15
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:58h
El Col·legi d'Economistes suspèn la gestió de la crisi pandèmica duta a terme pels governs, amb una valoració baixa de la resposta donada pel govern espanyol i per la Generalitat, que obtenen un 3,39 i un 3,61 respectivament. Són dades de l'Enquesta de Situació Econòmica del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), presentada aquest dimarts pel degà del CEC, Anton Gasol, i el director tècnic de l'enquesta, Xavier Segura. Hi han donat resposta 1.200 economistes. El CEC s'ha afegit així a la valoració de la situació econòmica donada recentemnt per les diverses entitats econòmiques del país, de la Cambra de Comerç a Foment del Treball.
La valoració ha empitjorat des de l'enquesta feta el maig, quan es va puntuar la resposta de l'executiu català amb un 4,02. En aquell moment, es va valorar amb un 3,30 la gestió del govern espanyol. En canvi, es valora millor la resposta donada per les institucions europees, que del maig al novembre ha passat del 3,67 a 4,60.
En aquesta mateixa línia, l'aprovació del programa de mesures Next Generation per part de la UE ha estat acollida amb satisfacció pels economistes. De fet, els economistes donen un 5,7 a les mesures adoptades per la Unió Europea. En canvi, hi ha força desconfiança pel que fa a com es gestionin els fons europeus. L'escepticisme és evident: es puntua amb un 4,32 la transparència, un 4,15 l'eficiència, un 4,03 l'objectivitat i un 3,83 la transversalitat. Aquest neguit coincideix amb l'estudi elaborat pel centre de reflexió de Foment que ha advertit de la manca d'avaluació de les polítiques públiques a l'estat espanyol.
El degà Anton Gasol ha subratllat aquesta desconfiança respecte a com es gestionaran els fons des de l'estat espanyol. Ha esmentat el precedent amb els fons estructurals de la UE. Però tot i la desconfiança pel que fa a com s'administraran els fons, Gasol també ha afegit: "Però sort dels fons europeus". Xavier Segura, per la seva banda, ha posat en valor la valoració donada pels enquestats a les instàncies europees, que han estat a l'alçada de la magnitud de la crisi.
L'enquesta tampoc aprova la gestió feta pels ajuntaments, que obté un 3,83. Era del 4,22 el mes de maig. El degà Anton Gasol ha assenyalat que es pot deure al fet que la crisi, amb les restriccions de mobilitat, té un impacte directe en els aspectes més quotidians de la vida i fa que molta gent vinculi als poders locals algunes mesures adoptades.
Sobre les previsions de caiguda del PIB que preveu el projecte de pressupostos, fixat en un 11,2%, un 70% dels economistes creu que serà clarament pitjor, mentre que un 20,3% considera que és raonable. Tan sols un 4% creu que el PIB evolucionarà en un sentit més positiu del que marquen les previsions del govern.
Un baix índex de confiança
Una dada clau com és l'índex de confiança dels economistes cau radicalment respecte al d'abans de la pandèmia, passant del 5,44 al 3,54 per a l'economia catalana, i del 5,21 al 3,37 per a l'espanyola. Un 88,2% dels economistes asseguren que la Covid és el principal problema de l'economia catalana. El segon és l'atur, a bastanta distància (45,9%), per davant de la situació política, amb un 43,6%, però la percepció sobre la política ha empitjorat respecte del maig, quan era només d'un 36%.
Hi ha algunes dades que mostra l'enquesta que són de resposta òbvia. El 96% dels economistes consideren que la situació ha empitjorat des de fa un any. Però hi ha un 50,6 que creu que encara empitjorarà en el darrer trimestre d'any, mentre que un 34% creu que continuarà igual. Només un 11% es mostra optimista.
La valoració ha empitjorat des de l'enquesta feta el maig, quan es va puntuar la resposta de l'executiu català amb un 4,02. En aquell moment, es va valorar amb un 3,30 la gestió del govern espanyol. En canvi, es valora millor la resposta donada per les institucions europees, que del maig al novembre ha passat del 3,67 a 4,60.
En aquesta mateixa línia, l'aprovació del programa de mesures Next Generation per part de la UE ha estat acollida amb satisfacció pels economistes. De fet, els economistes donen un 5,7 a les mesures adoptades per la Unió Europea. En canvi, hi ha força desconfiança pel que fa a com es gestionin els fons europeus. L'escepticisme és evident: es puntua amb un 4,32 la transparència, un 4,15 l'eficiència, un 4,03 l'objectivitat i un 3,83 la transversalitat. Aquest neguit coincideix amb l'estudi elaborat pel centre de reflexió de Foment que ha advertit de la manca d'avaluació de les polítiques públiques a l'estat espanyol.
El degà Anton Gasol ha subratllat aquesta desconfiança respecte a com es gestionaran els fons des de l'estat espanyol. Ha esmentat el precedent amb els fons estructurals de la UE. Però tot i la desconfiança pel que fa a com s'administraran els fons, Gasol també ha afegit: "Però sort dels fons europeus". Xavier Segura, per la seva banda, ha posat en valor la valoració donada pels enquestats a les instàncies europees, que han estat a l'alçada de la magnitud de la crisi.
L'enquesta tampoc aprova la gestió feta pels ajuntaments, que obté un 3,83. Era del 4,22 el mes de maig. El degà Anton Gasol ha assenyalat que es pot deure al fet que la crisi, amb les restriccions de mobilitat, té un impacte directe en els aspectes més quotidians de la vida i fa que molta gent vinculi als poders locals algunes mesures adoptades.
Sobre les previsions de caiguda del PIB que preveu el projecte de pressupostos, fixat en un 11,2%, un 70% dels economistes creu que serà clarament pitjor, mentre que un 20,3% considera que és raonable. Tan sols un 4% creu que el PIB evolucionarà en un sentit més positiu del que marquen les previsions del govern.
Un baix índex de confiança
Una dada clau com és l'índex de confiança dels economistes cau radicalment respecte al d'abans de la pandèmia, passant del 5,44 al 3,54 per a l'economia catalana, i del 5,21 al 3,37 per a l'espanyola. Un 88,2% dels economistes asseguren que la Covid és el principal problema de l'economia catalana. El segon és l'atur, a bastanta distància (45,9%), per davant de la situació política, amb un 43,6%, però la percepció sobre la política ha empitjorat respecte del maig, quan era només d'un 36%.
Hi ha algunes dades que mostra l'enquesta que són de resposta òbvia. El 96% dels economistes consideren que la situació ha empitjorat des de fa un any. Però hi ha un 50,6 que creu que encara empitjorarà en el darrer trimestre d'any, mentre que un 34% creu que continuarà igual. Només un 11% es mostra optimista.