Solé nega al TSJC que participés en l'organització o la logística de l'1-O

L'aleshores alcalde d'Agramunt assegura que no va donar indicacions per amagar les urnes i que el seu objectiu el dia del referèndum era "preservar l'ordre públic"

Bernat Solé, acompanyat de representants de l'independentisme abans del judici al TSJC
Bernat Solé, acompanyat de representants de l'independentisme abans del judici al TSJC | Govern
14 de desembre del 2020
Actualitzat a les 11:40h
El conseller d'Exteriors, Bernat Solé, ha negat tenir cap participació ni en l'organització ni en la logística del referèndum i ha assegurat que no va donar cap indicació per amagar les urnes quan era alcalde d'Agramunt. La Fiscalia demana una pena d'un any i mig d'inhabilitació per un delicte de desobediència. A preguntes del ministeri fiscal, Solé ha admès que se li va notificar personalment la providència del TC que demanava impedir el referèndum.

El conseller ha dit que durant els dies previs al referèndum va "expressar la seva opinió" en relació a l'1-O. "Vaig dir que en cas que se celebrés el referèndum, el ciutadà havia d'exercir el dret a vot. En el supòsit que s'acabés celebrant", ha apuntat. Pel que fa a un acte del 25 de setembre de 2017, Solé ha negat que participés com a alcalde, malgrat que en un reportatge de la revista Sió, d'Agramunt. "Hi vaig anar en condició de representant polític, però no com a alcalde", ha insistit. No va demanar la rectificació a la revista. 

El conseller ha dit que l'ajuntament ni l'alcalde van fer la cessió de l'escola bressol municipal d'Agramunt. "La titularitat és municipal, però jo no vaig cedir el local. Vam donar suport a la llei de referèndum, però no vam dictar cap acord per cedir aquest local", ha remarcat l'aleshores alcalde. Solé ha dit que l'escola pública "tenia molts usos": "No tenia constància que s'hagués cedit l'escola. Hi vaig anar perquè em van trucar perquè soc l'alcalde", ha apuntat, i ha negat categòricament haver participat en l'organització de l'1-O. "El dia de l'1-O, la meva actuació va ser preservar la seguretat, l'ordre públic i la integritat dels equipaments. No vaig intervenir en la logística ni en el moviment de les urnes ni constitució de les meses", ha apuntat. 

En un reportatge publicat a la Revista Sió, es detalla que Solé va participar de l'organització de l'1-O i va fer tasques de logística, va ordenar amagar les urnes i va proposar acabar una hora abans. "Mai vaig tenir cap paper logístic ni vaig demanar amagar les urnes", ha dit. Tampoc ha demanat cap rectificació davant d'aquesta informació. "El relat sovint és fruit de l'observació i a vegades pels propis recursos humans és impossible que l'exactitud del relat s'ajusti als fets", ha afirmat. També ha negat saber qui organitzava l'1-O i que va parlar "amb molta gent". 

Suport a la llei del referèndum "sense cap conseqüència" posterior

Solé ha dit que va signar un decret que deia que "donava suport" a la llei de referèndum, però no va tenir "cap conseqüència" posterior. "Era una voluntat política, no va tenir cap conseqüència", ha afirmat a preguntes de la defensa. El conseller ha recordat que les escoles sempre s'utilitzen per votar i que no va signar cap decret de cessió, ni per al referèndum ni tampoc per a eleccions habituals. En l'acte del 25 de setembre, Solé ha dit que no es va tractar sobre res d'Agramunt. "No vam parlar de qüestions logístiques ni de com organitzar el referèndum. Va ser una reflexió sobre el dret a vot en qualsevol elecció", ha dit l'aleshores alcalde.

Pel que fa al dia 1-O, ha dit que no es va posar a disposició de ningú espais per a la votació. Solé va anar al centre de votació perquè era "un acte multitudinari i "hi havia de ser". Sabia que la policia podia venir a Agramunt? "M'havien arribat imatges de situacions complicades que jo no volia per al meu municipi", ha dit. "Vaig dir que calia preservar l'ordre públic", ha afegit. I va demanar a la gent del col·legi que s'evités "cap tipus d'enfrontament". La Guàrdia Civil no va arribar al poble. Al lloc de votació hi va haver molta gent durant tot el dia. "En cap moment vaig demanar que s'amaguessin les urnes fora de l'escola. Vaig suggerir que no s'amaguessin al fals sostre per evitar danys", ha afirmat.

