L'amnistia, únic acord

Rep el butlletí cada matí al teu correu

La legislatura s'esgota. El Parlament tancarà aquest divendres el darrer ple del mandat amb un debat sobre l'amnistia. Les forces independentistes -Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP- defensaran una proposta de resolució que pretén ser el pas inicial d'una estratègia que ha de desembocar al Congrés el 15 de març, amb l'entrada al registre de la cambra baixa espanyola del text de llei que aglutinarà una proposta de solució política al conflicte. L'objectiu de fons, atendre les causes obertes als 2.800 encausats pel procés des del 2013.

Al Parlament, doncs, s'escenificarà el primer round del que ha de ser un trajecte compartit entre partits i entitats, en el qual Òmnium ha empès decisivament per a l'entesa, sense que es demorés en el calendari. Malgrat les turbulències de les últimes setmanes entre socis -amb episodis com la polèmica generada per la reunió de Josep Costa en la qual participaven formacions d'ultradreta; els missatges creuats per trencar pactes amb el PSC arran de la investigació a Núria Marín, cas destapat per NacióDigital; o l'absència d'ERC en els nous passos del Consell per la República-, l'independentisme s'ha blindat per no fer saltar pels aires l'únic acord dels darrers temps.

La via de l'amnistia s'ha preservat de la batalla electoral del 14-F, com demostra la data triada per portar la proposta al Congrés -posterior als comicis-, i ha de tenir recorregut amb un pla de treball compartit a Madrid. Per tant, després de les eleccions, passi el que passi. És una de les dues demanades que l'independentisme va consensuar per presentar-se a la taula de negociació amb el govern espanyol, que només va reunir-se en una ocasió. L'altra, l'exercici de l'autodeterminació.  

Aquest divendres, però, els focus no estaran tan posats en el que expressin les forces independentistes com en el vot dels comuns, que han fet bandera d'un altre camí, el de la reforma del delicte de sedició, amb un impacte directe en la vida dels presos polítics. Aquesta setmana us hem explicat que el grup parlamentari liderat per Jéssica Albiach ha elaborat una esmena a la proposta independentista, que es resumeix en un intercanvi polític: el seu vot a favor al Parlament a canvi del suport independentista a la reforma que fa mesos que defensa Jaume Asens a les Corts espanyoles, amb l'aval de Pablo Iglesias.

El debat de l'amnistia tensa internament els comuns, d'aquí que la posició d'Albiach no sigui senzilla. No totes les veus de la formació veuen clar arrenglerar-se amb els independentistes en aquesta qüestió i pesa que el vot al Parlament acabi condicionant el relat al Congrés. Per als partits independentistes, l'equació tampoc és fàcil. Acceptar una rebaixa penal de la sedició tindria una doble conseqüència: podria revertir de forma immeditada en el càstig als presos, però també comportaria un aval explícit a figures penals interpretables després pel Tribunal Suprem. Els equilibris són complicats per a tothom. De moment, l'independentisme es concentra en l'acord que tanca la legislatura. L'únic gran acord en la carpeta sobiranista. 
 

---

Avui no et perdis

»El Govern ajorna l'anunci de les restriccions pel desacord en el seu abast; per Sara González i Bernat Surroca.

»La distribució de la vacuna a l'Estat serà secreta i s'administrarà a partir del 27 de desembre.

» Primícia: El testimoni d'una àvia de la residència de Tremp: «Tinc una sensació molt gran d’abandonament»; per Jordi Ubach.

»El cas de Marcel Vivet arriba a judici a l'espera dels moviments d'última hora de la Generalitat; per Bernat Surroca.

» Primícia: ERC es despenja del Consell per la República i no serà a l'Assemblea de Representants; per Ferran Casas.

»El Congrés aprova la llei de l'eutanàsia.

» Opinió: «Les conquestes eclipsades»; per Sara González.

»El TSJC obliga a un mínim del 25% d'ensenyament en castellà a Catalunya; per Bernat Surroca.

​» El TC sentencia que «pertorbar» una missa no és llibertat d'expressió; per Bernat Surroca.

» La Fiscalia investiga el xat dels militars que parlaven d'afusellar milions de ciutadans.

» El relleu del regidor dimitit pel cas Consell Esportiu de l'Hospitalet també hauria cobrat en negre; per Roger Tugas.

