14
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
11:59h
La presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Vinyet Panyella, ha presentat l'informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts 2019 a la comissió de Cultura del Parlament. Panyella -que va lliurar el document al president Roger Torrent el 17 de novembre passat- ha fet un diagnòstic molt crític de l'estat de la cultura a Catalunya, de la qual ha destacat "un finançament endèmicament deficient", "una precarietat laboral en el sector que la crisi pandèmica ha posat encara més de manifest", així com "la prevalença de la centralitat barcelonina respecte a la resta del territori".
Panyella ha reclamat aquest dilluns la urgència d'unes polítiques culturals finançades, clares, igualitàries i planificades, consensuades amb els sectors de la cultura i també acordades amb mirada llarga, més enllà dels mandats parlamentaris. Ha exigit un esforç seriós per deixar la cultura al marge d'"arbitrariestat polítiques".
Vinyet Panyella ha ofert unes dades que mostren el sotrac produït per la pandèmia en un sector ja prou castigat i que no veu una perspectiva de sortida a la crisi. Segons la presidenta del CoNCA, al mes de juliol un total de 5.888 empreses del sector cultural havien hagut d'aplicar un ERTO, el que ha afectat 52.997 persones. S'han anul·lat 4.000 concerts, un 70% dels professionals de la música no disposen de cap contracte, el sector discogràfic ha patit una pèrdua del 65% dels seus ingressos, les escoles de música privades han perdut 720.000 euros, les sales de cinema han perdut més de 400.000 euros setmanals, el teatre ha vist perdre 30 miloions d'ingressos i 800.000 espectadors.
Si es parla de les grans institucions, el Gran Teatre del Liceu ha perdut 10 milions d'euros, el Palau de la Música uns altres 10 milions, la Fundació Miró i la Fundació Dalí han vist perdre cadascun 4 milions més, el Teatre Nacional i el MNAC 2 milions més, i un milió i mig d'euros el Teatre Lliure i el MNAC. Per contra, sí que s'ha produït un increment en l'àmbit digital: un 52% més d'abonaments a plataformes de productes audiovisuals, un increment del 410% en la demanda del llibre electrònic i un total de 65.000 préstecs digitals a la xarxa de biblioteques.
Tots els grups parlamentaris han elogiat la feina feta pel CoNCA i les dades que aporta, que dibuixen bé el mapa de la realitat cultural al país. A preguntes dels portaveus dels grups parlamentaris, Vinyet panyella ha anunciat que està molt avençat el cens de tots els professionals del sector cultural, un dels compromisos del Consell. El cens d'artistes ja està culminat i s'està acabant el cens total de tots els grups professionals vinculats. Serà un pas important de cara a aconseguir la "dignificació plena" de tota la gent del sector.
La pandèmia ha suposat un capgirament dramàtic en un any que va arribar amb bone sperspectives. Segons el departament de Cultura, les empreses culturals durant el gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un inici d'any espectacular que superava la mitjana mensual, que se situava entre 37-40 milions de facturació. Però ja després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d'euros en el moment més crític, el mes d'abril.
A finals de juliol -darrera dada facilitada pel dpartament quan es va tancar l'informe-, la facturació de les indústries culturals s'havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, xifra encara llunyana de la mitjana mensual de facturació del sector. Una de les conseqüències de la caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6% de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.
La presidenta del CoNCA s'ha referit a la voluntat de l'organisme per donar un triple abast al seu informe, en tots els àmbits (arts escèniques, visuals i audiovisuals, cultura popular i associacionisme, llengua, edició i creació literària, museus i patrimoni, i música) i sectors (creació, indústries i serveis); amb una mirada a tot el territori i sobre totes les administracions.
El CoNCA va encarregar el resum del l’any 2019 a set periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén). El segon apartat de l'informe analitza la situació de la creació i la cultura a Catalunya durant el 2019 i fa un seguit de recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals.
