12
de desembre
del
2020
Actualitzat
a les
14:29h
Més d'un centenar d'associats de Junts competeixen aquest cap de setmana per una plaça de sortida a les candidatures del partit per a les eleccions del 14-F. Entre els aspirants a acompanyar la presidenciable Laura Borràs hi ha consellers, alts càrrecs del Govern, associats de base i independents amb tirada entre la militància. És aquest darrer grup el que podria posar en perill l'entrada en les llistes de membres de la direcció.
La llista més disputada és la de Barcelona, on una setantena de candidats busquen imprimir el seu nom entre els vuit primers noms de la papereta electoral de Junts. És aquesta la circumscripció per la qual es vol presentar el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, un independent que va donar suport a Borràs en la seva competició amb el conseller de Territori Damià Calvet. L'empresari aposta per ocupar un càrrec rellevant dins del Govern en la pròxima legislatura, i si no és així preveu compatibilitzar l'escó de diputat amb la vicepresidència de la Cambra.
Un altre dels independents que aspiren a posicions de rellevància és Jaume Alonso-Cuevillas, diputat al Congrés que en les darreres setmanes ha obtingut una mica més de notorietat en el judici dels atemptats del 17-A, per ser l'advocat del pare d'una de les víctimes. El grau de coneixença del lletrat el fa competitiu per aconseguir una posició preponderant a les llistes a què també aspiren altres independents; com ara la coordinadora de Junts a Barcelona, la periodista Pilar Calvo, que va presentar l'acte del congrés fundacional del partit i també és un rostre popular entre els associats.
Entre els pesos pesants de la direcció que aspiren a una posició destacada a la llista per Barcelona hi ha ara Elsa Artadi, vicepresidenta i portaveu del partit. Diputada durant aquesta legislatura, lidera el grup municipal de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, però manté un perfil alt en la política nacional com a cara visible de la formació en compareixences setmanals davant els mitjans de comunicació. La posició destacada d'Artadi a les llistes no sembla en perill, però la dirigent ha intensificat els seus actes interns en les darreres hores. Abans que se suspengués la campanya pel tràgic incendi de Badalona, va participar amb el conegut economista Xavier Sala-i-Martin en un acte obert als associats.
Dins del Govern hi ha quatre aspirants a ocupar una de les primeres posicions a les llistes de Junts. Una és la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha rebut el suport del president inhabilitat Quim Torra. A més, aquest dijous al vespre va protagonitzar una trobada amb el popular infectòleg Oriol Mitjà, que en els darrers mesos ha criticat amb duresa la gestió de la pandèmia realitzada pel sector republicà de l'executiu. Budó va rebre elogis de Mitjà, que la va reconèixer com la persona "més valenta i activa" del Govern i, fins i tot, va postular-la com a substituta d'Alba Vergés com a consellera de Salut. La dirigent garriguenca, amb estudis de Farmàcia, no ho descartava en una entrevista a Ser Catalunya aquest divendres.
També es postula a les primàries el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, que tot i que no va concórrer en la cursa que va encimbellar Borràs a la candidatura efectiva de Junts, era un dels favorits de Carles Puigdemont. Diumenge al vespre es coneixerà la seva tirada entre les bases de Junts, després d'una legislatura en què ha impulsat projectes d'extensió de fibra òptica i ha publicat un llibre en què destaca la voluntat d'emmirallar Catalunya amb Estònia com a país digitalitzat.
Qui ho té més difícil per aconseguir una de les primeres vuit posicions de la llista per Barcelona és el conseller de Territori, Damià Calvet, que va perdre les primàries davant Borràs malgrat rebre el suport dels consellers empresonats Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, el sector de Junts amb una trajectòria més vinculada al PDECat fins la creació del nou espai com a partit polític. El risc per a Calvet és que els suports que va obtenir en la votació del presidenciable es dilueixin ara en favor d'altres candidats sense experiència de gestió però amb notorietat pública.
L'altre aspirant que forma part del consell executiu, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, aspira a encapçalar la candidatura per Lleida, una demarcació en què a priori no té rivals forts. En aquesta circumscripció es trien per primàries les primeres tres posicions, i entre els aspirants hi ha la diputada aranesa Anna Geli, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbregas; la diputada Emma Gallardo i Xavier Quintillà, exdirector d'Orfeó Lleidatà.
