empresaris

Espanya, a la cua d'Europa en control de la despesa pública, segons el «think tank» de Foment

L'Institut d'Estudis Estratègics adverteix que cal reforçar l'eficàcia dels organismes de fiscalització en vigílies de l'arribada dels fons europeus

per Pep Martí , 14 de desembre de 2020 a les 13:39 |
Jordi Alberich, Josep Sánchez Llibre i Rosa Nonell, avui a Foment. | Foment
L'arribada dels fons europeus exigiran una fiscalització rigorosa de la despesa pública, però a l'estat espanyol no existeix una cultura d'avaluació de les institucions ni una dinàmica de rendició de comptes. Un dèficit que l'arribada dels fons del  programa Next Genetration de la UE -recentment desbloquejats a Brussel·les- fa encara més urgent afrontar. Per això, l'Institut d'Estudis Estratègics (IEE), el think tank de la patronal Foment del Treball, ha elaborat el document Una estratègia per avaluar les polítiques públiques


El laboratori d'idees de Foment no qüestiona la necessitat d'incrementar el deute públic, que és inevitable davant les urgències de la crisi pandèmica, però sí que és imprescindible la seva fiscalització. L'informe de l'IEE ha estat presentat pel president de Foment, Josep Sánchez Llibre, el responsable de l'institut, Jordi Alberich, i per Rosa Nonell, que ha estat la ponent del treball. 

Venen temps de despesa pública elevada i l'arribada dels fons exigeix més rigor en la fiscalització. Més de 500 projectes catalans ja han optat als fons, alhora que la Generalitat ha demanat participar activament en la gestió. En paraules de Rosa Nonell, "és bàsic conscienciar la societat que entre tots hem de reforçar la transparència i la gestió" de la despesa. L'arribada dels fons Next Generation. Jordi Alberich ha fet un advertiment sobre aquest paquet econòmic que vindrà de la UE: "No són automàtics. Si no fem les coses bé, no vindran". 



Entre les mesures reclamades per l'institut, hi ha la de reforçar l'estructura d'organismes ja

existents, com l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que hauria d'assumir funcions de bloqueig i sanció si fos necessari. Demana dotar de més recursos al Tribunal de Comptes, que elabora els seus informes sovint amb anys de retard, el que fa que no poden incidir en la gestió immediata dels organismes auditats.

Des de Foment, reclamen que els poders públics afrontin d'una vegada aquest problema, que contribueix a desprestigiar les institucions. S'assenyala, així, les dificultats perquè l'ingrés mínim vital arribi als col·lectius que el necessiten, els retards en la gestió dels ERTO o la insuficient digitalització dels procediments administratius i la manca de coordinació institucional entre els diferents nivells de les administracions públiques.  

Impacte directe en la corrupció

Els dèficits en la qualitat regulatòria a Espanya és una de les raons que expliquen una major corrupció i suposa un innegable cost. Esmentant l'estudi fet per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) sobre el cost econòmic de la corrupció i el dèficit de qualitat institucional, l'IEE explica que si la qualitat institucional estigués al nivell de la productivitat del país, es produiria en quinze anys un creixement del PIB per càpita que podria ser del 20%.  


El cert és que l'estat espanyol encara està a la cua pel que fa al funcionament d'institucions de control de la governança. El 2016, le sinstitucions comunitàries van recoamanr als estats membres de la UE la creació d'un Consell Nacional de Productivitat, de caràcter independent, que tindria com a objectiu analitzar la competitivitat de les respectives economies. Espanya és dels pocs països de la Unió que encara no l'ha creat. 


 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació