BBVA Research preveu una caiguda del PIB català de prop del 12% i rebaixa el creixement al 6,5%

Segons l'entitat financera, es poden perdre fins a 85.000 llocs de treball al desembre de l'any vinent i no es tornarà als nivells de creixement anteriors a la pandèmia abans de finals del 2022

Dos comerços tancats de la Rambla de Girona
Dos comerços tancats de la Rambla de Girona | ACN
17 de desembre del 2020
Actualitzat a la 13:41h
Oblidar tota esperança de tornar als nivells de creixement anteriors a la pandèmia abans de finals del 2022. És una de les reflexions que s'han fet en la presentació de l'informe Situació Catalunya, que aquest dijous han explicat Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, i José Ballester, director territorial del BBVA a Catalunya, en una nova edició de l'estudi que analitza l'evolució i les perspectives de l'economia catalana. L'estudi preveu una caiguda del PIB català d'entre l'11,5% i el 12% per aquest 2021, així com una recuperació per a l'any vinent que se situaria entre el 6% i el 6,5%.

La contracció -malgrat el repunt del PIB a l'octubre- es deu a la incertesa produïda per la pandèmia i per les mesures adoptades de confinament i distanciament social, necessàries per combatre la Covid però que s'han allargat més del que s'esperava. En aquest sentit, l'informe mostra com l'activitat econòmica a Catalunya en el primer trimestre d'any va ser del 4,2%, però en el segon trimestre la caiguda ja va ser espectacular, del 18%. 

Després, la flexibilització de les restriccions, les polítiques d'avals tant des del govern espanyol com des de la Generalitat, i la política de liquiditat iniciada des de la UE han estat eficaces per una recuperació sensible que s'ha notat en els mesos d'estiu. L'evolució de la pandèmia, però, ha tornat a generar interrogants.

L'augment de contagis a partir de l'octubre ha fet variar les previsions de cara al 2021. L'economia catalana es pot trobar a finals de l'any vinent un 3% per sota dels nivells de finals del 2019, abans de la pandèmia, i l'impacte en l'ocupació podria ser d'una pèrdua de 85.000 llocs de treball a Catalunya a finals del 2021. A banda del risc de rebrots, la poca inversió en R+D i l'excessiva temporalitat són també elements que ho podrien explicar.

L'impacte ha estat heterogeni pel que fa als sectors. En la crisi del 2008, el sector més afectat va ser el de la construcció. En aquesta ocasió, ha estat l'hostaleria i els serveis de menor teletreball, mentre que els serveis socials i els serveis públics han patit un menor impacte. 

En aquesta crisi, a diferència de la del 2008, ha afectat de manera més igualitària a homes i dones, a l'impactar més en sectors de servies amb molta ocupació femenina. Per sectors, entre febrer i maig del 2020, la caiguda de l'afiliació en l'hostaleria va ser del 20,7% i del 8,3% en els serveis de menys teletreball.

Impacte en l'ocupació

Segons l'entitat financera, l'ocupació pot acaabr caient aquest 2020 fins a un 3,8%, mentre que el 2021 podria créixer un 1,8%. La pèrdua de llocs de treball a finals de l'any vinent podria ser de fins a 85.000 llocs, el que suposaria una mitjana de la taxa d'atur de fins al 14,4% el 2021. L'impacte ha estat més fort en entre els joves, però la meitat dels que han perdut la feina a l'estat espanyol han estat persones de més de 35 anys. 

noticia]212807
La incertesa és el gran factor que està afectant tant el consum com la inversió. Cardoso s'ha mostrat prudent sobre quan e spodria recuperar els nivells de creixement de l'economia d'abans de la crisi: "En aquests moments veiem aquesta recuperació cap a finals del 2022 o inicis del 2023". 

Amb tot, s'entreveuen ja elements de represa. El primer és la vacuna, que serà un remei efectiu amb impacte directe en l'economia. D'alytra banda, cal comptar amb els fons de Next Generation impulsats per la UE, així com les reformes estructurals que es poden dur a terme i que poden produir un efecte de creixement accelerat, que es notaria sobretot a partir del segon trimestre del 2021. 

"El coronavirus no ens dona treva", ha assenyalat José Ballester, que ha admès el fort impacte d'una crisi que és sanitària però que ha afectat de ple el sistema financer. "L'elevada incertesa condiciona tots els possibles escenaris", ha afirmat i ha conclòs la seva intervenció citant la frase d'una activista nord-americana: "L'optimisme és l'esperança que condueix als objectius".