La pugna de la segona línia
Entre els dirigents amb opcions més incertes, destaquen Josep Rius, que va ser cap de gabinet de Puigdemont i ara ocupa la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva; i la presidenta de la JNC, Judith Toronjo, que pot exhibir com a aval haver impulsat la desvinculació del PDECat de la històrica organització juvenil. També competeixen per una disputada posició de sortida l'alcaldessa de Vic i vicepresidenta del partit, Anna Erra; l'exconseller Ferran Mascarell, l'exdiputada al Congrés Lourdes Ciuró i el delegat de la Generalitat a Madrid, Gorka Knörr.
Aquests dirigents de la segona línia mesuraran forces en la votació amb els diputats Francesc de Dalmases, Pep Riera i Aurora Madaula, erigits en representants del sector de la formació sense lligams passats amb Convergència, un perfil similar al de la presidenciable. Dalmases, a més, ha rebut el suport explícit de Borràs i Torra. També aspiren a un lloc a les llistes l'economista, antic assessor de Tremosa a l'Eurocambra i membre de la direcció de Junts Aleix Sarri; i Jordi Pesarrodona, exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada acusat de desobediència per haver exhibit un nas vermell de pallasso davant la Policia Nacional l'1-O.
Girona i Tarragona, les places amb menys posicions en joc
Girona i Tarragona són altres dues places on es preveu batalla entre els membres de la direcció de Junts i els altres candidats. A la demarcació gironina, en la qual podria ocupar un espai destacat Puigdemont si opta a reforçar les llistes; s'hi postula l'alcaldessa de la capital del Gironès, Marta Madrenas. Competeix per un dels quatre primers llocs amb la diputada Gemma Geis, del sector més independent de Junts; i amb altres associats com el diputat Francesc Ten, l'alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll o fins i tot Albert Ballesta, fugaç alcalde de Girona quan Puigdemont va assumir la presidència de la Generalitat i dimitit poc temps després.
Pel que fa a Tarragona, on es trien en primàries les tres primeres posicions, la batalla per encapçalar la llista la donen el president del grup parlamentari i exalcalde de Valls, Albert Batet; i el secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, procedent d'ERC i que ara combina l'escó de diputat amb la coordinació de Junts a la vegueria del Camp de Tarragona. També competeixen per un dels tres primers llocs les diputades Teresa Pallarès -procedent del PSC- i Mònica Sales; Irene Negre, tinenta d'alcaldia a l'Aldea; i Núria Besora, regidora a Montblanc. L'independent que pot donar la sorpresa en aquesta circumscripció és Rai López, activista que va obtenir notorietat per anar caminant a visitar Puigdemont a Waterloo.
La llista més disputada és la de Barcelona, on una setantena de candidats busquen imprimir el seu nom entre els vuit primers noms de la papereta electoral de Junts. És aquesta la circumscripció per la qual es vol presentar el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, un independent que va donar suport a Borràs en la seva competició amb el conseller de Territori Damià Calvet. L'empresari aposta per ocupar un càrrec rellevant dins del Govern en la pròxima legislatura, i si no és així preveu compatibilitzar l'escó de diputat amb la vicepresidència de la Cambra.
Un altre dels independents que aspiren a posicions de rellevància és Jaume Alonso-Cuevillas, diputat al Congrés que en les darreres setmanes ha obtingut una mica més de notorietat en el judici dels atemptats del 17-A, per ser l'advocat del pare d'una de les víctimes. El grau de coneixença del lletrat el fa competitiu per aconseguir una posició preponderant a les llistes a què també aspiren altres independents; com ara la coordinadora de Junts a Barcelona, la periodista Pilar Calvo, que va presentar l'acte del congrés fundacional del partit i també és un rostre popular entre els associats.
Entre els pesos pesants de la direcció que aspiren a una posició destacada a la llista per Barcelona hi ha ara Elsa Artadi, vicepresidenta i portaveu del partit. Diputada durant aquesta legislatura, lidera el grup municipal de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, però manté un perfil alt en la política nacional com a cara visible de la formació en compareixences setmanals davant els mitjans de comunicació. La posició destacada d'Artadi a les llistes no sembla en perill, però la dirigent ha intensificat els seus actes interns en les darreres hores. Abans que se suspengués la campanya pel tràgic incendi de Badalona, va participar amb el conegut economista Xavier Sala-i-Martin en un acte obert als associats.
Dins del Govern hi ha quatre aspirants a ocupar una de les primeres posicions a les llistes de Junts. Una és la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, que ha rebut el suport del president inhabilitat Quim Torra. A més, aquest dijous al vespre va protagonitzar una trobada amb el popular infectòleg Oriol Mitjà, que en els darrers mesos ha criticat amb duresa la gestió de la pandèmia realitzada pel sector republicà de l'executiu. Budó va rebre elogis de Mitjà, que la va reconèixer com la persona "més valenta i activa" del Govern i, fins i tot, va postular-la com a substituta d'Alba Vergés com a consellera de Salut. La dirigent garriguenca, amb estudis de Farmàcia, no ho descartava en una entrevista a Ser Catalunya aquest divendres.
