15
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
16
de desembre
a les
9:35h
"L'acord no està tancat". Així s'expressen veus prudents coneixedores dels detalls de les negociacions entre la CUP i Guanyem, que exploren una coalició electoral per al 14 de febrer. Tot i que el consell polític dels anticapitalistes va validar -amb una majoria gens folgada- el preacord amb la formació liderada per Dolors Sabater, les negociacions no estan resoltes. De fet, presenten esculls importants. Per exemple, en la manera de determinar com serà la presa de decisions al Parlament, tal com apunten diverses fonts a NacióDigital. En el que sí que hi ha entesa és en el disseny de la candidatura. Si el pacte no es trenca, Sabater serà la cap de cartell -com es va concretar dissabte- mentre que Carles Riera i Eulàlia Reguant assumiran els números dos i tres, respectivament, de la llista per Barcelona.
Reguant ja va ser un dels noms que van pilotar l'acte que la CUP va fer la primera setmana de desembre per presentar la proposta política del partit de cara al 14-F, en l'elaboració de la qual va participar activament. Amb el retorn a la primera línia política, l'exdiputada obrirà un segon cicle al Parlament, després del pas per l'Ajuntament de Barcelona com a regidora en substitució de Josep Garganté, en el tram previ a les eleccions del 2019.
El reglament intern de la formació, reformat recentment per actualitzar els límits de mandats, no serà un impediment per a Reguant, i tampoc per a Carles Riera, que també ocuparà un lloc de sortida, segons les fonts consultades. Ara, la CUP permet als seus candidats repetir en dues legislatures consecutives. Riera és l'actual del líder dels anticapitalistes al Parlament i havia expressat, en privat i en públic, la voluntat de tenir un paper protagonista si el partit ho considera convenient.
A Sabater, Riera i Reguant els acompanyaran tres noms més que no han estat diputats en les dues últimes legislatures. Es tracta de Xavier Pellicer, portaveu del col·lectiu d'advocats Alerta Solidària -implicat en la defensa de causes judicials de militants independentistes-, que serà el número 4 de la llista per Barcelona; Basha Changuerra, regidora de la CUP a Moià i alliberada del partit a la Catalunya Central, ubicada en el cinquè lloc de la candidatura. En un comunicat fet públic aquest dimarts a la tarda, la formació també ha detallat -a banda de confirmar la informació d'aquest diari- que les posicions 7, 8 i 9 de la candidatura per Barcelona seran per a Carles Escolà, Maria Sirvent, Marc Cerdà i Mar Ampurdanès. El número 10 de la llista està reservat a les organitzacions que formen part de la Crida Constituent. Laia Estrada, Pau Juvillà i Dani Cornellà seran els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona, respectivament.
Els anticapitalistes i la formació de Sabater tampoc convertiran en un problema irresoluble el nom de la candidatura. Es dona per fet que la marca de la CUP i la de Guanyem compartiran espai a les paperetes electorals. Les negociacions estan encallades, en canvi, en decisions menys vistoses, però més rellevants per al funcionament de la coalició durant la legislatura. Els dos actors no acaben d'entendre's per definir com es prendran els acords al Parlament, quin pes tindrà cada partit a l'hora de fixar la tesi, i quins seran els òrgans de discussió i decisió. El problema, doncs, és determinar amb claredat la manera d'actuar de la coalició. El caràcter assembleari de les dues formacions i el pes preeminent de la CUP envers Guanyem no fa senzilla l'entesa.
Però hi ha més elements que expliquen el perill de "trencadissa", verbalitzat per diverses fonts de la CUP i Guanyem. Als espais de decisió dels cupaires no tothom expressa la mateixa confiança en la idoneïtat del front d'esquerres negociat amb la formació de Sabater. La difícil convivència entre Poble Lliure i Endavant també té reverberacions en aquesta discussió. Poble Lliure accepta un paper més secundari a les llistes si es materialitza el pacte mentre que hi ha veus d'Endavant que han enfocat la negociació amb més reticències, per bé que del consell polític de dissabte de la CUP en va sorgir un relat públic de gest de solidaritat per teixir una candidatura àmplia, més enllà de les estructures del partit.
En el rerefons, també pesa un debat més profund sobre el futur polític del projecte de la CUP. Veus de la formació ja han expressat la conveniència de repensar les sigles, camí de la cita electoral de les municipals del 2023. Aquest és un debat que cou, perquè tensa l'organització. Abans d'explorar discussions de recorregut més llarg, però, els anticapitalistes hauran de segellar un acord amb Guanyem, que encara no ha pres una decisió -amb pronunciament públic inclòs- sobre el pacte per al 14-F. Les fonts consultades dels dos espais fixen aquesta setmana com a límit per tancar el pacte.
