les entitats i assemblees, com en el cas de la indemnització a Plaza. Sí que consta a la rendició de comptes al Consell Català de l'Esport, però no emergeix perquè aquest no fa la seva feina d'auditar, potser no cada any però sí anar fent mostreig, diversos consells cada any aleatòriament. Caldria reclamar al Parlament i els partits que el Consell Català de l'Esport faci públics les rendicions de comptes de tots els consells esportius de Catalunya, perquè és la manera de complir el decret, amb transparència.

- El Consell Català de l'Esport ha negligit en la seva tasca de control als consells esportius?

- Crec que, de l'experiència de l'Hospitalet, es pot deduir que no s'han fet les coses bé pel que respecta al control i seguiment de les rendicions de comptes. I quan algú assenyala una irregularitat, s'excusa dient que la subvenció està ben tramitada. Ara, però, estan sense cobrar les subvencions i això és un problema molt greu.

- En tot cas, per quin motiu creu que no s'entrega també al Consell Català de l'Esport només la part de comptabilitat que es podia justificar, com a l'assemblea del Consell Esportiu i a l'Ajuntament?

- Al Consell Català de l'Esport, que no fa cap control, se li donava la comptabilitat total i, en canvi, crec que l'assemblea rebia només la relativa a la part neta, per evitar el control social de la resta.
 

Graells es manté com a regidor, però fora de l'equip de govern. Foto: Helena Margarit


- Però, un cop s'elabora una comptabilitat falsa, quina necessitat hi havia de presentar la veritable al Consell Català de l'Esport?

- Ho haguessin pogut fer més fi, sí, però van ser tan barroers que es pot trobar ràpid la duplicitat de pressupostos i, per tant, les irregularitats són molt evidents. Suposo que es quedaven més tranquils si feien també la comptabilitat total, o senzillament optaven per presentar internament a l'assemblea allò que presentaven a l'Ajuntament. Però és molt greu, perquè eren els mateixos regidors els que, com a directius del Consell Esportiu, presumptament s'enganyaven a si mateixos quan justificaven a l'Ajuntament les subvencions amb documentació incompleta.

- En tot cas, hi ha cap garantia que la comptabilitat presentada al Consell Català de l'Esport és la real o pot ser una altra d'inventada?

- No ho puc saber.

- Es parla d'una caixa B de mig milió d'euros perquè és la resta entre el tancament declarat al Consell Català de l'Esport i allò entregat i justificat a l'assemblea del Consell Esportiu i a l'Ajuntament, però podria ser major o menor?

- Exacte, i fins i tot podria haver entrades de recursos que s'hagin desviat directament. Quin control hi havia? Aquí sí que caldria una auditoria, per conèixer-ne el detall.

"Aixeca totes les sospites aquest monopoli de militants del PSC en l'òrgan de control del Consell Esportiu de l'Hospitalet"

- Una teranyina com aquesta en què hi havia tanta gent implicada, dirigint o simplement rebent remuneracions o sobresous en negre, amb desenes de noms, des de la comissió directiva fins a nombrosos monitors, com s'ha pogut mantenir en silenci tant de temps?

- Caldria fer un màster per esbrinar-ho. A molta gent que firmava papers crec que els havien enganyat, però que ningú que hagués cobrat en negre en digués res és inexplicable.

- Es diu que molts dels detinguts en el cas, membres de la comissió directiva nomenats per l'Ajuntament però també per les entitats, eren militants del PSC. És així?

- La majoria, sí.

- Era una operació tàcita de partit?

- Aixeca totes les sospites aquest monopoli de militants del partit en l'òrgan de control de l'entitat. Tant per part dels representants de les entitats com els de l'Ajuntament, i en aquests últims l'alcaldessa i la junta de govern tenen una responsabilitat directa.
 

Graells tem pel futur del Consell Esportiu. Foto: Helena Margarit


- Però com s'aconsegueix que fins i tot les entitats nomenin representants militants del PSC?

- Es porta molts anys en el govern i es confon el que és partit, Ajuntament o entitats. La frontera és molt diluïda. Però, innegablement, hi ha una part positiva, que l'esport escolar de l'Hospitalet és referent i fa una gran tasca, però això no és patrimoni de ningú, i menys dels dirigents. En tot cas del teixit social, dels monitors, dels treballadors del Consell Esportiu, dels clubs i de la iniciativa social d'una ciutat molt viva i extraordinària. És una medalla col·lectiva i els que ho han dirigit no han estat a l'alçada del que significa l'esport escolar a l'Hospitalet i la mala pràctica d'uns pocs ho està tacant.

- Les irregularitats són recents o porta temps existint?

- El que s'ha treballat són els darrers quatre anys, però tot fa pensar que, si tiréssim anys enrere, ens podríem trobar, si més no, amb les mateixes irregularitats. Això, però, no ho sabem.

"L'esport escolar de l'Hospitalet és referent, però això no és mèrit dels dirigents, en tot cas del teixit social, dels monitors, dels treballadors del Consell, dels clubs i de la iniciativa social"

- Aquesta situació pot posar en perill la viabilitat del Consell Esportiu?

- Sincerament, crec que sí. El decret estableix l'obligació que hi hagi consells esportius a totes les demarcacions, però estan trigant molt a arribar les subvencions i els treballadors porten sense cobrar des del setembre. Qui en té la culpa, però, no és qui denuncia les irregularitats, sinó els que les fan, i aquests haurien d'assumir les responsabilitats a títol personal.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació