14
de desembre
del
2020
Actualitzat
el
15
de desembre
a les
9:14h
Els Estats Units han donat avui una nova passa per deixar enrere l'etapa de Donald Trump. Tal i com estava previst, el Col·legi Electoral ha elegit formalment Joe Biden com a nou president del país i a la senadora Kamala Harris com a vicepresidenta. El candidat demòcrata va guanyar a les urnes el 3 de desembre, però el sistema electoral nord-americà és indirecte i són els membres del Col·legi Electoral -un total de 538- els qui han de procedir a l'elecció en els seus respectius estats, en funció de quin hagi estat el guanyador en cadascun d'ells. Després del vot dels 55 electors de Califòrnia, Biden ja ha superat amb escreix els 270 vots electorals que necessitava, plantant-se en 302. Només li faltaven els 4 de Hawai, que han arribat passada la mitjanit a casa nostra, per veure ratificats els 306 que va obtenir a les urnes.
Des del moment que els 50 estats de la Unió van certificar els resultats, amb una victòria de Biden sobre Trump per una diferència del vot popular del 51,4% (81 milions de vots) al 46,9% de Trump (74 milions), el recorregut de les tàctiques trumpianes per revertir el sentit de les eleccions es feia costerut.
Un efecte immediat de la confirmació dels resultats pel Col·legi Electoral ha estat el seguit de figures rellevants del Partit Republicà que han reconegut ja Biden com a president electe, després de setmanes en què molts dirigents conservadors han restat mjuts o han adoptat posicions ambigües per no indisposar-se amb Trump. Senadors de pes com John Thune o Robert Portman han admès ja que Biden ha guanyat. Tot i així, Trump no cedirà. En una entrevista a la cadena Fox, diumenge passat, encara deia: "Això no s'ha acabat. Seguirem endavant".
Un cop superada la votació al Col·legi Electoral, ja tan sols queda la certificació dels resultats per part del Congrés, el que tindrà lloc el 6 de gener. Serà el darrer tràmit i alguns republicans ja han fet saber que intentaran qüestionar els resultats. Joe Biden haurà de suportar tots aquests entrebancs, però ningú discuteix que el 20 de gener proper prendrà possessió de la presidència.
Fins ara, la votació al Col·legi Electoral era un acte purament cerimonial, un tràmit sense més, un cop se sap qui ha guanyat a les urnes. El rebuig del president sortint, Donald Trump, a reconèixer la seva derrota i la seva denúncia d'un frau massiu que ningú ha vist han enfosquit el procés electoral i el període de transició d'una a altra administració. Però no s'esperaven sorpreses, més enllà d'algun vot de protesta que en algun moment es produeix. Biden va obtenir 306 vots electorals enfront els 232 de Donald Trump.
Des de la mateixa nit electoral, quan ja estava clar que Biden havia derrotat Trump, l'encara president va engegar una campanya per intentar capgirar els resultats. Ho ha intentat tot: deslegitimar el vot, organitzar un equip jurídic liderat per l'exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, que ha recorregut als tribunals dels diversos estats per anul·lar suposats vots "no legals" i, finalment, un intent, auspiciat per l'estat de Texas, per suprimir milions de vots per correu. Una operació aquesta que va arribar a la taula del Tribunal Suprem.
De moment, el president electe ha optat per ignorar completament les declaracions provocatives de Trump i centrar-se en la configuració del que serà el seu govern. Tampoc ha estat possible un procés de transició com els que solen produir-se als EUA quan hi ha un canvi d'administració. Donald Trump ha triat la ira i el caos per acomiadar-se de la Casa Blanca, exactament el mateix camí que va recórrer per arribar-hi.
Des del moment que els 50 estats de la Unió van certificar els resultats, amb una victòria de Biden sobre Trump per una diferència del vot popular del 51,4% (81 milions de vots) al 46,9% de Trump (74 milions), el recorregut de les tàctiques trumpianes per revertir el sentit de les eleccions es feia costerut.
Un efecte immediat de la confirmació dels resultats pel Col·legi Electoral ha estat el seguit de figures rellevants del Partit Republicà que han reconegut ja Biden com a president electe, després de setmanes en què molts dirigents conservadors han restat mjuts o han adoptat posicions ambigües per no indisposar-se amb Trump. Senadors de pes com John Thune o Robert Portman han admès ja que Biden ha guanyat. Tot i així, Trump no cedirà. En una entrevista a la cadena Fox, diumenge passat, encara deia: "Això no s'ha acabat. Seguirem endavant".
Un cop superada la votació al Col·legi Electoral, ja tan sols queda la certificació dels resultats per part del Congrés, el que tindrà lloc el 6 de gener. Serà el darrer tràmit i alguns republicans ja han fet saber que intentaran qüestionar els resultats. Joe Biden haurà de suportar tots aquests entrebancs, però ningú discuteix que el 20 de gener proper prendrà possessió de la presidència.
Fins ara, la votació al Col·legi Electoral era un acte purament cerimonial, un tràmit sense més, un cop se sap qui ha guanyat a les urnes. El rebuig del president sortint, Donald Trump, a reconèixer la seva derrota i la seva denúncia d'un frau massiu que ningú ha vist han enfosquit el procés electoral i el període de transició d'una a altra administració. Però no s'esperaven sorpreses, més enllà d'algun vot de protesta que en algun moment es produeix. Biden va obtenir 306 vots electorals enfront els 232 de Donald Trump.
Des de la mateixa nit electoral, quan ja estava clar que Biden havia derrotat Trump, l'encara president va engegar una campanya per intentar capgirar els resultats. Ho ha intentat tot: deslegitimar el vot, organitzar un equip jurídic liderat per l'exalcalde de Nova York, Rudy Giuliani, que ha recorregut als tribunals dels diversos estats per anul·lar suposats vots "no legals" i, finalment, un intent, auspiciat per l'estat de Texas, per suprimir milions de vots per correu. Una operació aquesta que va arribar a la taula del Tribunal Suprem.
De moment, el president electe ha optat per ignorar completament les declaracions provocatives de Trump i centrar-se en la configuració del que serà el seu govern. Tampoc ha estat possible un procés de transició com els que solen produir-se als EUA quan hi ha un canvi d'administració. Donald Trump ha triat la ira i el caos per acomiadar-se de la Casa Blanca, exactament el mateix camí que va recórrer per arribar-hi.