14
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
21:14h
La d'aquest dilluns a la Model és una estampa prenadalenca que difícilment es tornarà a repetir un cop arrenqui el 2021 i la política catalana se submergeixi de ple en la campanya electoral. La presentació conjunta de la llei d'amnistia que els partits independentistes tenen previst registrar el 15 de març al Congrés és un dels pocs mínims comuns denominadors en un escenari de xoc estratègic evident. Tot i això, aquesta via per desjudicialitzar el conflicte topa amb el gran mur de les majories a Madrid. Superar-lo implica sumar suports i, conscients que el no del PSOE és, per ara, infranquejable, els esforços estan ara centrats en sumar-hi els comuns i, de retruc, Podem.
La crua pugna per la presidència de la Generalitat transita en paral·lel a la necessitat de l'independentisme de desfer el gran nus gordià dels tribunals. El primer round d'aquesta proposta d'amnistia es viurà aquesta mateixa setmana al Parlament, quan divendres es voti la proposta de resolució en la qual JxCat, ERC i la CUP reclamen aquesta llei per posar fi a totes les condemnes i causes derivades del procés des de l'any 2013. Segons ha pogut saber NacióDigital, els tres partits busquen el vot a favor del grup que lidera Jéssica Albiach, que en aquests moments no té a nivell intern un posicionament unànime sobre què votar.
"La setmana passada semblava que votarien a favor. Aquesta, en canvi, no està tan clar. Estan calibrant com els afecta electoralment", asseguren fonts de la negociació. El posicionament oficial dels comuns és que estan a favor de "totes les vies" que siguin útils per aconseguir l'alliberament dels presos. Amb tot, insisteixen que la reforma del codi penal "és la més ràpida i efectiva". L'independentisme en recela perquè considera que "només" l'amnistia suposa una solució per a les més de 2.800 encausades arran del procés. A més, en aquests moments el PSOE, que també té un ull posat en com el PSC busca créixer a les eleccions catalanes atraient votants de Ciutadans, ha refredat les expectatives. "He perdut la paciència", va reconèixer el dirigents dels comuns i president de Podem al Congrés, Jaume Asens, la setmana passada.
Els comuns no aclareixen, doncs, si el vot al Parlament, avantsala de la força política amb què l'amnistia arribarà a Madrid, serà afirmatiu o bé una abstenció. De fet, l'espai està encara debatent perquè existeixen dues visions sobre com afrontar la votació. La consideració general és que no és casual que la proposta conjunta d'amnistia de l'independentisme es presenti ara, tres anys després dels primers empresonaments, a les portes d'una campanya electoral. "Sembla que busquin retratar-nos", afirmen fonts del partit. De fet, sostenen que si es busqués realment impulsar-la, l'haurien preservat del context electoral i reservat per després dels comicis.
Entre el vot afirmatiu i l'abstenció
Precisament per aquest motiu, hi ha qui creu que caldria "no caure en la trampa" i votar-hi a favor sense renunciar a explicitar que la reforma del codi penal és la fórmula que consideren més viable. Altres veus del partit, però, reclamen que no es voti afirmativament i que se surti del pas amb una abstenció. I és que un sí exigiria després, per coherència, que s'actués de la mateixa manera un cop el Congrés s'hagués de posicionar i això estaria estretament lligat a una nova escletxa amb el PSOE a la Moncloa. A més, continua havent-hi un sector dins de l'espai ubicat en el corrent Comuns Federalistes que rebutgen el concepte de presos polítics per referir-se als líders independentistes empresonats, una denominació que Albiach i la cúpula sí que utilitzen.
Mentre transcorren les deliberacions internes, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha celebrat aquest dilluns que "el sobiranisme hagi reprès la iniciativa" i ha reivindicat "acords amplis i transversals" per forçar el reconeixement d'un conflicte polític que consideren que només es pot resoldre a través de l'amnistia vinculada l'exercici del dret a l'autodeterminació. I és que l'entitat que lidera Jordi Cuixart, conscient de com el desànim per la batalla entre partits pot acabar passant factura en els resultats a les urnes, ha estat en la cuina de la fotografia conjunta d'aquest dilluns. En aquesta, però no hi ha participat ni cap representant dels comuns ni de l'ANC, que considera que la iniciativa és de caràcter simbòlic.