Panyella ha reclamat aquest dilluns la urgència d'unes polítiques culturals finançades, clares, igualitàries i planificades, consensuades amb els sectors de la cultura i també acordades amb mirada llarga, més enllà dels mandats parlamentaris. Ha exigit un esforç seriós per deixar la cultura al marge d'"arbitrariestat polítiques".
Vinyet Panyella ha ofert unes dades que mostren el sotrac produït per la pandèmia en un sector ja prou castigat i que no veu una perspectiva de sortida a la crisi. Segons la presidenta del CoNCA, al mes de juliol un total de 5.888 empreses del sector cultural havien hagut d'aplicar un ERTO, el que ha afectat 52.997 persones. S'han anul·lat 4.000 concerts, un 70% dels professionals de la música no disposen de cap contracte, el sector discogràfic ha patit una pèrdua del 65% dels seus ingressos, les escoles de música privades han perdut 720.000 euros, les sales de cinema han perdut més de 400.000 euros setmanals, el teatre ha vist perdre 30 miloions d'ingressos i 800.000 espectadors.
Si es parla de les grans institucions, el Gran Teatre del Liceu ha perdut 10 milions d'euros, el Palau de la Música uns altres 10 milions, la Fundació Miró i la Fundació Dalí han vist perdre cadascun 4 milions més, el Teatre Nacional i el MNAC 2 milions més, i un milió i mig d'euros el Teatre Lliure i el MNAC. Per contra, sí que s'ha produït un increment en l'àmbit digital: un 52% més d'abonaments a plataformes de productes audiovisuals, un increment del 410% en la demanda del llibre electrònic i un total de 65.000 préstecs digitals a la xarxa de biblioteques.
Tots els grups parlamentaris han elogiat la feina feta pel CoNCA i les dades que aporta, que dibuixen bé el mapa de la realitat cultural al país. A preguntes dels portaveus dels grups parlamentaris, Vinyet panyella ha anunciat que està molt avençat el cens de tots els professionals del sector cultural, un dels compromisos del Consell. El cens d'artistes ja està culminat i s'està acabant el cens total de tots els grups professionals vinculats. Serà un pas important de cara a aconseguir la "dignificació plena" de tota la gent del sector.
La pandèmia ha suposat un capgirament dramàtic en un any que va arribar amb bone sperspectives. Segons el departament de Cultura, les empreses culturals durant el gener del 2020 van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros en un inici d'any espectacular que superava la mitjana mensual, que se situava entre 37-40 milions de facturació. Però ja després del primer confinament, aquesta xifra va caure en picat fins als 8 milions d'euros en el moment més crític, el mes d'abril.
A finals de juliol -darrera dada facilitada pel dpartament quan es va tancar l'informe-, la facturació de les indústries culturals s'havia recuperat lentament fins a arribar als 25,4 milions, xifra encara llunyana de la mitjana mensual de facturació del sector. Una de les conseqüències de la caiguda és la davallada de les afiliacions a la Seguretat Social: el mes de juny del 2020, les empreses culturals van perdre un 8,7% d’afiliats respecte del desembre de 2019, davant el 3,6% de pèrdua d’afiliats del total empresarial de Catalunya.
La presidenta del CoNCA s'ha referit a la voluntat de l'organisme per donar un triple abast al seu informe, en tots els àmbits (arts escèniques, visuals i audiovisuals, cultura popular i associacionisme, llengua, edició i creació literària, museus i patrimoni, i música) i sectors (creació, indústries i serveis); amb una mirada a tot el territori i sobre totes les administracions.
El CoNCA va encarregar el resum del l’any 2019 a set periodistes especialitzats en arts escèniques (Jordi Bordes), arts visuals (Ricard Mas), audiovisuals i multimèdia (Jordi Balló i Reinald Besalú), cultura popular i associacionisme (Quim Rutllant), llengua, edició i creació literària (Joan Safont), museus i patrimoni (Montse Frisach) i música (Helena Morén). El segon apartat de l'informe analitza la situació de la creació i la cultura a Catalunya durant el 2019 i fa un seguit de recomanacions per a les administracions i els mateixos professionals.