16
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
20:15h
L'independentisme ha situat a l'horitzó el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb l'esperança que repararà la injustícia comesa pel Tribunal Suprem en el cas dels presos polítics. Això podria ser així, tot i que és un escenari que encara trigarà uns mesos, i caldrà analitzar amb detall l'abast de la resolució d'Estrasburg. De tota manera, és una via que no està exempta de riscos. El cas d'Arnaldo Otegi és un precedent del que pot arribar a fer el Suprem per reivindicar la seva autoritat en un dels casos més rellevants de la democràcia espanyola. Segons els experts consultats, caldrà veure en quins termes s'expressa la sentència d'Estrasburg per al cas del procés, però no descarten un escenari en què l'alt tribunal espanyol ordenés repetir el judici.
Què ha passat amb Otegi? El Suprem va ordenar dilluns que l'Audiència Nacional el tornés a jutjar, juntament amb altres dirigents de l'esquerra abertzale, pel cas Bateragune. Aquesta causa fa referència a l'intent de refundar l'esquerra independentista basca en unes coordenades de no-violència. Els aparells de l'Estat van considerar que es tractava d'un intent de reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint ordres d'ETA. Otegi va ser processat i jutjat el 2009 a l'Audiència Nacional, i va passar sis anys a la presó.
El 2018, nou anys després de la sentència i quan Otegi i la resta de dirigents abertzales estaven ja en llibertat, Estrasburg va dictar la seva resolució: no van tenir un judici just. No va ser fins dos anys després, aquest juliol, que el Suprem va anul·lar-ne la condemna. Els tempos de la justícia espanyola van impedir que Otegi participés com a candidat d'EH Bildu a les eleccions del País Basc que es van celebrar uns dies abans. Quan el cas semblava resolt, dilluns el Suprem va decidir per unanimitat que el judici contra el dirigent basc s'haurà de repetir.
Això es pot fer? Experts consultats per aquest diari apunten que sí. En el cas d'Otegi, Estrasburg va detectar una vulneració d'un dret procedimental, com és el dret a un jutge imparcial. Com explica la catedràtica de Dret Constitucional, Mercè Barceló, en aquest cas, el Suprem sí que pot fer una interpretació com la que ha fet i ordenar que es torni a celebrar el judici, amb l'argument de resoldre aquesta vulneració i que els fets no quedin sense jutjar. Una altra cosa seria si el tribunal d'Estrasburg hagués detectat vulneracions en altres drets, com ara el dret de reunió o de manifestació. Aleshores, segons Barceló, el judici no es podria repetir.
L'amenaça als presos
Com es trasllada tot això al cas dels presos polítics? Actualment els presos estan a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui els seus recursos contra la sentència del Suprem. Continuen a la presó sense tercer grau ni sortides per treballar, i afectats per les severes restriccions arran de la Covid-19. Paral·lelament hi ha diverses vies activades per facilitar-ne la sortida, com ara els indults o la reforma de la sedició, però tot plegat es troba en fases preliminars mentre l'independentisme reclama l'amnistia, una via amb poques possibilitats de reeixir.
Quan el TC es pronunciï, desbrossarà la via per portar la sentència de Manuel Marchena al tribunal d'Estrasburg. Primer caldrà veure si admet a tràmit els recursos, i hauran de passar uns anys fins que no emeti una resolució. Si és favorable als presos, caldrà analitzar en quins termes es pronuncia i quins drets sosté que s'han vulnerat. Si, com en el cas d'Otegi, sentencia que s'han vulnerat drets procedimentals, el Suprem podria ordenar que es repetís el judici. Si, en canvi, considera que s'han vulnerat drets substantius, com ara el dret a la llibertat de manifestació o d'expressió, el judici no tindria per què repetir-se.
Segons explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en el cas del procés es combinen vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius. Si el TEDH es decanta pels procedimentals -com ara el judici just o la vulneració del dret a la doble instància penal- es podria donar un escenari en què el Suprem ordenés la repetició del judici. En tot cas, diu Salellas, "Estrasburg haurà de definir en la seva sentència quina és la satisfacció justa per restituir els drets vulnerats". Des de 2015, és la jurisdicció interna, el Suprem, qui s'encarrega de regular l'abast de la sentència. El risc que hauria d'evitar el TEDH és que sigui el Suprem, el tribunal que ha vulnerat els drets dels presos, l'encarregat de restablir aquests drets.
Gest de força del Suprem
La relació entre la justícia europea o internacional i la justícia dels estats, concretament l'espanyola, no és precisament plàcida, i menys encara en casos com el d'Otegi o del procés. Una esmena a la totalitat del tribunal d'Estrasburg a una sentència d'Espanya, com en el cas d'Otegi, no és ben rebuda per les autoritats judicials, geloses de la seva autonomia. El Suprem va trigar dos anys a anul·lar la condemna, i ara es reserva el dret que l'Audiència Nacional torni a jutjar i, eventualment, torni a condemnar uns fets que ja van ser vistos pel mateix tribunal. Caldrà veure en quins termes, si es repeteix tota la vista oral, amb testimonis, pèrits i fase documental.
Quin marge d'actuació té el Suprem davant d'una sentència del TEDH? Salellas admet que les resolucions d'Estrasburg són "més declaratives que executives", però remarca que la justícia espanyola està obligada a complir-les. De tota manera, caldrà analitzar quina és la sentència del TEDH, que podria arribar a sol·licitar la cooperació dels tribunals espanyols per executar la sentècnia.