També es postula a les primàries el conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, que tot i que no va concórrer en la cursa que va encimbellar Borràs a la candidatura efectiva de Junts, era un dels favorits de Carles Puigdemont. Diumenge al vespre es coneixerà la seva tirada entre les bases de Junts, després d'una legislatura en què ha impulsat projectes d'extensió de fibra òptica i ha publicat un llibre en què destaca la voluntat d'emmirallar Catalunya amb Estònia com a país digitalitzat.
Qui ho té més difícil per aconseguir una de les primeres vuit posicions de la llista per Barcelona és el conseller de Territori, Damià Calvet, que va perdre les primàries davant Borràs malgrat rebre el suport dels consellers empresonats Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, el sector de Junts amb una trajectòria més vinculada al PDECat fins la creació del nou espai com a partit polític. El risc per a Calvet és que els suports que va obtenir en la votació del presidenciable es dilueixin ara en favor d'altres candidats sense experiència de gestió però amb notorietat pública.
L'altre aspirant que forma part del consell executiu, el conseller d'Empresa, Ramon Tremosa, aspira a encapçalar la candidatura per Lleida, una demarcació en què a priori no té rivals forts. En aquesta circumscripció es trien per primàries les primeres tres posicions, i entre els aspirants hi ha la diputada aranesa Anna Geli, l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Fàbregas; la diputada Emma Gallardo i Xavier Quintillà, exdirector d'Orfeó Lleidatà.
La pugna de la segona línia
Entre els dirigents amb opcions més incertes, destaquen Josep Rius, que va ser cap de gabinet de Puigdemont i ara ocupa la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva; i la presidenta de la JNC, Judith Toronjo, que pot exhibir com a aval haver impulsat la desvinculació del PDECat de la històrica organització juvenil. També competeixen per una disputada posició de sortida l'alcaldessa de Vic i vicepresidenta del partit, Anna Erra; l'exconseller Ferran Mascarell, l'exdiputada al Congrés Lourdes Ciuró i el delegat de la Generalitat a Madrid, Gorka Knörr.
Aquests dirigents de la segona línia mesuraran forces en la votació amb els diputats Francesc de Dalmases, Pep Riera i Aurora Madaula, erigits en representants del sector de la formació sense lligams passats amb Convergència, un perfil similar al de la presidenciable. Dalmases, a més, ha rebut el suport explícit de Borràs i Torra. També aspiren a un lloc a les llistes l'economista, antic assessor de Tremosa a l'Eurocambra i membre de la direcció de Junts Aleix Sarri; i Jordi Pesarrodona, exregidor d'ERC a Sant Joan de Vilatorrada acusat de desobediència per haver exhibit un nas vermell de pallasso davant la Policia Nacional l'1-O.
Girona i Tarragona, les places amb menys posicions en joc
Girona i Tarragona són altres dues places on es preveu batalla entre els membres de la direcció de Junts i els altres candidats. A la demarcació gironina, en la qual podria ocupar un espai destacat Puigdemont si opta a reforçar les llistes; s'hi postula l'alcaldessa de la capital del Gironès, Marta Madrenas. Competeix per un dels quatre primers llocs amb la diputada Gemma Geis, del sector més independent de Junts; i amb altres associats com el diputat Francesc Ten, l'alcalde de Cornellà del Terri, Salvador Coll o fins i tot Albert Ballesta, fugaç alcalde de Girona quan Puigdemont va assumir la presidència de la Generalitat i dimitit poc temps després.
Pel que fa a Tarragona, on es trien en primàries les tres primeres posicions, la batalla per encapçalar la llista la donen el president del grup parlamentari i exalcalde de Valls, Albert Batet; i el secretari primer de la mesa del Parlament, Eusebi Campdepadrós, procedent d'ERC i que ara combina l'escó de diputat amb la coordinació de Junts a la vegueria del Camp de Tarragona. També competeixen per un dels tres primers llocs les diputades Teresa Pallarès -procedent del PSC- i Mònica Sales; Irene Negre, tinenta d'alcaldia a l'Aldea; i Núria Besora, regidora a Montblanc. L'independent que pot donar la sorpresa en aquesta circumscripció és Rai López, activista que va obtenir notorietat per anar caminant a visitar Puigdemont a Waterloo.