11
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
22:05h
Caldrà segona volta, però per centèssimes. La comunitat universitària ha votat en primera volta per elegir nou rector de la Universitat de Barcelona (UB). El catedràtic de Psicologia Joan Guàrdia, que representa l'alternativa més renovadora, s'ha imposat amb contundència, obtenint un 49,65% del vot ponderat i guanyant en tots els fronts en disputa (personal docent, estudiants i PAS). Només li han faltat unes dècimes per arribar al 50%. Caldrà, per tant, segona volta, convocada per als dies 17 i 18 de desembre. Guàrdia competirà amb l'actual rector i matemàtic Joan Elias (3256%). Ha quedat descavalcat de la cursa el tercer aspirant, David Vallespín, catedràtic de Dret Processal, amb un 17% del vot ponderat.
Els efectes de la Covid en la vida universitària, com ha afectat la presencialitat de les classes, i el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana en un moment d'excepcionalitat política han estat els temes centrals de la campanya electoral, que ha conclòs avui amb la primera volta electoral, que ha tingut una participació gens menyspreable del 24%.
En la campanya ha estat present la sentència del contenciós-administratiu que va condemnar la UB pel manifest aprovat pel claustre en suport als presos polítics. En aquest tema, Guàrdia va ser molt contundent i, junt amb Elias, van insistir en què recorreran la sentència i defensaran fins al final l'autonomia universitària.
Guàrdia ha defensat un canvi tranquil a la UB. En el seu equip, molt divers, s'hi han integrat exponents de sectors situats en una òrbita progressista i també figures properes al sobiranisme, entre ells l'historiador Agustí Alcoberro i Jordi Matas, que va ser membre de la sindicatura electoral de l'1-O.
Guàrdia va expressar al llarg de la campanya que "la UB no es pot posar de perfil" davant de la realitat social i política i que la UB no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de definir "davant de situacions injustes", afirmant que la UB ha de ser un gran espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
El rector Joan Elias ha pagat el desgast d'una gestió duta a terme enmig de la crisi pandèmica i quan la UB arrossega encara el cost de les retallades de la crisi del 2008. Durant tota la campanya, Elias va insistir en la necessitat d'estabilitzar la plantilla universitària com a base del seu projecte.
Els efectes de la Covid en la vida universitària, com ha afectat la presencialitat de les classes, i el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana en un moment d'excepcionalitat política han estat els temes centrals de la campanya electoral, que ha conclòs avui amb la primera volta electoral, que ha tingut una participació gens menyspreable del 24%.
En la campanya ha estat present la sentència del contenciós-administratiu que va condemnar la UB pel manifest aprovat pel claustre en suport als presos polítics. En aquest tema, Guàrdia va ser molt contundent i, junt amb Elias, van insistir en què recorreran la sentència i defensaran fins al final l'autonomia universitària.
Guàrdia ha defensat un canvi tranquil a la UB. En el seu equip, molt divers, s'hi han integrat exponents de sectors situats en una òrbita progressista i també figures properes al sobiranisme, entre ells l'historiador Agustí Alcoberro i Jordi Matas, que va ser membre de la sindicatura electoral de l'1-O.
Guàrdia va expressar al llarg de la campanya que "la UB no es pot posar de perfil" davant de la realitat social i política i que la UB no s'ha de posicionar només en moments d'excepcionalitat sinó que s'ha de definir "davant de situacions injustes", afirmant que la UB ha de ser un gran espai de llibertat: "S'hi ha de poder parlar de tot".
El rector Joan Elias ha pagat el desgast d'una gestió duta a terme enmig de la crisi pandèmica i quan la UB arrossega encara el cost de les retallades de la crisi del 2008. Durant tota la campanya, Elias va insistir en la necessitat d'estabilitzar la plantilla universitària com a base del seu projecte.