En tot cas, el Suprem ja ha desafiat la justícia europea una vegada. Va ser en el cas d'Oriol Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va dir que el líder d'ERC tenia immunitat com a eurodiputat des del moment en què va ser elegit (i per tant no podia ser jutjat ni empresonat sense el corresponent suplicatori). El Suprem va desobeir aquella resolució i va mantenir Junqueras a la presó, sense possibilitat d'anar al Parlament Europeu per prendre possessió de l'acta d'eurodiputat, com sí que van poder fer Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Què ha passat amb Otegi? El Suprem va ordenar dilluns que l'Audiència Nacional el tornés a jutjar, juntament amb altres dirigents de l'esquerra abertzale, pel cas Bateragune. Aquesta causa fa referència a l'intent de refundar l'esquerra independentista basca en unes coordenades de no-violència. Els aparells de l'Estat van considerar que es tractava d'un intent de reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint ordres d'ETA. Otegi va ser processat i jutjat el 2009 a l'Audiència Nacional, i va passar sis anys a la presó.
El 2018, nou anys després de la sentència i quan Otegi i la resta de dirigents abertzales estaven ja en llibertat, Estrasburg va dictar la seva resolució: no van tenir un judici just. No va ser fins dos anys després, aquest juliol, que el Suprem va anul·lar-ne la condemna. Els tempos de la justícia espanyola van impedir que Otegi participés com a candidat d'EH Bildu a les eleccions del País Basc que es van celebrar uns dies abans. Quan el cas semblava resolt, dilluns el Suprem va decidir per unanimitat que el judici contra el dirigent basc s'haurà de repetir.
Això es pot fer? Experts consultats per aquest diari apunten que sí. En el cas d'Otegi, Estrasburg va detectar una vulneració d'un dret procedimental, com és el dret a un jutge imparcial. Com explica la catedràtica de Dret Constitucional, Mercè Barceló, en aquest cas, el Suprem sí que pot fer una interpretació com la que ha fet i ordenar que es torni a celebrar el judici, amb l'argument de resoldre aquesta vulneració i que els fets no quedin sense jutjar. Una altra cosa seria si el tribunal d'Estrasburg hagués detectat vulneracions en altres drets, com ara el dret de reunió o de manifestació. Aleshores, segons Barceló, el judici no es podria repetir.
L'amenaça als presos
Com es trasllada tot això al cas dels presos polítics? Actualment els presos estan a l'espera que el Tribunal Constitucional (TC) resolgui els seus recursos contra la sentència del Suprem. Continuen a la presó sense tercer grau ni sortides per treballar, i afectats per les severes restriccions arran de la Covid-19. Paral·lelament hi ha diverses vies activades per facilitar-ne la sortida, com ara els indults o la reforma de la sedició, però tot plegat es troba en fases preliminars mentre l'independentisme reclama l'amnistia, una via amb poques possibilitats de reeixir.
Quan el TC es pronunciï, desbrossarà la via per portar la sentència de Manuel Marchena al tribunal d'Estrasburg. Primer caldrà veure si admet a tràmit els recursos, i hauran de passar uns anys fins que no emeti una resolució. Si és favorable als presos, caldrà analitzar en quins termes es pronuncia i quins drets sosté que s'han vulnerat. Si, com en el cas d'Otegi, sentencia que s'han vulnerat drets procedimentals, el Suprem podria ordenar que es repetís el judici. Si, en canvi, considera que s'han vulnerat drets substantius, com ara el dret a la llibertat de manifestació o d'expressió, el judici no tindria per què repetir-se.
Segons explica Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en el cas del procés es combinen vulneracions dels dos tipus de drets, procedimentals i substantius. Si el TEDH es decanta pels procedimentals -com ara el judici just o la vulneració del dret a la doble instància penal- es podria donar un escenari en què el Suprem ordenés la repetició del judici. En tot cas, diu Salellas, "Estrasburg haurà de definir en la seva sentència quina és la satisfacció justa per restituir els drets vulnerats". Des de 2015, és la jurisdicció interna, el Suprem, qui s'encarrega de regular l'abast de la sentència. El risc que hauria d'evitar el TEDH és que sigui el Suprem, el tribunal que ha vulnerat els drets dels presos, l'encarregat de restablir aquests drets.
Gest de força del Suprem
La relació entre la justícia europea o internacional i la justícia dels estats, concretament l'espanyola, no és precisament plàcida, i menys encara en casos com el d'Otegi o del procés. Una esmena a la totalitat del tribunal d'Estrasburg a una sentència d'Espanya, com en el cas d'Otegi, no és ben rebuda per les autoritats judicials, geloses de la seva autonomia. El Suprem va trigar dos anys a anul·lar la condemna, i ara es reserva el dret que l'Audiència Nacional torni a jutjar i, eventualment, torni a condemnar uns fets que ja van ser vistos pel mateix tribunal. Caldrà veure en quins termes, si es repeteix tota la vista oral, amb testimonis, pèrits i fase documental.
Quin marge d'actuació té el Suprem davant d'una sentència del TEDH? Salellas admet que les resolucions d'Estrasburg són "més declaratives que executives", però remarca que la justícia espanyola està obligada a complir-les. De tota manera, caldrà analitzar quina és la sentència del TEDH, que podria arribar a sol·licitar la cooperació dels tribunals espanyols per executar la sentècnia.
En tot cas, el Suprem ja ha desafiat la justícia europea una vegada. Va ser en el cas d'Oriol Junqueras, quan el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, va dir que el líder d'ERC tenia immunitat com a eurodiputat des del moment en què va ser elegit (i per tant no podia ser jutjat ni empresonat sense el corresponent suplicatori). El Suprem va desobeir aquella resolució i va mantenir Junqueras a la presó, sense possibilitat d'anar al Parlament Europeu per prendre possessió de l'acta d'eurodiputat, com sí que van poder fer Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.