Des d'Òmnium argumenten que si no hi havia cap representant dels comuns a l'acte és perquè no n'han participat de l'articulat de la llei, però confirmen que es treballa per compactar tot el sobiranisme al voltant de la petició d'amnistia i que el primer fruit sigui la votació d'aquesta setmana al Parlament. En aquest sentit, l'Associació Amnistia i Llibertat també ha posat en marxa des de fa tres mesos una iniciativa per recollir signatures de ciutadans a favor d'aquesta via. L'estratègia passa per muscular la proposta a nivell polític però també al carrer per intentar visualitzar que es tracta d'una petició majoritària a Catalunya.
La crua pugna per la presidència de la Generalitat transita en paral·lel a la necessitat de l'independentisme de desfer el gran nus gordià dels tribunals. El primer round d'aquesta proposta d'amnistia es viurà aquesta mateixa setmana al Parlament, quan divendres es voti la proposta de resolució en la qual JxCat, ERC i la CUP reclamen aquesta llei per posar fi a totes les condemnes i causes derivades del procés des de l'any 2013. Segons ha pogut saber NacióDigital, els tres partits busquen el vot a favor del grup que lidera Jéssica Albiach, que en aquests moments no té a nivell intern un posicionament unànime sobre què votar.
"La setmana passada semblava que votarien a favor. Aquesta, en canvi, no està tan clar. Estan calibrant com els afecta electoralment", asseguren fonts de la negociació. El posicionament oficial dels comuns és que estan a favor de "totes les vies" que siguin útils per aconseguir l'alliberament dels presos. Amb tot, insisteixen que la reforma del codi penal "és la més ràpida i efectiva". L'independentisme en recela perquè considera que "només" l'amnistia suposa una solució per a les més de 2.800 encausades arran del procés. A més, en aquests moments el PSOE, que també té un ull posat en com el PSC busca créixer a les eleccions catalanes atraient votants de Ciutadans, ha refredat les expectatives. "He perdut la paciència", va reconèixer el dirigents dels comuns i president de Podem al Congrés, Jaume Asens, la setmana passada.
Els comuns no aclareixen, doncs, si el vot al Parlament, avantsala de la força política amb què l'amnistia arribarà a Madrid, serà afirmatiu o bé una abstenció. De fet, l'espai està encara debatent perquè existeixen dues visions sobre com afrontar la votació. La consideració general és que no és casual que la proposta conjunta d'amnistia de l'independentisme es presenti ara, tres anys després dels primers empresonaments, a les portes d'una campanya electoral. "Sembla que busquin retratar-nos", afirmen fonts del partit. De fet, sostenen que si es busqués realment impulsar-la, l'haurien preservat del context electoral i reservat per després dels comicis.
Entre el vot afirmatiu i l'abstenció
Precisament per aquest motiu, hi ha qui creu que caldria "no caure en la trampa" i votar-hi a favor sense renunciar a explicitar que la reforma del codi penal és la fórmula que consideren més viable. Altres veus del partit, però, reclamen que no es voti afirmativament i que se surti del pas amb una abstenció. I és que un sí exigiria després, per coherència, que s'actués de la mateixa manera un cop el Congrés s'hagués de posicionar i això estaria estretament lligat a una nova escletxa amb el PSOE a la Moncloa. A més, continua havent-hi un sector dins de l'espai ubicat en el corrent Comuns Federalistes que rebutgen el concepte de presos polítics per referir-se als líders independentistes empresonats, una denominació que Albiach i la cúpula sí que utilitzen.
Mentre transcorren les deliberacions internes, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha celebrat aquest dilluns que "el sobiranisme hagi reprès la iniciativa" i ha reivindicat "acords amplis i transversals" per forçar el reconeixement d'un conflicte polític que consideren que només es pot resoldre a través de l'amnistia vinculada l'exercici del dret a l'autodeterminació. I és que l'entitat que lidera Jordi Cuixart, conscient de com el desànim per la batalla entre partits pot acabar passant factura en els resultats a les urnes, ha estat en la cuina de la fotografia conjunta d'aquest dilluns. En aquesta, però no hi ha participat ni cap representant dels comuns ni de l'ANC, que considera que la iniciativa és de caràcter simbòlic.
Des d'Òmnium argumenten que si no hi havia cap representant dels comuns a l'acte és perquè no n'han participat de l'articulat de la llei, però confirmen que es treballa per compactar tot el sobiranisme al voltant de la petició d'amnistia i que el primer fruit sigui la votació d'aquesta setmana al Parlament. En aquest sentit, l'Associació Amnistia i Llibertat també ha posat en marxa des de fa tres mesos una iniciativa per recollir signatures de ciutadans a favor d'aquesta via. L'estratègia passa per muscular la proposta a nivell polític però també al carrer per intentar visualitzar que es tracta d'una petició majoritària a Catalunya.