Els testimonis desvinculen Solé de l'1-O

El director de la revista Sió el 2017, Joan Puig, ha admès a preguntes de la Fiscalia que algun aspecte de la seva crònica de l'1-O no va ser prou precís. "No hauria d'haver dit que Solé va participar de la logística, era més precís dir que es va preocupar pel que passava", ha detallat. De tota manera, no va rectificar cap element de la peça periodística ni tampoc li va ser requerit. A preguntes de la defensa, ha dit que Solé no va donar cap indicació sobre l'1-O i que només al final de la jornada l'aleshores alcalde va dir "a veure si plegueu d'una vegada". "Hi havia nervis i tothom volia acabar i es va decidir de plegar", ha detallat Puig. 

El testimoni ha dit que es va plantejar amagar les urnes al col·legi, però Solé va dir que no es fes. "El Bernat ens va dir que si venia la Guàrdia Civil deixéssim pas, que no hi hagués violència ni ningú prengués mal", ha afirmat. Pel que fa a l'acte del 25 de setembre de 2017 al Casal Agramuntí, ha dit que l'objectiu de l'acte era debatre sobre el dret de vot entre representants de diversos partits. 

Un dels redactors de la revista Sió el 2017, Joan Pijoan, va publicar un reportatge sobre l'acte del 25 de setembre. "Som voluntaris, no tenim formació periodística ni cobrem res", ha admès. Ha detallat que l'acte va ser un debat sobre si s'havia de votar o no l'1-O. 

L'últim testimoni del judici ha estat Francesc Farràs, una de les persones citades a la revista Sió i que "decidia" sobre què s'havia de fer el dia del referèndum. "Bernat Solé no formava part d'aquest grup", ha dit. El testimoni ha dit que van utilitzar l'escola del poble per a la votació, que estava obert des de dissabte a la tarda. "L'AMPA va organitzar activitats festives durant tota la tarda i a la nit s'hi va quedar gent a dormir. Quan vam arribar l'endemà, estava obert", ha dit, i ha negat que Solé no va participar de res relacionat amb l'1-O, tampoc a l'hora de plegar. "Va arribar un moment que ja no venia ningú i vam decidir plegar per evitar incidents.

Si venia la policia teníem previst deixar-los entrar i que fessin el que havien de fer", ha dit. Farràs ha dit que es van amagar les urnes en dues ocasions, quan pensaven que hi havia la policia a prop.

La Fiscalia fixa l'abast de la petició d'inhabilitació

La defensa de Bernat Solé ha denunciat durant el tràmit de qüestions prèvies una possible vulneració del dret de defensa arran de la petició de pena que demana la Fiscalia. L'advocat ha recordat que el fiscal ha de concretar en què es tradueix la "inhabilitació especial", perquè a banda de diputat i conseller, Solé també és professor de secundària. El tribunal ha instat la Fiscalia ha delimitar la pena que demana, i el fiscal ha dit que la petició d'inhabilitació fa referència a la inhabilitació per aquells càrrecs que tenen relació amb el delicte, per tant no afecta al fet que Solé sigui professor. 

Suport de l'independentisme

Membres del Govern de la Generalitat com Pere Aragonès, Meritxell Budó i Chakir el Homrani, el president del Parlament, Roger Torrent, la plana major d'ERC, una vintena d'alcaldes i representants de JxCat i entitats independentistes han acompanyat aquest dilluns al matí el conseller Solé fins les portes del TSJC. L'independentisme ha donat suport al conseller i ha denunciat la repressió de l'Estat contra el procés, que ara se centra en els alcaldes que van facilitar l'1-O. La primera alcaldessa jutjada va ser, al novembre, la de Roses, també acusada de desobediència.