»JxCat tanca files amb Núria Marín a la Diputació i en defensa la presumpció d'innocència; per Roger Tugas.

» Opinió: «Fills del foc»; per Jonathan Martínez.
 

---

 El passadís

Dolors Sabater ja és oficialment la candidata de la coalició que formaran la CUP i Guanyem a les eleccions del 14 de febrer. Després de l'acord entre les dues formacions, que ha costat de segellar perquè es pretenia delimitar amb cura com serà la presa de decisions durant la legislatura, l'exalcaldessa de Badalona farà el salt al Parlament. Com va avançar NacióDigital, Sabater comptarà al capdavant de la candidatura amb la presència de Carles Riera i Eulàlia Reguant, amb experiència com a diputats, que ocuparan la segona i tercera posició de la llista per Barcelona. El pacte definitiu entre la CUP i Guanyem es va tancar poc abans de les votacions programades per ratificar-lo. Tant és així, que Sabater va donar el vistiplau als serrells finals mentre participava en un consell d'administració vinculat a l'Ajuntament de Badalona. L'exalcaldessa va tenir dubtes durant les negociacions de si feia bé abandonant la política municipal i més en un moment en què lidera l'oposició a Xavier García Albiol. L'acord, àmpliament discutit, finalment ha vist la llum.

Vist i llegit

Aquest dijous a primera hora, El País publicava dos articles els titulars dels quals reivindicaven la independència del periodisme i la seva vocació fiscalitzadora del poder. El primer, amb el titular "La independència periodística, el mayor negocio de los medios", estava escrit a propòsit de les memòries de Lionel Barbel, que va convertir el Financial Times en diari de referència. El segon, el signava l'exdirector del diari de Prisa Jesús Ceberio i l'havia batejat amb "La difícil búsqueda de la verdad". Paga la pena que cadascú revisi a casa seva fins a quin punt s’ha complert o no allò que predica.

Periodistes de referència com Xavier Vinader advertien dels riscos de caure en el periodisme mesell que, per interessos de negoci o polítics, acaben sucumbint davant del poder. Sempre és un exercici sa revisar els principis i fonaments de la professió, i fer-ne autocrítica. Fins a quin punt ha existit i existeix un sector de l’oferta mediàtica que ha estat connivent amb la llei del silenci al voltant dels afers de la monarquia o ha jugat a promoure aliances polítiques i vetar-ne d’altres. Tant de bo més articles que, a més de publicar-se, es compleixin.

 El nom propi

Joan Carles I no tindrà el Nadal que s'havia imaginat. Ni tornarà a Espanya -malgrat haver manifestat al seu entorn que així ho hauria desitjat- ni es podrà permetre excessos, atesa la seva salut. Tal com va avançar ahir a l'Ara el company Àlex Font, el rei emèrit va ingressar la setmana passada en una clínica d'Abu Dhabi per Covid-19. La Zarzuela es va afanyar a emetre un comunicat perquè transmetés que la informació no era precisa, però de la versió de la Zarzuela només se'n podia intuir que el monarca ja no estava ingressat. En cap cas, desmentia que Joan Carles I hagués requerit atenció sanitària. El rei emèrit, doncs, haurà de veure el discurs de Felip VI a distància. Entre els interrogants que queden per resoldre d'aquest 2020 hi ha si la Zarzuela voldrà incloure en el missatge nadalenc alguna referència -en cap cas explícita- a les investigacions que afecten el pare del rei. Si es tracta de la família reial, el concepte que la justícia és igual per a tothom no serveix. Això demostren els fets.

 Els imperdibles

David Remnick ja ha estat el protagonista d'aquesta secció, centrada durant la pandèmia en les recomanacions literàries. De Remnick ja en vam llegir el seu treball més celebrat, La tumba de Lenin, la crònica periodística més ben documentada de la caiguda de la Unió Soviètica, premiat amb el Pulitzer. Aquest Nadal, si tenim sort i ens encerten els regals, a casa arribarà un altre dels seus llibres, Reportero (Debate), una obra que reuneix els millors textos periodístics de l'editor de The New Yorker, des de retrats de Tony Blair i Bruce Springsteen fins a articles sobre la Rússia després del règim soviètic. Bon cap de setmana!

 ​