Reguant ja va ser un dels noms que van pilotar l'acte que la CUP va fer la primera setmana de desembre per presentar la proposta política del partit de cara al 14-F, en l'elaboració de la qual va participar activament. Amb el retorn a la primera línia política, l'exdiputada obrirà un segon cicle al Parlament, després del pas per l'Ajuntament de Barcelona com a regidora en substitució de Josep Garganté, en el tram previ a les eleccions del 2019.
El reglament intern de la formació, reformat recentment per actualitzar els límits de mandats, no serà un impediment per a Reguant, i tampoc per a Carles Riera, que també ocuparà un lloc de sortida, segons les fonts consultades. Ara, la CUP permet als seus candidats repetir en dues legislatures consecutives. Riera és l'actual del líder dels anticapitalistes al Parlament i havia expressat, en privat i en públic, la voluntat de tenir un paper protagonista si el partit ho considera convenient.
A Sabater, Riera i Reguant els acompanyaran tres noms més que no han estat diputats en les dues últimes legislatures. Es tracta de Xavier Pellicer, portaveu del col·lectiu d'advocats Alerta Solidària -implicat en la defensa de causes judicials de militants independentistes-, que serà el número 4 de la llista per Barcelona; Basha Changuerra, regidora de la CUP a Moià i alliberada del partit a la Catalunya Central, ubicada en el cinquè lloc de la candidatura. En un comunicat fet públic aquest dimarts a la tarda, la formació també ha detallat -a banda de confirmar la informació d'aquest diari- que les posicions 7, 8 i 9 de la candidatura per Barcelona seran per a Carles Escolà, Maria Sirvent, Marc Cerdà i Mar Ampurdanès. El número 10 de la llista està reservat a les organitzacions que formen part de la Crida Constituent. Laia Estrada, Pau Juvillà i Dani Cornellà seran els caps de llista per Tarragona, Lleida i Girona, respectivament.
Xavier Pellicer, portaveu d'Alerta Solidària, i la regidora de Moià Basha Changuerra seran els números 4 i 5 de la llista per Barcelona
Els anticapitalistes i la formació de Sabater tampoc convertiran en un problema irresoluble el nom de la candidatura. Es dona per fet que la marca de la CUP i la de Guanyem compartiran espai a les paperetes electorals. Les negociacions estan encallades, en canvi, en decisions menys vistoses, però més rellevants per al funcionament de la coalició durant la legislatura. Els dos actors no acaben d'entendre's per definir com es prendran els acords al Parlament, quin pes tindrà cada partit a l'hora de fixar la tesi, i quins seran els òrgans de discussió i decisió. El problema, doncs, és determinar amb claredat la manera d'actuar de la coalició. El caràcter assembleari de les dues formacions i el pes preeminent de la CUP envers Guanyem no fa senzilla l'entesa.
Però hi ha més elements que expliquen el perill de "trencadissa", verbalitzat per diverses fonts de la CUP i Guanyem. Als espais de decisió dels cupaires no tothom expressa la mateixa confiança en la idoneïtat del front d'esquerres negociat amb la formació de Sabater. La difícil convivència entre Poble Lliure i Endavant també té reverberacions en aquesta discussió. Poble Lliure accepta un paper més secundari a les llistes si es materialitza el pacte mentre que hi ha veus d'Endavant que han enfocat la negociació amb més reticències, per bé que del consell polític de dissabte de la CUP en va sorgir un relat públic de gest de solidaritat per teixir una candidatura àmplia, més enllà de les estructures del partit.
Els dos actors no acaben d'entendre's per definir com es prendran els acords al Parlament, i quins seran els òrgans de discussió i decisió
En el rerefons, també pesa un debat més profund sobre el futur polític del projecte de la CUP. Veus de la formació ja han expressat la conveniència de repensar les sigles, camí de la cita electoral de les municipals del 2023. Aquest és un debat que cou, perquè tensa l'organització. Abans d'explorar discussions de recorregut més llarg, però, els anticapitalistes hauran de segellar un acord amb Guanyem, que encara no ha pres una decisió -amb pronunciament públic inclòs- sobre el pacte per al 14-F. Les fonts consultades dels dos espais fixen aquesta setmana com a límit per tancar el pacte.